El periodisme que l'actualitat necessita
Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.

Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.
 
 
 
Formo part del nombrosíssim grup d’oients que el divendres de la setmana passada ens vàrem quedar glaçats quan la senyora Mònica Terribas va anunciar que aquell ‘Matí de Catalunya Ràdio’ que escoltàvem seria l’últim que s’emetria sota la seva responsabilitat. Que aquell comiat que tothom esperava que seria només fins a la represa de la nova temporada, els primers dies de setembre, era en realitat, després de set temporades, un adéu definitiu.
Descartades explícitament les raons familiars i les personals, el cansament i el desig de canviar de rutina –motius summament legítims, d’altra banda, si la senyora Terribas els hagués esgrimit– sembla que allò que l’ha empès a adoptar una decisió tan dràstica i inesperada (molta de la gent del seu equip la va saber poques hores abans) ha estat la presència d’uns ‘mecanismes que grinyolen’ i que compliquen el funcionament d’una màquina –l’emissora de ràdio pública– ja de natural enormement complicada de gestionar i que, per tant, necessita que les peces de la maquinària interna estiguin ben greixades i rutllin amb la màxima harmonia possible.
Butlletí de VilaWeb
Rebeu les notícies de VilaWeb cada matí al vostre correu