L'ARQUITECTE DEL 'MODEL BARCELONA'
Oriol Bohigas, l'urbanista que va obrir Barcelona al mar
L'arquitecte acaba de recopilar als 90 anys una selecció d'articles periodístics en els quals brilla com a intel·lectual
JULIO CARBO
CRISTINA SAVALL / BARCELONA
Dijous, 10 de març del 2016 - 20:55 CET
A Oriol Bohigas (Barcelona, 1925) li agraden els sopars i tertúlies amb els seus amics, escapar-se a Menorca o a Cadaqués, l'antic i gegant mapa de París que presideix la seva biblioteca, llegir al costat del finestral del seu lluminós saló amb vistes a la plaça Reial, recordar les tardes de diumenge que el seu oncle Jaume el portava al vell estadi de les Corts, un bon whisky de tant en tant, seguir consultant els toms verds de l'Enciclopèdia Catalana tan allunyats de l'univers digital, analitzar la reordenació urbanística que necessita l'àrea metropolitana de Barcelona i escriure, encara que ara li requereix molt esforç per culpa del Parkinson. I l'il·lusiona haver quedat finalista al Català de l'Any 2015 per la seva capacitat de treball i la seva inquietud social. Acaba de publicar 'Elogi de la modernitat' (Arcàdia), on recopila 41 dels seus articles d'opinió publicats des del 1945, amb tot just 20 anys.
Amb Narcís Serra va ser delegat d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona el 1980 i quatre anys després, Pasqual Maragall li va encarregar la planificació de la futura Vila Olímpica i
del seu entorn, cosa que va significar l'obertura de Barcelona al mar,
projecte del qual se sent especialment orgullós. “Barcelona sense mi
seria la mateixa, perquè jo sempre he treballat amb dedicació però en
equip. Tota ciutat és un garbuix, un niu de conflictes, però estic
content de la Barcelona que tenim si la comparem amb
altres capitals europees”, considera Bohigas, per a qui la voluntat de
reorganitzar una ciutat sempre topa amb l'especulació immobiliària. "La
meva eterna lluita ha sigut a favor dels espais públics", assenyala l'urbanista.
Els Jocs Olímpics de Barcelona 92 van ser l'instrument per transformar l'urbs maltractada en el postfranquisme i per resoldre un litoral llavors molt degradat i "ple de fàbriques pestilents". Per a l'arquitecte, els primers governs democràtics
van ser uns anys excel·lents per a la cultura perquè es van obrir
camins als intel·lectuals. "Estàvem compromesos amb la política, volíem
resoldre els problemes de la ciutat, però no érem professionals de la
política. Ara no és així, ja no hi ha persones amb coneixement en
el govern", lamenta l'arquitecte.
Fill únic i pare de cinc fills. El seu pare, Pere Bohigas, era assidu de l'Ateneu Barcelonès, que anys després va dirigir l'arquitecte. D'ell va heretar la inquietud intel·lectual, el compromís social i una selecta biblioteca especialitzada en la història de Barcelona. “En la meva infància no vaig patir lluites generacionals ni incomprensions. Els meus pares formaven part d'una societat civil progressista”. Per això van optar per matricular-lo a l'Institut-Escola de la Generalitat a l'antic Palau del Governador de la Ciutadella. “Es va avançar al temps per l'ús del català com a llengua bàsica, el laïcisme en la teoria i l'ensenyament mixt, cosa que provocava molta enveja entre els meus cosins i amics. Va ser un valent intent de renovació pedagògica a Catalunya, desgraciadament frustrat al cap de set anys per la barbàrie feixista”, recorda.
La seva capacitat de lideratge ve, segons ell, per saber encomanar un esperit lúdic en tots els projectes que emprèn i en la seva elecció professional. "Ser arquitecte significa que sabem analitzar amb precisió els problemes", acaba dient.
A Oriol Bohigas (Barcelona, 1925) li agraden els sopars i tertúlies amb els seus amics, escapar-se a Menorca o a Cadaqués, l'antic i gegant mapa de París que presideix la seva biblioteca, llegir al costat del finestral del seu lluminós saló amb vistes a la plaça Reial, recordar les tardes de diumenge que el seu oncle Jaume el portava al vell estadi de les Corts, un bon whisky de tant en tant, seguir consultant els toms verds de l'Enciclopèdia Catalana tan allunyats de l'univers digital, analitzar la reordenació urbanística que necessita l'àrea metropolitana de Barcelona i escriure, encara que ara li requereix molt esforç per culpa del Parkinson. I l'il·lusiona haver quedat finalista al Català de l'Any 2015 per la seva capacitat de treball i la seva inquietud social. Acaba de publicar 'Elogi de la modernitat' (Arcàdia), on recopila 41 dels seus articles d'opinió publicats des del 1945, amb tot just 20 anys.
"Tota ciutat és un niu de conflictes, però estic content de la Barcelona que tenim si la comparem amb altres capitals"
Radiografia
Oriol Bohigas ha liderat destacats projectes relacionats amb l'arquitectura, l'urbanisme i la cultura. És soci fundador de l'estudi arquitectònic MBM, juntament amb Josep M. Martorell, a qui més tard es va incorporar David Mackay. Va ser director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona entre el 1977 i el 1980; regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona des del 1991 fins al 1994, i president de la Fundació Joan Miró entre el 1981 i el 1988 i de l'Ateneu Barcelonès del 2003 al 2011. Entre els seus llibres destaquen 'Arquitectura modernista' (1968), 'Barcelona, entre el Pla Cerdà i el barraquisme' (1963), 'Contra una arquitectura adjetivada' (1969), 'Proceso y erótica del diseño (1972), 'Desde los años inciertos' (1991), 'Entusiasmos compartidos y batallas sin cuartel' (1996) i 'Refer la memòria' (2014).Fill únic i pare de cinc fills. El seu pare, Pere Bohigas, era assidu de l'Ateneu Barcelonès, que anys després va dirigir l'arquitecte. D'ell va heretar la inquietud intel·lectual, el compromís social i una selecta biblioteca especialitzada en la història de Barcelona. “En la meva infància no vaig patir lluites generacionals ni incomprensions. Els meus pares formaven part d'una societat civil progressista”. Per això van optar per matricular-lo a l'Institut-Escola de la Generalitat a l'antic Palau del Governador de la Ciutadella. “Es va avançar al temps per l'ús del català com a llengua bàsica, el laïcisme en la teoria i l'ensenyament mixt, cosa que provocava molta enveja entre els meus cosins i amics. Va ser un valent intent de renovació pedagògica a Catalunya, desgraciadament frustrat al cap de set anys per la barbàrie feixista”, recorda.
La seva capacitat de lideratge ve, segons ell, per saber encomanar un esperit lúdic en tots els projectes que emprèn i en la seva elecció professional. "Ser arquitecte significa que sabem analitzar amb precisió els problemes", acaba dient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada