dissabte, 2 d’abril del 2016

La Hisenda catalana triplicarà el seu nombre d'oficines a partir del 2 de maig

Es tracta d'un nou pas endavant en la construcció d'un sistema tributari coordinat des de Barcelona

Tributs de Catalunya, la "marca" de la hisenda catalana. | Diputació de Lleida

per ACN/B.F. 1 d' Abril 2016 a les 18.25 h

La Hisenda catalana triplicarà el seu nombre d'oficines a partir del 2 de maig, gràcies a l'acord de col·laboració que aquest divendres han ratificat el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, i els presidents de les quatre diputacions de Catalunya. Es tracta d'un nou pas endavant en la construcció d'una hisenda pròpia a través de la denominació de Tributs de Catalunya. Una de les principals novetats d'aquest acord és que a partir del 2 de maig, augmenten de 53 a 142 el nombre d'oficines de la finestreta única tributària. Així, els ciutadans disposaran de 89 noves oficines distribuïdes arreu del territori per poder realitzar gestions tributàries. De fet, el següent pas que Junqueras té al cap és que aquesta xarxa serveixi per cobrar impostos que ara per ara cobren els Registradors de la Propietat, com són el de successions i donacions, i el de transmissions patrimonials i actes jurídics documentals.

En acabar la reunió, Junqueras ha destacat que la voluntat del Govern i de les diputacions es avançar cap a un model comú de gestió tributària i que aquest pas de triplicar el nombre d'oficines permetrà "una relació molt més propera amb els ciutadans". Igualment, el vicepresident ha afirmat davant dels mitjans de comunicació que un dels objectius d'avançar en el desenvolupament de la Hisenda catalana és "garantir al ciutadà una gestió més eficaç dels tributs, amb un servei millor i més proper i aprofundir en la lluita contra el freu fiscal".

Segons ha informat el Govern, la finestreta única es va posar en marxa a principis del 2014 amb un total de 53 oficines, entre les quals s'incloïen les quatre delegacions de l'ATC i 49 organismes autònoms de les quatre diputacions. "Durant la reunió, que també ha servit per fer balanç dels darrers dos anys de la Xarxa Tributs de Catalunya, tots els assistents han coincidit a destacar el bon funcionament de la finestreta única i els beneficis que ha comportat per al ciutadà gràcies a la capil·laritat de la xarxa d'oficines presents arreu del territori", segons el comunicat del Departament d'Economia.

La segona novetat fa referència a la "suma d'esforços per aconseguir una recaptació eficient que faci disminuir el frau fiscal i potenciï la lluita contra la morositat fiscal". En aquest sentit, l'acord preveu ampliar l'abast del subministrament d'informació tributària que periòdicament s'intercanvien les diferents administracions que formen part de la xarxa Tributs de Catalunya i fer-ho d'una manera àgil i regular.

La finalitat és que es puguin incloure totes aquelles dades que, d'acord amb la llei, puguin ser d'utilitat per l'acompliment de les finalitats tributàries i de recaptació i en la tramitació dels expedients d'aplicació dels tributs. Entre aquesta informació s'inclou, per exemple, la corresponent als canvis de titularitat en relació amb l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) o la referida a les liquidacions en concepte de l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvàlua).

Tributs de Catalunya

Tributs de Catalunya es va començar a gestar el 19 de setembre del 2012 amb la signatura d'un conveni marc entre l'Agència Tributària de Catalunya i les Diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. L'objectiu era integrar la gestió dels tributs locals (que corresponen a les diputacions) i la dels tributs propis i cedits per l'Estat (que exerceix la Generalitat de Catalunya a través de l'ATC). Igualment, es volia desenvolupar la gestió tributària catalana amb major proximitat al ciutadà. El marc de col·laboració es va plasmar el 17 de setembre del 2013 i en aquell moment es van posar a disposició dels ciutadans un total de 53 oficines distribuïdes arreu del territori.

A la reunió d'avui han assistit Pere Vila, president de la diputació de Girona, Mercè Conesa, presidenta de la diputació de Barcelona, i Joan Rañé, president de la Diputació de Lleida. El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, ha excusat la seva assistència perquè l'acte d'avui coincidia amb la celebració del ple. La reunió amb aquest president es celebrarà a Tarragona el proper 21 d'abril.

