PROFESSIONALS AL VOLANT
Conductors d'autocar denuncien jornades de fins a 14 hores seguides
Dos xòfers relaten a EL PERIÓDICO el seu dia a dia laboral i com es manipulen els tacògrafs
Associacions de víctimes reclamen als professionals que respectin i facin respectar els descansos
Ferran Nadeu
Dilluns, 21 de març del 2016 - 20:57 CET
EL PERIÓDICO.
“He treballat fins a 14 hores seguides i només amb un dia de festa a la setmana”. Així ho afirmen J. M. i C., dos xòfers d'autocars de passatgers amb anys d'experiència entrevistats per EL PERIÓDICO. “Les empreses se n'aprofiten i ens exploten”, asseguren. Una dada rellevant: la fatiga del conductor està present en el 20% dels accidents de vehicles comercials de la Unió Europea, segons la Fundació CEA (Comissariat Europeu de l'Automòbil). La fatiga és l'antesala de la somnolència.
“Jo he arribat a conduir endormiscat per falta de descans i he hagut de parar per evitar tenir un accident”, ha reconegut un dels conductors, que afirma que les jornades interminables són habituals en el sector. La normativa és molt estricta sobre els descansos dels xòfers, però el més difícil és controlar el seu compliment. “Hi ha un temps marcat per al descans i s'ha de respectar. A més, els autocars nous porten una targetes digitals que poden controlar millor l'activitat del conductor”, explica Daniel Vosseler, advocat d'associacions de víctimes d'accidents de trànsit. Vosseler precisa que per cada 270 minuts de conducció, els xòfers han de descansar-ne 45.
“El problema també està en la mateixa responsabilitat del conductor. Hem de ser molt garants en la fiscalització del descans dels xòfers, especialment quan parlem de transport de passatgers”, explica Vosseler. “Crec que les empreses compleixen amb la normativa i el període de descans dels seus xòfers, però, si no és així, els conductors han de denunciar-ho, no només a la inspecció de treball, sinó també davant la policia, ja que s'està posant en perill la seva vida i la dels seus passatgers”, al·lega.
“Amb aquest horari és impossible tenir vida familiar”, assenyala J. M. Almenys la meitat dels conductors d'autocars estan divorciats o tenen problemes de parella, aventura. Al gener, aquest xòfer va treballar més de 324 hores. La seva retribució, entre dietes i sou, és de 1.800 euros al mes.“Jo no he tingut mai un accident greu, però sí que m'he sentit cansat moltes vegades”, admet. “Sóc conscient que tinc la vida dels passatgers a les mans, per això intento no adormir-me i conduir ben despert”, afegeix.
J. M. insisteix que les empreses els exploten, però no només ara, sinó "també fa 15 anys”. Però en els últims anys les companyies “han hagut d'ajustar costos rebaixant sous i allargat jornades”. “Jo he dormit moltes vegades a l'autocar i en molts trajectes he hagut de parar per cansament”, confessa. “Volem que respectin els nostres drets com a treballadors”, sentencia.
C. afirma que a un company a l'empresa on treballa li van deixar que es desfés de la targeta digital i que denunciés la seva desaparició als Mossos. D'aquesta manera, al fer-se una targeta nova, el comptador de quilòmetres i de trajectes torna a zero. C. fa 18 anys que condueix autocars. “Treballo com a mitjana entre 12 i 14 hores diàries”, explica. No totes al volant, també al garatge i a l'empresa".
“En trajectes llargs dormim en hotels, tot i que, en ocasions, en habitació compartida amb el company. En els viatges curts, algunes vegades he hagut de dormir a l'autocar. Fa poc, en un viatge en què duia nens a 150 quilòmetres de Barcelona vaig haver de parar perquè m'adormia”, recalca. ¿Per què no ho denuncia?. “He d'aguantar, em falten pocs anys per jubilar-me”.
EL PERIÓDICO.
“He treballat fins a 14 hores seguides i només amb un dia de festa a la setmana”. Així ho afirmen J. M. i C., dos xòfers d'autocars de passatgers amb anys d'experiència entrevistats per EL PERIÓDICO. “Les empreses se n'aprofiten i ens exploten”, asseguren. Una dada rellevant: la fatiga del conductor està present en el 20% dels accidents de vehicles comercials de la Unió Europea, segons la Fundació CEA (Comissariat Europeu de l'Automòbil). La fatiga és l'antesala de la somnolència.
“Jo he arribat a conduir endormiscat per falta de descans i he hagut de parar per evitar tenir un accident”, ha reconegut un dels conductors, que afirma que les jornades interminables són habituals en el sector. La normativa és molt estricta sobre els descansos dels xòfers, però el més difícil és controlar el seu compliment. “Hi ha un temps marcat per al descans i s'ha de respectar. A més, els autocars nous porten una targetes digitals que poden controlar millor l'activitat del conductor”, explica Daniel Vosseler, advocat d'associacions de víctimes d'accidents de trànsit. Vosseler precisa que per cada 270 minuts de conducció, els xòfers han de descansar-ne 45.
“El problema també està en la mateixa responsabilitat del conductor. Hem de ser molt garants en la fiscalització del descans dels xòfers, especialment quan parlem de transport de passatgers”, explica Vosseler. “Crec que les empreses compleixen amb la normativa i el període de descans dels seus xòfers, però, si no és així, els conductors han de denunciar-ho, no només a la inspecció de treball, sinó també davant la policia, ja que s'està posant en perill la seva vida i la dels seus passatgers”, al·lega.
RISC D'ACOMIADAMENT
No obstant, els conductors d'autocars no veuen tan fàcil denunciar perquè es juguen el lloc de treball. “Si et queixes, t'acomiaden”, afirma J. M., que en l'actualitat treballa en una important companyia de transport de viatgers. Entre camions i autocars fa més de 25 anys que estan volant. “Les nostres jornades laborals són de 12 a 14 hores. No totes estem conduint, però sí al nostre lloc de treball”, detalla. Teòricament haurien de tenir un dia de descans a la setmana i a la segona setmana, dos més. “El segon mai ens el donen; ens el fan treballar”, sosté.“Amb aquest horari és impossible tenir vida familiar”, assenyala J. M. Almenys la meitat dels conductors d'autocars estan divorciats o tenen problemes de parella, aventura. Al gener, aquest xòfer va treballar més de 324 hores. La seva retribució, entre dietes i sou, és de 1.800 euros al mes.“Jo no he tingut mai un accident greu, però sí que m'he sentit cansat moltes vegades”, admet. “Sóc conscient que tinc la vida dels passatgers a les mans, per això intento no adormir-me i conduir ben despert”, afegeix.
J. M. insisteix que les empreses els exploten, però no només ara, sinó "també fa 15 anys”. Però en els últims anys les companyies “han hagut d'ajustar costos rebaixant sous i allargat jornades”. “Jo he dormit moltes vegades a l'autocar i en molts trajectes he hagut de parar per cansament”, confessa. “Volem que respectin els nostres drets com a treballadors”, sentencia.
MANIPULACIÓ DE TACÒGRAFS
Aquest xòfer denuncia que els tacògrafs dels autocars poden ser alterats. “Hi ha trucs”, assenyala. El de targeta digital que s'instal·la ara en els autobusos és més difícil de manipular, però es pot. El mètode: es posa un imant a l'embragatge o a la caixa de canvis, al motor, i amb aquest sistema s'anul·la el senyal del tacògraf. És a dir, ni compta els quilòmetres, ni marca descans. “Jo ho he vist fer”, assegura. Els tacògrafs antics són de paper i s'hi poden introduir dades falses o, simplement, es perden de forma misteriosa.C. afirma que a un company a l'empresa on treballa li van deixar que es desfés de la targeta digital i que denunciés la seva desaparició als Mossos. D'aquesta manera, al fer-se una targeta nova, el comptador de quilòmetres i de trajectes torna a zero. C. fa 18 anys que condueix autocars. “Treballo com a mitjana entre 12 i 14 hores diàries”, explica. No totes al volant, també al garatge i a l'empresa".
“En trajectes llargs dormim en hotels, tot i que, en ocasions, en habitació compartida amb el company. En els viatges curts, algunes vegades he hagut de dormir a l'autocar. Fa poc, en un viatge en què duia nens a 150 quilòmetres de Barcelona vaig haver de parar perquè m'adormia”, recalca. ¿Per què no ho denuncia?. “He d'aguantar, em falten pocs anys per jubilar-me”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada