dimarts, 28 de juliol del 2020

Consum en català: és el teu dret. per Josep Maria Recasens

Consum en català: és el teu dret

Aquest mes de juliol es compleixen deu anys des de l’aprovació del Codi de Consum de Catalunya. Fou una fita essencial pel que fa al reconeixement explícit i detallat dels drets de les persones consumidores. També dels seus drets lingüístics en els actes de consum de béns i serveis.
S’hi estableix el dret a rebre en català les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els reguards de dipòsit, les factures, les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig de béns (llevat dels alimentaris, per normativa UE) i serveis. Aquestes informacions obligatòries solen incorporar-se en l’embalatge, l’etiquetatge o els manuals d’instruccions.
També s’estableix el dret de rebre en català els contractes d’adhesió o amb clàusules tipus, els normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o que derivi d’algun d’aquests contractes. D’altra banda, el proper dia 1 d’agost es compliran tres anys des de l’aprovació de la Llei de Comerç Serveis i Fires pel Parlament de Catalunya.
"El dret a rebre en català les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els reguards de dipòsit, les factures, les informacions per al consum, l’ús i el maneig de béns i serveis"

Aquesta llei, al regular l’exercici de l’activitat comercial estableix explícitament el deure de les persones que accedeixen a l’activitat comercial, àdhuc aquelles que ho fan en qualitat de treballadores assalariades, de poder atendre les persones consumidores quan s’expressin en català. L’incompliment d’aquest deure es tipifica com a infracció a la mateixa llei i pot ser sancionat per la direcció general de Comerç.
Però l’efectivitat d’aquests drets legalment establerts requereix que siguin exigits tant pels òrgans administratius encarregats de vetllar pel compliment de les normes que els regulen com per una ciutadania coneixedora de la seva existència i sensibilitzada per no renunciar-hi.
Més info: El català també és per als influenciadors?
Moltes empreses han fet l’esforç necessari i han assolit un elevat nivell de compliment, però moltes altres en anàlogues circumstàncies no l’han fet ni preveuen fer-lo, adduint arguments insostenibles o simplement negant-s’hi. Si unes poden, per què altres no? Com poden algunes empreses adduir la inviabilitat econòmica de l’adaptació al català quan incorporen llengües amb un nombre similar de parlants a la nostra? Ho fan sense posar-hi objeccions pel fet que són llengües pròpies de nacions amb estat. Així doncs, el problema amb el català és econòmic o de manca de voluntat per raons polítiques?
Cal una acció decidida de les administracions prop de les empreses per tal que assumeixin els deures que els incumbeixen en matèria lingüística. Sempre que es pugui, per la via del diàleg i el convenciment. Però quan aquesta via no doni resultat, cal aplicar les mesures que la mateixa legislació preveu per als qui la incompleixen.
"Cal una acció decidida de les administracions prop de les empreses per tal que assumeixin els deures que els incumbeixen en matèria lingüística"
D’altra banda, també cal que els catalanoparlants no ens resignem a què la nostra llengua sigui menystinguda i relegada. Cal que exigim poder-hi realitzar tots els actes de consum, que posem en coneixement de l’administració els incompliments i que no consumim productes i serveis d’empreses que no respecten els nostres drets lingüístics.
És hora de fer valer el poder de la nostra facultat d’elecció com a persones consumidores. I tenir sempre en compte que quan decidim què comprem i on ho comprem, estem decidint qui treballa, on es paguen els impostos i on queda i es reinverteix la renda generada pel comerç.
Més informació
Adéu al cafè per a tots? Benvingut ecosistema català
Un assistent de veu públic que parli català

La belga Greenpulse aterra a Barcelona per proveir tot Espanya

La belga Greenpulse aterra a Barcelona per proveir tot Espanya

La companyia aposta per la capital catalana per establir la seva seu i impulsar a tot l'Estat un dels projectes més grans de plantes fotovoltaiques del país

  Les plaques fotovoltàiques de la belga Greenpulse | Cedida
L'empresa belga GreenPulse, especialitzada en el desenvolupament, finançament, construcció i gestió de plantes fotovoltaiques en cobertes industrials i de grans superfícies i amb seu a Barcelona, ha signat un acord amb Pladur i amb Etex Iberia Exteriors per instal·lar tres plantes fotovoltaiques d'autoconsum a les fàbriques de Valdemoro, Gelsa i Valladolid. L'acord permetrà a GreenPulse entrar a Espanya amb un dels projectes més importants que s'han engegat al país quant a autoconsum industrial en coberta, que suma un total de 8MWp de potència.
Es tracta d'una iniciativa pionera a Espanya, on les plantes fotovoltaiques en grans cobertes encara no estan gaire desenvolupades. A més, el projecte no necessita cap inversió per part del client on s'instal·la: el finançament és a càrrec de GreenPulseal 100% i, a través d'un contracte de compra d'electricitat, GreenPulse es converteix en el proveïdor d'electricitat del client durant 20 años.de aquest manera, clients com Pladur® i Etex Iberia Exteriors s'estalviaran entre un 15% i un 30% del cost de l'energia, a més de millorar enormement en sostenibilitat.
El projecte, la construcció del qual s'iniciarà a principis del 2021, permetrà reduir les emissions de CO2 de les plantes de Pladur® i d'Etex en 2.868 tones a l'any, i generarà 12 gigavatios hora d'electricitat verda per any, equivalent a 492,7 hectàrees de bosc nou, necessàries per capturar aquesta quantitat de CO2 en un any.
Els projectes d'autoconsum que la companyia realitza milloren la sostenibilitat de les plantes de producció on s'instal·len, reduint la seva petjada de carboni en funcionar amb energies renovables de quilòmetre zero. D'aquesta manera, aconsegueixen que les fàbriques consumen l'electricitat verda que elles mateixes generen, amb l'estalvi energètic que això suposa.

La greu responsabilitat de Sánchez: ara va i ‘Canarias is not Spain’? .Per: Vicent Partal

El periodisme que l'actualitat necessita
Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.
 
 
 
El 15 de març a les nou del vespre, Pedro Sánchez va aparèixer per televisió per fer un anunci insòlit i colpidor: emparant-se en la pandèmia, el líder socialista anunciava que el govern d’Espanya assumia tots els poders dels governs autonòmics i locals i es convertia, personificant el càrrec en ell mateix, en ‘autoritat competent i única’. Des de la mort de Franco ningú no havia acaparat tant de poder a les seues mans. D’El Hierro a Menorca, per primera volta des de la dictadura, tots passàvem a ser governats per una sola i única autoritat. I per si no ho havíem entès, poc després van començar aquelles conferències de premsa al·lucinants en les quals els militars i els policies portaven la veu cantant, remarcant al màxim l’opció per l’autoritarisme en què es convertiria la reacció del govern espanyol a la covid-19.
Aquell mateix dia vaig escriure en aquesta columna editorial que ‘el nacionalisme espanyol, com es demostra aquests dies, és una ideologia cega, fanàtica i irracional’. Irracional perquè ja era evident aleshores que aquella mesura la prenien anant contra la realitat dels fets i pensant només en la ideologia i en els vots. Aquell aberrant discurs de Sánchez segons el qual el virus no coneixia de territoris només era una excusa per a prendre unes decisions polítiques gens justificades sanitàriament. Vaig advertir aleshores que aquella barbaritat, aquella immensa irresponsabilitat, se li giraria aviat en contra. I així, amargament, ha estat.
Així ha estat en la crisi sanitària mateixa, on han hagut de fer marxa enrere i acceptar les crítiques, però amb un cost impagable per ningú, de milers de vides humanes. I així és ara, també i lamentablement, en la crisi econòmica. Han passat poc més de quatre mesos d’aquella intervenció surrealista i ahir vèiem la ministra d’Afers Exteriors espanyola barallant-se a Londres, i evidentment fracassant, en un intent que les nostres illes, les Balears i les Pitiüses, i també l’arxipèlag africà de les Canàries quedaren fora d’Espanya –als efectes turístics.
El canvi de guió, és clar, té una motivació molt seriosa: nou dels divuit milions de turistes britànics, la meitat, l’any passat van anar a les Canàries i a les Balears i les Pitiüses. I vist el daltabaix econòmic que representa la decisió de Londres, aconseguir ni que fos que arribaren la meitat dels clients representaria gairebé la diferència entre la vida i la mort –econòmica.
I això ha fet que ara al govern espanyol sí que li interesse que el virus entenga de territoris. Ara, contràriament al que pretenia al març i va vendre arreu del món, vol que els britànics assumisquen, diguem-ho així, que hi ha diverses Espanyes. O fins i tot, si fos necessari, que ‘Canarias is not Spain’. I ara van repartint dades separades i explicant que cal gestionar la situació des de cada territori, sense que els caiga la cara de vergonya. Que es pensen que els britànics no tenen una ambaixada a Madrid? Que es pensen que no tenen corresponsals de premsa? Que es pensen que els britànics ara, perquè els convé a ells, oblidaran que Espanya va optar per centralitzar la gestió de la pandèmia fins a l’extrem de destruir la pròpia arquitectura institucional? Que es pensen que Londres és Madrid i ells poden dir ara blanc i demà negre sense que passe res?
S’entén, és clar que s’entén, que com que no saben com sortir-se’n ells ara es contradiguen. Però nosaltres seríem uns autèntics babaus si, davant tant de cinisme i tanta incompetència, no deixàrem clar que això que proven de fer ara no els eximeix en cap cas dels seus immensos errors de gestió i de les seues greus, gravíssimes, responsabilitats. No. Ni la propaganda, abocada a tones, ni el control mediàtic no salvaran el govern de Pedro Sánchez del judici de la història: el nacionalisme espanyol, motor de les decisions del març, avui es demostra perfectament que és una ideologia cega, fanàtica i irracional. I molt perillosa. Però va ser la seua tria voluntària en una catàstrofe com poques n’haurem vist. Això, embolicar-se amb la bandereta, és el que van privilegiar i aquest és el resultat de la seua opció. I si al març alguns no vàrem callar veient el despropòsit, menys encara callarem ara.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

13 maneres de dir 'joder' que agradarien a Pompeu Fabra

Pompeu Fabra gandula
Segurament només hi ha una paraula que els catalans fem servir més que els mots llibertat, independència o Messi: el vulgarisme castellà joder, una expressió que ha fet tant de forat a casa nostra que és des de fa dècades el comodí perfecte per a qualsevol context. Diem joder quan ens enfadem ("Ja n'hi ha prou, joder!"), diem joder quan ens estranyem ("Joder, no m'ho esperava pas"), diem joder quan estem contents ("Quin gustàs estar de vacances, joder!") i diem joder quan ens entristim ("Això és una merda, joder!"). És realista pretendre que, de sobte, deixem de fer servir aquest castellanisme tan útil i còmode? No. És possible trobar 13 formes genuïnes de dir joder que ens provoquin aquella estranya sensació esplèndida, contundent i inefable de quan diem joder! i ens quedem ben a gust?
Creiem que sí, per això a la Selecció La Gandula d'avui fem una llista amb 13 expressions catalanes per mostrar admiració, sorpresa o decepció.

1. Qui el va matricular!

Molt adient per substituir el clàssic joder en un entorn automobilístic, quan conduint per la carretera necessites enviar a fer punyetes a algun indesitjable que s'ha saltat un semàfor, ha avançat per la dreta o simplement va més lent que una tortuga.

2. Casum seuna!

Un eufemisme políticament correcte per no blasfemar, ja que cagar-se en Déu ara potser està a l'ordre del dia, però fa quaranta anys no era així. El casum seuna! és en català el que el ¡me cago en to' lo que se menea! és al castellà: una forma brutalment pomposa i genuïna de desitjar enviar algú o alguna cosa a dida. Fonètica gairebé eslava, genuïnitat digna d'un personatge de La memòria dels Cargols i una oclusiva velar (la [k] inicial) que té la força d'un franctirador. Què més voleu?

3. Mare meva!

Un clàssic que gaudeix de bona salut lingüística. Depenent de l'entonació pot servir-nos com a expressió de rebuig o de plaer. Per exemple, allargant la primera vocal de mare mostrarem rebuig ("maaaare meva, quina pudor!"), en canvi allargant la primera vocal de meva expressarem un estat de gaudi ("mare meeeva, que calenta que està l'aigua!").

4. Hòstia!

No cal ser catòlic ni practicant per tenir a la punta de la llengua una hòstia, ja que en totes les seves variants (òstipa, òndia, hòsties i hòstia santa), aquesta expressió provinent del cos de Crist és més polivalent i efectiva que Sergi Roberto.
Ratafia HostiaEls germans Virgili, elaboradors del famós vi El xitxarel·lo pel seu packaging ple de renecs, són també els elaboradors d'aquesta ratafia anomenada L'hòstia.

5. Collons!

Com ja passava amb mare meva, el collons també expressa diverses reaccions depenent de la forma de pronunciar-lo. Quan s'allarga alguna de les dues os, acostuma a ser ideal per mostrar sorpresa i admiració ("coooollons, quin cotxe que t'has comprat!"), però en canvi quan es pronuncia de forma seca i estrident, el 99,9% de les vegades vol dir que ens estem cagant en tot.

6. Recoi!

El recoi! té una mancança de força com a renec, d'acord, però una meravellosa força com a expressió de sorpresa i estranyesa. El recoi!, de fet, és a les expressions genuïnes el que les Aromes de Montserrat als destil·lats: et connecta tel·lúricament amb la catalana terra, però estar-hi familiaritzat tenint menys de 30 anys denota un evident anacronisme vital.

7. Cullera!

Expressió més d'irritació que d'admiració, sovint feta servir en solitud o fins i tot en veu baixa, sense ser dirigida a cap interlocutor. En l'actualitat està clarament en recessió i desús, per bé que és una expressió òptima per substituir el joder en un context íntim, com per exemple quan un ull de poll et fa la guitza, quan cous massa estona la pasta i et penedeixes d'haver-te despistat fent un tuit o, també, quan sembla que tinguis una rave de música techno dins l'estómac després d'haver-te afartat de calçots.

8. Va parir...!

Tres síl·labes i la força de la tònica final permeten que aquesta expressió contingui tota la frustració, ira, ràbia i odi que potser només un sac de boxa sabria apaivagar. No se sap qui va parir a qui, però poc importa. Tampoc se sap per què el verb parir, aparentment positiu, serveix per canalitzar la ràbia, però no passa res. Dir va parir! és a la lingüística el mateix que Rothko a l'art: no s'entén, però relaxa.

9. No cardis!

El verb cardar, en català, té més accepcions que la mateixa expressió joder. Especialment a la Catalunya Central, on diu la llegenda que hi ha ciutadans del Berguedà o del Bages capaços de fer servir el cardar amb més de cinc significats diferents en una sola oració. Sigui com sigui, un bon no cardis! sempre expressa bé l'enuig o sorpresa desagradable respecte a alguna cosa. "T'has cardat una hòstia quan cardaves el camp? No cardis!".

10. Alça, Manela!

És tan difícil saber exactament qui era la Manela com curiós observar que els nostres germans valencians, en comptes de dir Manela, fan servir el nom de Pilili. En moments de desacord, sobretot en una discussió en què els arguments trontollen, un bon alça, Manela! per denigrar l'opinió contrària és tres mil cops més elegant que un "però què diantre dius!" o un "joder, què dius!". Proveu-ho a IKEA quan hagueu de fer entendre a la vostra parella que comprar cortines de color verd no és bona idea.
MANUELA PEREA LA NENA Guy Little
La teoria més extesa és que l'expressió fa referència a Manela Perea, una conegudíssima ballarina de mitjan del segle XIX.

11. L'os pedrer!

Un dels altres grans eufemismes de casa nostra, tan benèvol i poc agressiu que tothom el fa servir descarregant la seva ràbia sense adonar-se que cagar-se en un os pedrer és tan absurd com, en castellà, cagar-se en la mar salada. Què ens ha fet l'os pedrer per ser tan odiat? Que té d'especial un humil os per ser capaç de despertar tant d'enuig? 

12. Caram!

La reina absoluta de les expressions que denoten sorpresa, una autèntica joia que és una variant de carall! (sí, escrit amb doble ela) i que, per tant, és també un eufemisme. Dins la família de vulgarismes relacionats amb els òrgans genitals, si cony! es fa servir tant per denotar rebuig com per mostrar sorpresa, caram (provinent de carall, és a dir, de penis) és el complement perfecte per sorprendre's de forma genuïna i elegant.