Cultura Un tractat de confiteria del segle XIX

Cultura

Un tractat de confiteria del segle XIX

Avui dediquem la Llibreteca als més gormands. La pluja m'ha fet venir ganes de dolç i he recuperat una petita joia bibliogràfica, 'El confitero moderno. Tratado completo y práctico de confitería y de pastelería' de José Maillet.

Per: Cristina Armengol

Dissabte 2.04.2016 02:00

Vilaweb

‘El confitero moderno. Tratado completo y práctico de confitería y de pastelería’ de José Maillet va publicar-se a Barcelona en dues edicions, la primera el 1851 i la segona vuit anys després. No sabem gairebé res de l’autor, excepte allò que ens revela al pròleg, això és, que té “muchísimos años de práctica en los principales establecimientos de Francia y España”. Tret d’això, silenci. Era realment qui diu ser? Digueu-me malfiada, però en els darrers anys he tingut prou sorpreses com per saber que en el món de la bibliografia gastronòmica -sobretot la del XIX- moltes vegades els autors s’amaguen rere màscares fetes a mida: si hi ha sort, s’inventen personatges, si no estan gaire d’humor n’hi ha prou amb una identitat manllevada i si directament ens volen fer ballar el cap ho deixen en unes sigles i passa que t’he vist. Per què? Algun dia m’agradaria esbrinar-ho.

Malgrat tot, hem de concedir-li el benefici del dubte. Potser sí, pobre home. Potser sí que es deia José Maillet i no volia enganyar lectors. De fet, ningú no s’ho ha qüestionat, que jo sàpiga. Ni la Real Academia de Gastronomía, ni les Biblioteques consultades, ni tan sols Carmen Simón Palmer -que només cita l’obra en l’edició de 2003 de la seva bibliografia gastronòmica, però no en la de 1977- ni els cuiners que en fan esment. Sense afirmar ni desmentir, i a manca d’una investigació aprofondida, deixeu-me posar en quarantena la identitat del senyor Maillet. La veritat, tampoc és que li atorgui una gran importància: el nom no fa la cosa.

confitero1 — Primera edició del tractat de Maillet (Barcelona, 1851).

Un tractat rodó

En aquest cas, la ‘cosa’ es fa sola. I és que ‘El confitero moderno’ conté una gran quantitat de receptes, moltes de gran originalitat. L’autor, a més, no s’està de dir que el seu és el primer tractat complet de la matèria que està a l’abast de tothom. Els anteriors, afirma, a vegades estaven traduïts per persones alienes al ram que no sempre havien sabut interpretar la idea de l’autor. Es postula com una publicació autèntica i accessible.

Se sap vendre, que ja és molt. ‘Este tratado es de suma é indispensable necesidad á los confiteros, pasteleros, licoristas, reposteros y cocineros, y muy útil en fin á todas las personas amigas de confeccionar por sí mismas toda clase de confituras, pastas, fiambres y encurtidos’. És, per tant, un receptari especialitzat que inclou també fórmules d’envinagrats, pastes, begudes, vins, licors, essències, xarops i fruites en conserva, així com un vocabulari amb termes comuns propis de l’àmbit gastronòmic.

La publicació engega amb un capítol dedicat al coneixement dels productes, segueix amb una explicació de les proves anomenades pesa-líquids, dedica el tercer capítol a les melmelades, el quart a la confiteria, els dos següents als torrons i neules, el setè a les gelatines, el vuitè a la xocolata, els següents als xarops i fruites en conserva, als colors, a la confecció dels pomells i a la fabricació de motlles de guix i sofre. La segona part es consagra a la pastisseria i plats refinats: forn i generalitats, pans de pessic, carn i peix. La tercera està dedicada a les salses, cremes, ratafies i licors, essències i aigües aromàtiques i vins i, la quarta, a la rebosteria, amb presència destacada dels sorbets, granissats i envinagrats.

El coneixement de les matèries primeres inclou explicacions i consells relatius al sucre -què és el punt de bola o l’últim punt de caramel? què s’entén per clarificació?-, la mel, la mantega, les ametlles, l’esperit de vi i l’aiguardent, el vinagre, la llet, els ous, el cacau i la farina. Les fruites mereixen una atenció especial i l’autor les aprecia, es nota. Ens en proporciona informació i curiositats: peres, albercocs, cireres, maduixes, prunes, préssecs, figues, grosella, pomes, atzeroles, codonys, melons i síndries, alambons, llimones i taronges, granada i nous no escapen a la seva ploma.

Segona edició de l'obra (Barcelona, 1859), corregida i augmentada. — Segona edició de l’obra (Barcelona, 1859), corregida i augmentada.

Confits i pastilles per donar i per vendre

La part consagrada a la confiteria inclou, com no podia ser altrament, confits de tota mena. No hi podien faltar les ametlles d’Arenys i els festucs a la rosa, les gelees, melmelades i fruites confitades en almíbar, seques i cristal·litzades (albercocs i nous verdes, síndria, figues, peres) i alguns bombons (de tres colors, del Nord), fruites de licor, gomes com la de dàtils i dolços laminats. Però si Maillet excel·leix en algun art és en la preparació de les pastilles: de malví, de regalèssia, de gessamí, violeta, canyella, orxata, a la menta… pastilles saboroses però també terapèutiques: estomacals, sucre antiescorbútic, emolient, antiepilèptic, antiveneri, diürètic, vermífug -a base de donzell, ruibarbre i porpra- i febrífug.

Torrons i neules mereixen capítol a banda. Ens obsequia amb els torrons fins, els de neu, els cremats, els de gema i els asiàtics. Aquests darrers s’obtenen a partir de massapà del més fi i blanc. Una vegada tallades les barres, es deixen estar unes hores perquè agafin conssistència i es recobreixen d’una glassa ben blanca. Es deixen assecar i ‘se decoran añadiendo para que sean mas hermosos alguna florecita de pastillaje ó de bombon, ó bien alguna figura, lo que depende del gusto del operario, y cuando secas se arreglan dentro de cajas de papel ó de carton hechas á propósito y procurando que sean finas y hermosas’.

Especialment remarcable resulta l’apartat dedicat a les neules, tant per la varietat com per l’originalitat de les propostes: de xocolata (fetes amb llet de cabra), d’aiguardent, borratxes, de llet, de llimona, farcides -de sorbet o amb gelatina de taronja- de França i d’Alemanya. Al final, un advertiment: un cop feta la barreja, la pasta ha de reposar sis hores, així serà menys trencadissa.

I anem per la xocolata. Hi trobareu com fer-ne pastilles, festucs, xocolata de París, de Nàpols, de Bilbao, de Mallorca, xocolata dibuixada, jaspiada… La de Barcelona l’obtindreu amb dotze lliures de cacau de primera qualitat, vuit lliures de sucre blanc, dues de fècula de pans de pessic anomenada d’ou o de Mallorca i tres unces de canyella d’Holanda superior, ben polvoritzada.

Làmina que acompanya l'obra. — Làmina que acompanya l’obra.

Una de sucre i una de sal

Que us estimeu més una gelatina? Cap problema! Tasteu la de llet d’ametlles. Que tampoc? Un esponjat farà el fet, mai no falla. I els pastissos… magre de peix, ensaïmades farcides, melindros -amb explicació dels coneguts i lloats ‘quarts’ i cubellets de les monges de Ciutadella-, bunyols de vent, raviolis mallorquins, carquinyolis… i els salats que no faltin! Pernil dolç, perdius amb cols, costelles, olives i cebes farcides, timbal de macarrons, tonyina i aus en escabetx, sardines i calamarins en oli, mandonguilles de bacallà, croquetes i salses. Maionesa, tàperes, picant, blanca, de tomàquet, mostassa… Un bé de Déu.

Per rematar l’àpat optarem per un curaçao, un marrasquí o qualsevol de les cremes: de rosa, de menta, de rom, de moka, de cacau, de canyella, de llet, de les set llavors, aigua divina, nèctar dels Déus, aigua de plata, aigua d’or, oli de Venus, plaer de dames, cordial de cireres. Les ratafies de nous, grosella o de les quatre fruites (granada, grosella, maduixes i gerds) també tiraran avall. A terra i tot, si us descuideu!

Làmina que acompanya 'El confitero'. — Làmina que acompanya ‘El confitero’.

Maillet és una capsa de sorpreses. És variat, pica d’aquí i d’allà, recorre el territori sense complexos i aprofita el bo i millor de cada casa. Entre les receptes estrella, la del sorbet de llavors de meló i les mamelles de vaca, que tot seguit transcric. Poseu trossos de pa de pessic quadrats o rodons damunt de paper -de forn, entenem- i per damunt afegiu-ne algun de caputxina cobert amb trossets prims del mateix pastís. Tot seguit, bé amb la mànega pastissera en forma de paperina que serveix per als pans de pessic o bé a cullerades, esteneu la merenga pel damunt mirant de fer una veritable mamella de vaca. Guarniu la punta amb un confit de color rosa -el mugró- i coeu a forn suau.

I per preparar l’estiu, el promès sorbet. Escolliu unes llavors de meló que no siguin ràncies, renteu-les amb diferents aigues, escorreu i poseu-les dins d’un morter. Quan estiguin ben picades dissoleu-les amb dos porrons de llet de cabra i passeu-ho pel tamís. Poseu-ho un cassó a foc regular i no pareu de remoure amb l’espàtula fins que trobi el seu punt. Ho reconeixereu perquè, en tirar-la amunt, l’espàtula ha de quedar coberta per un líquid espès. Torneu a passar pel tamís i deixeu-ho dins la mateixa sorbetera que ha de servir per gelar. Però alerta! Compteu que cal refredar amb aigua fresca i que mai no ha de gelar-se amb la barreja en calent. L’autor recomana preparar-ho tot al matí i gelar a la tarda. Quan estigui a mig gelar afegiu una lliura de sucre clarificat a 32º: amb la sorbetera destapada, mentre un remena la part gelada un altre haurà de fer-hi caure l’almíbar i tapar. Un sorbet, diu, molt agradable i dels més refrescants.

I ve-t’ho aquí que la pluja, que m’havia fet venir ganes de dolç, m’ha portat fins a un sorbet. Ja pot sortir el sol.

confitero5 — Reedició moderna del tractat.

***

Cristina Armengol és bibliògrafa, fundadora de l’empresa Olim Liber, consultoria bibliogràfica i llibreria online, especialitzada en llibre antic.
Ofereix un servei integral, una mirada professional que abasta un ampli ventall d’àmbits vinculats a la bibliografia i la documentació, des de la catalogació fins a la transcripció paleogràfica i la traducció de documents, passant per la recerca, l’acompanyament a fires o l’atenció al públic, la taxació, l’assessorament en la formació de col·leccions i la venda de llibres antics, mapes i documents des d’època medieval fins al segle XVIII. En definitiva, una aproximació multidisciplinària, precisa i de qualitat.

A VilaWeb Gastronomia ens proposa una vegada cada mes una aproximació a llibres antics vinculats al món de la gastronomia.
***
Darrers articles de la Llibreteca:
La cuina del dejuni i l’abstinència
A ponent, l’aigua freda i el vi calent
Som el que mengem, ja ho deien al segle XIX
Jeroni Cortès, un valencià enamorat del romaní
Els cromos de la xocolata, un petit tresor a cada rajola
El plaer dels gelats i els primers llibres que en van parlar
Els torrons de fa cinc-cents anys
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

"Sortiu i disfruteu", al túnel dels vestidors del Camp Nou

Una iniciativa a Change.org proposa retolar la cèlebre frase com a homenatge a Johan Cruyff

JORDI COTRINA

EL PERIÓDICO / BARCELONA

Divendres, 1 d'abril del 2016 - 11:44 CEST
"Sortiu i disfruteu", la cèlebre frase que Johan Cruyff va dir als components del Barça del ‘dream team’ quan sortien a disputar la final de la Champions del 1992 a l'estadi de Wembley, podria figurar a la sortida del túnel dels vestidors del Camp Nou com a homenatge a l'exjugador i extècnic holandès.

La iniciativa de posar la frase en aquest espai de l'estadi blaugrana ha sortit de José Francisco Armas Jorge, que ha llançat la idea a través de Change.org. La proposta ha agafat la idea del Liverpool, on la frase a la sortida dels vestidors és "This is Anfield".

