I SI AQUEST DOS , ARA, HO TRENQUEN TOT...?

DEBAT SOBIRANISTA

Pols per les plebiscitàries, procés en risc

Mas i Junqueras topen per les llistes i els seus entorns ja fan càlculs per si no arriba l’acord

ROGER MATEOS / ROGER TUGAS Barcelona | ARA 21/12/2014 00:00

 
Just quan semblava que el sobiranisme, un cop coronat amb èxit el 9-N, es disposava a encarar amb més embranzida que mai la fase decisiva de desconnexió de l’Estat, s’està veient arrossegat paradoxalment cap a un insòlit punt de bloqueig. Els dos principals protagonistes polítics del procés, Artur Mas i Oriol Junqueras, voregen aquests dies el precipici del no acord. I els seus respectius entorns, ara mateix, no encerten a imaginar quin podria ser el denominador comú que permetria desencallar la convocatòria d’unes eleccions plebiscitàries.

De moment, les seves posicions negociadores no es mouen del tot o res. El president de la Generalitat no pensa avançar les eleccions si ERC no s’emmotlla al seu pla de llista unitària amb un únic punt programàtic sobre l’estat independent. El president d’ERC es nega a signar cap acord que no prevegi candidatures separades -amb algun distintiu en comú- que reflecteixin la pluralitat ideològica de l’independentisme. La pugna ja transcendeix els partits i fins i tot ha contagiat l’ANC.

Encara hi ha temps de redreçar la negociació, però si no flexibilitzen els plantejaments el procés correrà el risc d’embarrancar. Mas i Junqueras disposen aproximadament d’un mes per empescar-se la recepta de l’entesa, però les vibracions que transmetien ells i els seus col·laboradors després de l’última trobada, divendres al Parlament, no convidaven a pensar que tenen l’acord a tocar. Les primeres setmanes de gener acabaran de resoldre si hi ha o no marge per reconduir-ho.

L’autoria de la trencadissa

Els últims contactes no han servit per trobar punts d’aproximació. Al contrari, nacionalistes i republicans semblen instal·lats en una batalla per imposar cadascú el seu relat. Ningú vol aparèixer com el responsable d’una trencadissa. En públic, els missatges eviten aquest escenari. Però despatxos endins ja ningú dissimula el clima de desconfiança en les relacions personals entre Mas i Junqueras, que dificulta encara més l’acostament. Les ferides obertes durant els preparatius del 9-N -quan el Govern va descartar la consulta inicial suspesa pel Tribunal Constitucional i va activar el procés participatiu- no han cicatritzat.

A les files nacionalistes es mostren “dolguts” i “perplexos” pel fet que ERC hagi donat per liquidat l’acord de legislatura signat ara fa dos anys, justament quan Mas s’ha arriscat per organitzar un 9-N que li ha costat una querella de la Fiscalia. Fonts pròximes a Mas consultades per l’ARA no el veuen disposat a renunciar en les setmanes vinents a la seva aposta per una llista transversal sense sigles de partit, que confereixi a les eleccions una pàtina de referèndum. Seria, a més, el format que li permetria mantenir el lideratge del procés, sense risc de veure’s desbancat per ERC. Si Junqueras no s’hi avé, Mas “no tindrà pressa” per convocar unes eleccions al Parlament que tocarien el 2016. I menys després que l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió predigués una victòria del no a la independència, un toc d’atenció que a CDC es llegeix com un càstig a les esquerdes dins el sobiranisme.

Quin escenari concep Mas si no troben un desllorigador? CiU aniria “a totes” en unes eleccions municipals, el 24 de maig, convertides en una “revàlida” en què mesuraria forces amb ERC i es dirimiria qui és la força hegemònica a Catalunya. El repte seria resistir a bona part del territori i mantenir el control de les quatre diputacions i dels ajuntaments més grans ara a les seves mans. I les plebiscitàries? Després del pols a les municipals, el terreny seria encara menys fèrtil per a la unitat, però fonts nacionalistes no descarten uns comicis després de la Diada, amb una “llista del president guanyadora”, amb suports de la societat civil que haurien girat l’esquena a un Junqueras que preveuen que patirà desgast si “deixa tirat” el Govern a principis d’any, en la votació dels pressupostos. Hi hauria altres idees alternatives, com la que dins el partit li atribueixen a David Madí, antiga mà dreta de Mas: fer coincidir municipals amb plebiscitàries, en tots dos casos amb llistes unitàries. Una variant seria limitar la llista unitària a les plebiscitàries.

Veus convergents suggereixen forçar l’entrada d’ERC al Govern per preparar les plebiscitàries durant el 2015. Amb els republicans a l’oposició, sense cap suport estable i amb un probable agreujament de l’ofec econòmic de la Generalitat, l’any que ve se li faria molt llarg a Mas.

Els dubtes del president es veuen amb una barreja de sorpresa i por des de la trinxera republicana. La cúpula d’ERC sosté que Mas ja preveia l’escenari de les plebiscitàries amb llista única des de molt abans de la impugnació de la consulta i que ara, davant de la negativa de Junqueras i d’unes enquestes que la situen lluny de la majoria absoluta, no sap com reconduir la situació. De fet, la cúpula republicana creu que CiU ha optat per buscar vies per erosionar-la i per penjar-li la llufa de fre a la unitat, i els de Junqueras tenen dificultats per construir un relat alternatiu. Per això, ERC s’ha vist abocada a permetre la tramitació d’uns pressupostos que rebutja i evita denunciar formalment l’acord d’estabilitat. La seva estratègia passa per mostrar una imatge de generositat màxima amb el Govern -excepte pel que fa a la candidatura única- per desactivar les “mines” que denuncien que Mas els col·loca. Una tàctica passiva que fia l’avançament electoral a la pressió que pugui fer la societat civil i a la por de CDC als treballs de la comissió sobre el frau fiscal.

ERC no liquidarà la negociació

Junqueras va avançar als seus quadres en l’últim consell nacional que no seria ell qui s’aixequés de la taula de negociació. Ja es va encarregar en el seu moment d’anunciar que no hi hauria coalició a les eleccions europees i no vol carregar de nou amb el mort. El cost aquest cop seria massa alt. Tot i això, cedirà la iniciativa a Mas, que és qui pot convocar les eleccions i, per tant, qui haurà d’argumentar per què no ho fa, si es dóna el cas. Ahir li va oferir ser president encara que perdi els comicis com a “mostra de generositat”, en una entrevista a Catalunya Ràdio.

El líder d’ERC va anunciar divendres als seus diputats que per festes no esperin novetats. Més enllà d’apel·lar a la necessitat de rebre el mandat democràtic aviat, l’única iniciativa que preveu ERC són els resultats de l’enquesta encarregada per verificar si la llista única aportaria més o menys escons al bloc independentista que tres candidatures separades, un sondeig amb què aspira a sumar raons. La preparació de les municipals amb aliances arreu amb els ex del PSC es manté com a prioritat. Guanyar-les seria un motiu més per avançar comicis.

Davant el risc de desacord, només la pressió de la societat civil i el tràngol d’haver d’explicar públicament que el procés s’interromp semblen capaços d’actuar de galvanitzadors per desencallar l’entesa. Segons les fonts consultades, ja es mouen fils per emetre un manifest civil que els emplacin a trobar una sortida. Al gener, el desenllaç.