atemptats a Brussel·les
El govern belga, un exemple de la complexitat del país
El liberal Charles Michel encapçala un quadripartit amb important presència del nacionalisme flamenc
El nacionalista Jan Jambon és el ministre de l’Interior
EN DIRECTE Estat Islàmic reivindica els atemptats a Brussel·les que han causat almenys 30 morts
Especial: Atemptat a Brussel·les
Charles Michel. Foto: Europa Press
Charles Michel és el polític a qui li ha tocat afrontar un dels moments més tràgics de la història belga. Al seu costat, avui ha estat Jan Jambon, dirigent del nacionalisme flamenc, que és viceprimer ministre i ministre de la Seguretat i l’interior. Un liberal que creu en la nació belga i un flamenc que aspira a la sobirania plena pel seu país són socis de govern i només una part de la complexitat de la política i la societat belgues.
El govern que presideix Michel es va formar l’octubre del 2014. Va jurar el càrrec en les tres llengües oficials del país: el flamenc, el francès i l’alemany. Es tracta d’un executiu de coalició, com tots els governs belgues, format pel seu partit, el dels liberals francòfons, i tres formacions flamenques: els liberals, els democristians i els nacionalistes de l’Aliança Neo-Flamenca (N-VA).
Michel pertany a una saga de polítics belgues, vinculats al Moviment Reformador (MR), que és com es diu el seu partit, un dels històrics en aquest regne federal, tot i que ha canviat de sigles nombroses vegades. Nascut el 1975, es va convertir en primer ministre amb 38 anys. De fet, ja va ser un dels diputats més joves del país, al ser elegit per primer cop amb només 23 anys.
És un personatge singular entre la classe política francòfona perquè parla, a més, un quart idioma, el neerlandès, que va aprendre a la Universitat d’Amsterdam. Però més singular és encara que el cap del govern no pertanyi al partit més fort de la coalició. No només això: que el primer partit de l’Estat sigui, paradoxalment, una formació com la N-VA, que vol posar fi al mateix.
Va costar déu i ajut –també com sempre- forjar aquest govern, inèdit per la presència dels nacionalistes flamencs de Bart De Wever. L’esforç contra el dèficit i el deute públic (un 105% del PIB), i el compromís per equilibrar el pressupost el 2018, va acabar posant d’acord els quatre socis.
La política belga té les seves complexitats. La Constitució, sotmesa ja a nombroses reformes, estableix (article 99) que en tot govern hi ha d’haver els mateixos ministres francòfons que flamencs. Com que el partit de Michel és l’única formació francòfona, es dóna el cas que ocupa la meitat de l’executiu, tot i ser només un dels quatre partits que el formen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada