"Cruyff va fer la Capella Sixtina"
El llegat de l'exentrenador holandès no només va canviar el Barça, que viu la seva època més gloriosa, sinó la manera de mirar el futbol
EL PERIODICO
MARCOS LÓPEZ / BARCELONA
Dijous, 24 de març del 2016 - 22:17 CET
Assegut al seu despatx va canviar el futbol. El seu despatx no tenia parets. El seu despatx era el camp de futbol, disfrutant d'aquella olor d'herba acabada de tallar que tant li agradava a Johan Cruyff. Assegut sobre una pilota de cuir observava el joc que ell va canviar. Hi ha un futbol abans de Cruyff. I un altre futbol després de Cruyff. Va decidir que els petits jugadors, per diminuts que fossin, tenien lloc en el seu equip obrint un territori inhòspit per on després es colarien Xavi i Iniesta, per exemple, fills o, potser, néts de Johan. Guardiola va ser fill seu, un migcentre raquític, de poca presència física, que no tenia regat, tir ni joc aeri. Però entenia el futbol de meravella. "Cruyff va fer la Capella Sixtina", va declarar l'ara tècnic del Bayern Munic a aquest diari quan ni tan sols era entrenador. Parlava del seu mestre amb devoció. Era el maig del 2006.
Llavors Guardiola s'estava traient el carnet de tècnic a Madrid, quan el Barça de Rijkaard, un altre deixeble de Cruyff, estava a punt d'aconseguir la segona Copa d'Europa a París. Però res hauria sigut possible sense JC, l'home que va revolucionar aquest esport. No només pel que va guanyar (el Barça no tenia ni una sola Copa d'Europa quan va arribar, el 1988, i ara, en canvi, en té cinc), sinó per com ho va guanyar. Va traslladar al futbol la seva visió lúdica de la vida, desacomplexat, sense por de res. Ni de ningú.
Abans de la final al vell Wembley (1992) contra el Sampdoria italià, i al comprovar la tensió que desprenien les cares dels seus espantats jugadors, Cruyff, amb la seva clàssica gavardina marró i les seves inconfusibles ulleres Ray-Ban amb què es va passejar pel prat londinenc, va prendre la paraula. Res de discurs futbolístic. Ni tan sols d'arenga emocional. Tot va ser molt simple: "Sortiu i divertiu-vos". El missatge va calar en un equip que va canviar la història del Barça. "No, no sabia que havien assajat la falta de Koeman", va confessar 23 anys després desconeixent que el futbol, capritxós, li havia reservat una acció a pilota parada per trencar amb la frustració de diverses dècades.
"Cruyff va fer la Capella Sixtina, i Rijkaard la restaura", va explicar Guardiola el 2006, sense saber llavors que ell seria qui sublimaria aquell llegat de Cruyff, que ara mima i venera Luis Enrique. La seva obra és eterna. A Barcelona, a Munic, el Bayern, la casa de Beckenbauer, va haver d'anar a fitxar el cruyffista més radical, i a Anglaterra, on el City, amb Txiki Begiristain, segueix fanàticament la seva filosofia. El Miquel Àngel del futbol se n'ha anat en silenci.
TEMESAssegut al seu despatx va canviar el futbol. El seu despatx no tenia parets. El seu despatx era el camp de futbol, disfrutant d'aquella olor d'herba acabada de tallar que tant li agradava a Johan Cruyff. Assegut sobre una pilota de cuir observava el joc que ell va canviar. Hi ha un futbol abans de Cruyff. I un altre futbol després de Cruyff. Va decidir que els petits jugadors, per diminuts que fossin, tenien lloc en el seu equip obrint un territori inhòspit per on després es colarien Xavi i Iniesta, per exemple, fills o, potser, néts de Johan. Guardiola va ser fill seu, un migcentre raquític, de poca presència física, que no tenia regat, tir ni joc aeri. Però entenia el futbol de meravella. "Cruyff va fer la Capella Sixtina", va declarar l'ara tècnic del Bayern Munic a aquest diari quan ni tan sols era entrenador. Parlava del seu mestre amb devoció. Era el maig del 2006.
Llavors Guardiola s'estava traient el carnet de tècnic a Madrid, quan el Barça de Rijkaard, un altre deixeble de Cruyff, estava a punt d'aconseguir la segona Copa d'Europa a París. Però res hauria sigut possible sense JC, l'home que va revolucionar aquest esport. No només pel que va guanyar (el Barça no tenia ni una sola Copa d'Europa quan va arribar, el 1988, i ara, en canvi, en té cinc), sinó per com ho va guanyar. Va traslladar al futbol la seva visió lúdica de la vida, desacomplexat, sense por de res. Ni de ningú.
Abans de la final al vell Wembley (1992) contra el Sampdoria italià, i al comprovar la tensió que desprenien les cares dels seus espantats jugadors, Cruyff, amb la seva clàssica gavardina marró i les seves inconfusibles ulleres Ray-Ban amb què es va passejar pel prat londinenc, va prendre la paraula. Res de discurs futbolístic. Ni tan sols d'arenga emocional. Tot va ser molt simple: "Sortiu i divertiu-vos". El missatge va calar en un equip que va canviar la història del Barça. "No, no sabia que havien assajat la falta de Koeman", va confessar 23 anys després desconeixent que el futbol, capritxós, li havia reservat una acció a pilota parada per trencar amb la frustració de diverses dècades.
"Cruyff va fer la Capella Sixtina, i Rijkaard la restaura", va explicar Guardiola el 2006, sense saber llavors que ell seria qui sublimaria aquell llegat de Cruyff, que ara mima i venera Luis Enrique. La seva obra és eterna. A Barcelona, a Munic, el Bayern, la casa de Beckenbauer, va haver d'anar a fitxar el cruyffista més radical, i a Anglaterra, on el City, amb Txiki Begiristain, segueix fanàticament la seva filosofia. El Miquel Àngel del futbol se n'ha anat en silenci.
Notícies relacionades
- Beckenbauer: "Cruyff era com un germà per a mi"
- El Barça obre aquest dissabte un memorial per homenatjar Cruyff
- L'entendridor homenatge del Jordi al seu pare
- Un Camp Nou anomenat Johan Cruyff
- Johan Cruyff, en fotos
- TV-3 i Catalunya Ràdio refan les seves graelles per la mort de Cruyff
- L''holandès volador'
- Les 14 frases del 14
- Reaccions a la mort de Johan Cruyff, última hora
- Mor Cruyff, l'home que va canviar el futbol
- Carta oberta dels presidents del Barça a Johan Cruyff
- La mortalitat de Déu
- Llàgrimes del 'Dream Team'
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada