20161109112416.jpg
Per: Vicent Partal
07.12.2016  22:00
No sé a vostès però a mi m’està cridant molt l’atenció la sobtada antipatia cap als referèndums que s’està estenent entre la classe dirigent europea. Després del Brexit i sobretot després del referèndum constitucional italià s’han alçat tot de veus que reclamen, en expressió d’un conegut polític italià, ‘no votar a la lleugera’.
Què caram deu voler dir ‘votar a la lleugera’? Qui determina quan es vota a la lleugera i quan no. S’entén, perquè això s’entén, que la frase fa referència a votar de forma descontrolada. Votar de forma contrària als interessos del govern de torn, potser? A Espanya ahir va aparèixer vinga gent dient que si es fa la reforma constitucional sobretot, sobretot, que no la voten els ciutadans perquè això és perillós. Però què és perillós? que se sàpiga què pensa la gent? O que la gent puga pensar una cosa diferent de la que la classe política voldria?
Per aquest camí anem molt malament. Que la ciutadania està fent servir els referèndums i les eleccions per a fer un cop de puny sobre la taula és una evidència. Trista, si ho voleu. Però el problema no és el mecanisme electoral. El problema és que les polítiques que s’han posat en pràctica els darrers anys van contra la majoria de la població i això té, per força, un preu.
És avorrit haver-ho de repetir però si la democràcia liberal i el capitalisme no són capaços de redistribuir la riquesa i permetre una vida digna a la majoria de la població aleshores la gent esclata i torna la seua ràbia i frustració en forma de vots. Vots equivocats? Potser sí. Vots perillosos? De vegades també. Però el tema no és aquest. Churchill ho va aclarir amb aquella rotunda ironia quan després de guanyar la guerra va perdre les eleccions i va reaccionar dient que ‘l’únic problema de la democràcia és que la gent vota el que vol’. Per molts anys que siga així.
Perquè alerta amb que algú comence ara a proposar invents estranys. Corregir el rumb del desastre cap on ens encaminem tots plegats no es pot fer de la nit al matí. Però encara menys es pot fer tancant més les portes del búnquer i insistint, si us plau per força, en l’aplicació de les polítiques que ens han portat on som. S’ha destrossat la classe mitjana empobrint-la fins a límits intolerables i s’han marginalitzat de forma gairebé criminal les capes més febles i desasistides de la societat. I quina reacció voleu? El problema no és que la gent vota el que vota. El problema és que la gent fa servir el vot perquè no se li deixa cap altre camí.
En aquest context alguns es veu que s’atreveixen ja a pensar que la solució no és pas arreglar el desastre generat sinó restringir l’opció de votar, de moment i d’entrada assenyalant els referèndums com un perill polític. Cosa que no només és profundament immoral: també és un gravíssim error i un precedent simplement nefast. O a veure si encara tornarem a veure una Europa on se’ns diga que votar és perillós…
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]