El no del CEO tan sols és un avís, per Vicent Partal

OPINIÓ

Vicent Partal

20.12.2014

El no del CEO tan sols és un avís

Vilaweb

 

La publicació ahir de les dades del CEO ha causat un cert impacte. Enmig d'unes setmanes de desànim com vivim, el fet que per primera volta els partidaris del no a la independència superen en una enquesta els dels sí és un factor a tenir en compte. Alerta, tanmateix: cal no magnificar una cosa que és tan sols, i a tot estirar, un avís.

Ja hi ha hagut molta gent que ha posat en relleu els condicionants tècnics d'aquest treball del CEO, fora de programació. Que s'han consultat únicament mil cent persones, molt poques; que s'ha fet per via telefònica; o que la pregunta sobre què votar en cas d'independència ha estat també modificada, respecte de la manera com es formulava fins ara. Una baixada de nou punts des de les enquestes anteriors del CEO i amb el 9-N entremig és molt més que sorprenent. Oimés si resulta que alhora els partits sobiranistes no perden escons, sinó que en guanyen.

Vull remarcar, per això, que parlem de pocs enquestats. M'expliquen que en dades reals això significa que el no guanya perquè és una opció que trien nou persones més que no pas el sí. Nou. Sense haver-hi hagut el 9-N potser ho podríem considerar significatiu, però em sembla imprudent que algú prove de comparar mil cent enquestats amb dos milions tres-cents mil votants. O que algú, després d'haver mogut dos milions tres-cents mil votants, perda el cap per la resposta de mil a una enquesta.

Ara bé, tot això, cal veure-ho com un avís. I m'interessa molt de remarcar-ho. El 2014 ha estat un any inoblidable, on hem arribat més lluny que no havíem estat mai. Però, després del monumental èxit del 9-N, ens hem aturat al darrer revolt. I ací estem. Això no pot continuar així: la unitat multiplica i la divisió divideix. I l'espectacle que contemplem aquestes setmanes ens fa mal. Ens fa mal sobretot perquè una part de les decisions polítiques es juga en el camp de les imatges. Les imatges creen sensacions i des del 9-N assistim a la venda, per terra, mar i aire, de la idea que els independentistes som la minoria al Principat. Cosa que no és certa però que repetiran tantes vegades com siga necessari, usant a dojo aquesta enquesta d'ahir,

Que ens quede una cosa clara però: continuem essent la majoria que hem estat des de fa temps. Les coses no canvien tan fàcilment com alguns voldrien i encara menys a tanta velocitat. Però dit això ningú no pot discutir que les dificultats dels partits per a posar-se d'acord en el següent pas a fer contribueixen a crear la sensació que estem barallats. I els barallats, deixeu-vos estar de tesis estranyes, sempre perden.

Ara cal molta responsabilitat, doncs. Cal recuperar l'alegria que creix a partir de la unitat i de la confiança, alegria que les males cares i les intransigències d'aquests dies han fet caure ben avall. Espere , per això, que aquesta alarma que ha disparat el CEO servesca com a mínim per a fer reflexionar aquells qui més necessitem que reflexionen. A aquells que poden desencallar la situació.