17.12.2016 22:00 Un mapa que es comença a dibuixar: quins països té Catalunya més a favor?
La solidaritat amb la presidenta del parlament Carme Forcadell impulsa iniciatives polítiques de solidaritat arreu d’Europa
17.12.2016 22:00 Aquests noms són només una mostra, plural, de polítics d’arreu d’Europa que en les darreres hores han expressat la seua preocupació pel procés judicial contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. En dos estats, Dinamarca i Suïssa, els respectius parlaments nacionals debatran el cas. A Irlanda han demanant en el parlament al seu president que porte la preocupació fins al Consell Europeu. A la Cambra dels Comuns britànica diputats de sis partits diferents, inclosos laboristes i liberal-demòcrates han signat una moció conjunta de suport a la presidenta del parlament català.
L’atac judicial espanyol contra el parlament de Catalunya ha fet saltar així les alarmes a Europa, des d’on s’observa amb preocupació la deriva autoritària contra el Principat. Malgrat els grans esforços esmerçats els darrers anys per la diplomàcia espanyola és evident ara ja que no és real aquella tesi segons la qual Catalunya es quedaria sola i sense suports en cas de seguir endavant amb el procés independentista. La consolidació d’iniciatives de llarg abast, com ara els grups de suport parlamentari, i la resposta a la tàctica repressiva posada en marxa pel govern espanyol han eixamplat l’interès i la simpatia de tota mena de polítics i estats cap al que està passant al nostre país. Tant que ja es pot començar a fer un mapa que mostre en quins estats europeus els polítics locals estan parant més atenció al procés català i on les mostres de suport comencen a ser més clares.
Dinamarca i Suïssa, els més compromesos
Sens dubte fins ara els dos estats on s’ha mostrat un nivell de compromís més gran amb el procés català han estat Dinamarca i Suïssa. En tots dos països hi ha hagut mocions al parlament reclamant una eixida democràtica i pactada pel procés d’independència de Catalunya. El govern suís fins i tot s’ha ofert com a mitjancer davant els governs català i espanyol.
En ocasió del processament de Carme Forcadell el ministre d’Afers Estrangers de Dinamarca haurà de pronunciar-se de forma pública, a petició del seu parlament i diputats de tots els partits presents al parlament suís (socialistes, liberals, verds, democristians, radicals i centristes) han signat una moció de suport.
El bloc escandinau agafa relleu com el conjunt més compacte
Dinamarca forma part del bloc escandinau, un conjunt de països de forta tradició democràtica on el debat sobre la independència de Catalunya està sobre la taula en els seus ambients polítics ja des de fa temps. En aquesta ocasió també hi ha hagut mostres de solidaritat provinents de diputats suecs i finlandesos, a més de la moció presentada al parlament danès.
A Finlàndia fa unes setmanes es va crear un dels tres grups de suport a Catalunya que ja existeixen oficialment en parlaments europeus i el conseller Romeva hi va ser rebut de forma oficial. La visita va ser aprofitada pels grups espanyolistes per intentar manipular l’opinió pública ja que el president del grup és membre del Partit dels Finesos. Amagaven que la vice-presidenta del grup és una membre del partit equivalent a Podem i que dins seu hi ha diputats de tots els partits presents a la cambra.
Els tres països bàltics, pioners i ara a l’espera
El segon parlament en tenir un grup de suport a Catalunya ha estat el d’Estònia, el més avançat dels tres països bàltics. Letònia, especialment, va ser el primer estat europeu que va donar mostres de suport al procés català amb declaracions i tot del primer ministre, que van provocar un notable incident diplomàtic amb Espanya.
Aquestes pressions diplomàtiques han atenuat ara l’expressió pública de suport a Catalunya però els tres governs bàltics continuen sent una peça clau de l’estratègia d’internacionalització del procés. Recentment el govern lituà ha arribat fins i tot a incloure una pregunta en la seua enquesta regular d’opinió per saber si els lituans donarien suport al reconeixement de la Catalunya independent en cas que fes una declaració unilateral sense l’acord amb Espanya. El resultat va ser favorable al reconeixement.
Les Illes Britàniques comencen a destacar com un altre gran pol de suport
Immerses en l’enorme problema del Brexit i amb molt males relacions amb Espanya, especialment el Regne Unit, les Illes Britàniques estan destacant darrerament per l’increment gran del suport al procés català.
Al Regne Unit la tasca política dels sobiranistes escocesos, gal·lesos i irlandesos ha estat la punta de llança del suport a Catalunya però ja fa temps que diversos polítics dels grans partits britànics, conservadors, laboristes i demòcrata-liberals s’han sumat a les mostres de preocupació pel que està passant o directament en el suport a la independència. La líder i diputada als comuns pel partit Verd, Carlonie Lucas, s’ha sumat també a la moció presentada a la Cambra dels Comuns.
Irlanda, per la seua banda, és un dels països també on per la seua pròpia història i tradició el procés d’independència de Catalunya és més ben rebut entre la classe política. De nou els grups sobiranistes com en aquest cas el Sinn Féinn lideren les mostres de solidaritat amb Catalunya que, tot i això, s’estenen a polítics d’altres partits també.
Eslovènia, ferma des del record de la pròpia independència
Un altre estat que ha donat mostres consistents al llarg dels anys de suport a Catalunya ha estat Eslovènia. En part pel record del suport que Catalunya va donar al govern eslovè en el moment de la independència i en part perquè els eslovens han bastit un estat molt modern i avançat on el pes de les formes democràtiques és incomparable amb el dels altres estats de l’antiga Iugoslàvia.
En ocasió del processament de Carme Forcadell hi ha hagut important reaccions en el país alpí, la més significativa de totes la de l’eurodiputat i ex-ministre d’afers estrangers eslovè Ivo Vajgl. Vajgl ha lamentat l’actuació espanyola i l’ha instat a ‘jugar amb les regles universals i el llenguatge de la democràcia’.
Bèlgica, un cas especial
El cas belga és un cas molt especial ja que el debat sobre la independència de Catalunya ha arribat fins i tot al govern, que ha discutit en una reunió si havia de donar suport a la independència, fins i tot en el cas que es fes sense acord amb Espanya.
La gran força política del sobiranisme flamenc és la causa principal d’aquest suport explícit ja que els independentistes flamencs són avui el principal partit de la coalició de govern belga. El parlament belga és un dels que ja ha rebut de manera oficial el govern català per escoltar de primera mà com serà el procés d’independència —els altres tres han estat els parlaments d’Irlanda, Suècia i Dinamarca.
Alemanya, Itàlia, Islàndia… les protestes es van estenent
Sense arribar als nivells de suport que s’han vist en altres països el processament de Carme Forcadell ha servit també perquè apareguen mostres públiques de suport al procés català i de preocupació per la involució democràtica a Espanya en estats com Islàndia, Alemanya o Itàlia.
Els dos darrers casos són especialment interessants perquè han estat polítics de grans partits els qui s’han expressat. Un diputat regional socialdemòcrata alemany Bernhard von Grünberg ha fet unes declaracions molt directes i s’ha adreçat a la cancellera Merkel per demanar que es queixe a Madrid pel processament de Forcadell.
A Itàlia la protesta ha vingut sobretot de la mà del president de la comissió d’Afers Europeus del parlament italià Paolo Trancredi. Aquest diputats centrista, membre del partit de Berlusconi, ha avisat Espanya que processant Forcadell ‘només empitjora les coses’. Al seu costat el líder de la plataforma d’esquerres Possible i també diputat, Giuseppe Civati, ha reclamat el dret dels catalans a votar el seu futur i ha criticar la posició del govern espanyol.
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada