Cultura > Gastronomia

Quatre maneres diferents i fàcils de fer la coca de Sant Joan

Receptes de Neus Cuscó i Lluís Artés per a fer la coca de Sant Joan a casa

---

Per: Redacció

22.06.2017  22:00

Vilaweb

Coca de Sant Joan. Recepta de Lluís Artés, del Forn de la Plaça d’Alella (el Maresme)
Ingredients:
(per a fer una coca de mig quilo)
300 grams de farina de força
2 ous
45 grams de sucre
30 grams de mantega
7 grams de sal
60 grams d’aigua
50 grams de llevat
vainilla
canyella
llimona
Elaboració:
Per començar a fer la pasta, es barregen la farina, els ous, el sucre, la sal, uns 10 grams de mantega i el llevat. Es barreja a poc a poc i s’hi afegeix la resta de mantega en dues vegades. D’aquesta manera serà més fàcil i ràpid de fer la pasta, que es va afinant. Quan no s’enganxi a les mans, es deixa reposar trenta minuts.
Artés ens explica un truc: ‘Per saber si la pasta és al punt, n’agafarem un trosset i l’estirarem amb els dits per comprovar-ne l’elasticitat. Si s’estira formant un tel fi que no es trenca (això vol dir que el gluten és ben integrat), la pasta és a punt.’
Es treballa la pasta fins que sigui al punt i s’hi dóna una forma una mica allargada per facilitar el procés d’estirar-la, que vindrà després. Aleshores es tapa amb un drap humit i es deixa reposar trenta minuts més, per ajudar la pasta a estirar-se bé sense que s’arronsi.
S’estira la pasta amb un corró. La coca ha de fer uns 55 centímetres de llargada per 15 d’amplada. Es pinta amb ou. Es deixa fermentar fins que dobli el volum. Això vol dir que haurà de reposar tota la nit.
L’endemà es torna a pintar amb ou, s’hi col·loca el guarniment (fruita confitada, pinyons…) i sucre al damunt. I s’enforna a una temperatura de 220º, entre tretze minuts i quinze.
Coca de cabell d’àngel amb pinyons. Recepta de Neus Cuscó

Ingredients:
Una pasta de full rectangular (comprada)
Un pot de mig quilo de melmelada de cabell d’àngel
Pinyons o ametlles tallades de llarg
Sucre de llustre
Elaboració:
Encenem el forn a 200 graus abans de començar la preparació. Obrim la pasta de full i l’estirem a sobre del paper que porta. La col·loquem sobre la safata del forn i la punxem amb una forquilla. Amb els dits, amb la mateixa pasta, fem un rivet a tot el volt perquè quedi una mica més pujat. Estenem la melmelada de cabell d’àngel per sobre la pasta. Després agafem l’ametlla o els pinyons i els posen per sobre. Enfornem la coca, amb el forn encès a dalt i a baix, de 18 minuts a 20. I ja tindrem la coca enllestida. La traiem del forn i la deixem refredar. Un cop freda, la posem en una safata bonica i l’adornem amb sucre de llustre per sobre. És una coca molt gustosa i molt fàcil de fer (si comprem la pasta).
Coca de llardons. Recepta de Neus Cuscó

Ingredients:
(per a 4 persones)
1 paquet de pasta de full rectangular
100 g de llardons
1 ou
Pinyons o ametlles tallades de llarg
Sucre
Elaboració:
Obrim la pasta de full i l’estirem. En fem dos trossos allargats. Agafem els llardons i els aixafem fins que quedin finets. Posem els llardons per sobre d’un dels trossos de pasta de full. L’altre tros el posem a sobre. Premem bé la pasta. Hi fem uns talls petits per tota la vora, perquè quedi tancada i també serveixi de decoració. Pintem la pasta amb ou batut i hi posem per sobre els pinyons o les ametlles. Hi espolsem sucre. Posem la coca al forn, calent a 200 graus, uns 20 minuts, fins que quedi daurada.
Coca de taronja confitada. Recepta de Neus Cuscó

Ingredients:
250 g sucre
3 ous
100 g de ‘mantega pomada’ o oli de gira-sol
1 iogurt natural
250 g farina de pastissos
1 sobre llevat Royal
1 taronja mitjaneta a trossos
1 polsim de sal
un grapat de pinyons
taronja confitada en almívar
Elaboració:
Batem el sucre i els ous fins que blanquegin. Hi afegim l’oli, el iogurt, la taronja a trossos petits i passats per la batedora (amb pell i tot, però sense llavors). A continuació, hi afegim la farina amb el llevat i el polsim de sal. Remenem la pasta de baix cap amunt, amb compte. Col·loquem la pasta en un motlle rectangular untat amb una mica de mantega. Piquem la pasta perquè s’escampi bé de sota i d’aquesta manera evitem que s’hi facin bombolles. La posem al forn. La fem coure a 180 graus, de 30 minuts a 40, depenent del forn. El forn no s’ha d’obrir durant els primers quinze minuts, fins al moment de mirar si la coca és cuita. Si l’escuradents surt net, ja és cuita.
Abans de treure la coca del forn, la pintem amb l’almívar de la taronja confitada, amb un pinzell. Hi posem les rodanxes de taronja en almívar que ja havíem preparat (consulteu recepta), els pinyons i sucre normal. Deixem refredar la coca. Un cop freda, la posem en una safata per dur-la a taula.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

EN EL ANTIGUO GURQUI

Llach y Bassas abren el bar de vinos El Tros-Vall Llach

El músico y el periodista se alían en un negocio que llevará el Priorat a Barcelona

•                                       

Albert Costa, enólogo de Vall Llach, bodega de Lluís Llach, y la periodista mariona Anglés, pareja de Antoni Bassas, en El Tros-Vall Llach.CARLOS MONTAÑÉS

Lunes,12 de junio del 201712:47CEST

Ferran Imedio@ferranimedio

EL PERIODICO

El músico y ahora diputado de Junts pel Sí Lluís Llach y los periodistas Antoni Bassas, Mariona Anglès han celebrado su amistad con más de un vino. Y ahora, lo harán con un negocio conjunto: un bar de vinos llamado El Tros-Vall Llach Barcelona. La pareja se ha asociado con el cantante, que posee la bodega Vall Llach (Porrera), para abrir en el local que antes ocupó el restaurante Gurqui (calle de Mallorca, 303). Este martes ha abierto tras varias semanas de obras.

La dirección enológica correrá a cargo de Albert Costa, enólogo Vall Llach e hijo del fundador de la bodega, cuya misión es "llevar el Priorat y el Montsant a Barcelona". Allí servirán vinos del Priorat y el Montsant. Podrá ser a granel, a copas (de todas las referencias que hay en la carta) o por botellas. Uno de los atractivos es que el cliente, con la ayuda de un sumiller, podrá hacer su propio ensamblaje con las barricas de las siete diferentes variedades de uva de la zona, embotellarlo y etiquetarlo de manera personalizada.

COMIDA SENCILLA

La comida será "básica y sencilla". "Somos un bar de vinos, no un restaurante", avisa Anglès, que servirá embutidos, quesos y platos fríos y semifríos como ensaladas, brandada de bacalao, con productos de proximidad e inspirados en la cocina del Priorat. Cómo no, con el vino presente en muchas propuestas, como algún plato acabado con reducción de vino, y postres como el melocotón con vino o el pan con vino y azúcar. Se podrá comer de 18.00 a 00.00 horas y los domingos, de 11.00 a 15.00.

El Tros-Vall Llach

Mallorca, 303. Barcelona.
Teléfono: 93 832 87 98.
Horarios: de martes a sábado, de 18.00 a 00.00 horas; domingo, de 11.00 a 15.00 horas.
Tipo de comida: bar de vinos.

En El Tros-Vall Llach, que estará abierto de martes a domingos, no solo habrá comida y bebida. También cultura. Valga como declaración de intenciones el piano que preside la pequeña sala. ¿Tocará Llach? "Tocaremos todos", sonríe Anglès, que promete todo tipo de actos culturales relacionados con el vino: conferencias, debates, recitales... Siempre "en pequeño formato".

Temas Restaurantes

HISTÒRIA

Sardenya, la germana injustament oblidada

Marc Pons
Tarragona. Diumenge, 18 de juny de 2017

EL NACIONAL.CAT



Sardenya i Cervera

Sardenya, l'illa situada a mig camí de Barcelona i Roma, és l'altra meitat de la fesomia catalana. Netament mediterrània. Enclavada al bell mig de la Mediterrània occidental, el “mar català” de l'almirall Roger de Llúria, té una llarga i injustament oblidada relació amb Catalunya, que es remunta als segles centrals de l'Edat Mitjana. Any 1157: Hug de Bas, nascut a Sardenya de pares de Cervera (Segarra), es converteix en jutge-rei d'Arborea, un dels quatre dominis en què estava dividida l'illa políticament. L'aparició dels cerverins Bas a l'illa de Sardenya no era fruit de la casualitat ,ni d'una fugida de nit i a les fosques. Revela que les oligarquies senyorials de l'illa practicaven un tipus de polítiques matrimonials que no eren diferents de les del continent. Els Lacon d'Arborea es van emparentar amb una nissaga catalana quan van casar el jutge-rei Barisó amb la cerverina Agalbursa, com anteriorment ho havien fet amb nissagues genoveses, provençals o llenguadocianes.

Mapa de Sardenya, per Jansonius. Principis del segle XVII

La nissaga catalana d'Arborea
I cap a Arborea que hi falten mans. Agalbursa es va endur una germana, un cunyat i una bona colla de criats i de minyones. Una pràctica habitual que tenia relació amb la vella dita “allà on vagis, que dels teus n'hi hagi”. I si no, emporta-te'ls. Barisó i Agalbursa no van tenir descendència i a la mort del sard, la catalana, que era una entusiasta de les intrigues de palau, va aconseguir associar el seu nebot Hug (fill de la germana en la diàspora) al govern de Pere, primogènit d'un primer matrimoni del difunt jutge-rei. Amb la mort del vell Barisó es va confirmar la societat nebot-tia contra Pere, dedicada a arrossegar-li la cadira i a segar-li l'herba sota els peus, que va tenir resultats immediats:  van forçar el casori de l'hereu d'Hug -el nebot imposat- amb la pubilla de Pere -l'hereu arrabassat. Amb el plançó de la parella oportunament enllaçada, s'iniciaria la dinastia Cervera-Lacon que governaria Arborea amb total independència, fins a la conquesta militar catalanoaragonesa de 1324-1325.
Els Berenguer-Aragó, reis de Sardenya
L'existència dels Bas de Cervera a Arborea no explica que el pontífex Bonifaci VII coronés rei de Sardenya Jaume II de Barcelona i d'Aragó (1297). Aquella acció s'explica en el context d'un llarg conflicte que enfrontava les corones catalanoaragonesa i francesa pel control de la Mediterrània. El regne de Sicília havia passat a l’òrbita política de Barcelona pel matrimoni del comte-rei Pere II amb Constança, hereva al tron de Palerm (1282). I l'almirall Roger de Llúria havia derrotat els francesos a Malta (1283) i a Nàpols (1284). Amb aquests elements, el pontífex va arbitrar una pau -suplicada de genolls pels Anjou- que se saldava amb una sonada victòria catalanoaragonesa, una humiliant derrota francesa i un curiós benefici -comissió per la gestió, tal vegada- per a l’àrbitre del conflicte. Sicília passaria a ser domini de la Santa Seu. I Sardenya, un trencaclosques de reialmes independents que França ambicionava, passaria a ser domini dels Berenguer-Aragó

Vestuari tradicional

La invasió catalana
Allò de “paraula de català és igual avui que demà” no devia ser la divisa de la cancelleria de Barcelona. Si més no, la de Jaume II, fill de Pere i de Constança. Sicília va continuar políticament vinculada a Barcelona i Sardenya va ser incorporada al domini patrimonial dels Berenguer-Aragó. En aquest punt és on, de nou, entren en joc els Cervera-Lacon. Inicialment com a col·laboradors de la nova dominació i més endavant com a ferms opositors al que s'havia convertit en un espoli del poder a les classes oligàrquiques autòctones. Sardenya es va convertir en un autèntic vesper, el “Vietnam” medieval dels catalanoaragonesos, que enfrontava les noves classes dominants, llavors considerades invasores, aliades amb les oligarquies locals de la part sud i oriental de l'illa, que preferien els catalans als francesos, amb les de la part central i occidental de l'illa, que no volien sentir a parlar ni de Barcelona, ni de París, ni de Roma, i ni tan sols de Gènova o de Pisa.
Sardenya, tomba de la dinastia catalana
El camí de la història -el destí, en diuen alguns- conté giravolts misteriosos. Sardenya va ser la tomba dels Berenguer-Aragó. I Sicília, la seva darrera esperança. Martí el Jove, l’últim príncep hereu de la dinastia Barcelona-Aragó, va trobar prematurament la mort en la campanya militar de Sardenya. Any 1409. Seria Martí el Jove qui aconseguiria pacificar-la -que vol dir, dominar-la- després de vuit dècades de guerra. Moriria d’èxit a causa d'unes febres, probablement terçanes, malgrat que algunes fonts relacionen la seva defunció amb l’obsessiva afició que tenia per les dames -no les del joc de taula. En la seva castissa singladura havia tingut ocasió d'engendrar diversos hereus legítims, que no l'havien sobreviscut, i il·legítims. El comte-rei Martí l'Humà, pare del  castís Martí el Jove, va intentar sense èxit de legitimar Frederic, la darrera esperança dels Berenguer-Aragó abans de la tragicomèdia de Casp, que era fill del príncep i de la seva amant siciliana Tàrsia Rizzardi.

Vista de l'Alguer. Principis del segle XIX

La pau de plom
A partir de Martí el Jove, l'illa va entrar en una llarga pau de plom que es va perllongar fins al 1714. Durant aquest període, la relació entre la societat catalana, és a dir, la formada per catalans, valencians i mallorquins, i la sarda va ser molt intensa. I beneficiosa per a les oligarquies autòctones. Les elits  sardes es van mesclar amb els les classes funcionarials i mercantils catalanes establertes a l'illa. El català es va convertir en la llengua de la cultura, dels negocis i de la judicatura. En canvi, no ho va ser tant -més ben, dit no ho va ser gens- de les classes més humils. La societat sarda havia resistit relativament bé el procés de feudalització que, a partir de l'any 1000, s'havia acabat imposant arreu d'Europa. Els pagesos i els pastors de Sardenya estaven sotmesos a un règim senyorial que no era cap meravella, però no contenia els elements de violència del feudalisme. Per la seva banda, els catalans, amb la col·laboració entusiàstica de les oligarquies locals, van obrir portes i finestres a la pesta feudal.
La correspondència històrica
Sardenya quedava definitivament incorporada al sistema europeu just quan el model havia entrat en una profunda crisi. No sabrem mai del tot què hauria passat si Sardenya hagués pogut conservar la bombolla que l'aïllava. El que si que sabem és que Castella, construïda amb un règim similar, va resistir bé la crisi feudal. I que es va ensorrar estrepitosament quan Europa remuntava els efectes d'aquella crisi global. I també sabem que, des de la conquesta de Martí el Jove, Sardenya va viure -durant tres segles- un seguit de revolucions antifeudals que, sorprenentment, tenen la correspondència a Catalunya. Més enllà de la unió dinàstica hispànica -amb el matrimoni dels Reis Catòlics-, Sardenya va estar vinculada políticament, socialment, culturalment i econòmicament a la corona d'Aragó, especialment amb Barcelona i València. Fins que el 1714, el primer Borbó hispànic la va regalar als Habsburg a canvi que abandonessin els catalans a la seva sort.

Ajuntament de l'Alguer

Camins diferents
Va ser a Utrecht, en les negociacions per posar fi al conflicte de Successió hispànic. Però com havia passat quatre segles abans, en l'arbitri del pontífex Bonifaci VII, la societat sarda no hi va poder dir res. Sardenya, poc després, passaria al domini dels ducs independents de la Savoia piemontesa, embrió del futur regne d'Itàlia. Però el català continuaria sent la llengua de les elits -dels negocis, de la cultura i de la judicatura- fins ben entrada la centúria del 1800. Unes elits que tenien un fort component familiar d'origen català. Sobretot a la part sud i oriental de l'illa. I l'Alguer, a la part occidental, repoblada completament amb catalans del Camp de Tarragona i del Penedès durant les guerres de la centúria del 1300, continuaria sent una ciutat catalanoparlant fins a l'actualitat. El domini més oriental de la llengua catalana. L'illa esquitxada de pobles i de paisatges que recorden les comarques catalanes del Priorat, de la Segarra o del Berguedà. Sardenya, la germana injustament oblidada.

Fonts de les fotos: 1 i 5, Viquipèdia; 2 i 4, arxiu d'El Nacional, i 3, Wikimedia Italia

Societat > Esports

VÍDEO: Le Monde publica una entrevista a Kilian Jornet amb imatges espectaculars de l’ascensió a l’Everest

El diari destaca que Jornet va fer l'ascensió dues vegades la mateixa setmana sense cordes i sense oxigen

---

Per: Redacció

17.06.2017  12:41

Vilaweb

Le Monde ha publicat una entrevista en vídeo a Kilian Jornet amb imatges espectaculars de l’ascens de l’atleta a l’Everest. El prestigiós diari francès recorda que Jornet va fer la gesta d’escalar la muntanya més alta del món dues vegades la mateixa setmana sense oxigen ni cordes.
El diari també destaca que l’ascensió de Jornet és la ruta més difícil del Nepal i que ell ho va fer en disset hores, mentre que habitualment es necessiten entre tres i cinc dies d’escalada.
Podeu veure l’entrevista completa:

Més informació

• Kilian Jornet: ‘Allà dalt no tens ningú que et digui que al·lucines’

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

Everest

Kilian Jornet

Baiget afirma que Catalunya seria "el novè país de la UE amb més exportacions per càpita"

El conseller d’Empresa i Coneixement indica que estaria per sobre de Suècia, Finlàndia, Itàlia o França

per ACN 15/06/2017 

elMón                                               

El conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget | ACN

Jordi Baiget, conseller d’Empresa i Coneixement, ha afirmat aquest dijous que Catalunya seria "el novè país de la Unió Europea amb més exportacions per càpita" en un acte amb empresaris al World Trade Center de Barcelona. Baiget suma les vendes a l’Estat espanyol (segons dades de C-Intereg) i a la resta del món (dades del Ministeri d’Economia i Competitivitat) per assegurar que les exportacions de Catalunya assolirien els 103.944 milions d’euros aquest 2016, 13.955 euros per càpita. La mitjana europea és de 9.515 euros. Així, el conseller ha assegurat que si Catalunya tingués la condició de país se situaria per sobre de Suècia, Finlàndia, Itàlia, França o Portugal. En aquesta llista, l’Estat espanyol se situaria en la posició 22.

El conseller d’Empresa i Coneixement ha subratllat que tot plegat és gràcies al "protagonisme" de les empreses, “que han picat pedra durant molt anys”. En aquest sentit ha recordat que l’any passat les exportacions “van créixer un 2%” i van assolir un “rècord històric”. Actualment una de cada tres empreses exportadores regulars de l’Estat espanyol –és a dir, que han exportat els darrers quatre anys de manera consecutiva- és catalana, i Baiget ha insistit que cal aconseguir que les "noves empreses exportadores acabin esdevenint regulars”. El conseller també ha considerat “imprescindible avançar en el binomi innovació-internacionalització”, ja que “les empreses que exporten són alhora les més innovadores”.

L’acte d’aquest dijous ha posat el punt i final a la 24a edició de la Setmana de la Internacionalització d’ACCIÓ, que ha comptat enguany amb la participació de més de 900 empresaris i professionals catalanes. Des de dilluns, els empresaris catalans s’han reunit amb els 39 directors de la xarxa d’Oficines Exteriors de Comerç i d’Inversions al món amb l’objectiu d’informar-se sobre els mercats on el seu producte o servei té més oportunitats de negoci, rebre assessorament per dur a terme un projecte a l’exterior, trobar socis per fer projectes d’innovació internacional i analitzar els millors instruments per finançar els seus processos d’internacionalització. En aquest sentit, els mercats que han despertat més interès a l’empresa catalana han Mèxic, Alemanya, França, Regne Unit, la Costa oest dels Estats Units, Xile i el Japó, principalment.

A banda d’aquestes entrevistes, els empresaris catalans han conegut les possibilitats d’internacionalització de nous sectors i mercats emergents a través de seminaris temàtics sobre les oportunitats de negoci a l’Àfrica Oriental i en àmbits com les licitacions internacionals, l’alimentació personalitzada i saludable i l’ecoinnovació.

Cultura > Mitjans de comunicació

Com han explicat l’anunci del referèndum els mitjans espanyols?

Tots han recollit la notícia i ho han acompanyat d'opinions i anàlisis especials

---

Per: Redacció

09.06.2017  17:22

La premsa espanyola en bloc s’ha fet ressò de l’anunci de la pregunta i la data del referèndum del govern català. En alguns casos, en les respectives edicions digitals, la notícia ha quedat relegada en un segon lloc, per darrere de les eleccions britàniques, com és el cas d’El Mundo i La Razón. D’entre les notícies centrals de tots els mitjans, possiblement les més bel·ligerants són les de l’ABC, que qualifica el referèndum d’il·legal, i la d’El Confidencial, que parla de rebel·lió.

• El País: Puigdemont anuncia para el 1 de octubre el referéndum sobre la independencia 

• ABC: Puigdemont anuncia que el referéndum ilegal se celebrará el 1 de octubre

• El Confidencial: ‘¿Está usted de acuerdo con un Estado independiente en forma de República?’

• El Español: ‘¿Quiere que Cataluña sea un estado independiente en forma de república?’
• Eldiario.es: Puigdemont anuncia el referéndum sobre la independencia de Catalunya para el próximo 1 de octubre

• El Mundo: Puigdemont llama a los catalanes a votar el 1 de octubre si quieren una república catalana independiente

• La Razón:  El referéndum sobre la independencia de Cataluña será el 1 de octubre
• Público: “¿Quiere que Catalunya sea un Estado independiente con forma de república?”

Opinions, interactius i editorialsA banda de la notícia de l’anunci de la data i la pregunta, tots els mitjans publiquen texts de suport en forma d’opinió, reportatge i editorial que carreguen durament contra el moviment del govern català. Un dels més contundents, el que ha escrit José Antonio Zarzalejos a El Confidencial: Fecha y pregunta para un “golpe de Estado” (evocación de 1931 y 1934). El periodista compara l’anunci del referèndum amb el ‘fracàs històric’ que van protagonitzar Francesc Macià i Lluís Companys el 1931 i el 1934, respectivament: ‘El president de la Generalitat sap, com sabia Macià el 1931 i Companys el 1934, que la seva iniciativa està abocada al fracàs, però en ell sembla Puigdemont i els que li secunden trobar sortida al laberíntic procés sobiranista que ha anat perdent adeptes i col·laboracions al llarg del seu desenvolupament’.
I insinua una resposta de força del govern espanyol que considera ‘necessària’: ‘Es tracta de provocar l’estat perquè mostri les seves facultats més desagradables –per necessàries que puguin ser– i poder armar un discurs victimista més endavant que redimeixi a aquests polítics insensats de la seva banalitat irresponsable’.
El Mundo, per la seva banda, ha elaborat un interactiu especial amb motiu del dia d’avui en el qual repassa els moments clau del procés, el qual titlla de ‘deriva secessionista’.
L’edició catalana d’El País ha publicat un editorial especial del seu director, Lluís Bassets, titulada Final de legislatura. Assegura, com s’intueix en el titular, que l’acte d’avui és el preludi d’unes eleccions anticipades perquè, segons que diu, ‘el referèndum no es farà’. I més tard ho repeteix: ‘Si no hi ha referèndum, que no n’hi haurà, no serà culpa seva’, en al·lusió a Puigdemont.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

Referèndum 2017

 Món

L’anunci de la data i la pregunta del referèndum fa impacte en la premsa de tot el món

Mitjans de tot el món es fan ressò de la data i la pregunta

---

Per: Redacció

09.06.2017  11:37

Vilaweb

L’anunci de la data i la pregunta del referèndum ha aixecat molta expectació al país, però també a l’estranger. Poc abans de dos quarts d’onze del matí, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha comunicat la data –1 d’octubre– i la pregunta –’Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?’. La premsa internacional no ha trigat gens a fer-se’n ressò. Us oferim un recull de mitjans de tot el món.
Le Monde: ‘El president del govern de Catalunya anuncia un referèndum l’1 d’octubre’

Notícies del dia

Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu

The Guardian: ‘Catalunya convoca un referèndum d’independència a l’octubre’

Al-Jazeera: Catalunya anuncia un referèndum d’independència l’1 d’octubre

Euronews: ‘Catalunya anuncia un referèndum d’independència’

The Washington Post: ‘El líder regional de Catalunya escull l’1 d’octubre per fer un referèndum per a separar-se d’Espanya, tot i l’oposició del govern central’

Reuters: ‘Catalunya farà el referèndum d’independència d’Espanya l’1 d’octubre‘

Miami Herald: ‘Catalunya apuja el to del desafiament separatista amb un referèndum l’1 d’octubre‘

La Repubblica: ‘Catalunya desafia Madrid: referèndum d’independència l’1 d’octubre’

Le Figaro: ‘Catalunya: referèndum independentista l’1 d’octubre’

The Nation: ‘Catalunya convoca un referèndum per a separar-se d’Espanya’ 

France Info: ‘Catalunya organitzarà un referèndum sobre la independència l’1 d’octubre’

RTBF: ‘Catalunya anuncia un referèndum independentista l’1 octubre’

The New York Times: ‘Catalunya convoca un referèndum d’independència d’Espanya l’1 d’octubre’

La Stampa: ‘El govern català: el primer d’octubre, referèndum d’independència’

Politico: ‘Catalunya farà un referèndum d’independència l’1 d’octubre’

Corriere della Sera: ‘Catalunya desafia Madrid: referèndum l’1 d’octubre’

Sputnik: ‘El president de Catalunya convoca un referèndum sobre la independència de la regió l’1 d’octubre’.

Libération: ‘Malgrat la prohibició, el president català anuncia un referèndum independentista l’1 d’octubre’

Irish Times: ‘Catalunya anuncia l’1 d’octubre com la data del referèndum d’independència’

BBC: ‘Catalunya planeja a l’octubre un referèndum d’independència desafiant Espanya‘

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

Referèndum 2017