Govern i desafiament sobiranista: Entre el diàleg i el Constitucional
En una legislatura sense majoria sorgeixen més veus que aposten per evitar la judicialització
L'Alt tribunal ha donat la raó nou vegades a l'Estat, però el conflicte continua
ÁNGELES VÁZQUEZ / MADRID
Diumenge, 4 de desembre del 2016 - 21:29 CET
EL PERIODICO
En una legislatura en què el Govern no compta amb majoria absoluta, els seus membres clamen que serà la de «la mà oberta i la negociació». També a Catalunya. És evident que continuar per l’única via escollida els últims anys, la de donar resposta al procés amb el Tribunal Constitucional (TC), no frena, tot i que destorba, el conflicte que es viu amb l’Estat, una vegada els dirigents catalans han optat per seguir endavant, fent cas omís al TC encara que això impliqui l’obertura de procediments judicials per desobediència.
En aquest context sorgeixen veus que d’una o altra manera reclamen més política. El president del TC, Francisco Pérez de los Cobos, va verbalitzar recentment, en una trobada amb periodistes, el desig de l’Alt tribunal que hi hagi més diàleg que freni la judicialització dels conflictes entre administracions, per evitar que tots els camins es redueixin a interposar recursos d’inconstitucionalitat per una part o conflictes de competència per l’altra. El 90% dels assumptes en mans del TC són catalans.
Pérez de los Cobos no és l’únic. El president de la Xunta de Galícia, el popular Alberto Núñez Feijóo, també ho va reclamar recentment a Barcelona, on va advocar per un diàleg sense «línies vermelles» i amb «molts telèfons vermells», en què la «llei no sigui un obstacle». ¿S’escolten aquestes veus? La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, encarregada actualment de gestionar l’anomenat dossier català i d’anunciar la majoria dels recursos que es van presentar en anys anteriors, diu ara que confia a no haver de seguir recorrent al Constitucional. I proposa enfortir i potenciar la comissió bilateral de cooperació prevista en la llei reguladora del tribunal, amb la qual, com li agrada recordar, ja s’ha evitat la interposició de cinc recursos.
El que es faci durant aquesta legislatura encara està per escriure. Per relatar si es passa de la teoria de l’acord als fets. Fins ara, la posició de Mariano Rajoy ha consistit a recórrer al camp del Constitucional, on apallissa amb un saldo de nou gols a zero la Generalitat. I encara disposa de tres pilotes en joc, a les quals ben aviat es pot sumar una quarta. Són aquelles en què les iniciatives legislatives del Parlament només han sigut suspeses cautelarment amb l’admissió a tràmit del recurs o incident d’execució de sentència, però encara no s’ha entrat en el fons de l’assumpte.
Aquest marcador tan ampli només frena de moment el procés sobiranista, que continua endavant amb resolucions parlamentàries que, previsiblement, tornaran a ser impugnades, com la inclusió en els pressupostos del 2017 d’una partida de 5,8 milions d’euros per a processos participatius, pensant en el referèndum anunciat per la Generalitat.
Des que el 2014 es va anul·lar la declaració sobiranista, s’ha declarat inconstitucional qualsevol pas fet en la mateixa línia: les consultes populars no referendàries; el decret de convocatòria del 9-N o la web que es va utilitzar per fer-ho, per la qual estan imputats el portaveu parlamentari Francesc Homs, al Tribunal Suprem, i l’expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
També es va anul·lar la llei d’acció exterior de Catalunya; les normes que, segons l’Alt tribunal, contenien estructures d’Estat; el primer pas per al dret a decidir; la constitució de la comissió sobre el procés constituent, i les seves conclusions, i per votar-les la Fiscalia, a instàncies del TC, es va querellar contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. A més a més, segueix pendent d’admissió a tràmit l’incident d’execució que afecta la possible celebració d’un referèndum el 2017. Sense descartar que s’impugnin també els comptes catalans, com en la cançó de l’enfadós.
EL PERIODICO
En una legislatura en què el Govern no compta amb majoria absoluta, els seus membres clamen que serà la de «la mà oberta i la negociació». També a Catalunya. És evident que continuar per l’única via escollida els últims anys, la de donar resposta al procés amb el Tribunal Constitucional (TC), no frena, tot i que destorba, el conflicte que es viu amb l’Estat, una vegada els dirigents catalans han optat per seguir endavant, fent cas omís al TC encara que això impliqui l’obertura de procediments judicials per desobediència.
En aquest context sorgeixen veus que d’una o altra manera reclamen més política. El president del TC, Francisco Pérez de los Cobos, va verbalitzar recentment, en una trobada amb periodistes, el desig de l’Alt tribunal que hi hagi més diàleg que freni la judicialització dels conflictes entre administracions, per evitar que tots els camins es redueixin a interposar recursos d’inconstitucionalitat per una part o conflictes de competència per l’altra. El 90% dels assumptes en mans del TC són catalans.
El que es faci durant aquesta legislatura encara està per escriure. Per relatar si es passa de la teoria de l’acord als fets. Fins ara, la posició de Mariano Rajoy ha consistit a recórrer al camp del Constitucional, on apallissa amb un saldo de nou gols a zero la Generalitat. I encara disposa de tres pilotes en joc, a les quals ben aviat es pot sumar una quarta. Són aquelles en què les iniciatives legislatives del Parlament només han sigut suspeses cautelarment amb l’admissió a tràmit del recurs o incident d’execució de sentència, però encara no s’ha entrat en el fons de l’assumpte.
Aquest marcador tan ampli només frena de moment el procés sobiranista, que continua endavant amb resolucions parlamentàries que, previsiblement, tornaran a ser impugnades, com la inclusió en els pressupostos del 2017 d’una partida de 5,8 milions d’euros per a processos participatius, pensant en el referèndum anunciat per la Generalitat.
CINC ANYS DURÍSSIMS
En aquestes circumstàncies, sembla complicat que el Constitucional, com va suggerir el seu president en l’esmentada conversa amb la premsa, pugui ser l’únic dic de contenció de tot el que passa a Catalunya. Per més que els serveis jurídics de l’Estat hagin aconseguit marcar nou gols en aquests «duríssims» cinc anys viscuts pel «repte plantejat per un sector» de «l’estimadíssima Catalunya», segons paraules utilitzades en el seu comiat per qui va ser fins al 25 d’octubre Advocada general de l’Estat, Marta Silva.Des que el 2014 es va anul·lar la declaració sobiranista, s’ha declarat inconstitucional qualsevol pas fet en la mateixa línia: les consultes populars no referendàries; el decret de convocatòria del 9-N o la web que es va utilitzar per fer-ho, per la qual estan imputats el portaveu parlamentari Francesc Homs, al Tribunal Suprem, i l’expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
També es va anul·lar la llei d’acció exterior de Catalunya; les normes que, segons l’Alt tribunal, contenien estructures d’Estat; el primer pas per al dret a decidir; la constitució de la comissió sobre el procés constituent, i les seves conclusions, i per votar-les la Fiscalia, a instàncies del TC, es va querellar contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. A més a més, segueix pendent d’admissió a tràmit l’incident d’execució que afecta la possible celebració d’un referèndum el 2017. Sense descartar que s’impugnin també els comptes catalans, com en la cançó de l’enfadós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada