divendres, 31 de març del 2017

El Saló del Còmic descobreix l'univers de Gaudí a través de la historieta

Saló del Còmic

El Saló del Còmic descobreix l'univers de Gaudí a través de la historieta

L'exposició és un recorregut pel còmic "Els fantasmes de Gaudí", obra d'El Torres i de Jesús Alonso Iglesias, un dels millors còmics publicats el 2016

Els mateixos autors publicaran el proper mes d'octubre a Dibbuks una història inspirada en Goya

| 31/03/2017 a les 18:37h
L'univers Gaudí, també protagonista del Saló del Còmic | Saló del Còmic
L’exposició Gaudí entre vinyetes permetrà als visitants al 35 Saló Internacional del Còmic de Barcelona conèixer l’obra del genial arquitecte a través de la historieta. La mostra és un recorregut pel còmic Els fantasmes de Gaudí, obra d'El Torres i de Jesús Alonso Iglesias, Premi a la Millor Obra del 2016 i publicat en català i castellà per l’Editorial Dibbuks.

L’exposició descobrirà el procés creatiu d’aquest còmic i alhora mostrarà diversos aspectes de l’univers d'Antoni Gaudí, un visionari de l’arquitectura, el disseny, el reciclatge, l’eficiència energètica, el co-working o la seguretat laboral. Gaudí entre vinyetes comptarà amb maquetes, eines i diversos objectes originals que complementaran el relat del còmic.



Jesús Alonso Iglesias i El Torres, autors de Els Fantasmes de Gaudí van enfocar la història cap al thriller en comptes de fer una biografia. Un cop de geni que ha comportat un gran reconeixement i prestigi als dos autors. Tot es desencadena quan l'Antonia, una caixera de supermercat, salva un home gran de morir atropellat i desencadena una sèrie de terribles esdeveniments als principals edificis construïts per Antoni Gaudí, on apareixen uns cadàvers amb unes mutilacions esfereïdores.

Dibbuks i l'aposta per Goya
 
Coberta de «Goya, lo sublime de lo terrible», de Dibbuks Foto: Dibbuks

Després de triomfar amb Gaudí, el duo del malagueny El Torres i el sevillà Fran Galán s'endinsaran en la vida i obra del pintor Francisco de Goya, que ha inspirat el còmic Goya. Lo sublime y lo terrible. L'obra, on el pintor interaccionarà amb personatges històrics com Manuel Godoy i la Duquessa de Alba, sortirà a l'octubre al segell editorial especialitzat Dibbuks

Segons detallava Ricardo Esteban, director editorial de Dibbuks en la roda de premsa de presentació, el còmic revisarà "el moment de bogeria i de pintures negres" de Goya, quan no sap si tot el que li passa en la seva ment és real o és imaginari. La història discorre sota una estètica "preciosista, goyesca i groga", omple de palaus amb aranyes penjant, i la seva publicació està prevista per al mes d'octubre, mentre el segell planeja el llançament –de moment posposat– de la faceta de Benito Pérez Galdós com a detectiu privat.


En la programació editorial de Dibbuks 2017, també hi destaca la "dramàtica i divertida" obra De tripas corazón, de Pozla, amb la història biogràfica de l'autor en la seva vivència com a pacient de la malaltia de Crohn. A l'abril, el segell publicarà Astrid Bromur. Cómo aniquilar al Ratoncito Pérez, de Fabrice Parme, una relectura sobre el famós ratolí, mentre que per a un públic una mica més gran, Dibbuks publicarà Valerosas, de Pénélope Bagieu, amb els dos lliuraments d'una sèrie de biografies de dones que "es van rebel·lar contra alguna cosa".

Una altra de les apostes destacades del segell serà el lliurament integral en un volum dels Dalton, d'Olivier Visoneau i Jesús Alonso, una obra que Esteban espera que tingui molt èxit. L'editor ha recordat que el passat mes d'octubre l'editorial Malpaso, amb seu a Barcelona, va adquirir el 70% de Dibbuks, una compra que s'ha fet efectiva aquest mes.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

dijous, 30 de març del 2017

La pregunta de Llach i Forcadell: ‘Què faran ells per impedir-ho?’

País > Principat

La pregunta de Llach i Forcadell: ‘Què faran ells per impedir-ho?’

Crònica del dinar que han fet la presidenta del parlament i el diputat de Junts pel Sí al Moment Zero



Lluís Llach i Carme Forcadell al Moment Zero al Born (fotografia: VilaWeb).
Forcadell i Llach; Llach i Forcadell. Probablement, dos dels càrrecs electes més populars –en el bon sentit de la paraula– que té Catalunya. Han dinat amb més d’un centenar de persones al Born Centre de Cultura i Memòria convocats per la gent de Moment Zero i El Punt Avui. Després del segon plat, s’han enfilat a l’escenari amb Xevi Xirgo, el director del diari, i han explicat unes quantes coses relacionades amb el referèndum, la persecució judicial contra polítics independentistes (i Forcadell) i la seva dedicació política i el seu convenciment.
La pregunta clau
Llach ha clavat la pregunta que s’ha de fer tot independentista quan algú posa en dubte les capacitats d’arribar a bon port: ‘Ens preguntem com ho farem per aplicar les lleis. Tenim parlament i govern independentistes. Però la pregunta que hem de fer és què faran ells per impedir-ho.’ I aquí és on el diputat de Junts pel Sí ha desenvolupat una argumentació que conclou que, si l’estat espanyol manté el mínim de democràcia –’que ja és poc’– actual, serà incapaç de frenar el referèndum i la independència. Què vol dir Llach? Que si l’estat no opta per una repressió encara més forta que l’actual, violant tots els principis democràtics imaginats, no té capacitat ni força intel·ligent per a impedir la independència.
Serà al setembre
Forcadell ha dit també que no tenia cap dubte que el referèndum es faria el setembre: ‘El procés va començar a les urnes i acabarà a les urnes.’ La presidenta del parlament i el diputat han assenyalat el setembre sense dubtar-ne gens. ‘Crec que serà al setembre perquè és quan estarem més preparats’, ha dit Forcadell.
El somriure, encara
L’actitud. La confiança. Aquests han estat dos conceptes que podrien condensar bona part de les intervencions dels dos convidats del Moment Zero d’avui. ‘És que guanyem la Copa, la lliga i la Champions i continuem anant al camp amb l’ai, ai, ai’, ha lamentat Llach. I tot seguit ha recordat les grans manifestacions, el 9-N i les eleccions guanyades per l’independentisme amb majoria absoluta. ‘Tot serà molt difícil, ja ho sabem. És clar que serà difícil. Però no podran aturar-nos. I encara és el moment de somriure. No estic d’acord amb els qui diuen que ja no hem de somriure. Encara és el moment de somriure.’
La persecució
La persecució judicial contra Forcadell també ha estat molt present en el dinar. ‘Ni les amenaces ni les intimidacions no faran que m’allunyi ni un mil·límetre del que he fet fins ara’, ha dit Forcadell. ‘Si el preu de defensar la llibertat d’expressió i d’actuació dels diputats és sentir-me controlada i perseguida, el pago amb molt de gust’, ha afegit. La presidenta del parlament ha deixat clar que el seu judici seria polític: ‘Em volen jutjar per allò que sóc i allò que penso. No per allò que he fet. Si ens jutgessin per allò que hem fet, els encausats seríem cinc i no quatre.’
En resposta a aquesta estratègica de càstigs judicials, Llach ha dit que podia assegurar que entre els dirigents polítics no trontolla ni l’ànim ni la convicció, ni els espanten les conseqüències que pugui haver-hi.
Ex-cantant, la tieta de Puigdemont i el president xofer
També han regalat algunes anècdotes. Especialment, Llach. ‘La idea d’acabar la carrera musical per iniciar una vida tranquil·la i diferent ha estat un fracàs. Però n’estic encantat. No em pensava que xerrar seria més cansat que cantar.’ O bé: ‘La tieta del president Puigdemont em va ensenyar a cantar, però no em va ensenyar a pentinar-me com ell.’ I encara: ‘Puigdemont em feia de xofer alguns dies durant la campanya de Junts pel Sí. Jo això de conduir…’ Per la seva banda, quan li han recordat la frase ‘President, posi les urnes’, Forcadell ha reconegut amb un to entre la queixa i la broma que aquella frase la perseguiria tota la vida.
Per tancar l’àpat, el moderador Xirgo ha demanat als dos convidats si podien donar cap consell a la gent que es pregunta què ha de fer aquests mesos que vindran. Forcadell ha demanat que ningú no tanqués mai els ulls davant les injustícies. I Llach ha dit: ‘No us deixeu esberlar les conviccions.’
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

Dades: Com és que VilaWeb diu que guanyaria el sí al referèndum i alguns diaris diuen el contrari?



VilaWeb ha publicat una notícia titulada ‘El referèndum unilateral tindria una altíssima participació i el sí guanyaria amb un 66%‘ i alguns altres diaris destaquen que el no guanya distància respecte del sí en la informació sobre l’últim baròmetre del CEO.
Per què El País, El Periódico, La Vanguardia i Catalunya Ràdio diuen que el no supera al sí i VilaWeb diu que guanyaria el sí?
—Aquests diaris es refereixen al resultat d’una pregunta que ha fet el CEO en els últims baròmetres, que és: ‘Voleu que Catalunya es converteixi en un estat independent?’ El resultat de l’última enquesta és que un 48,5% diu que no i un 44,3% que sí. Des de fa mesos hi havia un cert empat tècnic entre el sí i el no en aquesta opció, amb un lleuger avantatge del no. En la pregunta es demana si hom vol que Catalunya esdevingui independent, sense cap referència a la resposta en cas que demà es convoqués un referèndum. I precisament aquesta és la pregunta que per primera vegada ha formulat el CEO: què votarien els catalans si demà es fes un referèndum convocat i organitzat per la Generalitat. I el resultat és aquest: el sí obtindria un 66% i el no, un 34%. La participació fóra d’un 73%.
D’on traiem la dada del 66% del sí en el referèndum?
—La pregunta que formula el CEO és: ‘Si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya convocat i organitzat per la Generalitat i sense l’acord del govern espanyol, què faria?’ I les respostes són aquestes: un 43,3% diu que votaria a favor de la independència; un 22,2%, que votaria contra la independència; un 6,2% que votaria en blanc i un 1,7% que votaria nul. Hi ha un 20,7% que declara que no aniria a votar, i un 4,7% d’indecisos.
Amb aquestes xifres, el resultat és el següent: entre els que diuen que anirien a votar al referèndum, un 59% votaria a favor de la independència, un 30% en contra i prop d’un 8% en blanc o nul; i encara hi hauria un 6% d’indecisos. Aquestes dades s’han de convertir al format d’un referèndum, és a dir, se n’ha de descomptar els qui no saben encara què votarien (indecisos, però que aniran a votar) i els vots en blanc i nuls. Això significa un 66,1% de vots afirmatius i un 33,9% de vots negatius.
Per què no comptem els vots blancs i els nuls?
—La llei de transitorietat marcarà com es comptabilitza el resultat del referèndum. Ara mateix ningú no sap si els vots blancs i nuls comptaran en el recompte o no. En el referèndum de l’estatut del 2006 sí que comptaven, però en la majoria dels referèndums sobre la independència, com per exemple el d’Escòcia del 2014, no. En el supòsit que comptéssim els vots blancs i nuls com a vàlids, el resultat seria: el sí, un 60,4%; el no, un 31% i el blanc, un 8,6%.
Per què considerem cabdal aquesta dada en la nostra informació sobre el baròmetre del CEO?
—El CEO ha ofert dades sobre la resposta dels catalans en relació amb la independència de Catalunya. Des del 2005 formulava una pregunta amb quatre opcions: un estat independent, un estat federal dins Espanya, una comunitat autònoma i una regió d’Espanya. Fins a mitjan 2012, l’opció preferida era l’estat federal, però des d’aleshores l’opció de l’estat independent ha estat la majoritària.
A la segona onada del baròmetre del 2011 el CEO va incloure-hi una pregunta que demanava, més concretament: ‘Si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya, vostè què faria?’ El resultat era molt favorable al sí. Però des del 2015 la pregunta va canviar i va passar a ser: ‘Vol que Catalunya esdevingui un estat independent?’, més inconcreta i sense referir-se específicament a l’opció de vot en cas de referèndum imminent.
Com que pot ser que algú es declari favorable o contrari a la independència però es comporti d’una manera diferent en cas de poder votar en un referèndum, i com que allò que compta és el resultat del referèndum, VilaWeb s’ha estimat més de destacar el resultat de la pregunta concreta i directa. Alguns mitjans juguen a la confusió referint-se als punts de diferència entre el sí o el no com si es referissin a una pregunta sobre el referèndum, però, de fet, parlen d’una pregunta genèrica sobre la preferència política i arriben a amagar la dada concreta sobre el referèndum.
Vegeu com ho han destacat alguns altres diaris:
—El Periódico: ‘El no a la independència avança i s’imposaria al sí per quatre punts
—El País: ‘Els contraris a la independència superen de quatres punts els partidaris, segons el CIS català
—La Vanguardia: ‘El no a la independència supera el sí de quatre punts

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

dijous, 23 de març del 2017

Así será la camiseta oficial del Barça 2017/18

QUINA VINYA, AIXÒ DE LES SAMARRETES...!!!

Barça

Así será la camiseta oficial del Barça 2017/18

El nuevo diseño de Nike incorpora al nuevo patrocinador, Rakuten

Se recuperan unos colores más intensos y varía el tamaño de las franjas

La nueva camiseta del Barça para la temporada 2017/18 diseñada por Nike
La nueva camiseta del Barça para la temporada 2017/18 diseñada por Nike | footyheadlines.com

Ya se han filtrado las primeras imágenes de la camiseta del FC Barcelona para la temporada 2017/18 diseñada por Nike. Se trata de un diseño muy distinto al de la actual casaca y que ya incorpora el nombre del nuevo patrocinador de la entidad, la multinacional japonesa Rakuten.
SPORT.es
Ha sido el portal 'footyheadlines.com' el que ha adelantado una primera imagen de la camiseta, así como parte de los detalles que presentará el uniforme que lucirán Leo Messi y compañía a partir del verano de 2017:



 

La camiseta del Barça 2017/18 estrecha las franjas tradicionales, que se habían recuperado en el diseño de esta temporada, aunque seguirán siendo verticales como es tradición.

La novedad es que los colores son más oscuros, tanto el azul como el granate, y se partirá de una franja grana central que se va 'desvaneciendo' mientras que los costados son azules aunque por la manga y los laterales bajará una franja granate. El cuello mantendrá una parte en color amarillo dorado.

La camiseta de la campaña 2016/17 se inspiró en la de la temporada 1991/92 para conmemorar los 25 años de la conquista de la primera Copa de Europa en la etapa de Johan Cruyff y su Dream Team. Ahora, Nike ha optado por un diseño más vanguardista aunque sin recurrir a las franjas horizontales como en la campaña 2015/16


La temporada de Kilian Jornet, más cargada de retos que nunca



El polivalente atleta, esquiador y alpinista de la Cerdanya Kilian Jornet, varias veces campeón del mundo de carreras de montaña y esquí de montaña, tiene prevista mucha actividad para esta próxima temporada, según ha desvelado en un comunicado. En el menú del verano habrá de todo, desde expediciones al Himalaya hasta carreras de trail por el Pirineo, pasando por proyectos personales y participación en grandes clásicas del trail running.
Su gran objetivo de este año seguirá siendo, como en 2016, la tentativa de ascenso al Everest. La cima más alta del planeta cerrará el proyecto Summits of My Life, que desde 2012 le ha llevado a establecer récords de ascenso y descenso en montañas alrededor del mundo.

En 2016, la meteorología impidió a Jornet y a su equipo intentar el ascenso, así que volverán a intentarlo, pero cambiando de temporada. Así, en vez de viajar al Himalaya a finales de verano, el equipo lo hará a finales de la primavera.
A la vuelta del Everest, sea cual sea el resultado, Kilian Jornet afrontará un verano lleno de carreras de montaña. Su primer objetivo será la Marathon du Mont Blanc, en Chamonix, después la Hardrock, la mítica carrera americana que ha coronado en las tres anteriores ediciones, y en agosto la Tromsö Skyrace en Noruega, carrera de la cual es coorganizador y en la que no llevará el dorsal.
Al final del verano llegarán los platos fuertes de la temporada. Por un lado la Ultra Trail du Mont Blanc, en la que lleva varios años sin participar, y después la Salomon Ultra Pirineu, que se celebrará en septiembre en el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Entre medio, Jornet viajará a Escocia para participar en la Glen Coe, una carrera extrema en la que nunca ha competido.
Por lo que respecta a sus proyectos personales, antes del ascenso al Everest tiene previsto un proyecto de alpinismo en un estilo minimalista y ligero en el Himalaya junto a su compañera Emelie Forsberg y también tiene la intención de entrar durante el año en el selecto club Bob Graham, en el que están algunos de los mejores corredores de montaña del mundo.
Para entrar en el club hay que completar una vuelta a través de 42 colinas en la región del Lake District, en el Reino Unido, recorriendo un total de 119 kilómetros y 8.700 metros de desnivel positivo en menos de 24 horas.
El récord actual lo tiene el británico Billy Bland con un tiempo de 13 horas y 53 minutos, mientras la mujer más rápida en completar el reto fue su compatriota Jasmin Paris, que en 2016 lo hizo en 15 horas y 24 minutos.

El Govern ja encarrega les paperetes per al referèndum

EL PROCÉS SOBIRANISTA

El Govern ja encarrega les paperetes per al referèndum

L'Executiu treu a concurs un contracte de material electoral sense esmentar la consulta

Es tracta del següent pas previst després de l'aprovació dels pressupostos



El Govern ja encarrega les paperetes per al referèndum
FERRAN SENDRA
EL PERIODICO
FIDEL MASREAL / XABI BARRENA / BARCELONA
Dijous, 23 de març del 2017 - 18:38 CET
Sense pausa, el Govern segueix decidit cap a la convocatòria del referèndum. L'endemà d'aconseguir, gràcies a la CUP, l'aprovació dels pressupostos que inclouen la consulta, l'Executiu de Carles Puigdemont ja ha licitat un concurs per obtenir material electoral -urnes i paperetes-.


Segons ha avançat 'La Vanguardia', es tracta d'una licitació que surt de la Conselleria de Governació, que dirigeix Meritxell Borràs, i que en tot moment al·ludeix a la celebració d'eleccions al Parlament, no a la consulta independentista. Es tracta, probablement, d'una estratègia per intentar evitar la impugnació per part de l'Estat.
I és que fonts de la Generalitat consultades per EL PERIÓDICO, no amaguen que la licitació de material per al referèndum suposaria vulnerar el marc legal, ja que el Tribunal Constitucional ha avisat reiteradament el Govern i el Parlament respecte a la necessitat de no donar continuïtat a cap dels punts de la resolució del 9-N del 2015 sobre l'anomenada "desconnexió".

EL PAS PREVIST

La licitació ha sigut publicada aquest dimecres al diari oficial de la UE i al portal de contractació de l'Estat. A partir d'ara es podran presentar ofertes per a un pressupost de 641.000 euros. I es tracta de paperetes, sobres, llistes de votants, manuals per a la mesa electoral, cartells de senyalització de locals electorals, entre altres.
Des de fa setmanes, fonts del Govern anunciaven en privat que després de l'aprovació dels comptes del 2017, el següent pas en el desafiament sobiranista seria l'adquisició de material per al referèndum, que l'Executiu vol portar a terme amb acord amb l'Estat o sense. En paral·lel, l'altra clau de les pròximes jornades serà l'activació de campanyes de foment del referèndum per part dels partits sobiranistes.

dimecres, 22 de març del 2017

El final de la Sagrada Família

El final de la Sagrada Família

El final de la Sagrada Família

Les difícils relacions històriques entre el temple i l’Ajuntament dificulten la culminació de l’obra

"Oi que pels Jocs Olímpics hi va haver un acord pel qual administracions en mans de diferents partits van fer un pla de treball conjunt per les obres, que van suposar enderrocar moltes cases i traslladar milers de veïns? Doncs si llavors va funcionar, per què ara no es pot plantejar un pla d’acció similar per la Sagrada Família?” Esteve Camps, president delegat de la junta constructora del temple, ho diu, com una opinió personal, al final d’una llarga trobada en què ha insistit moltes vegades que l’aspecte urbanístic és un problema de l’Ajuntament i que ells prou feina tenen a acabar les obres al seu solar.
Un solar, cal dir-ho, que ha funcionat com un estat independent durant molts anys, fins al punt que a l’Ajuntament no hi havia entrat cap plànol fins aquest 2017. L’obra més emblemàtica de la ciutat, l’edifici més gran i que serà el més alt quan s’acabi la torre central de 172,5 metres s’ha fet sense que els inspectors municipals hagin revisat les obres. I això que avui fa 135 anys que es va posar la primera pedra. En tots aquests anys, les relacions entre el temple, propietat de l’arquebisbat de Barcelona, i els diferents consistoris municipals han variat en funció del seu color polític. Això no tenia gaire importància durant el franquisme, quan les obres es feien lentament a partir dels donatius dels fidels, però amb l’eclosió turística postolímpica la situació va canviar brutalment i les obres van patir una acceleració espectacular que va agafar la ciutat amb el pas canviat. L’objectiu de la junta és acabar tota la part arquitectònica el 2026, d’aquí nou anys, però encara no hi ha un pla clar sobre com culminar l’accés a la façana principal, que pot suposar l’enderrocament de pisos i la reubicació de centenars de persones.
“El problema és que els consistoris només duren quatre anys, i quan hi ha el canvi, el nou que arriba no vol saber res del que ha fet l’altre -explica Camps-. Els nous, i ho trobo lògic, volen estudiar el tema abans de prendre una decisió i, com que el tema és complex, quan ho tenen mig negociat hi ha un altre canvi”. Ell, de fet, explica que quan va accedir al càrrec fa sis anys, el seu antecessor, Joan Rigol, li va assegurar que ho tenia gairebé tot tancat amb el consistori socialista. Després, Camps va pactar un altre pla amb el govern municipal convergent, també fins a l’extrem que estaven a punt de convocar un concurs internacional. Però amb l’arribada dels comuns les negociacions han tornat a començar de zero. I aquí és on som.
Els comuns diuen que de moment el tema urbanístic i el planejament de la part afectada per l’accés a la façana de la Glòria “no és prioritari”. Aquest és el mantra. Mentrestant, això sí, s’han decidit a posar ordre finalment a la construcció. I és que el mite que la Sagrada Família no tenia llicència d’obres és cert, tot i que el 1885 es va demanar un permís a l’antic Ajuntament de Sant Martí de Provençals. No van obtenir resposta i per això la junta diu que les obres no són “il·legals” sinó que estan en una situació “anòmala”.
El novembre de l’any passat, l’Ajuntament i el temple van acordar crear una comissió tècnica de treball per “normalitzar” la situació amb un projecte d’obres que donés cobertura tècnica i jurídica a la llicència. Segons explica Janet Sanz, tinent d’alcalde d’Urbanisme, fins ara ja s’han fet dues sessions de la comissió, i els equips tècnics del consistori i de la junta estudien no només el procés per tenir la llicència sinó també l’estat dels treballs que s’estan executant actualment. “La voluntat compartida és trobar la millor solució tant per a la ciutat com per a la continuïtat de les obres”, diu Sanz.
“Quan tingui la llicència em diran què toca pagar, però cal tenir en compte que hi ha bonificacions en funció de l’acord amb la Santa Seu sobre la construcció de temples”, avisa Camps. El president delegat de la junta es revolta quan li recorden les acusacions que el temple no paga impostos. “Estem disposats a pagar tots els impostos que ens pertoquin per llei -diu-. Però l’IBI no l’hem de pagar perquè som una fundació, i l’IVA de les entrades tampoc perquè està ben clar a la butlleta que és un donatiu per a la construcció del temple, i això està certificat per l’Agència Tributària. El que sí que paguem és l’IVA de tot allò que venem a la botiga, i quan toqui pagarem la llicència”.
De fer-se càrrec del reallotjament dels veïns afectats tampoc no en vol sentir a parlar. Almenys de moment, fins que no hi hagi una negociació més clara sobre el tema. “És la Sagrada Família qui ha de tenir la iniciativa i moure peça si té interès a fer l’escalinata. Nosaltres, per ara, només ens centrem a regularitzar el tema de la llicència”, explica Montserrat Ballarín, regidora del districte i negociadora amb uns veïns que reclamen pacificar una zona aclaparada per l’allau de turistes. “La ciutat s’hi vol implicar i, encara que confiem en els arquitectes de la Sagrada Família, pensem que hi ha d’haver un control públic per part dels serveis tècnics municipals sobre el que està passant. I ara ells estan disposats a col·laborar”.
Qui els espera amb candeletes és Daniel Mòdol, el regidor d’Arquitectura que va comparar el temple amb una mona de Pasqua -un símil, d’altra banda, que ja havia fet el mateix Dalí-. Mòdol explica que les futures actuacions en el temple hauran de passar per una renovada comissió municipal de qualitat arquitectònica que serà vinculant. No serà retroactiva, però, i només se centrarà en el que es faci en el futur en un temple que, per a ell, ja fa molts anys que va deixar de ser de Gaudí.
Però tant si hi ha acord final com si no, les obres no s’aturaran. Això és segur. “Podem acabar l’edifici el 2026 si es manté el ritme actual d’ingressos -diu Camps-. I ho podem fer tot a casa nostra sense necessitat d’ocupar més espai. Seria un disbarat, perquè es perdrà la perspectiva, però la basílica podria funcionar perfectament”, afegeix. Quan li demanaven quan s’acabaria el temple, Gaudí deia que el seu client, Déu, “no té pressa”. Els seus representants a la Terra, però, ja fa temps que en tenen. I molta. I no sembla preocupar-los si la ciutat no hi arriba a temps.

Mor Agustí Montal als 82 anys

BARÇA

Mor Agustí Montal als 82 anys

L'expresident del Barça, l'home que recuperà la identitat del club i fitxà Johan Cruyff com a jugador, ha mort aquest dimecres

Agustí Montal, expresident del Barça. | FCB
Agustí Montal i Costa, president del Barça entre el 1969 i el 1977, ha mort aquest dimecres a l'edat de 82 anys. Fill d'Agustí Montal i Galobart, també president del Barça entre el 1946 i el 1952, fou una personalitat clau per al club en la recuperació dels valors històrics de l'entitat.

En plena dictadura, Montal va recuperar la senyera de l'escut, eliminada pel franquisme, el nom de Futbol Club Barcelona -espanyolitzat per Franco- i el català en els documents oficials i de la megafonia de l'estadi, decisions que van costar-li diversos maldecaps amb les autoritats dictatorials del moment.

El 1973, Agustí Montal va fitxar el futbolista que revolucionaria la història del club. Johan Cruyff, un home lliure i demòcrata, aterrava a una Barcelona sotmesa pel franquisme per enlairar un Barça trist i dur la primera Lliga després de 13 anys de penúries.

Agustí Montal i Costa fou, també, membre de la junta directiva de Narcís de Carreras (1968-69), el president que pronuncià per primera vegada -en el discurs de presa de possessió- la frase "més que un club", basada en els vincles socials i polítics de l'entitat barcelonista. A les eleccions del 1969, Montal va vèncer Pere Baret, opositor d'Enric Llaudet durant la seva presidència (1961-1968) i també exdirectiu de la junta de De Carreras.

Una de les victòries més recordades de Montal, a nivell institucional, fou la batalla per la inscripció de futbolistes oriünds. La Delegación Nacional de Deportes, òrgan depenent de la dictadura, va tancar les fronteres al Barça pel fitxatge d'estrangers, en una discriminació evident respecte la resta de clubs estatals, sobretot el Reial Madrid. Montal, amb l'ajut de Miquel Roca Junyent, va amenaçar la dictadura de fer públic un informe amb tots els estrangers inscrits a la Lliga espanyola. I va guanyar.

Margallo afirma que Espanya deu favors a uns altres països per acords secrets contra Catalunya

País > Principat

Margallo afirma que Espanya deu favors a uns altres països per acords secrets contra Catalunya

‘Ningú no sap els favors que devem perquè fessin les declaracions que han fet’, va dir ahir l'ex-ministre



L’ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol va fer unes declaracions xocants ahir al vespre que han passat desapercebudes. Va dir que, quan ell era ministre, el govern espanyol va dedicar ‘molts esforços’ a parlar amb governs de tot el món perquè no es manifestessin en favor de la independència de Catalunya. Margallo apunta que hi va haver negociacions secretes i ‘ningú no sap quants favors devem a una quantitat de gent per haver aconseguit que fessin les declaracions que van fer’.
Són declaracions que va fer al programa ‘El cascabel’ de 13TV ahir al vespre, just després del debat amb l’ex-president de la Generalitat Artur Mas a l’Ateneo de Madrid.

Margallo repeteix en l’entrevista que Mas li ha reconegut que l’independentisme ha perdut la batalla internacional. ‘Des del primer moment que vaig arribar al ministeri, vam convocar una reunió tots els divendres de l’any durant cinc anys i vam donar instruccions molt concretes a ambaixadors, cònsols, perquè sortissin al pas de qualsevol ofensiva. I això Mas ha reconegut que ha sortit bé, que a fora ningú no els ha reconegut.’
I va més enllà, quan insisteix en l’esforç que han hagut de fer per a mirar de tancar totes les portes diplomàtiques a l’independentisme. ‘Ningú sap l’esforç que ens ha costat això, ni els favors que devem a una quantitat de gent per haver aconseguit que fessin les declaracions que han fet. ‘ I afegeix: ‘Això ens ha costat molta feina. Jo he estat als països bàltics quatre vegades, i no és que hi tinguem especials interessos econòmics, és que hi tenim el tema català i la Via Bàltica. He estat al Canadà, al Vaticà no sé ni quantes vegades… Això et consumeix una quantitat d’energia enorme.’
Vaguetats i difamacionsEn què es van traduir els ‘esforços’ a què es refereix Margallo? Poc abans de les eleccions del 27-S, la pressió espanyola va donar com a resultat unes declaracions vagues d’alguns dirigents. El més concret va ser l’aleshores primer ministre David Cameron, que va dir que una Catalunya independent ‘ja no formaria part de la UE i que hauria de començar a fer cua darrere dels països candidats.’ Tot el que van aconseguir de Barack Obama fou una frase, a propòsit d’una visita que li va fer Felipe VI, que ‘Estats Units vol una Espanya forta i unida’; i d’Angela Merkel, una declaració encara més vague, dient que ‘els tractats de la Unió Europea garantien la integritat i la sobirania dels estats membres’ i que compartia la posició de Rajoy que ‘la legislació nacional i internacional s’havia de respectar’.
Margallo destaca en les declaracions a 13TV el fet que va ser fins a quatre vegades als països bàltics per a tractar sobre el cas català. Hi ha uns precedents ben coneguts de tensió diplomàtica entre Espanya i països bàltics a propòsit del suport al procés independentista a Catalunya. L’ex-primer ministre Valdis Dombrovskis va fer unes declaracions a l’agència ACN el 2013, pocs dies després de l’èxit de la Via Catalana, dient que Letònia reconeixeria una Catalunya independent si el procés s’hagués fet amb legitimitat. Aquells mateixos dies, també a l’ACN, el primer ministre lituà, Algirdas Butkevicius, va dir que Catalunya tenia el dret d’autodeterminació.
Arran d’aquelles declaracions Margallo va cridar a consultes l’ambaixador letó i el lituà a Madrid, perquè les autoritats de tots dos països rectifiquessin les declaracions. La diplomàcia de tots dos països inicialment va dir que se’ls havia malinterpretat, però el primer ministre de Letònia va voler deixar clar que ell ‘va dir el que va dir’ sobre Catalunya. Dombrovskis, actual vice-president de la Comissió Europea, va patir les conseqüències per haver-ho dit: una campanya de difamació a través d’un suposat informe policíac publicat a la revista Interviú. Segons l’informe, Dombrovskis va cobrar diners a canvi d’haver defensat el procés sobiranista. L’oficina antifrau letona va desautoritzar recentment aquelles difamacions.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]