El Nacional
LLENGUA CATALANA
Un informe de l'ONU denuncia l'actitud de l'estat espanyol contra el català
El NacionalFoto: ACN
Barcelona. Dijous, 16 de juliol de 2020. 21:34
Actualitzat Dijous, 16 de juliol de 2020. 21:37
Temps de lectura: 1 minut
La situació de la Llengua catalana ha arribat al Consell de Drets Humans de l'ONU. El relator especial sobre qüestions de minories, Fernand de Varennes, ha denunciat amb contundència l’actitud de l’Estat espanyol envers el català en el seu últim informe.
Durant la seva visita a Espanya, Varennes va detectar una desconnexió preocupant entre la condició de llengües cooficials i el grau real d’ús oficial. Segons exposa com a exemple en l'informe, els jutges i els agents de l'ordre o la policia nacional no estan subjectes a cap requisit de coneixement d'un idioma cooficial, ni tan sols quan exerceixen les funcions en una comunitat autònoma en la qual es parla aquesta llengua oficial.
Franquesa va comentar-li els principals incompliments de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries per part de les institucions de l’Estat espanyol. Per a Varennes, això genera un nombre considerable de queixes i la frustració, condueix a desafortunats malentesos i fins i tot a la denegació de l'accés als serveis públics o a la discriminació en aquest accés.
Per a Varennes, l’Estat espanyol té l’obligació de recollir dades del conjunt de l’Estat sobre les repercussions dels diversos models educatius per dissipar qualsevol preocupació sobre l’efecte en l’aprenentatge fluid del castellà en els models d’ensenyament en les comunitats en llengües cooficials, cosa que no fa des de 2010.
Durant la seva visita a Espanya, Varennes va detectar una desconnexió preocupant entre la condició de llengües cooficials i el grau real d’ús oficial. Segons exposa com a exemple en l'informe, els jutges i els agents de l'ordre o la policia nacional no estan subjectes a cap requisit de coneixement d'un idioma cooficial, ni tan sols quan exerceixen les funcions en una comunitat autònoma en la qual es parla aquesta llengua oficial.
Ús del català en els serveis públics
Per a l'elaboració de l'informe, Varennes va visitar personalment Catalunya el gener del 2019 i es va entrevistar amb la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, que li va exposar la situació lingüística a Catalunya i les línies generals de la política i la legislació lingüístiques.Franquesa va comentar-li els principals incompliments de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries per part de les institucions de l’Estat espanyol. Per a Varennes, això genera un nombre considerable de queixes i la frustració, condueix a desafortunats malentesos i fins i tot a la denegació de l'accés als serveis públics o a la discriminació en aquest accés.
El català a l'escola
Pel que fa a l'educació, Varennes recull la preocupació existent a Catalunya i les Illes Balears per l’erosió gradual dels models d’immersió no segregats, que han aconseguit fins ara un domini efectiu de les dues llengües per part dels alumnes, sovint per sobre de la mitjana estatal pel que fa al castellà, segons apunta la Generalitat.Per a Varennes, l’Estat espanyol té l’obligació de recollir dades del conjunt de l’Estat sobre les repercussions dels diversos models educatius per dissipar qualsevol preocupació sobre l’efecte en l’aprenentatge fluid del castellà en els models d’ensenyament en les comunitats en llengües cooficials, cosa que no fa des de 2010.
25 de novembre de 1882
El Centre Català proposa oficialitzar la llengua catalana arreu de l’estat espanyol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada