República catalana
L'emotiva carta de Romeva des de la presó
El NacionalFoto: EFE
Barcelona. Dissabte, 11 de novembre de 2017
Benvolgudes i benvolguts,
Ara fa justament una setmana que ens trobem presos en diverses presons de l’Estat.
Començo aquestes breus reflexions per agrair totes i cadascuna de les mostres de suport, i tot l’escalf que de maneres ben diverses ens feu arribar.
Em disculpo per no poder respondre individualment totes les cartes que ens arriben, i que, no ho dubteu, llegim amb enorme emoció.
Cada dibuix, cada poema, cada reflexió, és una nova alenada d’aire fresc que ens fa una mic...a més lleugera la privació de llibertat.
Però el més important és que en totes elles hi veig empatia, comprensió, generositat, amistat, totes elles qualitats que ens convé mot cultivar sempre, però especialment en moments com aquest que vivim. Que no sigui mai la venjança, ni l’odi, ni la violència, allò que ens mou, ans al contrari.
Som aquí dins per voler construir ponts, ponts nous, ponts sòlids, per damunt dels quals hi pugui transitar tothom, sense exclusions, vingui d’on vingui, i vagi on vagi.
Constato que molta gent no ho entén així, i fa un relat carregat d’animadversió contra els qui senzillament aspirem, per mitjans pacífics i democràtics construir una societat millor, més justa, més solidària, menys excloent, basada en la lliure determinació de pobles i de persones.
Per això cal perseverar en la mà estesa, en la voluntat de diàleg, en la necessitat de trobar vies polítiques i negociades.
El sentiment de venjança i la voluntat d’humiliar que sembla moure algunes actituds i discursos, no ajudarà gens a construir aquests ponts tant necessaris, no hi caiguem. Que les provocacions no en trobin mai, i en tot cas responguem-les sempre amb la mirada neta, alt i digna de qui no vol cap mal a ningú, sinó el bé per a tothom.
Ens repetiu constantment que no estem sols. Doncs bé, no ens en sentim pas, de sols, al contrari. I així, com un sol poble, ens en sortirem.
Una forta, sentida i afectuosa abraçada.
Ara fa justament una setmana que ens trobem presos en diverses presons de l’Estat.
Començo aquestes breus reflexions per agrair totes i cadascuna de les mostres de suport, i tot l’escalf que de maneres ben diverses ens feu arribar.
Em disculpo per no poder respondre individualment totes les cartes que ens arriben, i que, no ho dubteu, llegim amb enorme emoció.
Cada dibuix, cada poema, cada reflexió, és una nova alenada d’aire fresc que ens fa una mic...a més lleugera la privació de llibertat.
Però el més important és que en totes elles hi veig empatia, comprensió, generositat, amistat, totes elles qualitats que ens convé mot cultivar sempre, però especialment en moments com aquest que vivim. Que no sigui mai la venjança, ni l’odi, ni la violència, allò que ens mou, ans al contrari.
Som aquí dins per voler construir ponts, ponts nous, ponts sòlids, per damunt dels quals hi pugui transitar tothom, sense exclusions, vingui d’on vingui, i vagi on vagi.
Constato que molta gent no ho entén així, i fa un relat carregat d’animadversió contra els qui senzillament aspirem, per mitjans pacífics i democràtics construir una societat millor, més justa, més solidària, menys excloent, basada en la lliure determinació de pobles i de persones.
Per això cal perseverar en la mà estesa, en la voluntat de diàleg, en la necessitat de trobar vies polítiques i negociades.
El sentiment de venjança i la voluntat d’humiliar que sembla moure algunes actituds i discursos, no ajudarà gens a construir aquests ponts tant necessaris, no hi caiguem. Que les provocacions no en trobin mai, i en tot cas responguem-les sempre amb la mirada neta, alt i digna de qui no vol cap mal a ningú, sinó el bé per a tothom.
Ens repetiu constantment que no estem sols. Doncs bé, no ens en sentim pas, de sols, al contrari. I així, com un sol poble, ens en sortirem.
Una forta, sentida i afectuosa abraçada.
Raül Romeva i Rueda
Centro penitenciario Madrid VII
Estremera
Ver másCentro penitenciario Madrid VII
Estremera
L'escrit s'ha publicat al seu compte de Facebook poques hores després que més de 750.000 persones s'hagin manifestat a Barcelona per demanar la seva llibertat i la dels altres consellers i conselleres.
A la carta, Romeva agraeix les mostres de suport rebudes i les cartes, poemes i dibuixos que rep a Madrid, i demana que la "venjança, l'odi i la violència" no siguin mai el motor de les accions.
Finalment, recorda que "les provocacions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada