06.04.2019 01:50
‘Si no hi fem res, ens hi va la vida’. Així de contundent es mostra Josep Cabayol
quan parla de l’amenaça que significa el canvi climàtic en
l’actualitat. El periodista i president de SICOM és un dels convocants
de la jornada ‘Realitat climàtica = Emergència social’.
En aquest acte, que comença avui a les 09.00 a Barcelona, cinquanta
investigadors i científics experts en l’escalfament mundial explicaran
per què la realitat climàtica és una emergència social i fins a quin
punt cal prendre-hi mesures abans no s’arribi a un punt de no retorn. És
un esdeveniment sense precedents al Principat, que durarà més de dotze
hores i que es podrà seguir en directe en reproducció en continu.
D’una banda, la jornada vol conscienciar la població que som a punt d’arribar a una situació irreversible i, de l’altra, donar un toc d’atenció a totes les administracions –municipals, autonòmiques, estatals i supraestatals–, que pequen d’inacció en vista d’un problema que no podem esperar a resoldre. ‘Si no s’hi actua, ens falten molt pocs anys per a aplicar mesures correctores que serveixin per a tenir futur, simplement’, insisteix Cabayol. ‘Els darrers dos anys s’ha comprovat que, malgrat els Acords de París, les emissions de CO2 han continuat pujant al món.’
L’alarmant pujada de les temperatures al Principat és un bon exemple de la manera com ha empitjorat la situació els últims anys. Els últims vint-i-cinc anys la temperatura ha passat de pujar a un ritme de 0,25 graus per dècada a 0,40. Una situació que és encara més preocupant que la internacional. La pujada de les temperatures a Catalunya ja ha passat del llindar d’1,7 graus, mentre que al món encara no s’ha sobrepassat el grau i mig, malgrat que, tal com alerta Cabayol, no li falti gaire. I què implica d’arribar a aquest punt d’inflexió a escala mundial? ‘No tenim ni els recursos econòmics ni tecnològics per a revertir la situació. Entrarem, doncs, en una espiral on la dinàmica climàtica es tornarà imparable. Si comença a pujar la temperatura, la biosfera és amenaçada. És amenaçada la vida’, explica.
L’única manera de prova d’aturar aquesta situació és deixar d’emetre gasos d’efecte hivernacle i, per tant, abandonar els hidrocarburs i el sistema d’energia convencional, cosa que pot implicar qüestionar-se el sistema econòmic. Les administracions tenen un paper fonamental quant al desplegament d’energies renovables de manera immediata, però Cabayol en denuncia la inacció: ‘La Generalitat, per exemple, té anunciades lleis que no desplega, com la del canvi climàtic, o l’objectiu d’arribar al 100% de renovables el 2050.’ ‘Catalunya no és en absolut un país on no es puguin desplegar les renovables. Hi ha una gran capacitat. Requereix comprensió per part de la ciutadania. Però ha de pensar que, per molt que no els agradi un paisatge ocupat per maquinària, és necessari’, conclou.
L’acte serà a l’espai veïnal Calàbria 66 de Barcelona i cada expert hi farà una intervenció sobre el seu àmbit de coneixement amb un llenguatge planer, directe i comprensible. Podeu seguir-lo sencer ací:
D’una banda, la jornada vol conscienciar la població que som a punt d’arribar a una situació irreversible i, de l’altra, donar un toc d’atenció a totes les administracions –municipals, autonòmiques, estatals i supraestatals–, que pequen d’inacció en vista d’un problema que no podem esperar a resoldre. ‘Si no s’hi actua, ens falten molt pocs anys per a aplicar mesures correctores que serveixin per a tenir futur, simplement’, insisteix Cabayol. ‘Els darrers dos anys s’ha comprovat que, malgrat els Acords de París, les emissions de CO2 han continuat pujant al món.’
L’alarmant pujada de les temperatures al Principat és un bon exemple de la manera com ha empitjorat la situació els últims anys. Els últims vint-i-cinc anys la temperatura ha passat de pujar a un ritme de 0,25 graus per dècada a 0,40. Una situació que és encara més preocupant que la internacional. La pujada de les temperatures a Catalunya ja ha passat del llindar d’1,7 graus, mentre que al món encara no s’ha sobrepassat el grau i mig, malgrat que, tal com alerta Cabayol, no li falti gaire. I què implica d’arribar a aquest punt d’inflexió a escala mundial? ‘No tenim ni els recursos econòmics ni tecnològics per a revertir la situació. Entrarem, doncs, en una espiral on la dinàmica climàtica es tornarà imparable. Si comença a pujar la temperatura, la biosfera és amenaçada. És amenaçada la vida’, explica.
L’única manera de prova d’aturar aquesta situació és deixar d’emetre gasos d’efecte hivernacle i, per tant, abandonar els hidrocarburs i el sistema d’energia convencional, cosa que pot implicar qüestionar-se el sistema econòmic. Les administracions tenen un paper fonamental quant al desplegament d’energies renovables de manera immediata, però Cabayol en denuncia la inacció: ‘La Generalitat, per exemple, té anunciades lleis que no desplega, com la del canvi climàtic, o l’objectiu d’arribar al 100% de renovables el 2050.’ ‘Catalunya no és en absolut un país on no es puguin desplegar les renovables. Hi ha una gran capacitat. Requereix comprensió per part de la ciutadania. Però ha de pensar que, per molt que no els agradi un paisatge ocupat per maquinària, és necessari’, conclou.
L’acte serà a l’espai veïnal Calàbria 66 de Barcelona i cada expert hi farà una intervenció sobre el seu àmbit de coneixement amb un llenguatge planer, directe i comprensible. Podeu seguir-lo sencer ací:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada