dimecres, 30 de setembre del 2020

Catalunya al 2050: temperatura tres graus superior i menys d'un 40% de pluges

 

canvi climàtic unsplash

L'estudi de projeccions climàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya conclou que a mitjans del segle XXI la temperatura serà tres graus més elevada i les precipitacions hauran disminuït un 40%. Aquestes dades corresponen a la projecció del 2021 al 2050 amb relació al període 1971-2000 i segons l'escenari d'emissions més intensiu.

Segons les projeccions climàtiques l'augment de la temperatura màxima seria de 4 graus i el de la temperatura mínima de 3,5 graus. Geogràficament, els increments més grans es localitzarien al Pirineu i els menors a la franja litoral. Aquests increments de la temperatura comportarien una extensió dels valors estiuencs cap a finals de la primavera i inicis de la tardor.

Els màxims augments de temperatura serien per a la tardor seguida per l’estiu, amb augments de la temperatura mitjana que podrien ser superiors als 4 graus a l’Aran, i els menors durant l’hivern.

També augmentarien considerablement el número de nits tropicals i tòrrides a la zona litoral, així com els dies càlids, tòrrids i lliures de glaçades a l’interior i la zona prelitoral, mentre que els dies de glaçada i de fredor es reduirien notablement a l’alta muntanya així com algunes zones de l’interior i del prelitoral. A més a més, a zones de la franja litoral podrien deixar d’enregistrar glaçades.

Els dies amb precipitació feble disminuiran

L'evolució projectada per la precipitació presenta una gran variabilitat interanual, el que fa difícil trobar una tendència clara. Malgrat això sembla haver-hi una tendència a una disminució general de la precipitació mitjana anual especialment remarcable a l'estiu a tot el país. Les precipitacions podrien disminuir en un 40% de mitjana, un 45% a la primavera i un 75% a l'estiu.

flamencs delta de l'ebre unsplash

Flamencs al Delta de l'Ebre / Unsplash

Geogràficament, les disminucions projectades per a la precipitació cap al 2050 s’esperen a les comarques del nord-est i al prelitoral tarragoní, mentre que les menors es donarien al Pirineu occidental. La reducció projectada de la precipitació mitjana anual seria del 15 % al nord-est de Catalunya.

En relació als índexs climàtics pluviomètrics, es projecta una disminució considerable en els dies amb precipitació feble. En canvi, en algunes zones, sobretot a les Terres de l’Ebre i més lleugerament a les comarques del nord-est, s’espera que augmentin els dies amb precipitació abundant. Finalment, S’espera que la longitud màxima de la ratxa seca anual augmenti a tot el territori fent més intenses les sequeres, especialment a tota la zona litoral-prelitoral i les Terres de Ponent.

"No es pot afrontar la crisi de la Covid-19 sense afrontar la crisi climàtica"

Les dades suposen "riscos de notable magnitud, tant pels ecosistemes com pels diferents sectors socioeconòmics que en depenen", ha advertit la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà. Ha afegit que no es pot "afrontar la crisi sanitària i econòmica de la Covid-19 sense afrontar la crisi climàtica" i ha dit que les mesures impulsades "han de fer possible limitar l'impacte del canvi climàtic".

"El decenni 2021-2030 és clau per la lluita contra el canvi climàtic pel que fa a la mitigació i adaptació", ha exposat Subirà. Malgrat la Covid-19 ha afegit que no es poden posposar els canvis estructurals perquè "d'alguna manera són complementaris". Ha afegit que el Pla de recuperació econòmica i protecció social del Govern té "una agenda verda que ha de protegir les bases per disposar d'un futur més resilient, sostenible i just".

"Espero que aquestes projeccions climàtiques serveixin per conscienciar a la gent no del que ha d'arribar sinó del que que ja tenim a sobre i per ajudar al govern del país a millorar i racionalitzar la ocupació territori", ha reclamat el director del Servei Meteorològic de Catalunya, Eliseu Vilaclara.


dijous, 24 de setembre del 2020

Kilian Jornet debutarà sobre asfalt el 17 d’octubre

 

 SOCIETAT > ESPORTS

Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb
 

L’atleta Kilian Jornet, que a principis d’any va anunciar que faria el salt a l’asfalt, ha precisat ara quan correrà per primera vegada sobre el quitrà. Concretament serà a la Hytteplanmila, una cursa de 10 quilòmetres que es fa a Noruega el 17 d’octubre. L’any passat la prova la va guanyar Jakob Ingebritsen amb un temps de 27 minuts i 54 segons.

Anteriorment, Jornet ja havia participat en dues curses sobre asfalt, però van ser dues situacions atípiques. Per una banda, una prova benèfica de 10 quilòmetres a París i per l’altra una mitja marató a Noruega amb 1.600 metres de desnivell positiu. Ara a la Hytteplanmila, l’atleta competirà per primera vegada en unes condicions idònies.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

Cinc vins catalans, dos d’ells escumosos, entre els millors del món

 

 

Cinc vins catalans, dos d’ells escumosos, entre els millors del món

Fins a 109 vins catalans han obtingut 90 o més punts als premis Decanter.Els escumosos de la DO CAVA, amb 31 vins, són els més nombrosos, seguits de la DOQ Priorat amb 26 vins i la DO Terra Alta amb 13 vins

Finca Grans Muralles
Finca Grans Muralles | Família Torres

Els prestigiosos Decanter World Wine Awards 2020 han fet públic els seus resultats. Durant el mes d’agost, 116 dels millors experts en vi del món, inclosos 37 Masters of Wine i nou Master Sommeliers, van tastar 16.518 vins sota estrictes pautes de seguretat Covid. Aquest jurat va atorgar 50 mencions Best in Show, 178 medalles de platí, 537 medalles d’pr, 5.234 medalles de plata i 7.508 medalles de bronze.

En el palmarès dels premis hi apareixen puntuats poc més de 300 vins catalans, 47 dels quals han estat puntuats entre 83 i 85 punts, són els que la revista Decanter considera com a Recomanables, 149 han estat puntuats entre 86 i 89 punts, són els de categoria Bronze, 91 han estat puntuats entre 90 i 94 punts, són els de la categoria argent, 13 han estat puntuats entre 95 i 96 punts, són els de la categoria Or i 5 han assolit una puntuació de 97 punts, són els de la categoria Platí. Un d’ells ha estat guardonat amb la menció “Best in Show”.

El cinc vins que han encapçalat la llista de vins catalans amb 97 punts són els següents:

  • Grans Muralles 2016 del celler Família Torres de la DO Conca de Barberà, que a més ha estat distingit amb la menció “Best in Show”, que només han rebut 50 vins d’arreu del món.
  • Mas de la Rosa Vi de Finca 2017 del celler Vall-Llach de la DOQ Priorat
  • Doix Costers de Vinyes Velles 2016 del celler Mas Doix de la DOQ Priorat
  • Rabetllat i Vidal Gran Reserva Brut Nature 2015 del celler Ca N’Estella de la DO CAVA
  • III Lustros Brut Nature 2012 del celler Gramona de l’agrupació Corpinnat

Els vins procedents de l’estat espanyol són els que han guanyat més medalles de platí amb un total de 20, entre ells els 5 vins catalans citats.

Podreu trobar totes les puntuacions dels DWWA fent click aquí.

dissabte, 19 de setembre del 2020

Tacticisme, per Joan J. Queralt

 

 

La política a casa nostra -entengueu el que entengueu per casa nostra- no està en el seus millors moments. Tampoc a la casa gran d’Europa ni en la més gran encara del món occidental. El curtterminisme, la improvisació i un grapat de xarlatans tòxics fan que la cosa no pinti bé, gens bé. Fa falta un nou impuls. Manca un impuls polític de veritat.

Centrant-nos en Catalunya-Espanya la cosa és d'una vulgaritat que fa feredat. La política, o el en queda, com les restes d’un naufragi ideològic que ens va portar el neoliberalisme, no se’n surt. A això cal afegir els problemes  propis, que no són pocs. Espanya no sap com sortir-se de la crisi econòmica que arrossega des de fa més d’una dècada, aprofundida com mai per la pandèmia. Madrid, com a forçat centre econòmic, gestionat de forma manifestament incompetent, s’enfonsa. El BOE ja no és font de riquesa per uns pocs que deixaven anar les engrunes del pastís a la resta. La crisis ha demostrat que el presumpte empresariat té mentalitat d’estanquer, és a dir, mercat captiu i monopolista. La prova és com ha despertat la perifèria, malgrat tenir-ho tot en contra.

Tampoc sap que té un problema amb Catalunya. No és el problema català. És el problema espanyol. La incapacitat per gestionar la complexitat i la problemàtica constant -això és la vida: saltar d’un problema a un altre- és palesa. Recórrer, un altre cop, al BOE i a les brigades aranzadis, ja no serveix en el món ultra prismàtic. Aplicar solucions anacròniques a problemes mai resolts, agreujats pels nous, ho fa tot encara més costerut.

Els problemes no es solucionen ni a cop de norma ni de sentència. Una prova manifesta la tenim en la legislorrea des del 14 de març d’enguany, amb la declaració de l’estat d’alarma: normes i més normes i resolucions judicials sobre resolucions judicials que es ficaven allí on no hi entenien -perquè no forma part del seu métier- un borrall. Aquesta forma diguem-ne burocràtica i provinciana, quasi preindustrial, de gestionar la vida pública no és ni de bon tros la del segle XXI. És a anys llum del que, convencionalment, podem entendre sota la rúbrica de democràcia deliberativa com a base d’una governança moderna.

En conseqüència, cal abandonar el tacticisme partitocràtic. No abandonar els partits ni la democràcia, quedi clar. No parlo d’un gir autoritari i salvapàtries. Res d’això. Parlo, simplificant molt, d’oblidar per part dels partits la campanya electoral permanent, campanya que al final ningú guanya, perquè es continua pensant en termes de l’època de la transició.

Se’m dirà que els partits hi són per guanyar eleccions, que en els sistemes representatius occidentals és la forma d’arribar al poder. La meva observació va un pas més enllà. Em demano: arribar al poder per fer què? Per mantenir privilegis ningú ho admetrà, és clar. Tothom s’apunta al progrés. Una cosa és apuntar-s'hi i una altre cosa és fer-hi via.

Si el poder institucional no val per fer via cap horitzó de progrés no serveix de res, per molt conservador que se sigui. I el primer pas, tant per conservar el poder -que és forçosament compartit arreu- com marxar cap endavant -que forçosament ha de ser consensuat-, és sortir del pou on ens trobem. No veure que som en un pou és no haver entès res. Només és conformar-se no amb el poder, sinó amb el seu símbol buit d’un despatx oficial tan sobrer com irritant.

Ens cal aquest salt de qualitat política. Però aquest salt no pot ser autoritari, ja que seria un retrocés a un pou encara pitjor. Malgrat el que alguns puguin pensar, no es tracta d’esperar una mena d’àngel guaridor i salvador. Si van a qualsevol mercat no en trobaran a cap prestatge. No es treballa aquest gènere.

Cal, juntament amb un debat ideològic multidimensional, seriós i el més ampli possible (popular fins i tot dirien alguns), que alguns polítics abandonin el tacticisme imperant i tinguin el valor de fer aquest salt cap endavant i ajudar la societat a fer-lo. Segurament, els costarà el càrrec. Segurament. Però per què vols el poder? Per lliurar-lo sense haver avançat ni un mil·límetre?

Es repeteix que la nostra generació lliurarà als seus fills un món en retrocés respecte al que vam rebre dels nostres pares. Potser. El que resulta obvi és que la idea de progrés, idea que arrenca de la Il·lustració, ara trontolla. Els problemes s’enquisten.

Se’m dirà que amb aquest panorama de la classe política, poc o gens optimista -judici prou estès-, què cal esperar. Cal esperar -i fomentar- una reacció d’un grapat de gents generoses, intel·ligents i agosarades, amb poca afecció al poder en si, malgrat els seus antecedents.

Un exemple paradigmàtic és el que ens va brindar, com he senyalat algun altre cop, Pierre Mendès-France. Amb set mesos de govern va capgirar el món impulsant la descolonització. D’una França postrada, adolorida i ferida per una postguerra que, malgrat haver guanyat la guerra, no tenia forces, presa d’un passat que no podia tornar, va apostar per la reconstrucció a fons. Mendès-France i els seus breus ministres eren el que diríem uns politicastres; la típica classe política força inoperativa de les III i IV repúbliques. Però vet aquí que van veure la llum i van canviar el destí de França. El preu, mínim: Mendès-France mai més va ocupar un càrrec públic. Una ganga per als seus conciutadans.

Es va immolar perquè va deixar el tacticisme i va ser un patriota. En tenim d’aquests entre nosaltres? Calen. Ens calen.

 
 
Tian Riba
Opinió Victimisme Tian Riba

Lluís Llach i la pedagoga Teresa Codina, Medalla d'Or de la Generalitat

 

 

Lluís Llach ACN

El cantant Lluís Llach i la mestra i pedagoga Maria Teresa Codina seran distingits amb la Medalla d'Or de la Generalitat per les seves destacades trajectòries en el camp de la pedagogia i la cultura. El Govern té previst aprovar a la seva reunió de dimarts la concessió del guardó a tots dos a petició del president Quim Torra.

La Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya és la màxima distinció honorífica que atorga l’executiu. Va ser creada el 1978 per distingir aquelles persones que hagin prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic. L’any passat la van rebre la demògrafa i geògrafa Anna Maria Cabré i a l’escriptor Josep Vallverdú.

Fundadora de la Rosa Sensat

Maria Teresa Codina i Mir (Barcelona, 1927) va estudiar magisteri i filologia clàssica, i va completar la seva formació a París. Fundadora i directora de l’escola Talitha i pionera de la renovació pedagògica, s’ha destacat pel seu compromís amb l’educació de col·lectius desfavorits. Codina, juntament amb Marta Mata, Pere Darder i altres mestres va participar en la fundació de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Amb Basilio González, el 1974 va crear l’Institut Can Tunis, a instàncies de l’associació de veïns, i més tard l’escola Avillar Chavorros (1978) i Xavó Xaví (1988). També ha encapçalat un Projecte d’Educació Global al barri gitano de Can Tunis (1977).

foto 3345521

Teresa Codina, mestra i pedagoga / ACN

Lluís Llach

El cantautor i compositor Lluís Llach (Girona, 1948), que rebrà el guardó per la seva destacada trajectòria en la música, es va incorporar als Setze Jutges l’any 1967 i va esdevenir una de les figures més populars de la Nova Cançó. A més de lletres pròpies, també ha musicat textos de poetes com Kavafis, Salvat-Papasseit, Joan Oliver, Josep Maria de Sagarra, Màrius Torres o Miquel Martí i Pol. El 2007 va tancar quaranta anys d'una carrera artística que el va dur a actuar arreu del món i a assolir èxits discogràfics sense precedents en la cançó catalana.

El cantant, que va ser diputat al Parlament amb Junts pel Sí, ha publicat els llibres Memòria d'uns ulls pintats (2011), Estimat Miquel (2013), Les dones de la Principal (2014), El noi del Maravillas (2017) i Escac al destí (2020). Les seves novel·les han estat traduïdes a diverses llengües (castellà, alemany, francès, italià i neerlandès).

Jordi Ros: ‘Em van posar una pistola al cap i em van dir: “Ja saps per què som aqu픑

 

jordi ros

VILAWEB

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Dimecres farà un any que la Guàrdia Civil va entrar de matinada a casa de Jordi Ros per detenir-lo, acusat de terrorisme. La mateixa escena es repetia als domicilis de vuit independentistes més: desenes d’agents armats fins a les celles, intimidació a les famílies, escorcolls i requisa d’objectes personals… Era l’operació Judes, que parlava de l’existència d’una suposada organització terrorista dins els CDR quan faltaven poques setmanes perquè es publiqués la sentència del judici contra el procés.

Dels nou detinguts, set van ser empresonats tres mesos a Soto del Real. De fet, Ros va passar més de cent dies en règim d’aïllament. Tot i que l’Audiència espanyola va acabar decretant la llibertat sota fiança dels empresonats, no s’han retirat les acusacions de pertinença a organització terrorista, estralls en grau de conspiració i fabricació i tinença d’explosius. A més, el juny es va saber que s’havia ampliat la investigació a quatre persones més per haver participat en les mobilitzacions post-sentència i per tenir relacions personals amb els primers acusats.

Les defenses han denunciat des del primer moment totes les irregularitats del cas, entre les quals, la filtració del sumari a la premsa espanyola. En el cas de Ros, denuncien coaccions per part de la Guàrdia Civil i sospiten que li van administrar substàncies. Alerta Solidària també explica que quan l’advocat de la família va arribar per defensar-lo ja li havien assignat un d’ofici. Parlem de tot plegat amb ell mateix, que diu que ara procura de no pensar en el futur. En alguns moments li costa una mica explicar les vivències més dures d’aquest darrer any, però diu que fins ara s’ha mantingut fort: ‘No ens deixarem tòrcer, no ens venceran.’

Com recordeu la matinada de la detenció?
—Van entrar uns agents de la Guàrdia Civil a casa el meu germà, on jo vivia perquè reparaven el meu pis. Em van posar una pistola al cap i, després, a un metre de distància. Em van dir: ‘Ja saps per què som aquí.’ Jo pensava que s’havien equivocat de porta… Van fer-nos escorcolls a tres domicilis i van començar a casa els meus pares, entrant en habitacions sense presència de la secretària judicial, que era en altres llocs de la casa. Dins i fora de casa els meus pares hi havia una cinquantena o una seixantena d’agents. No van trobar-hi res, tot van ser especulacions i intimidació.

De quina mena?
—’Incriminarem la teva família’, ‘quina merda de jubilació dónes als teus pares’, ‘quin fill de puta que ets’… ‘Tan llegit i viatjat com ets, no ho puc entendre’, em va dir un. ‘Per això no sóc en la vostra corda’, vaig contestar. Al meu germà el van coaccionar. Ell pateix brots esquizofrènics i el van tenir molta estona al peu de l’escala mig encanonat o vigilat, no ho sé ben bé perquè jo era a l’escorcoll de casa els meus pares. Se’l van quedar com a ostatge… Al cap de dues setmanes, que jo ja era a la presó, em van comunicar que havia tingut un brot esquizofrènic i que l’havien hagut d’ingressar a psiquiatria de l’hospital Taulí de Sabadell. En tot moment sabien la malaltia que tenia, i el van coaccionar de tal manera que van fer que tingués el brot. En l’escorcoll de casa seva ens van coaccionar d’una manera brutal, amb paraules molt dures que no vull reproduir.

'Van coaccionar el meu germà de tal manera que van fer que tingués un brot esquizofrènic'

Quins altres detalls recordeu?
—En l’escorcoll de casa els meus pares, tocant productes de neteja, vaig dir que paressin, perquè un agent s’havia tocat l’ull i se li havia posat vermell. Vaig dir que se’l rentés perquè podia ser perjudicial. En sortir de la casa vaig cridar un ‘Visca Catalunya’ i, un cop dins el cotxe, aquest mateix agent em va donar un cop de puny a l’esquena [s’assenyala les cervicals]. Em va dir ‘t’estaràs quiet’, i vaig anar fins a casa el meu germà estret, amb l’esquena acotada sense saber on anava. Una vegada allà li vaig preguntar si em tornaria a pegar o si davant de la secretària judicial no ho faria. Em va dir que s’havia passat i que tenia raó. Llavors va començar a fer de poli bo i de poli dolent. Un cop van acabar els escorcolls, em van portar al CAP de Sant Andreu de la Barca per passar una revisió mèdica, on no em van deixar estar amb el metge a soles. Això és una irregularitat. En tot moment vaig ser custodiat per dos agents encaputxats. Cap a les onze vam sortir de la caserna de Sant Andreu de la Barca en un cotxe camuflat.

Com va ser el trasllat a Madrid?
—Anaven a velocitats molt altes i molt baixes. No sabia on anàvem i em van posar un antifaç. Em van ensenyar fotografies de la meva ex-companya i em van dir que la detindrien, que la posarien a la cel·la del costat i que la sentiria… Durant el trasllat em van fer simulacres de parades en àrees de servei no vigilades. M’oferien un cigarret i em deien: ‘La pròxima vegada no serem tan condescendents i sabràs per on van les coses. Et portarem a un lloc que potser coneixes. Es diu Intxaurrondo, i allà parlarem de política.’ Quan vaig arribar a Tres Cantos vaig passar la segona revisió mèdica. La noia que em va atendre estava força espantada, perquè em va veure entrar amb dos encaputxats. La vaig intentar de tranquil·litzar. Em va dir que tenia la pressió una mica alta, però que era normal.

Us van mirar això del cop de puny?
—Allò va ser una mena d’intimidació. Ja saben com fer-ho per no deixar seqüeles… Ja havia passat estona i tampoc no em feia mal, no vaig pensar-hi més… Ets en un trasllat tu sol, envoltat de quatre persones que no coneixes, que et van coaccionant i intercanviant entre cotxes. A la comissaria de Tres Cantos van començar les vexacions, les amenaces i les extorsions. Recordo sempre el mateix sopar: una mena d’amanida enllaunada, amb tot de gust de vinagre, amb una mica d’arròs, acompanyada d’unes torrades petites. Tot envasat al buit, molt dolent. I les ampolles d’aigua ens les feien deixar fora de la cel·la, no hi teníem accés. A la cel·la de Tres Cantos no hi havia cap lavabo i cada vegada que hi volies anar havies de picar al vidre. Recordo que, quan ja havien servit dos o tres àpats, vaig veure que hi havia més ampolles d’aigua del compte i algunes destapades. Jo sóc miop i em van deixar tres o quatre dies sense ulleres. I la pressió a què estava sotmès i el mal de cap que vaig començar a tenir allà, més drogues, possiblement…

Ho relacioneu amb les ampolles d’aigua?
—Sí, ens fa pensar que hi havia substàncies poc legals. No eren drogues dures, sinó drogues empatitzants, com les que fan servir els violadors. Se’m va imposar una advocada d’ofici que, estranyament, anava acompanyada d’una segona persona, que no sabem qui era. En principi no era advocada, i per tant no hi havia de ser… Era una habitació molt petita, d’uns dos metres quadrats i mig. Un espai per a dues persones on érem cinc. Fins i tot ells aturaven les preguntes i la intimidació per sortir i agafar aire. L’advocada que em van imposar em va dir de seguida que expliqués tot el que sabia o que volien que digués. Uns dies més tard em va dir que ella difícilment em podia ajudar, perquè era tot el contrari políticament i no tindria una bona defensa. Des de fora em cantaven noms d’advocats, però jo no en coneixia cap. Durant la detenció jo havia demanat de tenir un advocat i m’ho van negar. Si et neguen fins i tot de fer una trucada, difícilment apareixerà un advocat del cel…

'Em van ensenyar fotografies de la meva ex-companya i em van dir que la detindrien, que la posarien a la cel·la del costat i que la sentiria'

En un primer moment, va sobtar que dos de vosaltres declaréssiu davant la Guàrdia Civil.
—Estava en un estat de catarsi total. Tinc quaranta-cinc anys i no m’havien detingut mai per cap baralla al carrer ni a discoteques quan era jove. Tinc un expedient pulcre. Jo no sabia com funcionava, però realment són molt bèsties i apliquen unes mesures molt fora de lloc, vulnerant els drets humans. No apliquen violència perquè no poden, però en lloc d’això fan servir altres substàncies que a la llarga són més nocives, com la privació de son… ‘No t’adormis ara!’

Al cap d’uns dies es va filtrar un vídeo amb la vostra declaració a l’Audiència. La vostra família va dir que no us hi reconeixia. Què va passar?
—Jo estava fora de lloc… No sabia ben bé què em preguntaven ni com defensar-me. Vaig demanar que em donessin un medicament, perquè amb el mal de cap que tenia no em veia amb cor de contestar. Volia entrar i que s’acabés el patiment. L’advocada d’ofici estava absolutament conxorxada. Només va obrir la boca per demanar la llibertat amb fiança, crec recordar. Va ser tot un xou que van muntar. Tu debilites una persona durant tres dies, la passes a l’Audiència, li poses un advocat d’ofici que no fa res… I et desplomen, et despullen metafòricament i et deixen allà.

Les coses que vau dir en aquella declaració van relacionades també amb les coaccions que explicàveu?
—És clar… Com que m’havien dit noms i m’havien coaccionat tant amb familiars… Probablement, no vaig aguantar la pressió a què m’havien sotmès aquells tres dies. Pressió de no saber què passa, de no saber com t’aniran les coses, de no ser al teu món… Em van dir: ‘Si no cooperes, ja sabem què té el teu germà i ja sabem com fer-ho’, ‘detindrem els teus pares’. Que em toquin a mi, d’acord, però els meus…


Denuncieu també irregularitats posteriors.
—Quan entres a la presó, abans d’un mes t’han de fer un reconeixement mèdic. A mi no me’l van fer fins el dotze de desembre. Això em fa pensar en moltes irregularitats. Et fan una prova de sang, que en el meu cas es va retardar extraordinàriament, no sabem per què. I l’Audiència va rebutjar un recurs que havíem interposat amb una resposta que era un copiar i enganxar perquè començava amb el meu nom i acabava amb el d’un tal Charif. Havíem fet un copiar i enganxar d’un altre recurs…

Com va ser l’entrada a la presó?
—A Soto del Real em van aplicar el règim FIES, en l’article més dur del sistema penitenciari espanyol. El ‘tutor’ de la presó em va preguntar nom, cognom i on vivia. Li vaig dir que era de Sabadell. Vaig veure que ho escrivia sense les dues eles al final, li ho vaig dir i ell em va dir que ho escrivia com li sortia dels collons… Després, la psicòloga no em va ni preguntar si havia estat a la presó. Vaig passar al mòdul cinc, apartat de tots els presos, només hi coincidia per la finestra. Algú m’anava dient ‘hola’, ‘com estàs?’, ‘necessites res?’

En quines condicions hi éreu?
—Era a la cel·la unes vint-i-dues hores el dia. Baixava al pati amb un pres acusat de gihadisme, amb molt pocs recursos. El vaig intentar ajudar com vaig poder, sobretot ajudant-lo a escriure. Em van canviar de mòdul, al quinze. En una galeria en què, segons diuen, hi havia els presos més perillosos d’Espanya. Aquella nit vaig sentir molt de soroll. Al matí no et deien ni bon dia ni res, simplement ‘pati’ o ‘telèfon’. També podies escollir totes dues. Tenies unes vuit trucades la setmana. Deien que eren de vuit minuts, però sempre era molt menys. Totes les comunicacions estaven intervingudes.

'Estava a la cel·la unes vint-i-una o vint-i-dues hores al dia'

No us arribaven les cartes ni les postals?
—En podia rebre, però les vaig començar a rebre quan van passar el filtre del Ministeri de l’Interior, que hi posava el segell. Recordo que aquell dia del soroll vaig sortir al pati i vaig pensar que m’havia d’imposar. Hi havia una persona que la primera cosa que em va dir va ser: ‘Tu ets el català?’ Li vaig dir que sí, i em va preguntar com em deia. Li vaig dir que Jordi, li vaig preguntar si el podia abraçar i em va dir que sí, però es va quedar parat, suposo que no hi estava acostumat. Va ser una abraçada molt sentida. I em va presentar tots els que van anar passant després de mi. Em va donar protecció, perquè els va dir que jo venia del carrer, que no sabia res de com funcionava la presó i que em deixessin tranquil. A alguns que no sabien llegir ni escriure els feia instàncies i sol·licituds.

Com era la relació amb els funcionaris?
—Molt correcta amb alguns. N’hi havia uns altres que estaven massa polititzats, però molts no entenien per què érem allà. Al cap d’uns quinze dies o vint em van traslladar de galeria. Quan ja estava més o menys adaptat em van tornar a canviar i vaig coincidir amb en Xavi Duch, també detingut el 23-S. Va anar força bé, perquè vam estar amb quatre o cinc presos polítics més. Podíem sortir cinc persones al pati, com a molt, que era la meitat d’un camp de bàsquet. Tot va continuar essent força dur. Quan venien a veure’m els amics sortien molt derrotats. Jo els deia que estava bé, però no s’ho acabaven de creure. Ningú del meu entorn no ho havia viscut mai i jo feia molta llàstima. S’emportaven la tristor a sobre i, per tant, la repressió anava també per a ells. Molts amics meus es van haver de medicar perquè estaven en estat de xoc.

Com esteu ara?
—Vull ser fort, però en aquests moments estic una mica capbaix, suposo que també em toca. Fins ara he estat fort, potent, animat, però avui estic capcot… Serà qüestió de posar-hi força, voluntat, il·lusió, somriures… I entre tots, suposo que ho aconseguirem. Anem esperant. El dia a dia és complicat, amb la situació de covid, que és afegida a la possibilitat de buscar feina.

Amb el ressò mediàtic que ha tingut el cas, com teniu la situació laboral?
—Durant vint-i-tres anys tenia una impremta del pare, que també vaig portar jo. Això s’ha acabat, perquè no li veig futur. Busco altres sortides laborals. M’encanta cuinar i he treballat de cuiner temporalment. Si no fos per la covid, segurament m’hauria agafat un tema d’hostaleria, però ara les contractacions són molt complicades… Em reciclaré amb altres coses.

'Molts amics meus es van haver de medicar perquè estaven en estat de xoc'

Continua el suport de la gent?
—És magnífic. La resposta de la gent va ser espectacular. No tinc paraules per a agrair el suport de la gent, de Catalunya i també de força part d’Espanya: Madrileños por el Derecho a Decidir i Movimiento Antirepresivo de Madrid. Gent d’esquerres, molt pròxima i maca, que està en una completa minoria allà i que s’ofereix tant o més que nosaltres. No tinc paraules per a agrair les cartes rebudes a la presó, els ànims…

Com encareu el judici, que encara no data?
—El futur no existeix per a mi. Tot és present. Hi ha moments que hi penses, sobretot quan hi ha filtracions noves…

Com vau reaccionar al fet que encausessin quatre persones més?
—No m’ho esperava i vaig tenir una desinflada. Vaig sentir pena i ràbia quan començava a remuntar.

Una de les noves encausades ha denunciat que li fan seguiments. Us ha passat res similar?
—Pot ser. Jo faig viatges per cuidar un senyor gran i vaig tenir un control de la Guàrdia Civil clarament preparat, molt estrany. Em van fer baixar del vehicle i el van escorcollar. Em van preguntar si havia estat detingut i em van demanar el DNI. També em van preguntar si havia estat a la presó. Vaig dir que sí. ‘Té retirat el passaport, terrorisme…’ Van trobar els bolquers que duia de l’avi i després em van deixar passar.

Acabo preguntant-vos pels CDR. Creieu que han aconseguit desactivar-los?
—Diria que no estan morts. Les nostres detencions van ser un cop per a ells, però crec que en sortiran reforçats. És evident que no som en un estat democràtic, perquè aquesta policia militar està completament polititzada i vinculada a l’extrema dreta. Nosaltres som catalans, d’esquerres, progressistes i independentistes. No ens entenen ni ho volen entendre. Aplicaran tots els mètodes possibles per a incriminar-nos i fer violent el moviment, que és completament pacífic, com s’ha demostrat milers de vegades. No ens deixarem tòrcer, no ens venceran, ni emocionalment ni amb la força. Ells apliquen la força, nosaltres probablement aplicarem la intel·ligència, les emocions i l’amistat per a tombar aquesta misèria que ens imposen.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

dijous, 17 de setembre del 2020

Totes les claus de la compareixença del president Torra al Suprem

 

 

Torra
El president Torra, durant el judici al TSJC.

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

El president de la Generalitat, Quim Torra, compareix demà a les 12.00 al Tribunal Suprem espanyol, que ha de decidir si l’absol o bé si confirma la condemna per desobediència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Això comportaria la inhabilitació de Torra i portaria Catalunya a unes eleccions anticipades a començament d’any. La sentència del Suprem no trigarà a arribar i podria ser imminent: a final de setembre o començament d’octubre. La compareixença de Torra serà enmig del debat de política general al Parlament de Catalunya, que es farà entre avui i divendres.

No és habitual que el recurrent comparegui al Suprem en una vista de cassació. De fet, és poc probable que Torra es dirigeixi al tribunal, que és format per cinc magistrats: Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Vicente Magro i Susana Polo. Els tres primers van formar part del tribunal de set jutges que van condemnar els presos polítics per sedició, malversació i desobediència per unanimitat. En la vista, hi intervindran, primer, Gonzalo Boye i Isabel Elbal, advocats de Torra, i després la fiscalia i l’acusació popular, exercida per Vox.

La defensa de Torra va recusar els magistrats i va demanar que se suspengués el 17 de setembre com a data d’assenyalament perquè no s’havia notificat en temps i forma, però el Suprem es manté inflexible i ha refusat totes les peticions de Boye i Elbal. Els advocats van criticar que se cités Torra a corre-cuita, tot obviant que hi havia molts casos pendents de resolució abans que el del president.

Una estratègia orientada a Europa

D’ençà que va començar el cas, tots els passos que ha fet la defensa de Torra s’han orientat a una resolució futura de la justícia europea. Sense renunciar a lluitar per l’absolució del president als tribunals espanyols, Boye i Elbal han esmerçat esforços a demostrar que s’han vulnerat drets fonamentals en tot el procediment contra el president i a adobar el terreny per guanyar el cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

Durant el judici al TSJC, els advocats de Torra van demanar que s’elevessin qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Tanmateix, el tribunal va refusar-ho. A la vista de demà, la defensa tornarà a sol·licitar-les, malgrat que és poc probable que el Suprem les accepti, perquè això endarreriria la sentència fins que s’hi pronunciés Luxemburg. Tot i la dificultat que el tribunal accepti la petició, la defensa qüestiona que sigui proporcional inhabilitar un president de la Generalitat en exercici per una pancarta, i hi ha jurisprudència europea –una sentència del TJUE contra Alemanya per la inhabilitació d’un càrrec públic de Baviera– que avala aquest plantejament.

En la seva sentència, el TSJC va condemnar el president Torra per desobediència a quinze mesos d’inhabilitació i a una multa. Tanmateix, la defensa explotarà una escletxa favorable. El TSJC va decidir-ne també la inhabilitació per sufragi passiu –el dret de ser elegit– en unes eleccions europees. Això té implicacions de dret europeu, i el màxim intèrpret n’és el TJUE.

Vulneracions de drets fonamentals

La línia de defensa de Torra és clara. S’al·legarà que el Suprem no garanteix un judici just perquè no és imparcial. La pancarta per l’alliberament dels presos polítics per la qual el president de la Generalitat ha acabat assegut al banc dels acusats es dirigia precisament als jutges del Suprem, que decidiran si l’absolen o si confirmen la seva condemna. A més, es denunciarà que s’ha vulnerat el dret d’una tutela judicial efectiva perquè no s’han elevat les prejudicials, i també el dret d’una segona instància, atès que el Suprem no ho és pas.

Els advocats de Torra també defensaran que la Junta Electoral espanyola (JEC) és un organisme de caràcter administratiu i que en cap cas no pot considerar-se de rang superior a la Presidència de la Generalitat. En conseqüència, el fet que el president no acati una resolució de la JEC no pot tipificar-se com un delicte de desobediència, el qual s’aplica quan no s’acata una ordre d’un tribunal o d’una institució de rang superior.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

El PP, Cs i Vox collen l'Eurocambra per extradir Puigdemont automàticament

 

Carles Puigdemont eurodiputat parlament Europeu 13 gener EFE

L'esborrany de l'informe de l'Eurocambra sobre el sistema de les euroordres demana a la Comissió Europea que estudiï "l'ampliació de la llista" de delictes que permeten l'extradició automàtica a la Unió Europea i veu "important" estudiar la inclusió dels delictes "contra l'ordre públic i la integritat constitucional".

L'informe, redactat per l'eurodiputat del PP Javier Zarzalejos, també reclama a l'executiu europeu que controli de manera "efectiva" els "terminis" de les euroordres. Tant el PP com Ciutadans intenten avivar el debat sobre la reforma de les euroordres a la UE arran del cas del president Carles Puigdemont. Per ara, l'Eurocambra només està avaluant el funcionament d'aquest mecanisme de cooperació judicial i no hi ha cap reforma en marxa.

A banda de Zarzalejos, entre els quatre "ponents a l'ombra" de l'informe hi ha l'eurodiputada de Cs Maite Pagazaurtundúa i Jorge Buxadé de Vox. Fonts pròximes al comitè asseguren a l'ACN que no és "molt habitual" la presència tan destacada d'eurodiputats d'un mateix estat en les preparacions d'un informe d'aquest tipus.

L'esborrany es presentarà dilluns al Comitè de Llibertats Civils, Justícia i Interior, on els eurodiputats de tots els grups polítics el podran debatre i proposar les seves esmenes. El text definitiu serà només una recomanació a la Comissió i no un informe legislatiu, recorden fonts parlamentàries a l'ACN. La Comissió Europea és l'única que pot engegar la reforma.

La Comissió demana prudència

En l'últim debat del Comitè de Llibertats sobre les euroordres, la Comissió Europea va demanar "prudència" abans d'impulsar cap reforma del sistema d'extradicions perquè és un afer "complicat". De fet, Brussel·les veu difícil assolir un "consens legislatiu" entre les capitals per fer canvis.

El comissari de Justícia, Didier Reynders, es va comprometre a l'inici del mandat estudiar la reforma arran de la petició de Ciutadans i el PP. Tot i això, el liberal belga no té pressa per obrir aquest meló i ja va avisar que primer n'avaluaria el funcionament.

"Deficiències en la cooperació judicial"

L'esborrany redactat per Zarzalejos destaca l'existència de "problemes" en la implementació de l'euroordre relacionats amb el principi de "doble criminalitat" (equivalència dels delictes), amb "els límits temporals" i "la confiança mútua" dels estats, entre d'altres. "La impunitat, a conseqüència de les deficiències en la cooperació judicial, té un impacte molt negatiu sobre l'estat de dret, els sistemes judicials i la societat", defensa l'informe.

Per això, l'esborrany elaborat pel PP fa una crida perquè els estats implementin les euroordres "de manera adequada i en el termini marcat" i demana a la comissió que prengui mesures per "evitar diferents respostes" judicials al mateix cas.

Tot i que planteja l'ampliació de la llista de 32 delictes que permet l'extradició automàtica dins la UE, l'informe també proposa a la Comissió Europea que consideri la possibilitat de crear una "llista negativa" de delictes pels quals no es permet l'extradició. Suggereix, per exemple, incloure l'eutanàsia o l'avortament.

Intents fallits de reforma

No és el primer cop que l'Eurocambra intenta impulsar una reforma de les euroordres, però fins ara no ha tingut èxit per la negativa de l'executiu europeu.

El Parlament Europeu va demanar canvis legislatius el 2014, però la Comissió Europea va considerar que no era necessari perquè els problemes identificats es podien resoldre millorant la implementació del sistema establert.

Vot del suplicatori a Puigdemont, Comín i Ponsatí

Aquest informe del PP, Cs, i Vox arriba pocs dies abans que s'acabi el règim de semipresencialitat de l'activitat parlamentària a l'Eurocambra per la pandèmia. En el cas dels suplicatoris, el reglament exigeix que les audiències on els afectats s'han de defensar siguin totalment presencials i, per això, per ara no es poden convocar.

Fonts parlamentàries asseguren que la presidència del Parlament Europeu ja està estudiant com resoldre aquest obstacle que impedeix la continuació del procediment. Tanmateix, no s'atreveixen a predir quan es desencallarà el procés.


Torra, tercer president del 'procés' que la justícia espanyola intenta fulminar

 

judici quim torra tsjc - mireia comas

Quim Torra assisteix avui al Tribunal Suprem per defensar la seva legitimitat com a president de la Generalitat de Catalunya. Els arguments de la defensa són clars i acusen el tribunal d'imparcial. Tres dels seus components van formar part, també, del tribunal que va condemnar part del Govern, Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart pel referèndum de l'1-O del 2017. 

Torra és el tercer president dels últims quatre anys que cau en mans de la justícia espanyola i que té en joc el seu càrrec institucional. Artur Mas va quedar inhabilitat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l'any 2016 per la consulta del 9-N del 2014. Posteriorment, també va ser jutjat pel Tribunal de Comptes per una presumpta malversació per destinar fons públics a la consulta.

artur mas sergi alcazar judici 9n

Declaració d'Artur Mas en el judici pel 9-N

Carles Puigdemont cau amb el 155 de Mariano Rajoy, que l'obliga a exiliar-se. L'Audiència Nacional dicta ordre de detenció i el Tribunal Suprem el processa com a responsable del referèndum de l'1-O. Amb les noves eleccions, guanya la presidència de la Generalitat, però ni pot ser investit telemàticament ni pot venir a Catalunya sota l'amenaça d'una detenció i un empresonament preventiu. En lloc seu, s'investeix Quim Torra, que torna a estar ara en mans de la justícia espanyola.

Puigdemont Topor Investidura - Sergi Alcàzar

Investidura de Carles Puigdemont el 10 de gener del 2016 / Sergi Alcàzar

"Sortim a guanyar aquest recurs", diu ferm el seu advocat, Gonzalo Boye, que ha preparat una ofensiva política en l'enèsim judici contra l'independentisme i les institucions catalanes. El lletrat té clar que els mateixos que van rebre el missatge de la pancarta que Torra va penjar al balcó de la Generalitat són ara els qui han de ratificar la sentència d'inhabilitació que va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: "Són els mateixos destinataris de la pancarta". Per aquest motiu, Boye defensa una "falta d'imparcialitat absoluta" del tribunal, que, a més, repeteix com a botxí del Govern català. També destaca la "desproporció" en la pena

Torra Boye sentencia TSJC Parlament EFE

Meritxell Budó, el president Quim Torra i Gonzalo Boye / EFE

Avui es veurà al Tribunal Suprem una vista purament tècnica. Però la defensa política de Torra està encaminada al Tribunal de Drets Humans, al qual es podria recórrer amb els arguments de la manca d'imparcialitat del tribunal que ha resolt el recurs.

La vista al Suprem

Quim Torra assistirà a la vista, a les 12 hores, i no està previst que intervingui. De fet, en aquests casos, els acusats ni tan sols estan citats. Es preveu una intervenció de Gonzalo Boye de 20 minuts i una altra de la Fiscalia pel mateix temps. La resolució, en mans dels magistrats del Tribunal Suprem, podria arribar en un temps que pot anar des dels 15 dies al mes

Fonts del Tribunal Suprem apunten que molt probablement no es notificarà la sentència fins que no es faci pública la sentència del cas Gürtel, que està prevista per a aquest mes de setembre. El motiu és que el ponent de la resolució del recurs del president de la Generalitat és Gonzalo Berdugo, el mateix de la sentència del cas de corrupció que esquitxa el PP. Dins el mateix calendari hi ha també la sentència del cas Trapero. Podrien coincidir les dues en el temps, sacsejant de nou Catalunya. 

El camí de la sentència

Un cop feta pública la sentència, en el cas que ratifiqui la condemna i la inhabilitació del president Torra, comença el compte enrere per a unes eleccions al Parlament de Catalunya. 

La notificació no té res a veure amb els temps dels mitjans de comunicació ni les xarxes socials. La sentència es notifica al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que és qui va jutjar el cas, i a les parts via el programa judicial LexNet. I és a partir d'aquí que el govern espanyol fa el decret de cessament i el publica al BOE. 

Tornarà a desobeir Torra si l'inhabiliten?