L'independentisme civil, a la banqueta amb caire de revenja
Marchena, aliè a les condicions físiques
dels presos, obre els interrogatoris dels Jordis, Forcadell i Santi Vila
que veu com altres consellers expliquen coses més crues que les d’ell
ellMón
per Quico Sallés (Tribunal Suprem)
20/02/2019
23:23
Jornada maratoniana aquest dimecres al Tribunal Suprem. I dijous se
n’albira una altra amb quatre megadeclaracions previstes: la del
president d’Òmnium, Jordi Cuixart; la de l’expresident de l’ANC i president de JxCAT, Jordi Sànchez; la de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la de l’exconseller, Santi Vila. El president de la Sala Penal que jutja la causa especial 20907/2017, Manuel Marchena,
vol enllestir ràpid les declaracions dels acusats. Per això ha citat
per dimarts els primers testimonis. Artilleria pesada com Mariano Rajoy,
Soraya Sáenz de Santamaria o Artur Mas a més de Juan Ignacio Zoido.
Marchena, reaci a habilitar aquest divendres i el proper dilluns, ha posat la directa i en un dia ha fet declarar els consellers Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó. Fins passades les nou de la nit. Un horari que ha fet aixecar protesta de Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez que aquest dijous haurà de declarar amb l’amenaça de 17 anys de presó. “Es lleven a les sis del matí, sense dutxar-se marxen a les 6:45, tenen tres quarts d’hora de camí fins que no arriben a quarts de vuit al Suprem… no garanteix les seves condicions”, ha assenyalat empipat Pina. El president de la Sala s’ha justificat al·legant que no volia un procés amb dilacions i que l’advocat de Mundó ha donat el vist i plau al seu interrogatori.
La jornada d’avui, però, no ha deixat sorpreses. Tots els exconsellers han seguit el seu guió però amb un punt en comú: un referèndum no és delicte i, sobretot, que la Declaració d’Independència era paper mullat. Però el que més ha sorprès a les defenses ha estat la insistència de les acusacions en intentar esgarrapar alguna prova o escletxa per acreditar la desobediència -més o menys assumida- i la malversació. Tots han apuntat que el referèndum es va fer gràcies al finançament privat. “No sé d’on van sortir les urnes”, confessaven tots.
La prova o la confessió de la violència o el tumult la deixen per les testificals. Punt on entrarà Vox i on la majoria de policies -un ingent nombre- citats poden portar les mateixes respostes a la Fiscalia. A la sala de plens hi ha hagut de tot, debat, enganxades, crides a l’ordre, bronques lingüístiques i, fins i tot, plors com quan Borràs ha recordat que no va rebre la notificació del Tribunal Constitucional que suspenia la Llei del Referèndum perquè estava al velatori del seu pare.
Aquest divendres, però, les declaracions agafaran un caire possiblement diferent. El Suprem escoltarà els noms de pes de l’independentisme civil dels darrers anys. Persones profundament estigmatizades -gairebé odiades- per la caverna político-mediàtica de l’unionisme. Hi ha la temptació que seure Forcadell, Cuixart i Sànchez davant els togats és ensenyar un trofeu de caça. La canya que van rebre en el seu activisme tot i mantenir les seves posicions encara afegeix més valor a la psicopatia d’un Estat que fa un any i mig que els ha engarjolat. A tots tres, al Fiscalia els reclama 17 anys de presó i 17 d’inhabilitació absoluta per un delicte de rebel·lió.
Sánchez i Cuixart estan entre barrots pels fets del 20 de setembre, precisament per pacificar els concentrats que van romandre hores i hores davant la seu d’Economia. La seva imatge enfilats d’alt dun cotxe de la Guàrdia Civil és una icona pels poders de l’Estat que van aprofitar una oportunitat, amb la imprescindible col·laboració d’una secretària judicial especialment motivada contra el procés, per parar un parany jurídic. La Fiscalia ho bateja de “successos violents”. A més, l’escrit de conclusions provisionals retreuen pensalment a Sànchez i Cuixart els seus discursos abradats per les Diades així com els identifica com a peça clau del procés cap a la independència. També els acusa d’alenar a les masses a actuar contra l’Estat o a protegir els col·legis electorals.
Amb Forcadell, l’Estat manté el to que amb Cuixart i Sànchez. La seva cotització política com a presidenta de l’ANC no ha estat païda per Madrid. Pesa el fet que Forcadell és un símbol i a més havia presidit la cambra catalana, malgrat el joc brut de certs partits polítics per fer trontollar l’ordre parlamentari. La Fiscalia l’acusa de permetre el debat de resolucions que entenen prohibides pel Tribunal Constitucional i també d’esperonar les gerancions d’independentistes al carrer. Curiosament, la resta dels membres de la Mesa encausats seran jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i dormen a casa. Un cas com un cabàs atès que la figura de la presidència del Parlament no representa cap vot de qualitat en les decisions que s’han pres al llarg del procés. L’Estat li té ganes. Només cal veure com la biosfera mediàtica aplaudia amb desimboltura els paranys que els partits unionistes li posaven a la cambra catalana.
El primer a declarar, però serà Santi Vila. El conseller es mostra relaxat i tranquil, aquest dies al Suprem tot i que li reclamen set anys de presó per malversació. Fins i tot, ha visitat la biblioteca i no s’amaga de la premsa. Després de les declaracions de Quim Forn, Dolors Bassa o Meritxell Borràs està més asserenat. “T’imagines que el que han dit ho hagués dit en Vila?”, es comenta als passadissos del Convent de les Saleses. Al capdavall, Vila ja va explicar la nit del 25 d’Octubre el que molts consellers expliquen ara al Suprem. De ben segur, que el món polític s’hauria estalviat algun disgust.
Marchena, reaci a habilitar aquest divendres i el proper dilluns, ha posat la directa i en un dia ha fet declarar els consellers Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó. Fins passades les nou de la nit. Un horari que ha fet aixecar protesta de Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez que aquest dijous haurà de declarar amb l’amenaça de 17 anys de presó. “Es lleven a les sis del matí, sense dutxar-se marxen a les 6:45, tenen tres quarts d’hora de camí fins que no arriben a quarts de vuit al Suprem… no garanteix les seves condicions”, ha assenyalat empipat Pina. El president de la Sala s’ha justificat al·legant que no volia un procés amb dilacions i que l’advocat de Mundó ha donat el vist i plau al seu interrogatori.
La jornada d’avui, però, no ha deixat sorpreses. Tots els exconsellers han seguit el seu guió però amb un punt en comú: un referèndum no és delicte i, sobretot, que la Declaració d’Independència era paper mullat. Però el que més ha sorprès a les defenses ha estat la insistència de les acusacions en intentar esgarrapar alguna prova o escletxa per acreditar la desobediència -més o menys assumida- i la malversació. Tots han apuntat que el referèndum es va fer gràcies al finançament privat. “No sé d’on van sortir les urnes”, confessaven tots.
|
La prova o la confessió de la violència o el tumult la deixen per les testificals. Punt on entrarà Vox i on la majoria de policies -un ingent nombre- citats poden portar les mateixes respostes a la Fiscalia. A la sala de plens hi ha hagut de tot, debat, enganxades, crides a l’ordre, bronques lingüístiques i, fins i tot, plors com quan Borràs ha recordat que no va rebre la notificació del Tribunal Constitucional que suspenia la Llei del Referèndum perquè estava al velatori del seu pare.
Aquest divendres, però, les declaracions agafaran un caire possiblement diferent. El Suprem escoltarà els noms de pes de l’independentisme civil dels darrers anys. Persones profundament estigmatizades -gairebé odiades- per la caverna político-mediàtica de l’unionisme. Hi ha la temptació que seure Forcadell, Cuixart i Sànchez davant els togats és ensenyar un trofeu de caça. La canya que van rebre en el seu activisme tot i mantenir les seves posicions encara afegeix més valor a la psicopatia d’un Estat que fa un any i mig que els ha engarjolat. A tots tres, al Fiscalia els reclama 17 anys de presó i 17 d’inhabilitació absoluta per un delicte de rebel·lió.
Sánchez i Cuixart estan entre barrots pels fets del 20 de setembre, precisament per pacificar els concentrats que van romandre hores i hores davant la seu d’Economia. La seva imatge enfilats d’alt dun cotxe de la Guàrdia Civil és una icona pels poders de l’Estat que van aprofitar una oportunitat, amb la imprescindible col·laboració d’una secretària judicial especialment motivada contra el procés, per parar un parany jurídic. La Fiscalia ho bateja de “successos violents”. A més, l’escrit de conclusions provisionals retreuen pensalment a Sànchez i Cuixart els seus discursos abradats per les Diades així com els identifica com a peça clau del procés cap a la independència. També els acusa d’alenar a les masses a actuar contra l’Estat o a protegir els col·legis electorals.
Amb Forcadell, l’Estat manté el to que amb Cuixart i Sànchez. La seva cotització política com a presidenta de l’ANC no ha estat païda per Madrid. Pesa el fet que Forcadell és un símbol i a més havia presidit la cambra catalana, malgrat el joc brut de certs partits polítics per fer trontollar l’ordre parlamentari. La Fiscalia l’acusa de permetre el debat de resolucions que entenen prohibides pel Tribunal Constitucional i també d’esperonar les gerancions d’independentistes al carrer. Curiosament, la resta dels membres de la Mesa encausats seran jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i dormen a casa. Un cas com un cabàs atès que la figura de la presidència del Parlament no representa cap vot de qualitat en les decisions que s’han pres al llarg del procés. L’Estat li té ganes. Només cal veure com la biosfera mediàtica aplaudia amb desimboltura els paranys que els partits unionistes li posaven a la cambra catalana.
El primer a declarar, però serà Santi Vila. El conseller es mostra relaxat i tranquil, aquest dies al Suprem tot i que li reclamen set anys de presó per malversació. Fins i tot, ha visitat la biblioteca i no s’amaga de la premsa. Després de les declaracions de Quim Forn, Dolors Bassa o Meritxell Borràs està més asserenat. “T’imagines que el que han dit ho hagués dit en Vila?”, es comenta als passadissos del Convent de les Saleses. Al capdavall, Vila ja va explicar la nit del 25 d’Octubre el que molts consellers expliquen ara al Suprem. De ben segur, que el món polític s’hauria estalviat algun disgust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada