Capítol 1
Com es fa el pas. Referèndum i què més?
VilaWeb rep el 2017 amb una sèrie especial que explica com es procedirà a la proclamació de la república catalana. Comencem avui amb els conceptes més bàsics. La sèrie es publicarà cada dia feiner fins el 8 de gener.
30.12.2016
La proclamació d’un nou estat, de qualsevol nou estat, es fa per mitjà d’una declaració d’independència. Aquest és el pas fonamental i formal que ho canvia tot. Una declaració d’independència, la fa normalment el parlament i és en realitat una crida a la societat internacional perquè sigui conscient que ha nascut un estat.
La major part dels estats actuals han nascut a partir d’una declaració feta pel parlament i en alguns casos feta només pel govern. Cada vegada hi ha més referèndums de validació, però els països que n’han fet encara són minoria.
Una declaració d’independència implica la necessitat immediata de controlar el territori que es declara independent. El govern del territori que s’independitza assumeix automàticament totes les competències de govern en el seu territori i impedeix que l’antic estat les pugui exercir. Amb vista al reconeixement internacional, aquest punt és clau: ningú no reconeixerà una independència retòrica que no impliqui un exercici real de la sobirania que es declara.
En el cas català, la proposta feta pel govern i el parlament consisteix a aprovar les tres lleis de transitorietat que significaran de fet la proclamació de la independència. La llei del règim jurídic català, coneguda popularment per llei de transició, marcarà el naixement del nou estat. Tanmateix, la llei no entrarà en vigor íntegrament en el moment que sigui aprovada. El pla és que n’entrin en vigor de seguida els articles que han de fer possible d’organitzar el referèndum i la resta de la llei, després de ser aprovada, si escau, en un referèndum que s’ha de fer el setembre del 2017, a tot estirar.
La llei ha de regular provisionalment els elements estructurals del nou estat i les clàusules generals per garantir, des del primer moment, la completesa de l’ordenament jurídic del nou estat i la continuïtat i successió ordenada d’administracions. Regularà els elements bàsics com ara el territori, la nacionalitat, la ciutadania, el règim de llengües i les institucions de govern i, a més, declararà la continuïtat, llevat d’excepcions, de l’aplicació del dret autonòmic català, del dret espanyol, del dret de la UE i del dret internacional.
La llei també preveurà la continuïtat –mitjançant subrogació– dels contractes de l’estat espanyol i de la Generalitat i la possibilitat que els funcionaris i el personal laboral que prestin serveis a l’administració espanyola a Catalunya puguin integrar-se en l’administració del nou estat.
No ha de ser necessàriament una llei gaire densa ni extensa. El Consell Assessor de la Transició Nacional, que l’anomenava ‘llei constitucional provisional’, va arribar a suggerir aquesta possible redacció tocant a la qüestió de la successió d’ordenaments: ‘Les normes jurídiques estatals i autonòmiques, vigents a Catalunya el dia anterior a la proclamació de la independència, hi continuaran vigents i aplicables fins a la seva modificació o derogació per normes aprovades pels òrgans del nou estat en tot allò que no s’oposin a les disposicions de la present llei constitucional provisional. Les referències que s’hi fan a les autoritats o òrgans de l’estat espanyol s’han d’entendre fetes a les autoritats o òrgans catalans homòlegs.’
La llei deixarà clara la voluntat de la república catalana pel que fa a complir el principi de continuïtat dels serveis públics. Els ciutadans del nou estat han de tenir garantida la continuïtat dels serveis prestats fins aquell dia per l’estat espanyol i l’administració pública general. La llei ha de dir que les institucions del nou estat català assumiran directament les funcions que les lleis vigents atribueixen a determinades institucions de l’estat espanyol, o bé que seran suprimides i prou. Per exemple, l’administració perifèrica de l’estat o les subdelegacions del govern a Catalunya desapareixeran perquè deixaran de tenir sentit.
El referèndum, per tant, serà l’eina amb què s’aprovarà finalment la llei. Com que ja haurà estat debatuda i adoptada pel parlament, entrarà en vigor l’endemà mateix del referèndum, en el cas que es guanyi. És la combinació de la llei de transitorietat i el referèndum el conjunt que serà la base política i jurídica de la república catalana.
La major part dels actuals estats del món s’han fet independents sense necessitat de referèndum, però en canvi la major part dels estats que s’han fet independents aquests darrers vint-i-cinc anys sí que han fet referèndums, per validar la voluntat democràtica de la població.
La major part dels estats actuals han nascut a partir d’una declaració feta pel parlament i en alguns casos feta només pel govern. Cada vegada hi ha més referèndums de validació, però els països que n’han fet encara són minoria.
Una declaració d’independència implica la necessitat immediata de controlar el territori que es declara independent. El govern del territori que s’independitza assumeix automàticament totes les competències de govern en el seu territori i impedeix que l’antic estat les pugui exercir. Amb vista al reconeixement internacional, aquest punt és clau: ningú no reconeixerà una independència retòrica que no impliqui un exercici real de la sobirania que es declara.
En el cas català, la proposta feta pel govern i el parlament consisteix a aprovar les tres lleis de transitorietat que significaran de fet la proclamació de la independència. La llei del règim jurídic català, coneguda popularment per llei de transició, marcarà el naixement del nou estat. Tanmateix, la llei no entrarà en vigor íntegrament en el moment que sigui aprovada. El pla és que n’entrin en vigor de seguida els articles que han de fer possible d’organitzar el referèndum i la resta de la llei, després de ser aprovada, si escau, en un referèndum que s’ha de fer el setembre del 2017, a tot estirar.
La llei del règim jurídic, la llei de la independència
La peça clau del procés d’independència serà la llei del règim jurídic català. Té per objectiu principal declarar la independència, d’una manera ordenada en termes jurídics, per garantir sempre la continuïtat i la seguretat jurídica tant a les persones com a les empreses com als altres estats.‘De la llei a la llei’, grans transicions fetes amb ordre
El pas de ‘la llei (espanyola) a la llei (catalana)’ té tot d’antecedents. La major part de les transicions pacífiques que s’han fet al món s’han articulat d’aquesta manera. Així es va dissoldre l’URSS, així es va passar de l’apartheid al règim democràtic a Sud-Àfrica i així es va fer la transició del franquisme a la democràcia a l’estat espanyol.La llei també preveurà la continuïtat –mitjançant subrogació– dels contractes de l’estat espanyol i de la Generalitat i la possibilitat que els funcionaris i el personal laboral que prestin serveis a l’administració espanyola a Catalunya puguin integrar-se en l’administració del nou estat.
No ha de ser necessàriament una llei gaire densa ni extensa. El Consell Assessor de la Transició Nacional, que l’anomenava ‘llei constitucional provisional’, va arribar a suggerir aquesta possible redacció tocant a la qüestió de la successió d’ordenaments: ‘Les normes jurídiques estatals i autonòmiques, vigents a Catalunya el dia anterior a la proclamació de la independència, hi continuaran vigents i aplicables fins a la seva modificació o derogació per normes aprovades pels òrgans del nou estat en tot allò que no s’oposin a les disposicions de la present llei constitucional provisional. Les referències que s’hi fan a les autoritats o òrgans de l’estat espanyol s’han d’entendre fetes a les autoritats o òrgans catalans homòlegs.’
La llei deixarà clara la voluntat de la república catalana pel que fa a complir el principi de continuïtat dels serveis públics. Els ciutadans del nou estat han de tenir garantida la continuïtat dels serveis prestats fins aquell dia per l’estat espanyol i l’administració pública general. La llei ha de dir que les institucions del nou estat català assumiran directament les funcions que les lleis vigents atribueixen a determinades institucions de l’estat espanyol, o bé que seran suprimides i prou. Per exemple, l’administració perifèrica de l’estat o les subdelegacions del govern a Catalunya desapareixeran perquè deixaran de tenir sentit.
El referèndum, l’eina per a validar la decisió del parlament
Els dos grups parlamentaris independentistes, Junts pel Sí i la CUP, han decidit d’aprovar aquesta llei abans de l’estiu vinent. Una part de la llei entrarà en vigor i una part no, només en espera d’un resultat afirmatiu al referèndum.El referèndum, per tant, serà l’eina amb què s’aprovarà finalment la llei. Com que ja haurà estat debatuda i adoptada pel parlament, entrarà en vigor l’endemà mateix del referèndum, en el cas que es guanyi. És la combinació de la llei de transitorietat i el referèndum el conjunt que serà la base política i jurídica de la república catalana.
La major part dels actuals estats del món s’han fet independents sense necessitat de referèndum, però en canvi la major part dels estats que s’han fet independents aquests darrers vint-i-cinc anys sí que han fet referèndums, per validar la voluntat democràtica de la població.
EMMA RIVEROLA
.jpg)