BON NADAL
TRADICIONS
El tió i els Reis desplacen el Pare Noel
Les famílies catalanes aposten per mantenir les tradicions del país i relegar les estrangeres
MARTÍ GELABERT Barcelona |
“No sabem quin és l’origen de la festa de Reis, però té
un element essencial: és la festa dels nens. I això és el que fa que
funcioni”. El tècnic en cultura popular de la Generalitat de Catalunya,
Jan Grau, defensa així una de les principals tradicions del país. El dia
de Reis, però, conviu amb altres costums que se celebren a Catalunya:
el tió i, amb una menor intensitat, el Pare Noel.
“El tió és l’element de les joguines per
excel·lència. Els Reis, antigament, portaven el que necessitaves de cara
a l’hivern”, explica Grau. Amb els anys, però, aquesta tendència ha
variat. Entre els lectors de l’ARA, a qui s’ha preguntat com celebren
les festes, aquest canvi és significatiu. És el cas de la Rosa Sala. “El
tió cagava coses petites, detalls sense embolicar com llibres, llapis
de colors, torrons, xocolata i llaminadures, mentre que el regal de Reis
era i és l’important”, puntualitza. El Pare Noel -afegeix- queda
relegat. “No és que no li tingui simpatia, simplement és una tradició
que no vivim, m’és indiferent. És una cosa estranya”, aclareix.
Entre Catalunya i el País Basc
Grau explica que el Pare Noel és la
continuació de Santa Claus. “Ell porta regals als nens europeus, així
com el follet Pumuki ho fa amb els dels països nòrdics”. Una altra
lectora, l’Aina Fernàndez, relata que a casa seva caga el tió i ve
l’Olentzero. El seu company, el Rubén, és del País Basc, i, d’aquesta
manera, aconsegueixen mantenir vives dues tradicions autòctones.
“L’Olentzero és un carboner que viu a la muntanya. Tota la nit del 24 al
25 de desembre passa pels pobles i deixa regals als nens bons i carbó
als dolents”, indica el Rubén. És un home gras, amb barba, que fuma pipa
i va vestit amb txapela. Dels sis anys que porta a Catalunya, el Rubén
mai no s’ha perdut la visita de l’Olentzero: “Sempre ho he celebrat. Per
què hem de competir amb el Pare Noel?”, es pregunta. “És millor
mantenir les nostres tradicions que les estrangeres”.
Els seus dos fills, de dos i cinc anys, fan cagar
el tió el dia 25. L’Aina explica que el tió porta “coses per pintar,
adhesius, torrons...” En canvi, l’Olentzero s’inclina per les joguines.
“Aquest Nadal portarà una bicicleta i un helicòpter teledirigit”, diu. A
més a més, cada any la família mira pel·lícules sobre l’home gran amb
txapela que els ha robat el cor. La Rosa Sala i la seva família també
viuen les festes amb molta il·lusió. Explica que com que el seu fill ja
té 14 anys, no fan cagar el tió, però que abans buscaven un “tronc ben
gran” i el guardaven. Cada any era diferent i sempre li pintaven la
cara. “Tots picàvem, i qui no ho feia no tenia regals”, recorda. La
mateixa “devoció” que la família tenia pel tió encara la manté pels
Reis. “Tinc la botiga al carrer per on passa la Cavalcada i sortim fora i
cantem les cançons. Sempre han sigut unes festes que hem viscut molt”,
comenta. “Preparar el pessebre, l’arbre... és donar el tret de sortida
al Nadal!”, sentencia.
Jan Grau explica que el tió està arrelat aquí, a
l’Aragó i a Salamanca, entre altres punts de l’estat espanyol i
l’estranger. “El concepte és un paral·lelisme amb la terra i la natura.
Tapes el tronc, en tens cura i el final de tot aquest sacrifici és que
dóna fruits”, afirma. L’expert en cultura popular manté que, de fet, tot
el Nadal està encaminat a desitjar abundància de cara a l’any que
comença. “També passa amb la loteria”, diu. En aquest sentit, Grau
detalla que “el tió és pedagògic”. Durant el franquisme, però, la
tradició va perdre pes, sobretot a les grans ciutats. “La majoria de
cases es decantaven per l’arbre de Nadal, que en principi porta
llaminadures, tot i que en la influència nòrdica porta regals”, indica
Grau. “El tió té un sentit molt nostre. Si el franquisme fa arbres,
nosaltres fem tions”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada