El nombre de catalans a l'estranger augmenta un 68% des de l'inici de la crisi i arriba a les 242.070 persones
El 2014 ha estat l'any amb un major increment, més de 20.000 persones, que sobretot han marxat al Regne Unit i Alemanya
ARA Barcelona |
El nombre de catalans que resideixen a l'estranger s'ha
incrementat durant el 2014 un 9,3% respecte l'any passat, segons ha
informat aquest dijous l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).
L'increment d'un any respecte a l'altre és el més gran que es registra
des del 2009, amb més de 20.000 emigrants addicionals. La xifra ha
augmentat un 68,1% des del 2009. El nombre total de residents catalans a
l'estranger a 1 de gener del 2015 és de 242.070 catalans, mentre que
sis anys abans eren 144.002.
Els països estrangers
que més residents catalans han rebut durant el 2014 són països de la
Unió Europea, on han augmentat un 11,3%, especialment al Regne Unit
(16,3%) i a Alemanya (14,6%).
També, amb un augment per sobre de la
mitjana, destaquen els Estats Units (14,5%).
Els
residents catalans a l'estranger es localitzen fonamentalment a la Unió
Europea, amb 81.551 catalans, i a Amèrica del Sud, on en resideixen
81.211. La naturalesa del perfil de resident és força diferent en els
dos territoris. Mentre que a la Unió Europea la població menor de 15
anys suposa un 23% del total i la de 25 a 54 anys un 45%, a Amèrica del
Sud, la població és més envellida on hi destaca un 31% de majors de 55
anys. El segueixen Amèrica del Nord i Central, amb 40.633 catalans, i la
resta d'Europa amb 28.122.
França és el principal
país de destinació dels catalans residents a l'estranger amb 31.093
persones. També és la primera destinació de 27 comarques, en les que
destaca la Val d'Aran amb un 68,6% de residents al estat francès. El
segueix Argentina, amb 26.498 catalans, que és la principal destinació
de 10 comarques, en les que destaca la Noguera (60%). El tercer país amb
més residents catalans és Alemanya, amb 16.228 persones. El quart és
Mèxic, amb 14.135 residents i el cinquè Andorra amb 14.059.
La dada que s'utilitza per mesurar el nombre de residents catalans a
l'estranger és el Padró d'habitants residents a l'estranger (PHRE), que
és el registre administratiu on consten les persones que viuen
habitualment a l'estranger, amb nacionalitat espanyola, i que abans de
marxar es trobaven censats en algun municipi de Catalunya.
Els familiars alemanys dels alumnes d'intercanvi de Llinars van marxar "enfadats" pel protocol de la Sagrada Família
La directora de l'IES Giola escriu una carta de protesta en què
lamenta que s'hagin "menystingut les necessitats" d'aquests pares
ACN Barcelona |
La directora de l'IES Giola de Llinars del Vallès,
Sílvia Genís, ha revelat aquest dimarts a l'ACN que les famílies dels 16
alumnes alemanys que viatjaven a l'avió estavellat als Alps després de
fer un intercanvi a l'institut van sortir "enfadats" de la Sagrada
Família. El protocol "va menystenir" les necessitats de persones
directament afectades per la tragèdia, ha lamentat. No se'ls va
facilitar "cap traducció de la cerimònia". Tampoc es va respectar "el
seu desig de seure al costat de les famílies catalanes que havien
acollit els seus fills". Genís ha enviat una carta als organitzadors en
què matisa que no coneix "l'opinió" de la resta de famílies però
assegura que les alemanyes van marxar molestes.
El
funeral en homenatge a les víctimes de l'accident de l'avió de
Germanwings ha despertat sentiments contradictoris al claustre de
professors de l'IES Giola. Per una banda, han notat que l'esforç
d'empatia que ha fet l'IES per posar-se al lloc d'aquests pares que han
perdut un fill de 15 anys els "ha reconfortat". Per l'altra, els
protocols del comiat oficial a la Sagrada Família han trepitjat les
necessitats d'aquestes famílies, el pes dels polítics "els ha
menystingut", i s'han oblidat que "són persones afectades directament
per la tragèdia", denuncia Genís.
Els pares d'aquests
alumnes alemanys desapareguts van demanar que l'ordre del dia reservés
per a ells "més estona" amb les famílies catalanes. "La cerimònia era
secundària", explica. També van demanar que aquests pares d'aquí
seguessin al seu costat. Però cap de les dues peticions va ser
respectada.
El malestar va créixer quan van adonar-se
que l'organització no els havia facilitat cap traducció de la cerimònia
i que aquesta tampoc va incloure cap part en alemany. "Si se'ls convida
a venir, com pot passar això?", es pregunta Genís.
La directora, però, també ha volgut reconèixer que el malestar tant de
les famílies alemanyes com catalanes va ser reparat parcialment al
final. Es va organitzar un sopar a l'hotel perquè els alemanys i els
catalans que havien compartit els fills es poguessin acomiadar "com
cal". "Per a nosaltres" aquestes famílies "són pares d'alumnes del
centre" i rebran aquest tracte. Crec que l'esforç que s'ha fet per
cuidar-los, malgrat tot, "ha servit".
Altafaj: "Catalunya desapareixerà de l'agenda europea si no dóna un missatge clar"
Amadeu Altafaj
El representant de la Generalitat davant la UE admet que la llista unitària oferia un missatge més entenedor al món
Xavier Lladó
El Singular
El representant de la Generalitat davant la Unió Europea,
Amadeu Altafaj, ha avisat avui que Catalunya "desapareixerà" de l'agenda
europea si al 27-S no dóna una missatge "clar" a favor de la independència i ha avisat que, en el procés sobiranista, "el primer adversari a derrotar és la indiferència".
També ha admès que seria "més clara" i "més llegible"
en l'escena internacional la proposta de llista unitària que el
president Mas va llançar el 25 de novembre de l'any passat. Pretenia
aplegar en una sola candidatura electoral les formacions
independentistes per enfortir el caràcter plebiscitari de les eleccions,
entre altres raons. Altafaj ha afirmat, no obstant, que ara el que toca
"és fer que també funcioni el nou acord".
En un dinar col·loqui organitzat per Moment Zero i el diari El Punt Avui, Altafaj ha asseverat que el procés sobiranista és "l'assumpte més internacional de la història recent
europea". El representant permanent del Govern a Brussel·les ha
reclamat que els mateixos catalans no situïn el futur de Catalunya en
escenaris "estratosfèrics" que estiguin fora de la UE.
Altafaj ha afirmat que els catalans "són i seran" europeus i ha
pronosticat que la UE respondrà a una hipotètica demanda d'independència
de Catalunya amb "pragmatisme i diàleg". Ha assegurat que hi ha actors
de la comunitat internacional que veuen amb "perplexitat" que l'Estat "no hagi gestionat"
l'assumpte català, tot i que ha admès que els aliats a una eventual
Estat català no es faran visibles fins a "que arribi el moment".
SEGUR QUE VOLIA DIR:DESTRUÏM, ...AQUEST GRAN BOTIFLER!!!
Dijous30.04.201508:08
La plataforma de Duran torna a l'atac i ironitza sobre la declaració d'independència
Nous piulets polèmics de Construïm
Vilaweb
L'endemà d'haver atacat
des de Twitter el viatge del president de la Generalitat, Artur Mas,
als Estats Units, la plataforma impulsada per Josep Antoni Duran i
Lleida, Construïm, ha ironitzat amb dos piulets sobre què faria el
govern l'endemà de la declaració d'independència. Ahir Duran es
desmarcava dels piulets de Construïm, però el compte oficial de la
plataforma continua piulant, de manera anònima. I ara es pregunta: 'Què
farà el govern català l'endemà de la DUI? Ocupar Hisenda, l'aeroport del
Prat, la Delegació del govern?'. I una altra: 'Què farà el govern
català l'endemà de la DUI? Hauran els ciutadans d'encerclar a la guàrdia
civil? Quin és el pla per fer-la efectiva?'.
El senyor Duran tenia un pla. Comptava que la cosa es
desinflaria i que ell, després d'haver fet tot d'equilibris i de mirar
de no incomodar els seus protectors, podria continuar fent la viu-viu.
El pla 'Qui dia passa, any empeny', escrit a quatre mans amb Sànchez
Llibre en les estones lliures al Palace, fa figa d'un temps ençà, i els
seus avaladors s'adonen que no podran salvar els mobles. I, és clar,
quan has fet de la dedicació política la teva manera de viure, fa de
molt mal acceptar que potser hauràs de canviar-ho tot i tornar a
començar.
Penseu com ha de frustrar haver dedicat més de trenta
anys a fer-te un espai propi en el panorama polític i que la dèria o la
deriva secessionista d'uns quants ciutadans desinformats t'ho engegui
tot a dida. I si aquesta dèria la tenen els adversaris, encara. Però el
cas és que els qui s'han fet independentistes són els socis que has
tingut aquests més de trenta anys que fa que remenes la cua! Ara, quan
les coses a fora de casa no van bé, sempre tens la teva gent que et
donarà suport i et seguirà la veta, oi? Doncs tampoc! En Duran s'ha
trobat que a casa seva tampoc no li fan cas. I quan fa això tan pesat de
sotmetre les decisions a votació, les perd per culpa dels enderiats
sobiranistes.
Però no us penseu pas que aquest home no tingui
idees pròpies ni recursos. Sí que en té. I quan veu les orelles al llop,
decideix de passar a l'acció i inflar un bot salvavides. Qui diu inflar
diu Construïm. Hi posa uns quants amics a fer veure que la cosa no és
de la seva incumbència, mentre espera fins a l'últim moment per a
saltar. Que no se sap mai! No se sap mai si, amb un cop de lucidesa
encara s'hi podrien repensar, aquests sobiranistes il·luminats.
I mentre espera el miracle que impedeixi la desfeta del pla 'Qui dia
passa, any empeny', els amics que ja l'esperen dins el bot salvavides
van dinamitant les poques possibilitats de refer ponts que hi havia. I
el criden: 'Duran! Salta ara! No esperis més, que això es pot enfonsar!'
Però ell té una missió: abans de saltar, vol erosionar tant com pugui
els seus antics socis i la gent de casa seva. Quina colla de traïdors
que han abandonat el peix al cove, la puta i la Ramoneta i ara volen el
pa sencer! On s'és vist!
Senyores i senyors, autoritats i gent
de bona fe, sigueu comprensius. Hi ha un home que fa més de trenta anys
que construïa el seu niu daurat i ara una colla de galifardeus
somiatruites és a punt de malmetre el seu somni. Això és desesperant. I
quan algú està desesperat actua a la desesperada. I quan s'actua a la
desesperada es perd molt ràpidament la por de fer el ridícul. Com li ha
passat al bot salvavides aquests últims dies. 'Construïm' és una bona
paraula, amb un gran significat. És una pena que la facin servir amb un
objectiu totalment contrari. Els verbs en primera del plural són molt
potents en política. A mi m'agrada aquest: marxem.
Ahir el BBVA va anunciar els seus plans a Catalunya després
d'haver adquirit Caixa Catalunya fa poc. Resum ràpid: tancarà 285
oficines i acomiadarà 1.700 treballadors. Sobre un total conjunt, ara
mateix, de 1.300 oficines i 8.000 treballadors. O siga, que despatxarà,
sense cap vergonya, el 20% de la plantilla.
En contrast, explicat en la mateixa conferència de premsa,
enguany el BBVA ha guanyat 1.536 milions d'euros, benefici net, cosa que
equival a un 146% més de beneficis que no l'any passat. Compareu-ho:
mentre el BBVA guanya un 146% més acomiada impunement el 20% dels
treballadors.
Tot això, i ací hi ha el quid, després d'haver adquirit Catalunya
Caixa amb un milió i mig de clients que només li han costat sis-cents
milions d'euros. Un gran negoci que ha estat possible perquè prèviament
els ciutadans, amb els nostres imposts, vam rescatar el banc amb una
xifra que encara no s'ha tancat, però que podria arribar a superar,
sumant-ho tot, els 20.000 milions d'euros.
Ho tornaré a resumir, mirant de contenir la ira. Nosaltres posem
20.000 milions d'euros, que llancem al fem, perquè el BBVA, pagant-ne
600, es quede Catalunya Caixa, que té un volum d'actius de 60.000
milions d'euros. Se la queda, fins i tot, per menys diners dels que val
el simple patrimoni net de 'la Caixa' (valorat en 2.630 milions) i
augmentant de 1.500 milions d'euros el capital total del BBVA. Resultat:
el BBVA creix a Catalunya, es consolida a Espanya i encara es permet el
luxe de tancar oficines i acomiadar el 20% dels treballadors
implicats.
Ja ho sé, que nosaltres no podem fer-hi res. Però hi ha ningú que
em sàpiga dir com és que ho consentim, tot això? Quin sentit té
rescatar Catalunya Caixa per acabar així? Tan imbècils som?
…Ah!, i a sobre hem d'aguantar un anunci exasperant en què el
BBVA usa els castellers per dir-nos que ara farem pinya. Que farem
pinya? Llenya, caldria. Molta llenya.
Les llistes fantasma del PSC i el PP costen 1,2 milions de diner públic
A Estamariu qui vulgui votar el PSC s'hi trobarà una noia de 23 anys, militant de la JSC de l'Hospitalet de Llobregat
Són les
subvencions que rebran pel sol fet de presentar candidatures en el 50%
de cada província, i per cada regidor que obtinguin sumaran 270 euros
més
Gemma Aguilera
El Singular
Presentar una llista fantasma en un poble, amb un sol
candidat que no visqui en aquesta població és legal. La Llei orgànica de
règim electoral general (Loreg) no només ho permet, sinó que ho premia.
L'article 193.2 estableix que “per cada província, aquells que
concorrin a les eleccions en, almenys, el 50% dels municipis, podran
gastar, a més, uns altres 150.301,11 euros per cadascuna de les
províncies en què compleixin l'esmentada condició”. Això vol dir que el
PSC i el PP, cobraran de les arques públiques de l'Estat, al marge de si
obtenen un sol vot o no en aquests municipis -aquesta subvenció, a
diferència d'altres, no està vinculada als resultats-, 601.244,44 euros cadascun. És a dir, que les llistes fantsma del PSC i el PP només a Catalunya, 145 i 140 respectivament tal i com ha publicat El Singular, costaran a tots els contribuents 1.202.488,44 euros.
Però més enllà del negoci econòmic directe, l'aposta d'aquests dos
partits es tradueix també en un intent de controlar Diputacions. Com
explica el professor de Dret Constitucional de la UB Josep Maria Reniu,
"aquestes llistes fantasma, totalment legals però immorals, els
serveixen per gratar vots en cada partit judicial, i
això és clau per aconseguir diputats provincials. Els consells comarcals
no els interessen, són les escorrialles".
De fet, la llei espanyola estableix que «un cop constituïts tots els
ajuntaments de cada província, les juntes electorals de zona fan una
relació de tots els partits polítics, coalicions, federacions i
agrupacions d’electors que hagin obtingut almenys un regidor dins del
partit judicial, ordenant-los en ordre decreixent segons els vots
obtinguts per cadascun. Un cop feta aquesta operació, la junta electoral
de zona fa el repartiment dels llocs que corresponen en cada partit
judicial a les formacions polítiques mitjançant el procediment de la
llei d’Hondt, segons el nombre de vots obtinguts". Per tant, com assenyala Reniu a El Singular,
"les llistes fantasma poden ser clau en el repartiment de poder de les
diputacions, especialment la de Lleida, Girona i Tarragona, on més
llistes fantasma hi ha».
Reniu apunta que aquesta situació d'immoralitat es podria resoldre
"només canviant una vintena de paraules de la Loreg, que dóna cobertura
legal a totes aquestes trampes, a Catalunya i a Espanya, perquè permet
que qualsevol persona pugui ser elegida encara que no hagi trepitjat un
poble, i en canvi obliga l'elector a estar empadronat en un municipi per
poder votar, només en aquell municipi, és clar". De fet, el projecte de
llei electoral catalana amb què treballa el Parlament de Catalunya ja contempla una restricció per evitar aquests fraus democràtics, i estableix que per a ser candidat, cal estar empadronat al municipi amb un mínim de 6 mesos.
Guardiola suspèn una roda de premsa amb mitjans catalans
Pep Guardiola - EFE
El tècnic del
Bayern decideix no comparèixer a l'Open Media Day de la Champions per
"la situació especial" de l'equip a causa de les lesions
Bernat Vilaró
El Singular
L'entrenador del Bayern de Munic, Pep Guardiola, ha decidit suspendre la roda de premsa
que havia de fer aquest dimecres al migdia en l'Open Media Day de la
Champions, a causa de "la situació especial" que pateix el club alemany
per les lesions. En la compareixença hi havia força mitjans de
comunicació catalans. En el lloc de Guardiola seran els jugadors els qui atendran els mitjans en aquesta roda de premsa especial de la Champions.
D'altra banda, cal recordar que Guardiola ja va fer ahir una roda de
premsa pel partit de les semifinals de la Copa Alemanya contra el
Borussia, i divendres en fa una altra, prèvia al partit de la
Bundesliga, a més de la que farà el dissabte, després del mateix matx.
Entre les lesions i la saturació de rodes de premsa, el tènic de Santpedor ha decidit no assistir a la d'aquest dimecres.
Sense Robben ni Lewandowski
En el partit d'aquest dimarts contra el Borussia Dortmund, on el Bayern
va caure eliminat a les semifinals de la Copa d'Alemanya, Arjen Robben
va patir un trencament muscular a la cuixa esquerra i es perdrà el que queda de temporada.
A aquesta baixa segura pel duel contra el Barça se li suma la de
Robert Lewandowski, que en el mateix partit es va trencar la mandíbula
superior i la cavitat nasal, a més de patir una commoció cerebral. El davanter tampoc podrà disputar ni l'anada ni la tornada contra els blaugrana.
Camacho es va comprometre el 2011 a acabar amb les llistes fantasma
Alícia Sánchez-Camacho, en l'entrevista del 2011
La líder del PPC va afirmar en una entrevista que les persones que es presenten "han d'estar arrelades al territori"
Bernat Vilaró
El Singular
La presidenta del PP Català, Alícia Sánchez Camacho, va
afirmar el 26 de maig del 2011 que "el meu objectiu va ser que no es
fessin aquestes llistes", i "sempre he cregut que les llistes han d'estar arrelades al territori", en una entrevista a 'Els Matins de TV3', que aleshores conduïa el periodista Josep Cuní.
"Li asseguro que en les properes eleccions em miraré fins la darrera
pedania, encara que tingui 100 habitants, perquè tots els municipis són
dignes i necessiten una gent i una persona del seu territori. I si no en tenim, no n'hi haurà", va afegir Camacho.
285 llistes fantasma entre PSC i PP
Tal i com va explicar elSingular,
el PSC i el PP han tornat a recórrer a les anomenades 'llistes
fantasma' per inflar el nombre de candidatures presentades a les
eleccions municipals del proper 24 de maig i dissimular així la pèrdua
d'implantació territorial. Dels 947 municipis catalans hi ha fins a 145
'llistes fantasma' del PSC i 140 del PP, un 27,5% i un 27%
respectivament del total anunciat.
Es tracta de llistes en municipis que tenen entre 100 i 250 habitants,
on els consistoris estan formats per 5 membres electes. Tant el PP com
el PSC, davant de la impossibilitat de configurar una llista completa
perquè les seves sigles no tenen implantació en aquests municipis, han
optat per formalitzar igualment una candidatura, tot i ser conscients
que el seu alcaldable no podrà presidir l'ajuntament perquè es presenta
tot sol.
Greepeace demana que s'eviti l'enfonsament del 'Sorrento'
El vaixell es va incendiar en una zona d'alta riquesa mediambiental, segons l'entitat ecologista
Vilaweb
Un incendi va cremar ahir un ferri de
passatgers de la companyia Acciona Transmediterrania, a unes 17 milles
de l'illa de Mallorca. El vaixell, de nom 'Sorrento' va sortir de la
capital mallorquina a les dotze del migdia amb 152 passatgers i navegava
amb destí a València, on tenia prevista la seva arribada a les set del
vespre. Els passatgers van estar evacuats a bord de dos ferris més, el
'Visemar One' i el 'Puglia'. Aquest darrer es va dirigir cap a Palma,
segons l'Autoritat Portuària de Balears, que va avisar que el 'Sorrento'
es pot acabar enfonsant.
Greenpeace demana que s'eviti l'enfonsament del Sorrento
A causa d'aquest perill, Greenpeace ha demanat que es
posin tots els mitjans disponibles per sufocar el foc del ferri.
L'entitat ecologista reclama a les autoritats que facin el possible
perquè el vaixell no s'enfonsi i perquè els fets s'han produït en una
zona pròxima a les aigües del ponent de Mallorca, d'alta riquesa
mediambiental. L'ONG recorda que el Sorrento és un buc de 186 metres
d'eslora que, a banda de passatgers, pot dur fins a 150 vehicles i
diversos contenidors, de manera que la càrrega 'potencialment
contaminant' podria augmentar.
Segons Greenpeace, l'any
2007 un altre buc similar, el Don Pedro, de 156 metres d'eslora, es va
enfonsar davant la bocana del port d'Eivissa amb diversos contenidors de
bateries i altres residus perillosos. Per això ha reclamat conèixer 'de
manera immediata' la càrrega del buc i la quantitat de combustible que
duia per avaluar si hi pot haver substàncies contaminants. El vaixell incendiat
Els passatgers van abandonar el buc en balses salvavides després de
declarar-se l'incendi, que segons Salvament Marítim, està controlat. El
ferri va sol·licitar ajuda al Centre Salvament Marítim de Palma quan
passaven cinc minuts de tres quarts de dues del migdia i era a 15 milles
de la Illa Dragonera i a 17 de Mallorca.
En un primer instant el
capità va desestimar evacuar el ferri arran de l'incendi, que va
començat a la banda de babord. Finalment, però, i davant la intensitat
de les flames, els viatgers van poder fugir de les flames per estribord.
D'altra banda, tres membres de la tripulació van estar rescatats per un
helicòpter de Salvament Marítim en no poder arribar a la zona
d'evacuació i van ser traslladats a l'Hospital de Son Espases amb
símptomes lleus d'intoxicació de fum.
El vaixell incendiat, de
bandera italiana, té una eslora de 186 metres i una mànega de 25,6
metres i disposa d'una capacitat per a 954 passatgers i 150 vehicles. Es
va incorporar a la ruta entre València i Palma a principis de març de
l'any passat per donar resposta a l'increment del tràfic entre les Illes
i el País Valencià, ja que té capacitat per a 2.300 metres linials
diaris de càrrega, un 30% més que altres bucs de la flota.
El vi especiat del celler Casa Mariol de Batea sedueix els ‘hipsters’ de Barcelona
Foto:
Enrique Marco
Josep Sucarrats, Sergi Martín i Miquel Àngel Vaquer
Fer el vermut —i beure’n— és
‘cool’, és tendència. Ho diu el diari ‘Financial Times’: el vermut ha
deixat de ser una beguda ‘fusty’ [antiga i rància] i s’ha convertit en
un dels productes de moda. I ho ha fet des de Barcelona, ciutat que —amb
el permís de Reus— s’ha convertit en la capital vermutera no només de
Catalunya, sinó també del món.“Si fa uns anys la medalla se l’enduien
les ciutats italianes, ara Barcelona els ha pres el relleu. Els
productors catalans hem aconseguit reexplicar el vermut i posar-lo de
moda, a casa i al món”, explica Miquel Àngel Vaquer, tercera generació
del celler Casa Mariol de Batea.
"Els Mariol hem sigut gent emprenedora, de poca por, un pèl esbojarrats. Ens agrada el risc i anar per lliure”
Aquest jove que tot just passa
de la trentena regenta una vermuteria al Cap i Casal, i des del seu cau
barceloní ha tret la pols al vermut familiar, n’ha redissenyat la
botella i l’ha fet arribar als quatre cantons d’Europa. Ah! i encara li
ha quedat temps per explicar aquest fenomen català en el llibre ‘Teoria i
pràctica del Vermut’, escrit a sis mans amb els periodistes Josep
Sucarrats i Sergi Martín. La generació vermut
La tardor del 2007 tres amics van posar en marxa ‘El blog del morro fi’
per comentar els bars que visitaven. Sense buscar-ho, el web es va
convertir en un punt de referència per tota una nova generació de
barcelonins i catalans que buscava punts de trobada per fer el vermut.
“L’acte de fer el vermut era vigent, però la beguda havia perdut la
connotació de modernitat. Internet va ajudar a capgirar la situació
perquè va permetre seduir un nou públic jove, també hispters,
que es va sumar a la moda a través de les xarxes socials”, explica Josep
Sucarrats, director de la revista ‘Cuina’. El periodista Sergi Martín
encara precisa més: “A més d’Internet s’hi sumen altres variables. També
hi ha entrat en joc aquell acte rebel generacional de ‘si el pare beu
cervesa, jo ho he de beure una cosa diferent’. Però aquesta moda no
s’hagués consolidat sense la complicitat de productors, distribuïdors,
bars, clients i periodistes”. I aquí és on entren en joc empresaris amb
nas com Miquel Àngel Vaquer: “Per arribar amb eficàcia a aquesta nova
generació calia adaptar la fórmula del vermut als nous gustos i,
sobretot, actualitzar la imatge de les botelles. Calien etiquetes
modernes, directes, més simples”. I la fórmula va funcionar: des de fa
tres anys que el vermut terraltí de Casa Mariol es pot trobar a la
majoria de vermuteries catalanes al costat d’altres vins aromatitzats
com l’Yzaguirre, el Miró, l’Iris Muller o el Martini. El secret de la recepta
“Cada celler té la seva fórmula. Per elaborar el nostre vermut fem
servir més de cent cinquanta botànics, entre herbes, arrels i espècies.
Al nostre negre hi afegim també nou verda, per enfosquir el vi base. El
resultat té un punt dolç, amb un petit regust amargant”, comenta Miquel
Àngel. Segons Josep Sucarrats “un bon vermut ha de ser molt equilibrat;
que cap herba predomini per sobre de les altres”.
El més interessant d’aquest beuratge, però, és que es tracta d’una
beguda sense normes.“Es pot ingerir sol o amb sifó quan fas el vermut al
migdia, o combinat amb whisky quan surts de festa a la nit. Potser a
casa nostra no hi estem tan acostumats, però els còctels amb vermut
funcionen molt bé als països del nord d’Europa, als Estats Units i el
Canadà”, remarca Miquel Àngel amb coneixement de causa. Si el seu vermut
es pot trobar —a més de Catalunya— a Espanya, Alemanya, Suècia,
Dinamarca, Polònia, el Regne Unit i el Canadà és gràcies al seu instint
comercial, que l’ha portat a viatjar per mig món amb una botella sota el
braç. Un instint, per cert, que ve de família: “Fa més cinquanta anys,
mon iaio va ser dels primers de Batea en comprar un camió per vendre vi
arreu de Catalunya. Els Mariol hem sigut gent emprenedora, de poca por,
un pèl esbojarrats. Ens agrada el risc i anar per lliure”, explica. De
moment, és ben clar és que l’adn Casa Mariol funciona bé i continua en
forma.
Més informació:
‘Teoria i pràctica del Vermut’
Josep Sucarrats, Miquel Àngel Vaquer i Sergi Martín.
Ara Llibres, 2015. Celler Mariol
Les Forques 2. Batea. www.casamariol.com
Un alumne de 13 anys mata un professor en un institut de Barcelona
Volia
matar una professora seva de segon d'ESO amb una ballesta, i ha acabat
apunyalant mortalment un professor que l'anava a socórrer
Ha estat reduït per un professor de gimnàstica.En tenir menys de 14
anys, és "inimputable".Se l'han endut a l'hospital per fer-li un
reconeixement psicològic
Redacció/Q.S./Agències| ND 20/04/2015 a les 10:14h
Entrada de l'IES Joan Fuster, després de l'agressió mortal. Foto: Quico Sallés/Nació Digital.
Tragèdia en un institut de Barcelona. En Max, un estudiant de segon
d'ESO de l'institut Joan Fuster del barri de Navas, al districte de Sant
Andreu, ha entrat a un quart de deu d'aquest matí al centre armat amb
una ballesta i ha matat un professor substitut de Ciències Socials, que
volia socórrer una col·lega seva que es trobava amenaçada pel noi. Com
que l'alumne és menor de 14 anys, la policia no el pot imputar per
l'assassinat. Ara mateix se l'han endut a l'hospital, per fer-li un
reconeixement psicològic. Les classes han quedat suspeses fins dimecres.
Segons han explicat a Europa Press testimonis dels fets, l'alumne ha
arribat tard a classe, i ha apuntat la seva mestra de Castellà, l'Asun,
amb una ballesta, fet que els seus companys s'han pres com una broma.
Fins que l'ha acabat disparant a l'ull, causant-li una ferida de poca
consideració. Després també ha atacat una alumna, filla de la
professora.
En sentir els crits, en Pau, el mestre que es trobava a l'aula contigua,
a segon C, ha decidit entrar a l'aula de l'Asun per veure què hi
passava. Quan anava a socórrer la seva col·lega, el noi l'ha apunyalat
mortalment amb una arma blanca.
La policia tracta ara d'investigar quin recorregut ha fet l'alumne per
tot el centre, ja que es té constància que ha recorregut diverses aules
buscant els seus "objectius". No està clar si, després de l'assassinat
del professor de Socials, encara ha intentat assassinar algun professor
més. Finalment, ha estat reduït per un professor de gimnàstica, segons
ha pogut saber Nació Digital.
"Inimputable"
L'alumne també ha ferit una segona professora i un segon alumne. Els
quatre ferits es troben fora de perill, han informat els Mossos
d'Esquadra.
El sospitós ha estat identificat per la policia, però no pas detingut,
perquè té menys de 14 anys i és "inimputable" segons la legislació
vigent. Tot amb tot, el jutjat d'instrucció 24 de Barcelona ha decidit
obrir diligències per l'agressió mortal.
Companys de l'alumne han assegurat a Catalunya Informació que el noi
tenia afició per les armes i que tenia una "llista negra" d'alumnes i
professors. La ballesta, presumiblement, seria de fabricació pròpia.
Suport als alumnes
La directora del centre, Dolors Parramon, ha anunciat que les classes
quedaven suspeses fins dimecres. Demà a les 10, els alumnes estan citats
a cada grup classe i seran atesos per un especialista dels serveis
socials. A migdia tornaran a casa i, l'endemà dimecres, es reprendran
les classes amb, si s'escau, suport especialista a qui ho demani.
Agents dels Mossos, davant de l'Institut Joan Fuster. Foto: Europa Press
Docents i personal del centre treuen les jaquetes i motxilles
dels alumnes desallotjats, que han marxat del centre sense les seves
pertinències
13:08
La Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de
Catalunya (Fapac) veu "extremadament greu i preocupant" l'assassinat
d'aquest dilluns a mans d'un alumne de 13 anys. El seu president, Àlex
Castillo, assegura que "és un fet que ens omple d'inquietud i d'una
sensació molt trista: el que ha passat abans als EUA o a Finlàndia,
també passa aquí".
13:03
El jutjat d'instrucció 24 de Barcelona, en funcions de guàrdia,
obre diligències per l'agressió mortal, informa el Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya. El jutge i el secretari judicial s'han dirigit al
centre per realitzar l'aixecament del cadàver del professor, un
substitut de Ciències Socials
13:02
Els professors donen instruccions a grups d'alumnes que s'esperen davant l'institut
12:54
"Podeu apagar les càmeres d'una puta vegada?", diuen professors i alumnes. Insults a la premsa. "Sou merda!", criden
12:50
Demà a les 10 els alumnes estan citats a cada grup classe i seran
atesos per un especialista dels serveis socials. A les 12 tornaran a
casa i, l'endemà dimecres, es reprendran les classes amb, si s'escau,
suport especialista a qui ho demani
12:47
El comunicat llegit per la directora, Dolors Parrramon, estava escrit a mà
12:44
Les dues professores ferides es troben fora de perill
12:41
Classes suspeses fins dimecres. Un dispositiu de suport coordinat per l'ajuntament atendrà els alumnes demà dimarts
12:40
El centre adoptarà un dispositiu especial pel professorat dirigit per experts
12:38
12:37
CiU, ERC, PSC i ICV anul·len les rodes de premsa en senyal de dol per l'agressió mortal
12:35
12:33
Representants de Benestar Social, Ensenyament i l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, es troben a l'Institut Joan Fuster
12:31
Una mare i la seva filla s'abracen a la sortida de l'institut Joan Fuster de Barcelona. / Foto: Guillem Sánchez
12:28
12:27
12:24
Els Mossos informen que els quatre ferits per l'alumne han estat
atesos pel Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM): tres han estat
traslladats a centres hospitalaris i una professora ha estat atesa al
centre mateix i ja donada d'alta.
12:20
RESUM: Un alumne de 13 anys de l'IES Joan Fuster de Barcelona ha
entrat al centre armat amb una ballesta i ha ferit la seva mestra de
Castellà a l'ull. També ha ferit la filla de la professora, alumna de la
mateixa classe. A continuació, també ha ferit lleument una professora
de Matemàtiques a l'orella, que estava fent guàrdia al centre. El
professor substitut de Socials, que es trobava en una aula propera, ha
entrat a la classe de la seva col·lega en sentir-hi rebombori, i llavors
ha estat quan el noi l'ha apunyalat mortalment.
12:19
Roda de premsa imminent davant l'institut, informa Quico Sallés.
12:16
La justícia podria reclamar responsabilitats penals als pares de l'alumne
12:14
12:12
Ramon Font, del sindicat USTEC-STEs, afirma a Catalunya Ràdio: "A
la societat ens falta cultura de la pau. No es pot focalitzar el tema
en l'escola."
12:08
Els menors de 14 anys que cometin un assassinat a l'Estat
espanyol no són imputables, segons indica la Llei Reguladora de la
Responsabilitat Penal dels Menors, que estableix que les mesures s'han
de limitar als àmbits familiar i educatiu.
12:05
Un alumne del centre explica que han fet una barricada a la porta
de la classe per evitar que el noi hi entrés, han assegurat a Catalunya
Informació.
12:05
L'alumne ha recorregut diverses aules buscant els seus "objectius", expliquen alumnes del centre a Catalunya Informació.
11:59
Els entorns de l'institut es troben acordonats pels Mossos mentre
a l'exterior van arribant a poc a poc pares d'alumnes del centre
11:58
En aquests moments, tots els alumnes de la classe de segon d'ESO B
i l'equip directiu es troben dins del centre sent atesos pels equips
d'emergències
11:57
La professora Núria López, explica a l'ACN que estava just a la
classe del costat impartint anglès, ha sortit de la seva aula després de
sentir enrenou i ha vist com el professor queia al terra del passadís
11:53
11:49
El sindicat de mestres Ustec·Stes condemna els fets. La portaveu,
Ana Elvira Sánchez, afirma: "Es tracta d'eradicar tota mostra de
violència a la societat i a les escoles."
11:45
ERC-Barcelona suspèn els actes de precampanya previstos per avui a causa de l'assassinat
11:43
11:40
11:39
La consellera d'Educació, Irene Rigau, arriba a l'institut
11:35
L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, es desplaça al lloc dels
fets. Assegura que està "consternat". Hi va amb els regidors Gerard
Ardanuy (Educació) i Raimond Blasi
11:34
Segons el 3/24, l'alumne ha clavat una ganivetada a l'esquena del professor
11:20
El mestre mort portava tot just un mes com a substitut a l'IES
Joan Fuster i hauria mort quan volia anar en auxili la classe veïna
11:17
El canal 3/24 informa que el professor ha mort per ferida d'arma blanca; l'alumne l'hauria apunyalat
11:12
10:51
L'alumne, en tenir menys de 14 anys, és "inimputable" i, per
això, ha estat identificat però no detingut, informen fonts dels Mossos
10:47
També hi ha quatre ferits
10:45
Els Mossos han detingut l'alumne de segon d'ESO a les 9 del matí a
l'IES Joan Fuster, a la plaça Ferran Reyes del barri de Navas, al
districte de Sant Andreu
Des que Itàlia va suspendre la seva operació, no hi ha cap dispositiu de rescat a les aigües entre Líbia i Itàlia
CRISTINA MAS Barcelona |
Després del desastre de Lampedusa, l’octubre del 2013, on van morir 360
persones, Itàlia va posar en marxa una operació de rescat de gran abast
batejada com a Mare Nostrum. Amb un pressupost mensual de 9,3 milions
d’euros, Roma va mobilitzar recursos marítims i aeris amb l’objectiu de
salvar els immigrants de les pasteres i detenir els traficants. El
resultat evidencia que, si hi ha voluntat política i recursos, el drama
es pot evitar: més de 100.000 persones van ser rescatades amb vida de
l’aigua durant els 13 mesos que va durar l’operació. Però el govern
italià va denunciar que no podia continuar afrontant tot sol
l’emergència humanitària del Mediterrani i va suspendre Mare Nostrum el
novembre passat per forçar una reacció europea.
Frontex, l’agència europea de protecció de fronteres, va
posar en marxa al gener l’anomenada operació Tritó, que compta amb
menys d’un terç de pressupost i molts menys efectius i que està
dissenyada per vigilar les fronteres, no per rescatar els nàufrags. Per
això els seus vaixells patrullen només a 30 milles de la costa italiana,
mentre que els efectius de Mare Nostrums’endinsaven en aigües
internacionals, en un radi molt més ampli. Els equips de Frontex també
han participat en operacions de salvament (han tret de l’aigua 5.000 de
les 16.000 persones que s’han rescatat enguany), però tenen menys
mitjans i triguen molt més a arribar al lloc on s’ha produït un
naufragi.
Com era previsible, el resultat ha sigut un
increment exponencial dels morts: amb el naufragi d’ahir han mort
davant les costes italianes almenys 1.600 persones aquest any, i això
que la temporada de més tràfic, a causa de les condicions
climatològiques, tot just acaba de començar. L’any passat van morir al
Mediterrani 3.500 persones en l’intent d’arribar a la seguretat
d’Europa.
“Els refugiats i els immigrants continuen
travessant el Mediterrani central amb la mateixa intensitat que l’any
passat, que va ser un any rècord”, alerta a l’ARA des de Londres Matteo
de Bellis, portaveu d’Amnistia Internacional per a Europa. “Després del
tancament de Mare Nostrum, els recursos disponibles per a la recerca i
rescat al mar són pocs i menys efectius. Per això s’ha disparat el
nombre de morts al Mediterrani: entre el gener i l’abril de l’any passat
teníem 17 morts o desapareguts; aquest any ja són 1.600”, denuncia.
A més, les operacions de rescat són cada cop més perilloses. Al febrer
almenys 29 immigrants van morir d’hipotèrmia quan ja havien sigut
rescatats pels guardacostes italians, després de passar-se dos dies en
alta mar enmig d’un fort temporal. Els traficants utilitzen ara grans
vaixells envellits per maximitzar els beneficis de cada viatge: són
vaixells cada cop més grans, més plens i menys maniobrables.
“El Mediterrani s’ha convertit en la frontera més perillosa al món
entre països que no estan en guerra. Els estats europeus s’han quedat
sense excuses. Han d’actuar ja per evitar tragèdies encara més greus de
les que ja hem vist”, alertava fa uns dies Jan Egeland, del Consell de
Refugiats de Noruega.
Amnistia Internacional denuncia
que la política migratòria europea empeny la gent cap a camins cada cop
més perillosos. “La construcció de tanques a les fronteres terrestres,
les deportacions i totes les mesures preses pels governs europeus
(inclòs l’espanyol) per consolidar l’ Europa fortalesa
empenyen la gent cap al mar, com l’únic camí possible per arribar a
Europa”, apunta De Bellis. “És per això que desenes de milers d’homes,
dones i criatures que fugen de les guerres, les violacions de drets
humans i la pobresa continuen llançant-se al Mediterrani. En aquesta
situació només podem esperar que en els pròxims mesos hi hagi milers de
morts més. I no parlem només de números: he entrevistat supervivents a
Lampedusa, a Sicília i a Malta. Són pares sirians que només volien
allunyar els seus fills de la guerra, dones somalis que han patit abusos
inimaginables de les màfies al desert, o adolescents subsaharians que
van anar a Líbia per buscar feina i es van trobar atrapats a la guerra”.
La Comissió Europea ha presentat als governs l’esborrany de l’Agenda
Europea d’Immigració, que s’ha d’aprovar al maig. Pretén establir una
política concertada d’asil i “un pla clar per lluitar contra el tràfic i
el contraban d’immigrants i una política efectiva de retorn”. Human
Rights Watch ha alertat que algunes de les propostes sobre la taula, com
l’establiment de centres de detenció als països nord-africans o
l’externalització del control de fronteres i les operacions de rescat,
vulneren els drets humans. “És difícil no veure aquestes propostes com a
cínics intents de limitar l’arribada d’immigrants i sol·licitants
d’asil a Europa”, explica a l’ARA Judith Sunderland, subdirectora per a
Europa de l’ONG. “L’imperatiu humanitari ara és que la UE vagi allà i
salvi vides”.
El president de l'AMI, Josep Maria Vila d'Abidal. Foto: AMI
El nou president serà escollit el 17 de juliol a Valls, així com la resta de membres de la direcció
Nerea Rodríguez
El Singular
El president de l’Associació de Municpis per la
Independència (AMI), Josep Maria Vila d'Abadal, deixarà la presidència
de l’entitat el proper mes de juliol. L’AMI ha acordat avui que la
propera assemblea general de l'entitat se celebrarà el divendres 17 de
juliol a Valls i servirà per triar el nou president i la resta de membres de la direcció entre els nous representants municipals electes.
Així ho ha decidit la directiva de l’AMI, que s'ha reunit a Cervera per
última vegada abans de les municipals i on també ha fet balanç de
l'exercici 2014. L'assemblea del 17 de juliol estarà
convocada per Vila d'Abadal, que serà president en funcions, i deixarà
el càrrec després de presidir l'entitat des de la seva constitució a Vic
el 14 de desembre de 2011.
Vila d'Abadal, que és alcalde de Vic, no es tornarà a presentar a les
municipals, per la qual cosa, en compliment dels estatuts, no pot
presidir de nou l’AMI. Des de la primera reunió, que va comptar amb la
participació de 155 representants municipals, el nombre de membres de
l’AMI ha crescut de forma exponencial, ja que ara la integren 710 ajuntaments, 39 consells comarcals, diputacions i ens locals de tota Catalunya.
També s'ha aprofitat per valorar la presentació de la declaració
municipalista de Cervera, que es va presentar l'1 d'abril a Girona, i
que pretenen que tingui una important difusió entre els futurs
alcaldables. En aquest manifest es demana que s’afavoreixin els pactes entre els partits sobiranistes després
de les municipals, i planteja un text de suport al procés per a l'acte
de la presa de possessió dels nous càrrecs electes, en el qual es demana
que es posin a la disposició del nou Parlament i del Govern que surti
del 27.
La bandera espanyola no dura ni un dia a l'Ajuntament de Calldetenes
Uns desconeguts l'han robat aquesta nit · El consistori l'havia col·locada 'per imposició de l'estat espanyol'
VilawebL'Ajuntament de Calldetenes (Osona) va
decidir ahir de penjar la bandera espanyola a la façana de la casa de la
vila 'després d'esgotar totes les vies legals'. Amb tot, aquesta nit
uns desconeguts se l'han enduta, segons que han explicat a l'ACN fonts
municipals. L'ajuntament ha interposat una denúncia als mossos
d'esquadra i, de moment, no té intenció de penjar-ne cap més. Al costat
de la bandera, el consistori va penjar un cartell on es podia llegir 'la
bandera espanyola oneja en aquest ajuntament per imposició de l'estat
espanyol i en contra de la voluntat de la majoria de Calldetenes'. A
més, el batlle, Marc Verdaguer (CiU), haurà de pagar una multa de 1.500
euros 'a càrrec del seu patrimoni personal', segons una sentència.
El
govern espanyol ha denunciat un total de 102 municipis i consells
comarcals pel fet de no penjar la bandera espanyola als edificis
institucionals. Entre els denunciats, hi ha nou municipis d'Osona, un
dels quals és Calldetenes. Amb tot, és el primer poble de Catalunya
condemnat amb una sentència i una multa.
Marc Verdaguer ha
explicat en un comunicat que havia arribat 'al límit' i que es trobava
obligat a penjar la bandera. En cas de no fer-ho, va dir, seria
reiteració i el tornarien a multar. A més, les conseqüències de no
penjar aquest símbol poden arribar fins i tot a la inhabilitació o a
penes de presó. L'advocat que porta el cas ja ha anunciat que recorrerà
contra la sentència per mirar d'evitar la multa.
L'ANC fa l'assemblea més decisiva a cinc mesos del 27-S
L'entitat anunciarà avui a Lleida que vol omplir la Meridiana de punta a punta l'Onze de Setembre
VilawebL'Assemblea Nacional Catalana
(ANC) celebra aquest matí la tercera assemblea general ordinària per
aprovar els documents que tracen el camí del tram final del procés
d'independència. El nou full de ruta de l'entitat, la ponència política i la proposta de gran acte per a l'Onze de Setembre marcaran el debat i l'agenda de l'assemblea d'avui a Lleida. També serà el gran adéu de Carme Forcadell
i un parell de dotzenes de membres del secretariat davant dels socis de
l'entitat a poques setmanes del seu relleu reglamentari.
Podeu seguir l'assemblea en directe, ací:
Forcadell va reconèixer ahir que el procés independentista es troba
actualment 'en un parèntesi' que considera justificat. 'La societat no
podem estar contínuament en tensió', va assegurar. Forcadell va
assenyalar que tots els processos tenen pics de participació i que el
corrent independentista català revifarà el 24 d'abril amb l'acte al
Palau Sant Jordi de Barcelona, que es farà per donar visibilitat als
alcaldables sobiranistes, entenen que les eleccions municipals són 'la
primera volta' de les eleccions 'plebiscitàries' del 27-S. 'Com més ajuntaments sobiranistes tinguem, millor ens anirà el 27 de setembre', va assegurar Forcadell.
Forcadell diu que lamenta no poder ser la presidenta de l'ANC el
pròxim mes de setembre. El 9 de maig hi haurà eleccions per escollir
nous membres del secretariat nacional i el 16 de maig s'escollirà el nou
president. 'Hem de respectar els estatuts si no faríem el que critiquem
en altres. Ara toca relleu. Jo estaré a disposició del nou secretariat
per ajudar', va dir. Malgrat que tampoc descarta entrar en la política
activa, Forcadell assegura que no ha rebut cap oferta per anar a les llistes d'algun partit. El nou desafiament per a l'Onze de Setembre
Barcelona tornarà a ser el punt de convocatòria de la mobilització
popular de l'Onze de Setembre. Fonts del secretariat de l'ANC han
explicat a VilaWeb que aquests últims dies s'han debatut les propostes
finalistes del procés deliberatiu coordinat per la comissió d'actes i
mobilització social. De les més de tres-centes idees que han arribat de
les assemblees territorials, la que es presentarà a l'assemblea de
diumenge a Lleida serà la d'omplir la Meridiana de cap a cap.
La voluntat d'aquesta proposta és treure la mobilització del centre
de la ciutat i portar-la a la perifèria. L'altra que ha estat sobre la
taula aquests últims dies és de crear una estrella de deu puntes amb el
centre a la plaça de les Glòries. Cadascuna d'aquestes puntes tindria un
color diferent. I al centre hi hauria un escenari que es podria veure
des de tots els braços. A més, la voluntat seria fer la concentració al
vespre i buscar un efecte d'il·luminació que ho fes més atractiu.
Aquests deu colors simbolitzarien cadascun els deu valors de la
República Catalana, que seran el missatge polític de la convocatòria.
Els deu valors de la República (una proposta inspirada en el lema
'Igualtat, llibertat i fraternitat' de la república francesa) és una
proposta que és transversal a tots els formats de mobilització que s'han
debatut. Innovació, integració, modernitat... poden ser alguns dels deu
valors que es proposaran com a eixos vertebradors del futur estat
català.
Le
gouvernement de la région espagnole a promis de proposer des mesures
d'ici juillet en vue d'abandonner la journée de travail traditionnelle,
longue et tardive, pour adopter des horaires allant de 9 heures à 17
heures.
Le pays endormi à l'heure de la sieste, les
entreprises injoignables avant dix heures et les restaurants où il n'y a
personne avant 22 heures: voilà le portrait robot de l'Espagne dans
l'imaginaire européen. Mais tout ces clichés devraient bientôt changer.
En Catalogne, tout du moins. Le gouvernement régional l'a promis: d'ici
juillet, des mesures concrètes seront proposées afin d'adapter les
horaires de travail aux habitudes du reste de l'Europe, et ainsi mettre
fin aux journées longues et tardives des Espagnols. Au programme: une
journée de travail moins étalée et avec moins d'interruptions, qui
permet de terminer plus tôt.
Certes, les mesures légales ne sont
pas encore adoptées. Mais l'annonce a son importance, après des années
de débat sur le sujet et alors qu'aucune région espagnole n'a jusqu'ici
osé remettre en cause le fonctionnement actuel. «Le temps des décisions
est venu», a confirmé Francesc Homs, porte-parole du gouvernement
catalan. Il a annoncé cette mesure mardi, lors de la présentation du
Plan annuel 2014 pour la rationnalisation des horaires de travail. Ce
document résulte d'une initiative citoyenne menée par le militant de
longue date Fabián Mohedano, rappelle El Pais. «La question n'est plus de savoir si cette décision sera prise, mais plutôt comment», s'est réjoui le militant auprès du Guardian.
En
Espagne, la journée de travail, dite «journée divisée» («jornada
partida»), commence aux alentours de 9 heures. Une première pause
survient généralement à 11 heures, destinée au petit-déjeuner ou à une
collation. La journée se poursuite ensuite jusqu'à 14 ou 15 heures,
l'heure du déjeuner. Et de la fameuse sieste, dans l'imaginaire
collectif. Retour au travail une à deux heures plus tard, pour rarement
terminer la journée avant 20 heures.
Améliorer sommeil, vie familiale et productivité
Un
marathon en plusieurs étapes qui agace de plus en plus d'Espagnols.
«Comment serait notre vie si l'Espagne adoptait des horaires sensés», se
demandait ainsi au début du mois de mars El Pais.
Car experts et citoyens avancent depuis plusieurs années des arguments
en faveur d'une modification de ce mode de vie. Fatigue, manque de
concentration et de productivité, difficulté à concilier vie professionnelle et familiale, échec scolaire... Autant de maux régulièrement imputés aux horaires de travail spécifiques à l'Espagne.
D'après
les chiffres de l'OCDE, les Espagnols ont travaillé en moyenne 1686
heures en 2012, soit près de 300 heures de plus qu'en Allemagne, 275 de
plus qu'au Danemark ou 200 de plus qu'en France. En revanche, sur le
plan de la productivité, l'Espagne se classe treizième à 32,1 euros par
heure travaillée contre 53,4 au Danemark, 45,6 pour la France. Les
Britanniques, dont la moyenne annuelle d'heures travaillées est plus
élevée que pour l'Espagne, sont eux aussi plus productifs avec un score
de 39,2. Sans compter que les Espagnols dorment en moyenne une heure de
moins que leurs voisins européens, qu'ils pratiquent moins la sieste que les Allemands ou les Britanniques et que les horaires d'école ne s'accordent pas avec ces journées.
Un nombre important d'heures travaillées en Espagne
Moyenne d'heures annuelles ouvrées par travailleurs en 2013.
2 037,00
500
1 000
1 500
2 000
Pays-Bas
1 387,00
Allemagne
Danemark
1 489,00
France
Slovénie
Belgique
Suède
Autriche
Luxembourg
1 664,00
Espagne
Finlande
1 669,00
Royaume-Uni
Portugal
1 752,00
Italie
République slovaque
République tchèque
Irlande
Estonie
Hongrie
Pologne
Grèce
L'accord
que l'exécutif catalan entend proposer pour changer cette situation
s'appuierait à la fois sur des modifications législatives et des accords
avec les partenaires sociaux. La pause du déjeuner serait raccourcie et
la journée condensée afin de permettre un horaire de dîner vers 20
heures. Le gouvernement catalan souhaite mettre en place ce plan dans le
courant à la fin de l'année. D'autres mesures y figurent, comme l'abandon de «l'heure Franco»,
qui veut que l'Espagne soit calée sur le fuseau horaire allemand, en
décalage avec le soleil. La majorité devra toutefois résister aux
élections législatives prévues en septembre pour mener à bien le projet.
Difficile également savoir si la mesure pourrait faire des
émules dans d'autres régions. Une législation nationale sur ce sujet
avait été envisagée en 2013, sur proposition d'un député,
sans que cela aboutisse. Et le militant Fabián Mohedano craint
précisément que la volonté catalane ne soit bridée par l'absence de
soutien de Madrid. «Il y a des limites aux compétences du parlement
catalan», a-t-il pointé auprès du Guardian, soulignant que les
frictions nationalistes entre la capitale et Barcelone n'aideront sans
doute pas à la coopération. Or certaines mesures, telle que l'adaptation
des programmes télévisés, déjà proposée, doivent permettre d'accompagner cette révolution culturelle.
La productivité horaire peu élevée en Espagne
Taux de productivité horaire (euros par heure travaillée) en 2013.
Bulgarie
69,60
Norvège
53,40
Danemark
48,80
Irlande
45,90
Belgique
45,80
Pays-Bas
45,60
France
45,50
Suède
42,80
Allemagne
39,90
Autriche
39,70
Finlande
39,20
Royaume-Uni
32,20
Italie
32,10
Espagne
21,60
Chypre
21,40
Slovénie
20,20
Grèce
17,10
Portugal
13,20
Slovaquie
13,10
République tchèque
11,50
Hongrie
11,40
Estonie
10,60
Lituanie
10,60
Pologne
8,40
Lettonie
5,60
Roumanie
4,90
Bulgarie
Les chaînes publiques de la RTVE se sont d'ores et déjà engagées dans ce processus en
mars,, en démarrant les programmes du «prime-time» plus tôt et en les
terminant vers 23 heures, après avoir reçu de nombreuses critiques
autour du programme MasterChef Junior, diffusé entre 22h30 et 0h30 en
semaine. La mesure n'a cependant rien d'obligatoire. Reste que pour la
première fois, même si ce n'est qu'en Catalogne, des engagements
politiques ont été pris pour renverser ces horaires de la discorde.
