Diumenge 20.03.2016 02:00
Entremig de l’estrena a Barcelona d’una ruta guiada
seguint el rastre de l’activitat esclavista de molts prohoms i
empresaris catalans i de l’arribada a les llibreries de l’àlbum de
cromos ’Herois indepes’
amb les frases més incendiàries de la caverna espanyolista contra el
procés, dijous passat es va presentar un llibre que es troba exactament a
mig camí entre les dues propostes esmentades. ‘Perles catalanes. Tres segles de col·laboracionistes’ (Viena Editorial),
de Jordi Avià, Salvador Avià i Joan-Marc Passada, recull en dues-centes
pàgines una setantena de biografies de personatges, nissagues i
col·lectius ‘que han contribuït que el nostre país hagi romàs captiu
durant segles’ i, malgrat això, disposen la gran majoria de monuments,
carrers, escoles i edificis amb el seu nom.
Els ‘perles’ del títol biografiats, amb diferents graus de
responsabilitat en la part fosca de la nostra història, es concentren
en tres grans etapes temporals, del segle XVIII fins ara: els
col·laboracionistes del país en la tasca imperial espanyola, com Pere
Fages ‘l’Ós’ (Guissona 1734-Mèxic 1796), colonitzador de la costa oest
nord-americana en nom de la corona hispànica; el grup de l’època de Cuba
i esclavista, amb personatges tan esgarrifosos com el de Valerià Weyler
i Nicolau ‘el Carnisser’ (Palma 1838-Madrid 1930), veritable inventor
dels camps de concentració a l’illa caribenca; i els franquistes, amb
una llarga llista de noms que van donar suport a Franco durant la guerra
del 1936-1939 i en la dictadura. Un apèndix final recull onze
‘perletes’ contemporànies, d’Alejo Vidal-Quadras a Josep Antoni Duran i
Lleida, passant per Carme Chacón.
Aquesta revisió de la nostra història ‘sense manies’ i amb
‘unes gotes d’humor’, com diuen els autors, vol ser una contribució més
a la reflexió del país que volem: ‘Pensem que si afrontem una part
indesitjable i oculta del nostre passat, podrem contribuir a crear una
nació una mica més decent, valenta i moderna’, afirmen al pròleg.
Generar una certa incomoditat amb el nostre passat, sovint vist des del
moviment d’alliberament nacional de manera benigna i elogiosa, i fer de
contrapunt és una de les intencions del llibre, aprofitant ‘el moment
actual d’orelles que escolten per reflexionar sobre la societat en què
vivim i ens quins persontges del passat ens voldrem emmirallar en el
futur’.
També volen generar reflexió sobre els espais
monumentalitzats, atès que molts dels personatges del llibre tenen
escultures i carrers dedicats: ‘No cal treure molts d’aquests monuments,
carrers o places, però sí reinformar-ne, perquè la gent pugui
identificar-hi la part que expliquem al llibre. No demanem que s’esborri
la història, però sí que se’n destaquin les ombres.’ ‘Ens sobta que hi
hagi tipus d’aquests que no hagin estat qüestionats en massa’, deia un
dels autors durant la presentació en referència directa a Valerià
Weyler, responsable directe de la mort per fam d’una desena part de la
població cubana amb els seus camps de reconcentració contra la guerrilla
independentista, i que té encara ara carrers dedicats a Andratx
(Mallorca), Badalona (Barcelonès), Cabanes (Plana Alta), Inca
(Mallorca), Manlleu (Osona), Marratxí (Mallorca) i Sant Quintí de
Mediona (Alt Penedès).
Al costat de la setantena de biografies, el llibre també
és ple de notes a peu de pàgina amb informació sobre pobles indígenes
d’Amèrica, l’Àsia, l’Àfrica i el Pacífic, ‘per a deixar constància dels
qui van patir tots aquests perles avantpassats nostres’. I el 3 d’abril
el llibre es convertirà, també, en una ruta pel centre de Barcelona, a la recerca d’alguns d’aquests col·laboracionistes i esclavistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada