Quaranta-vuit hores, per Vicent Partal

Vicent Partal

17.10.2014

Quaranta-vuit hores

Vilaweb

Estic molt encuriosit per la posició del govern espanyol sobre el 9-N. Perquè de moment mostra una calma que contrasta enormement amb l'actitud anterior i que a mi, si més no, em sobta molt. Per això avui cal seguir molt atentament el seu consell de ministres i, sobretot, la conferència de premsa de després. Hi ha molt en joc.

Què diran i sobretot què faran sobre el 9-N? Als efectes polítics, i malgrat tota la picabaralla local, una fortíssima participació —dos milions i mig de votants o tres milions— és evident que seria un cop mortal per a ells. I de moment no troben la manera d'aturar-ho, això. Avui alguna cosa, forçosament, deuen haver de dir. De manera que molta atenció.

Atenció perquè si tornen a la via agressiva, el debat local s'alterarà completament. Si decideixen d'anar a totes per a impedir el 9-N, aquest 9-N també prendrà una altra dimensió.

Però encara seria més interessant si aquest capteniment que han adoptat, com displicent, avui es fes oficial. Si el govern espanyol decidís de no fer res contra el 9-N ens oferiria una oportunitat única. Però caldrà demanar-se el perquè. I a mi se m'acudeixen tres arguments.

Hi ha qui diu que això és la prova que aquest 9-N és una farsa. És una probabilitat que no em crec. Si no va a votar ningú, efectivament, tot serà una farsa, però si hi van milions de persones per a ells serà un problema ben greu. Ho saben.

Hi ha qui diu que Rajoy simplement està descol·locat. No sé què dir, sobre això. També em sorprendria, perquè Rajoy té assessors pertot arreu i vinga gent que l'envolta i sobretot té tot l'aparell de l'estat a la seua disposició. Si amb tanta gent treballant-hi ell encara està descol·locat, certament té un problema important.

I hi ha una tercera hipòtesi que m'arriba per diversos costats. Rajoy té el coll agafat simultàniament per dues mans. D'una banda, la FAES i d'una altra, la comunitat internacional, molt particularment la Unió Europea. Quan ell va respondre a la convocatòria de la consulta sentia només la pressió de la FAES, però la seua resposta, de tan dura, va desconcertar la comunitat internacional. Que al seu torn va començar a collar també.

No perquè vagen a favor nostre, en absolut. Sinó perquè la de Rajoy no és una manera d'encarar enraonadament un problema polític, al segle XXI. Europa no vol més inestabilitat i ara és Rajoy qui l'origina en el cas català, optant per un únic camí: la repressió. I els articles de Bloomberg, Financial Times, The Guardian…, apuntant tots amb contundència a la incapacitat política del govern espanyol per a resoldre el problema, al capdavall només són la punta visible de l'iceberg.

La mà de la FAES, franquisme rocallós, colla fort. Però la que ofega de veritat, la que fa mal de debò, és la d'Europa. I és possible —solament possible— que el canvi de format del 9-N haja donat a Rajoy l'oportunitat de rectificar. Recordeu que fa pocs dies us parlava de Suntzi i l'error d'acorralar completament. Doncs qui sap si no era aquesta l'eixida…

Sabent, això sí, que en qualsevol cas el 9-N d'avui no és tan presentable internacionalment com l'anterior. Encara que políticament li pot fer el mateix mal. I esperant, segurament, que les nostres picabaralles salven la situació i que el resultat no siga el que podria ser si no ens dedicàssem a tirar-nos els plats pel cap amb tantes ganes.

Avui doncs, serà un dia clau: sabrem si no ens hem mogut de lloc o si Rajoy definitivament canvia d'actitud i, per tant, s'obre una possibilitat que fa una setmana semblava impossible.

I diumenge serà clau també: sabrem si l'ANC i Òmnium són el poble en moviment o si de sobte perden la independència i passen a ser l'instrument dels uns contra els altres. En quaranta-vuit hores, doncs, de migdia de divendres a migdia de diumenge, tindrem dues respostes molt importants.