TEMES

Johan Cruyff

Un Barça-Madrid amb l’homenatge a Cruyff com a gran protagonista

Societat

Un Barça-Madrid amb l’homenatge a Cruyff com a gran protagonista

Hi haurà un gran mosaic amb el missatge 'Gràcies, Johan'

Per: Enric Arqués

Dissabte 2.04.2016 02:00

Vilaweb

Un Barça-Madrid sempre desperta expectació per la rivalitat esportiva i per la lluita que solen tenir per aconseguir el màxim nombre de títols possibles. El partit que disputen avui al Camp Nou té un altre al·licient afegit, com és l’homenatge que l’afecció barcelonista farà a Johan Cruyff. Un gran mosaic format per més de 90.000 cartolines serà un dels plats forts per recordar la figura de l’ex-entrenador i ex-jugador del Barça amb un missatge d’agraïment: ‘Gràcies, Johan‘.
Els jugadors blaugrana també lluiran una samarreta especialment dissenyada per a l’ocasió, que portarà el mateix missatge a la part central en lloc de l’escut de Campions del Món que ocupa aquest espai.

A més, els vuits presidents vius del club seran a la llotja de l’estadi per acomiadar Cruyff. Una unitat mai vista fins ara que farà seure junts Josep Maria Bartomeu, Sandro Rosell, Joan Laporta, Josep-Lluís Núñez, Raimon Carrasco, Joan Gaspart, Enric Reyna i Agustí Montal. Diumenge passat tots vuit van signar una carta oberta per recordar l’holandès i van assenyalar que ‘la petjada professional i humana que ha deixat al nostre club és enorme’.
Oportunitat per ‘donar un cop definitiu’ al Madrid
En l’àmbit purament esportiu, el Barça afronta el partit com una oportunitat per deixar el Madrid a tretze punts de distància en cas de victòria. El mateix Luis Enrique va reconèixer ahir que guanyar a l’etern rival significaria ‘donar un cop definitiu’ al conjunt blanc. Per assolir aquest objectiu l’asturià disposa de tots els seus jugadors titulars habituals i del trident atacant format per Messi, Suárez i Neymar, tot i que vénen de jugar partits amb les seves seleccions.
Durant la conferència de premsa prèvia al partit, el tècnic del Barça també va dedicar unes paraules a Cruyff: ‘Estic segur que el que més voldria Cruyff és que guanyem el partit donant espectacle i jugant bé a futbol’. Ara tan sols falta que els jugadors s’apliquin el missatge i es vegi un bon espectacle.
Vegeu aquest vídeo amb un resum del Madrid-Barça de la primera volta que va guanyar l’equip català per 0 a 4:

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

Real Madrid vs Barcelona 0-4 All Goals RESUMEN GOLES 21/11/2015 (La Liga...

Arròs amb verdures de primavera

Cultura

Arròs amb verdures de primavera

I amb un ou escalfat, fa plat únic, diu la cuinera Neus Cuscó

Per: Montserrat Serra

Dissabte 2.04.2016 02:00

Vilaweb

Ingredients:(per a 4 persones)400 g d’arròs1 ceba tendre ben picadeta3 tomàquets petits ratllatsuns quants alls tendresun pebrot petit vermellmig carabassó100 g pèsols desgranatsdues carxofesdues pastanaguesuns quants branquillons de coliflor200 g de mongeta tendra finetaoli, sal, una mica de pebre vermell i negreunes branquetes de julivertun litre i 1/4 de fumet de verdures o aigua

Elaboració:Posem un pot amb aigua i sal i fem bullir cinc o sis minuts les pastanagues i la mongeta tendra, tallades ben petites. Aquesta aigua ens pot servir per després tirar a l’arròs.

En una paella per fer l’arròs, hi posem quatre cullerades soperes d’oli i hi sofregim la ceba, els alls tendres i el pebrot vermell. Tot tallat ben petit. Després, afegim el carabassó tallat ben petitet. Després, posem les carxofes petitetes i els brots de coliflor. Un cop sofregit tot hi posem els tomàquets en cru i ratllats, amb una mica de sucre per treure l’acidesa.

Hi posem l’arròs, que sofregirem una miqueta. Hi tirem la mongeta tendra, els pèsols i la pastanaga. A continuació, hi tirem l’aigua, la sal i tots dos pebres. Fem bullir l’arròs 16 minuts, hi posem una mica de julivert picat, tanquem el foc i el tapem amb una tapadora.

Ou escalfat:L’arròs es pot acompanyar d’un ou escalfat: s’agafa aigua amb un cassó petitet i s’hi posa sal i dues cullerades soperes de vinagre. Els ous han de ser ben frescs. Posem cada ou dins d’un paper film untat amb oli, com si fos un farcellet i lligat. I el fem bullir dos minuts dins l’aigua.

***