Divendres
24.10.2014
12:10
Carta d'una observadora internacional que supervisarà el 9-N
La gal·lesa Jill Evans explica per què vindrà a Catalunya el 9 de novembre
Vilaweb
L'eurodiputada Jill Evans,
membre del partit gal·lès Plaid Cymru, dins el grup de l'Aliança Lliure
Europea, serà una de les observadores internacionals en la votació del 9
de novembre sobre la independència de Catalunya. Així ho ha explicat
ella mateixa en un escrit publicat a la web del seu partit, que podeu
llegir en anglès ací i que us oferim en aquest article traduït al
català. Evans va participar la setmana passada en la jornada '
El dret de decidir. Qualitat democràtica per a un nou estat', organitzada per la
Fundació Josep Irla i el
Centre Maurits Coppieters. En aquesta
entrevista a VilaWeb explicava com veia el cas català.
Heus ací l'escrit d'Evans traduït al català:
El 9 de novembre, per invitació del govern català, seré una
observadora internacional en el seu referèndum (o en sentit estricte
'procés de consulta pública') sobre independitzar-se d'Espanya. A
diferència del referèndum escocès, el resultat no serà vinculant perquè
el govern espanyol s'ha negat a reconèixer el seu dret de decidir sobre
el seu futur propi.
La setmana passada vaig parlar en un seminari a Barcelona sobre
aquesta qüestió de dret. Al País de Gal·les hem fet tres referèndums: el
1979, el 1997 i el 2011. La gent de Gal·les fou lliure de votar en el
sentit que volguessin, però sobre una única pregunta, decidida des del
govern de Londres.
Fins ara, el govern del Regne Unit ha marcat
el ritme i la naturalesa de la devolució del País de Ga·les. És hora que
el poble de Gal·les tingui el dret de decidir per ell mateix, i és per
això que necessitem el poder d'escriure la nostra constitució.
Com
passa al País de Gal·les, el caràcter i l'estatus que Catalunya ha
desenvolupat i adaptat al llarg de la història, encara que a vegades
puguem sentir que el progrés és lent, quan mirem cap enrere ens sorprèn
fins on hem arribat, i els viatges que hem tirat endavant contra tot
pronòstic.
Catalunya (com a Corona d'Aragó) era independent
fins que el 1469 el matrimoni d'Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó
va resultar en la cració del Regne d'Espanya.
Després de la
mort del general Franco, al començament de la transició cap a la
democràcia de l'estat espanyol, el 1979 es va ser concedir a Catalunya
un Estatut d'Autonomia que reconeixia legalment la identitat catalana
com una 'nacionalitat', i la llengua catalana va esdevenir una llengua
cooficial juntament amb el castellà.
El 2012 va començar un
conflicte financer amb el govern central espanyol. La tensió va
augmentar i el suport a la independència creixia a mesura que més
catalans se sentien frustrats per la manca de poder i la falta de
finançament fiscal seriós, especialment tenint en compte les altres
contribucions d'impostos de Catalunya a l'estat. Segons el govern
català, el dèficit entre els diners que els catalans paguen en impostos a
Madrid i el que reben de tornada és del 8% del PIB del país.
El
suport a la independència ha augmentat constantment i ara el 75% de la
gent dóna suport a la celebració d'un referèndum, amb enquestes que
mostren una majoria a favor de la independència. Al setembre es va
produir una manifestació contundent amb 1,5 milions per la independència
a Barcelona. L'any passat una cadena humana d'1,6 milions de persones
s'estenia al llarg de més de 250 milles per tot el país: La Via
Catalana.
A les eleccions de 2012 catalanes, els partits que
donen suport al referèndum van guanyar més del 70% dels vots. Al març de
l'any passat, més de tres quartes parts dels diputats catalans van
votar en favor d'una resolució que instava el govern català a negociar
els termes d'un referèndum d'independència amb Espanya. Espanya es va
negar a negociar.
El govern català va decidir seguir endavant
amb el referèndum fins que l'assumpte es va remetre al Tribunal
Constitucional espanyol que va suspendre'l efectivament. Ara una
consulta molt significant es durà a terme el pròxim 9 de novembre, tot i
que legalment només pot ser no vinculant.
El partit germà del
Plaid Cymru, Esquerra Republicana, és molt popular en les enquestes. És
probable que hi hagi eleccions anticipades després de la consulta, que
podrien convertir-se en un mandat per a la independència. Treballarem
estretament amb els nostres col·legues a Catalunya en aquest moment tan
emocionant.
Jill Evans
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada