El «perill» de les neules i els torrons

BON NADAL, Malgrat tot

El «perill» de les neules i els torrons

La doctora Marta Busquets Romagosa descriu els principals dolços d'aquestes dates i dóna quatre consells per pair-los correctament

Marta Busquets Romagosa | ND 30/12/2014 a les 12:17h

Els polvorons, un altre dels clàssics d'aquests dies. Foto: Jennifer Woodard Maderazo/Flickr

Els mantecados, els polvorons, els torrons, els massapans, les neules... tot de dolços típics d'aquests dies, que es mengen pràcticament a cada àpat festiu -Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any, Reis...-, però que també poden ser un perill per a la salut si es mengen en grans quantitats.

Tots aquests dolços tenen un alt valor energètic. Contenen hidrats de carboni -dels sucres i la farina-, proteïnes d'alta qualitat -de la clara d'ou- i greixos saturats -del llard i la mantega. L'excés de sucres provoca un augment dels radicals lliures que es relacionen amb l'envelliment cel·lular, la gran quantitat de greixos saturats augmenta els nivells de colesterol en sang i el seu dipòsit a les artèries. A més, l'excés de calories afavoreix l'augment de pes.

Totes aquestes postres formen part de la tradició i no han de faltar a taula, però el secret rau en consumir-les en moderació. Com sempre, és millor "poc i bo". I, després de cada àpat, durant la sobretaula, és del tot recomanable una infusió. I tampoc no està de més sortir a fer una passejadeta.

Torrons:

L'origen del torró s'ubica a la península aràbiga. L'ametlla i la mel s'usaven a Al-Andalus per a la fabricació de nombrosos dolços. Els àrabs van portar aquestes postres a les costes del mediterrani, especialment a l'Estat espanyol i Itàlia. A Alacant, al segle XV, ja era un dolç famós.

Actualmemt, torró és sinònim de Nadal, una massa dolça obtinguda per la cocció de mel o sucre, a la que s'incorporen ametlles pelades i torrades. A la massa se li pot afegir clara d'ou perquè emulsioni. La pasta s'amassa i se li dona forma rectangular o de coca. Els nuclis principals de producció se situen a Alacant, València i les comarques de Lleida.

Neules:

Les neules són un dels dolços més típics de la cuina catalana per Nadal. Provenen de les hòsties fines que s'elaboraven als monestirs. Possiblement ja existien abans dels torrons. Al 1267, Jaume I les oferia als seus comensals. En un principi eren planes o en forma de barca -d'aquí el seu nom en castellà "barquillos"-, i abans de ser cuites eren gravades en relleu amb escuts o textos breus.

Són dolços lleugers i cruixents, de forma cilíndrica i allargada. Es composen d'una massa molt líquida, feta amb farina, sucre, clara d'ou, ratlladura de llimona, vainilla i mantega. Tot i el seu aspecte lleuger, són un aliment d'alt contingut energètic, que a les sobretaules de Nadal acompanya els torrons.

Mantecados:

És un dolç que es caracteritza por la seva massa de llard de porc. El seu origen data del segle XVI, propiciat per l'excedent de cereals i llard d'Andalusía -uns diuen d'Estepa i altres d'Antequera. S'elaboren "mantecados de calidad" també a Toledo i Valladolid. Estan fets de llard de porc, farina i sucre, i poden ser d'ametlla, de xocolata, de llimona o milfulles.

Polvorons:

És una coca petita de farina, llard i sucre que es desfà en pols en menjar-la. Són famosos els d'Andalusia, Castella-Lleó i Navarra.  La seva composició és a base de farina, llard, sucre, canyella, ametlles picades i d'altres additius, com coco ratllat, sèsam, etc. La seva composició és semblant a la dels "mantecados", però porta ametlla, en diferents proporcions segons la seva categoria. Tenen, a més, una forma més allargada i van recoberts de sucre en pols o glass.


* Marta Busquets Romagosa, Clínica de la Dra. Marta Busquets i membre de Saluspot.