13. La mare del tano!

Per acabar, la pregunta del milió: qui carall era el Tano i, sobretot, de qui era fill? Hi ha disparitat d'opinions, ja que d'una banda diuen que és una expressió argentina, on els napolitans emigrats a Amèrica són anomenats Tanos, però l'expressió també pot tenir origen a casa nostra, concretament a la Plaça Nova de Barcelona: diuen que els venedors de tripes que hi havia al carrer dels Sagristans, al barri de la Catedral, es feien anomenar Tanos -un diminutiu de gaietano-, ja que aquests comerciants tenien l'advocació patronal a Sant Gaietà. Com que molts d'aquests venedors eren gitanos, va fer fortuna l'expressió "la mare del Tano que era gitano" per tal d'expressar sorpresa, per tant no podem negar que una expressió amb tota aquesta literatura popular darrere seu reuneix mèrits de sobres per sobreposar-se a joder!, no cardeu.

dissabte, 25 de juliol del 2020

Puig insta els militants del PDeCAT a passar-se a JxCat: "El temps s'acaba"

lluis puig - acn
L'exconseller de Cultura Lluís Puig avisa al PDeCat que "el temps s'està acabant" i insta als seus militants a passar-se a Junts per Catalunya.
"Poden seguir anant en una bicicleta de pedals o agafar l'elèctrica", apunta en una entrevista a l'ACN coincidint amb l'inici de l'assemblea constituent de 'Junts'. Candidat a presidir la mesa del congrés que se celebra aquest dissabte i diumenge, Puig alerta que malgrat que hi hagi "una doble militància" només es podrà votar un partit a les eleccions. "Aquest serà el final del trànsit del PDeCAT a JxCat", remarca. L'exconseller defensa que calia organitzar ja el partit de cara a la pròxima cita electoral.

"Tard o d'hora es convocaran eleccions i no ens podien agafar amb JxCat només com a marca comercial", sosté.

Puig avança que hi haurà "unes setmanes o mesos de transició" de militants i afiliats del PDeCAT a 'Junts'. "En algun moment haurem de tancar aquest trànsit cap a JxCat", diu, recordant que l'últim consell nacional del Partit Demòcrata va votar en un 90% fer aquest pas.

L'exconseller de Cultura reclama que el traspàs es faci "amb tranquil·litat" i "sense discussions". "Ningú té ganes de provocar enemistats", assegura, però no concreta si estriparà el carnet del PDeCAT en cas que la direcció no s'embarqui en la nova formació. Puig nega que aspiri a ocupar cap càrrec a la cúpula del partit impulsat per l'expresident Carles Puigdemont.

Pel que fa a l'eix ideològic, Puig reivindica 'Junts' com "un llibre blanc' i no es posiciona sobre si s'hauria de mantenir al centre com reclamen alguns sectors del PDeCAT o si s'hauria d'erigir com una nova formació d'esquerres.

"Vull pensar que en la ponència no es parlarà de dretes, esquerres o centre, sinó de transversalitat", anticipa. Així, l'exconseller aposta per fer un partit independentista "transversal" que permeti "afrontar l'Estat espanyol". "És junts pel país, no per altres coses", opina.

Desunió dels partits

Puig admet el "distanciament" entre els partits independentistes en els darrers temps, especialment amb ERC. "És evident que no hi ha un objectiu comú", subratlla. Per això, defensa que totes les forces s'haurien de marcar "objectius estratègics compartits. "És el que teníem l'1-O", recorda l'exconseller que s'enfronta a una euroordre a Bèlgica per l'organització del referèndum.

Malgrat aquesta desunió, Puig veu positiu que amb el règim de semillibertat dels presos la comunicació entre JxCat i ERC hagi crescut "exponencialment". "Hi ha un diàleg molt més fluid i fàcil gràcies a aquesta nova condició presidiària", celebra.

Per refer ponts entre les forces, Puig considera essencial que continuï "la pressió popular". Malgrat que el coronavirus ha dominat l'agenda pública en els darrers mesos, l'exconseller no veu el moviment independentista desmobilitzat.
T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat

Els sis quadres simptomàtics de la covid-19 més freqüents


El periodisme que l'actualitat necessita
Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.

Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.
Un dels trets de la covid-19 que més sorprèn els experts és la variadíssima gamma de símptomes amb què s’ha presentat. Al començament de la pandèmia, de fet, això va ser un factor que en va obstruir el control. Tos seca, febre i mal de pit n’eren els tres símptomes que vam conèixer primer, i a poc a poc se n’hi van afegir de nous. Pèrdua del gust i de l’olfacte, cansament, èczemes. Ara els metges els compten per desenes, alguns d’estranyament particulars. Un equip d’investigadors de la prestigiosa King’s College de Londres ha publicat la prèvia d’un estudi que identifica els sis quadres simptomàtics majoritaris de la covid-19.
La incidència de la covid-19 als Països Catalans en dades i gràfics
‘La troballa té implicacions importants per al maneig clínic de la covid-19, i podrà ajudar els metges a predir qui corre més risc i qui és probable que necessiti atenció hospitalària en la segona onada d’infeccions’, diu la presentació del text. Les conclusions de l’estudi es basen en un algorisme d’aprenentatge automàtic que ha analitzat de dades recollides per 1.653 pacients del Regne Unit, els Estats Units i Suècia, que van registrar en una aplicació el seu estat simptomatològic durant el març i l’abril proppassats. Les dades s’han creuat amb les variables d’edat, sexe, massa corporal i malalties prèvies.
Una de les autores de l’estudi, la doctora Claire Steves, explica que, tot i que a l’estudi encara li falta la revisió d’experts independents que el validin definitivament, si se’n confirmen les conclusions es podria evitar l’hospitalització de molts pacients, cosa que, al seu torn, evitaria una nova congestió dels sistemes sanitaris d’arreu del món. Per què? Perquè la majoria de contagiats que acaben necessitant un respirador artificial ingressen a un centre mèdic al cap de tretze dies d’haver manifestat el primer símptoma, i si hi ha dades sòlides que permetin d’identificar prèviament els pacients que és més probable que necessitin ajuda, la previsió és més senzilla i eficient. El procediment que ha emprat la King’s College per a elaborar l’estudi permet, en aquest cas, identificar quin dels sis perfils té cada cas positiu cinc dies després que hagi aparegut el primer símptoma.
Els sis grups de símptomes són els següents:

Grup 1: Gripal sense febre

És el quadre més lleu: només el 16% dels membres d’aquest grup acaba a l’hospital, i només l’1,5% d’aquests pacients necessita assistència respiratòria. Els símptomes més habituals en aquest cas són mal de cap sense febre, pèrdua d’olfacte, dolor muscular, mal de coll i mal de pit.

Grup 2: Gripal amb febre

Aquest grup comparteix tres dels símptomes del primer grup: mal de cap, pèrdua d’olfacte i mal de coll. I en descarta dos: no hi sol haver mal de pit ni dolor muscular. En canvi, n’hi suma tres de rellevants: la febre, la pèrdua de gana i la veu rogallosa. Això augmenta una mica la quantitat de membres d’aquest grup que acaben necessitant respiradors, un 4,4%.

Grup 3: Gastrointestinal

És potser el quadre menys conegut. No hi ha febre ni tos, però sí mal de cap, pèrdua d’olfacte i mal de pit i de coll. Si se’n diu gastrointestinal és perquè els símptomes més destacats són la diarrea i la pèrdua de gana. Només el 3,3% dels pacients que pertanyen a aquest grup necessiten assistència respiratòria.

Grup 4: Nivell sever 1, fatiga

A partir d’aquest grup en amunt, els experts estipulen que la simptomatologia comença a presentar un quadre sever. Els pacients que pertanyen tant a aquest grup com al cinquè i al sisè solen ser més vulnerables: gent gran, amb sobrepès o amb malalties prèvies com ara la diabetis o afectacions pulmonars. El 8,6% dels pacients d’aquest grup necessiten assistència respiratòria. El més rellevant és que la fatiga, el cansament, s’afegeix als símptomes més típics: mal de cap, tos, febre, pèrdua d’olfacte, mal de pit i veu rogallosa.

Grup 5: Nivell sever 2, confusió

Novament, un grup amb especial afectació en col·lectius de risc. El 9,9% dels pacients d’aquest grup necessiten assistència respiratòria. El cansament i la sensació de confusió s’afegeixen al mal de cap, la tos, la febre, la pèrdua de gana, la pèrdua d’olfacte, la veu rogallosa, el mal de gola, el mal de pit i el dolor muscular.

Grup 6: Nivell sever 3, abdominal i respiratori

És el perfil més greu: el 19,8% dels pacients d’aquest grup, amb molts pacients de risc, necessiten assistència respiratòria i gairebé la meitat acaben a l’hospital. A banda de mal de cap, pèrdua d’olfacte, pèrdua de gana, tos, febre, veu rogallosa, mal de coll, mal de pit, cansament, confusió, dolor muscular i diarrea, destaquen la dificultat respiratòria i el dolor abdominal.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

Reagrupament abandona el PDeCAT i crida a reforçar Junts per Catalunya

Reagrupament abandona el PDeCAT i crida a reforçar Junts per Catalunya

El desistiment té a veure amb “l’actitud” de la direcció “envers el president Puigdemont i els presos polítics”

elMón



Reagrupament Independentista ha anunciat que no renovarà el conveni de col·laboració amb el PDeCat i ha fet una crida a reforçar Junts per Catalunya, just el dia abans que Carles Puigdemont presenti la nova formació que impulsa, que mantindrà les sigles de JxC. D’aquesta manera Reagrupament trenca l'entesa que va començar el novembre del 2013 de la mà de l'aleshores president de la formació, l'exconseller de Governació i excalcalde de Puigcerdà Joan Carretero, i el màxim responsable de CDC, Artur Mas. El 2017, l'aleshores màxima dirigent del Partit Demòcrata, Marta Pascal, i l'acabat d'escollir president de Reagrupament, Josep Sort, van renovar l'entesa que ara s'ha trencat.

Segons un comunicat que ha fet públic la formació independentista, les raons del desistiment del conveni tenen a veure amb “l’actitud” de la direcció del PDeCAT “envers el president Puigdemont i els presos polítics” i per “l’oportunitat” que representa el nou projecte de JxC.

La formació ha recordat que sempre ha defensat que Puigdemont “prengués la iniciativa” en la vertebració d’un partit “clarament compromès amb la unilateralitat, la transversalitat i la lluita contra la corrupció”, i considera que “ara és el moment de reforçar el nou partit”, de manera que ha encoratjat els seus associats a integrar-s'hi.

De la mateixa manera, Reagrupament ha fet una crida als militants del PDeCAT perquè també s’integrin a JxC, “per tal de bastir un partit fort i capaç de vèncer en les properes eleccions al Parlament de Catalunya”.

La premsa francesa enfonsa Catalunya com a destí turístic

La premsa francesa enfonsa Catalunya com a destí turístic

De 'Le Monde' a 'Le Parisien', els mitjans destaquen l'alerta del govern gal perquè els francesos no trepitgin territori català



L'alerta del primer ministre francès expressada divendres perquè els francesos no trepitgin territori català per evitar la Covid-19 és portada en alguns mitjans a l'altre costat de la frontera amb l'Estat francès. Aquest és el cas del diari de la Catalunya Nord 'L'independant', que situa en primera plana la recomanació governamental de mantenir-se allunyats de la Catalunya del Sud. Aquesta recomanació ha estat criticada des de Catalunya per part de la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, i també des de l'àmbit mèdic pel president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, que ho ha considerat "escandalós".
La indignació a Catalunya, però, no ha frenat que la notícia corri com la pólvora per tot França. Diversos mitjans destaquen la recomanació del govern francès i les noves mesures del Govern, situant Catalunya com un destí turístic que cal evitar. Diaris com 'Le Monde', 'Le Parisien' i molts d'altres mitjans han dedicat espai a la notícia, que té conseqüències greus pel sector turístic català.

Le même coranovirus. La même pandémie. Les mêmes risques. La même protection. Les mêmes mesures et recommandations. Et tu ne peux pas aller en Catalogne? La France est-elle propre? Recommandation scandaleuse qui sera retournée contre vous @gouvernementFR


 La indignació a Catalunya, però, no ha frenat que la notícia corri com la pólvora per tot França. Diversos mitjans destaquen la recomanació del govern francès i les noves mesures del Govern, situant Catalunya com un destí turístic que cal evitar. Diaris com 'Le Monde', 'Le Parisien' i molts d'altres mitjans han dedicat espai a la notícia, que té conseqüències greus pel sector turístic català.


Profile photo, opens profile page on Twitter in a new tab

Coronavirus : la Catalogne impose un couvre-feu dans les restaurants et ferme les discothèques