La cimera del procés més llarga, però amb final feliç

La cimera del procés més llarga, però amb final feliç

Més de quatre hores de conclave.Dues rondes de cafè.Descansos.Reunió de CDC

La plaça Sant Jaume convertida en una festa rave del periodisme

Especial: Eleccions al Parlament de Catalunya el 27 de setembre del 2015

Quico Sallés , Palau de la Generalitat | ND 15/01/2015 a les 06:22h

Mas i Junqueras es donen la mà amb la mirada de Casals i Forcadell. Foto: ACN

A les 9 del matí de dimecres a Plaça Sant Jaume Sant Jaume era plena de periodistes. Van assetjar els accessos més habituals: porta principal, Sant Honorat, Casa dels Canonges i Carrer del Bisbe. Van esperar 54 minuts a què Artur Mas arribés. Si a les 10 del matí no arribava calia posar en  marxa el Pla B i buscar un altre escenari. Va arribar. Va aparcar dins i la premsa se les va tenir amb un escorta. Els nervis.

Amb el president a Palau, tothom estava a l'aguait. Els periodistes compartien espai amb turistes, un grupuscle d'hiperventilats amb trompeta, estelada al coll i pancarta. Els Mossos de l'accés de premsa no deixaven ni entrar a fer pipí ni a carregar els mòbils. Una pallassada gratuïta que diu molt poc dels responsables de seguretat i de l'equip de premsa política de Palau.

No va ser fins la una del migdia que va començar el moviment. La direcció convergent es va reunir a Palau. Era previst que es trobessin a les 12 a Còrsega però el president ho va canviar. L'alcalde Xavier Trias va entrar per la porta principal. La resta pel carrer del Bisbe. Una hora i mitja després sortien. “Tenim les idees clares”, va dir Josep Rull. “El que decideixi el president ens estarà bé”, deien altres dirigents.

A les tres va començar la part final del dia. Josep Maria Vila d'Abadal, Carme Forcadell i Muriel Casals van arribar junts per la plaça Sant Jaume. Van entrar per la porta principal. Oriol Junqueras ho va fer per la Casa dels Canonges, amb pas lleuger. Mala pinta.

La reunió va continuar. Els periodistes continuaven l'espera en format festa rave. A les sis, el senyor  Fabró, el megaprofessional cap de protocol, va baixar i va enraonar allò just i amb somriure a la premsa. Els “cimerencs” bevien aigua i van fer dues rondes de cafè. Va assegurar que no se sentien crits. Pocs minuts abans es filtra un comunicat de l'ANC que informa que suspèn les mobilitzacions. Una pista d'acord. A fora feia fred i humitat. Molta humitat.

A tres quarts de set van aturar la trobada. Algunes veus informaven que la reunió hauria acabat. Falsa alarma. Els reunits van mirar els watssaps i van anar fer un pipí. A dos quarts de vuit va acabar. Es va convocar a la premsa a un quart de nou a la Sala Torres García. Hi havia acord.

A tocar de les vuit va començar l'arribada suspicaç de consellers. La vicepresidenta Joana Ortega va entrar per Sant Honorat. El conseller Boi Ruiz per la porta principal. El conseller Ramon Espadaler es trobava per Palau. Càbales. “Haurà entrat ERC al Govern i se'ls carreguen?”, va ser el comentari. Ruiz, diuen, tenia una reunió amb l'omnipresent secretari del Govern Jordi Baiget.

Finalment surt el president. Diu “feliçment”. Explica l'acord. Mas té més vides que un gat. Escolten el president la vicepresidenta Ortega i el conseller Homs. Ortega somiru quan pregunten sobre Unió. Mas assegura que de l'acord n'ha parlat amb en Duran i Lleida, amb Josep Rull i amb Ramon Espadaler. El detall de Mas és que diferència Unió de Duran.

Mas i Junqueras demanen disculpes per l'espectacle de les darreres setmanes. Als periodistes els hi dóna les gràcies per la paciència. Foto final de família a la Galeria Gòtica. “Es poden donar la mà?”, pregunten els gràfics. Ho fan dues vegades. El president acompanya els cimerencs a les escales. Ell torna amb Ortega i Homs al despatx. Ho fa agafant-los per l'esquena. Una imatge de final de gran producció del Hollywood dels 50. Al final els finals feliços sempre agraden.