07.02.2020  21:50
VILAWEB
Casal de Catalunya de Buenos Aires
Chacabuco 875
Mapa a Google
Fa pocs dies que s’ha posat en marxa Ràdio Amèrica Barcelona (RAB), una emissora per internet amb estudis centrals a la capital catalana i pensada per a la nombrosa diàspora catalana a Amèrica. Al darrere hi ha el periodista i emprenedor Germà Capdevila, nascut a Buenos Aires i gran usuari des de l’Argentina, abans de venir a viure fa alguns anys a Catalunya, de mitjans de comunicació en català en línia. Ell mateix sol explicar que aleshores vivia i treballava a l’Argentina, però amb internet podia sentir-se també a Catalunya. Amb aquesta experiència vital, doncs, no és gens estrany que ara hagi emprès amb més gent una iniciativa com RAB, ‘amb continguts variats sobre l’activitat dels catalans de l’Amèrica Llatina, del Futbol Club Barcelona i sobre la cultura catalana en tots els seus aspectes’ creats tant des de la seu al centre de Barcelona com des d’estudis a Montevideo, Santiago de Xile, Quito, Ciutat de Mèxic i Buenos Aires.
Justament de la capital argentina prové un dels programes amb més història i històries de la nova emissora, L’hora catalana. En antena ininterrompudament a les ones argentines cada diumenge des del 4 de novembre de 1928 fins al 30 de setembre de 1984, és sens dubte l’espai en actiu més antic de la ràdio en català. Com destaquen els màxims experts en radiodifusió catalana Cinto Niqui i Martí Garcia-Ripoll, ‘mentre a Catalunya la dictadura del general Primo de Rivera posava tota mena d’entrebancs a una ràdio pròpiament catalana de llengua i continguts, a l’Argentina un grup de catalans vinculats al Centre Català de Buenos Aires posaven en antena el programa dominical en llengua catalana L’hora catalana que es transmetia en ona mitjana per Radio Prieto, propietat del català Teodor Prieto’. 
La pionera Radio Prieto, la primera emissora que va tenir en directe Carlos Gardel, va ser en efecte la llar original de L’hora catalana, però no l’única. Al llarg de gairebé sis dècades, el programa va anar saltant d’emissora a emissora per l’àrea de Buenos Aires, i en alguns moments va experimentar les vicissituds polítiques del país (censura, imposició del castellà…). Els professors Niqui i Garcia-Ripoll també subratllen que no solament va ser el primer programa de ràdio en català fora dels Països Catalans, sinó també la primera programació en llengua estrangera que es va fer a tot Amèrica per i per a les comunitats d’immigrants. L’hora catalana, de fet, va esdevenir un model per a unes altres col·lectivitats arribades a l’Argentina, com l’alemanya, la italiana, la polonesa i la jueva. Entre aquelles hores inspirades en la iniciativa catalana, cal esmentar especialment l’armènia, la que ha tingut més continuïtat temporal a l’àrea de Montevideo i Buenos Aires.
A més d’influir unes altres colònies estrangeres a l’Argentina, L’hora catalana també va traspassar les fronteres del país. El 1931 en va començar una emissió a Montevideo, el 1935 a Santiago de Xile i posteriorment també n’hi va haver rèpliques a Valparaíso, l’Havana, Mèxic, Caracas… i a Austràlia. Pere Agustí i Molière, un montgrí emigrat a l’Argentina de ben jove, va decidir a setanta-cinc anys anar-se’n a viure a l’altra punta del món amb la família. Juntament amb la seva filla Núria i el gendre, Jordi Ros, va ser al darrere de nombroses iniciatives com el Casal Català de Sydney, fundat el 1982, i L’hora catalana de Brisbane, un programa setmanal que es va mantenir a les ones uns quants anys i que va donar pas, més endavant, a un altre espai català a Radio 3ZZZ impulsat molt de temps per l’activista Josep Viñas.
I una mica més: La primera Hora catalana argentina va aturar les emissions el 1984, però després d’alguns anys d’intermitència per unes quantes ràdios de Buenos Aires es va recuperar com un dels programes de Casalmedia, la productora del Casal de Catalunya de Buenos aires, a càrrec de Manuel Rusell i Ramon Avellana. Des del 2002 a l’Argentina també hi ha una iniciativa paral·lela, el programa Paraná Per Anar Endavant, encapçalat actualment per quatre dones i emès cada diumenge per donar a conèixer la història i la cultura catalanes a la capital de la província d’Entre Ríos. I més a prop de casa nostra, l’experiència de ràdio en català més jove i activa actualment és a Roma, amb l’emissora en línia Ràdio Catalunya-Itàlia, de l’Associació de Catalans a Roma.