Editorial
Igualada, la zona zero del coronavirus català
José AntichBarcelona. Dimecres, 25 de març de 2020
1 minut
La situació crítica que travessa la Conca d'Òdena ha portat la nit d'aquest dimecres el Govern de Catalunya, els consellers d'Interior i Salut, a firmar una resolució ampliant les restrictives mesures de confinament aprovades fa quinze dies
i prorrogar-les dues setmanes més. És evident que quan se salta de la
fase 1 a la fase 2 és perquè la situació no ha evolucionat com s'hauria
pogut esperar i que són necessàries mesures fins i tot més dràstiques per lluitar contra el coronavirus.
Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena són, des de fa molts dies, la zona zero de lluita contra la pandèmia a Catalunya. Les seves estadístiques d'infectats i víctimes mortals reflecteixen, com va detallar el conseller Buch, que és on s'ha produït la taxa de mortalitat més alta pel coronavirus. Més elevada que la de la Llombardia, a Itàlia, o la de la Comunitat de Madrid. Hi ha, a més, un risc latent de propagació no a altres poblacions de l'entorn sinó entre els mateixos veïns dels municipis afectats. Falta ara, perquè no quedi en paper mullat, que la percepció del Govern que les mesures actuals a la Conca d'Òdena són insuficients sigui assumida per l'executiu espanyol i el comandament únic, que ha centralitzat totes les decisions i assumit totes les competències.
No és estrany aquests dies començar a notar un esgotament entre la ciutadania per les mesures de confinament voluntari. I la combinació de notícies que la detenció de la propagació del virus és insuficient i l'avenç de la crisi econòmica comença a tocar molt de prop centenars de milers de catalans. Per això és tan important que siguin ràpides les mesures econòmiques que estan perfectament clares, les més efectives i directes, des de la renda bàsica universal, fins al suport als autònoms, pimes i empreses amb crèdits, però sobretot amb liquiditat immediata i passant per l'ajornament d'impostos i lloguers.
Si no es fa així, al quasi col·lapse sanitari actual s'hi sumarà una angoixa econòmica insofrible per a la ciutadania. I en això sí que l'Estat serà el principal responsable sense cap mena de dubtes.
Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena són, des de fa molts dies, la zona zero de lluita contra la pandèmia a Catalunya. Les seves estadístiques d'infectats i víctimes mortals reflecteixen, com va detallar el conseller Buch, que és on s'ha produït la taxa de mortalitat més alta pel coronavirus. Més elevada que la de la Llombardia, a Itàlia, o la de la Comunitat de Madrid. Hi ha, a més, un risc latent de propagació no a altres poblacions de l'entorn sinó entre els mateixos veïns dels municipis afectats. Falta ara, perquè no quedi en paper mullat, que la percepció del Govern que les mesures actuals a la Conca d'Òdena són insuficients sigui assumida per l'executiu espanyol i el comandament únic, que ha centralitzat totes les decisions i assumit totes les competències.
No és estrany aquests dies començar a notar un esgotament entre la ciutadania per les mesures de confinament voluntari. I la combinació de notícies que la detenció de la propagació del virus és insuficient i l'avenç de la crisi econòmica comença a tocar molt de prop centenars de milers de catalans. Per això és tan important que siguin ràpides les mesures econòmiques que estan perfectament clares, les més efectives i directes, des de la renda bàsica universal, fins al suport als autònoms, pimes i empreses amb crèdits, però sobretot amb liquiditat immediata i passant per l'ajornament d'impostos i lloguers.
Si no es fa així, al quasi col·lapse sanitari actual s'hi sumarà una angoixa econòmica insofrible per a la ciutadania. I en això sí que l'Estat serà el principal responsable sense cap mena de dubtes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada