La relació de Brussel·les amb el gihadisme ve de lluny, amb tot. A la primeria dels anys 1960, finançada per l’Aràbia Saudita, es va obrir una gran mesquita al Parc del Centenari, que ha estat el centre més important de difusió de la ideologia wahhabita a Europa.
El wahhabisme (de l’àrab الوهابية, al-wahhābiyya) és un moviment fonamentalista que ha esdevingut el sistema sociopolític oficial en vigor a l’Aràbia Saudita. Es tracta d’un sistema religiós extremadament rigorista, a causa de la creença del seu fundador que tot el que va aparèixer en l’islam després de les tres primeres generacions a partir del profeta era innovador i corrompia la fe. Per això el wahhabisme preconitza d’utilitzar tan sols l’Alcorà i els hadits com a font de la religió, i prescindir de qualsevol altra noció aportada per la tradició. També es caracteritza per la seva voluntat d’expansió i actualment ha estès considerablement la seva influència amb la creació de centres d’estudis i de mesquites a tot el món, finançats amb l’ajut dels recursos econòmics de la dinastia saudita. Tant al-Qaida com ara Estat Islàmic tenen la seua font ideològica en el wahhabisme, que també coneixen amb el nom de ‘salafisme saudita’.
Fa tres anys Wikileaks va revelar l’enorme preocupació del govern belga per les activitats d’aquesta mesquita. Bèlgica, de fet, va aconseguir que es canviés el president de la fundació que la gestionava, Khalid Alabri, un funcionari saudita que les autoritats europees identificaven com un dels principals impulsors de les activitats wahhabites.
Molenbeek, el barri sota permanent vigilància
Situat al costat de Brussel·les hi ha Molenbeek (Sint-Jans-Molenbeek, en flamenc). Molenbeek és un dels dinou municipis que formen la capital federal i compta amb uns vuitanta mil habitants, però amb una densitat que és el doble de la resta de la capital, uns tretze mil habitants per quilòmetre quadrat.
La relació de veïns de Molenbeek que han estat relacionats amb activitats gihadistes els darrers anys és tan impressionant com aclaridora. Entre més hi ha veïns d’aquesta població que és confirmat que han participat en l’assassinat del comandant Massud a l’Afganistan (9 de setembre de 2001), als atemptats de Madrid del 2004, a l’atemptat al Museu Jueu de Brussel·les (maig del 2014), en l’assassinat d’un policia el gener del 2015, en l’atac al tren Thalys (agost del 2015) i en els atemptats de París del novembre passat. La policia belga també ha identificat dos-cents veïns d’aquest barri, com a mínim, que s’han incorporat a la guerra a Síria en les files d’Estat Islàmic.
Oficialment a Molenbeek hi ha quatre mesquites, però se sap que hi ha una dotzena de centres més, no reconeguts per l’estat i on s’explica la versió més dura i intransigent del wahabbisme. La relació entre les autoritats i la comunitat islàmica no ha estat sempre fàcil. Durant anys el batlle socialista de la ciutat Philippe Moureaux va aconseguir una certa convivència, però els seus detractors afirmen que això va ser al preu de deixar camp lliure a les autoritats religioses i de fer els ulls grossos davant el creixement dels grups més extremistes.
Com sempre ocorre, la qüestió econòmica és clau per entendre què passa. Sense el nivell de pobresa i tensió social que s’hi viu, tampoc no es pot explicar l’impacte del moviment wahhabista. Molenbeek és molt a prop del centre de Brussel·les, però té una taxa de desocupació que supera el 60%. Els serveis socials estan clarament superats i hi ha molts problemes de salut i d’educació. En alguns barris la població és de manera homogènia d’origen magribí o paquistanès i les autoritats belgues tenen molts problemes per a controlar la situació. Hi ha carrers on hom diu que la policia no entra mai i per això aquest barri ha esdevingut un refugi privilegiat per a gent que és cercada per la policia a tot Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada