Un nou material podria substituir els gasos contaminants de neveres i aires condicionats
La col·laboració entre la Universitat de
Cambridge, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de
Barcelon ha donat com a resultat una alternativa barata i respectuosa
amb el medi ambient
elMón
Els resultats de l'estudi, dirigit pel doctor Xavier Moya (Universitat de Cambridge) i el professor Josep Lluís Tamarit (Universitat Politècnica de Catalunya), han estat publicats fa poc a la revista 'Nature Communications'. Tal i com explica el doctor Moya a la pàgina web de la prestigiosa universitat anglesa, els HFC i HC també són "relativament ineficients", un factor molt important, explica, tenint en compte que "la refrigeració i l'aire conficionat actualment devoren una cinquena part de l'energia que es produeix al món, i la demanda només fa que pujar". És justament per posar remei als problemes derivats de l'ús d'aquests materials que es va reunir aquest equip, que integra experts de la UC i l'UPC i també de la Universitat de Barcelona, i que ha descrit els grans canvis tèrnics que es poden aconseguir aplicant pressió a cristalls de plàstic.
Les tecnologies de refrigeració tradicionals es basen en els canvis tèrmics que tenen lloc quan un líquid comprimit s'expandeix, i aquest líquid, habitualment, és un HFC o un HC. Quan el líquid s'expandeix, la seva temperatura baixa i, per tant, refreda allò que té al voltant. En el cas dels sòlids, en canvi, la refrigeració s'aconsegueix introduint canvis a l'estructura microscòpica dels materials, cosa que es pot aconeguir amb un camp magnètic, un d'electric o, simplement, aplicant-hi força mecànica. Aquests efectes calòrics, però, sempre havien estat per darrere dels que es podien aconseguir amb líquids... almenys fins ara, quan s'ha descobert l'enorme potencial calòric del cristall de plàstic de neopentilglicol (NPG) i altres compostos orgànics.
Per la seva pròpia naturalesa, els materials orgànics són més fàcils de comprimir, i el NPG és força usat en la síntesi de pintures, polièsters i lubricants, perquè no només és molt barat sinó que, a més, n'hi ha en grans quantitats. Les molècules de NPG, compostes de carboni, hidrogen i oxigen, són gairebé esfèriques i interactuen de manera molt dèbil entre elles, cosa que els permet tenir certa llibertat de moviments, fins al punt que, per la seva mal·leabilitat, es col·loquen al límit entre els sòlids i els líquids. És per això que la seva compressió dóna uns resultats tèrmics tan grans, comparables als que, fins ara, estan donant els HFCs i HCs però sense els seus efectes secundaris adversos.
Segons la Universitat de Cambridge, el doctor Moya està treballant amb Cambridge Enterprises, el braç comercial de la institució, per aconseguir que aquesta tecnologia arribi al mercat, cosa que podria ser un pas molt important en la lluita per l'eficiència energètica i la reducció d'emissions contaminants i amb efecte hivernacle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada