L’extraordinària oferta de renovació que li hauria fet el City a Guardiola
Segons el ‘The Sun’, el conjunt de
Manchester ha demostrat que confia en el seu projecte amb un suculent
contracte per als pròxims cinc anys
per Redacció
El Manchester City sap valorar el que té. El conjunt masculí citizen ha completat una temporada històrica en aconseguir el seu primer triplet anglès (Premier, FA Cup i Copa de la Lliga) i fer-ho amb un estil de joc que ha tornat a meravellar a Europa i té molt clar que bona part de l’èxit es deu a l’aportació de Pep Guardiola. Tant és així que, encara que al català li queden dos anys més de contracte, a les oficines mancunianes ja s’està preparant un nou contracte per al de Santpedor.
Segons el The Sun, els dirigents del City li haurien fet una
oferta de renovació al català molt més que suculenta. El club de
Manchester vol ampliar tres anys més el seu vincle amb Guardiola i està
disposat a pagar-li 114 milions d’euros per les cinc temporades que
seurà a la banqueta local de l’Etihad Stadium si ho accepta.
Anualment, l’extècnic del Barça i del Bayern passaria a cobrar gairebé
23 milions d’euros per curs, uns sis més dels que ingressa en
l’actualitat.
El mitjà de comunicació en qüestió no ha informat sobre la reacció de
Guardiola a la proposta, però la realitat és que el català sempre ha
dit que al Manchester City se sent molt còmode i tranquil. Els directius
sempre han confiat en ell més enllà dels resultats i només l’ombra de
la possible expulsió de la Champions podria condicionar-ho tot
negativament. Ell, en la roda de premsa posterior a la consecució de la
FA Cup a Wembley, va deixar clares les seves intencions: “No sé
quantes vegades ho haig de dir. No me n’aniré a Torí ni a Itàlia tot i
la marxa d’Allegri de la Juventus. Estic satisfet treballant en aquest
club amb la gent que hi ha aquí. Així és com em sento en l’actualitat, encara que el futbol canvia molt”.
Ara fa un any i set mesos que el president Puigdemont, al costat de
quatre consellers del govern de Catalunya, es va haver d’exiliar a
Bèlgica davant la certesa que Espanya, com va fer tot seguit amb l’altra
meitat del govern, volia empresonar-lo i imposar-li una condemna de 25
anys sota l’acusació d’haver comès el delicte més aberrant, més abjecte,
més infame i ignominiós que pot cometre un president demòcrata: posar
les urnes al servei dels ciutadans. Per això, a més d’empresonar-lo,
volien tractar-lo com un reu de l’època medieval i sotmetre’l a tota
mena de vexacions a la plaça pública no sols amb la voluntat d’escarnir
la seva persona, també la seva figura presidencial i, alhora, humiliar
Catalunya. Exactament el mateix que el Règim anterior havia fet quan va
empresonar el president Companys. Catalunya és la nació més fuetejada perquè es la nació que mai no han pogut sotmetre,
és la nació que, com deia el gran Francesc Pujols, quan creuen que ja
la tenen morta i enterrada, sempre sobreviu als seus il·lusos
enterradors.
No cal enumerar les barbaritats que Espanya i els partits
nacionalistes espanyols (PP-PSOE-Vox-Ciudadanos) han arribat a dir i a
fer al llarg d’aquests darrers dinou mesos per apaivagar la immensa
ràbia que els provoca que, a més de no poder engarjolar-lo, el president
Puigdemont es mogui lliurement per Europa, doni conferències de premsa i
posi en evidència davant de tot el món que Espanya és un Estat que
viola sense escrúpols els drets fonamentals. No hi ha res que tregui tant de polleguera Espanya com la internacionalització de la causa catalana.
S’entén, però. Tota dèria totalitària, covarda de mena, necessita
opacitat per martiritzar impunement. Aquesta és la raó per la qual han
intentat torpedinar la candidatura europea del president Puigdemont.
Però s’han estavellat contra la tossuda realitat de la mateixa manera
que, amb la cua entre cames i a corre-cuita, van haver de retirar
l’ordre de recerca que havien dictat contra ell.
El president Puigdemont és una persona íntegra, amb
uns valors humanístics de fraternitat universal que pot fer una tasca
extraordinària a Europa en diverses direccions. D’una banda, per
denunciar que la ideologia de Vox, PP i Ciudadanos, que és una ideologia
d’ultradreta, ultranacionalista i xenòfoba, constitueix una amenaça per
a les llibertats i la consecució d’una veritable Unió Europea. De
l’altra, per la immensa càrrega simbòlica que té que la veu del
president Puigdemont, un president forçat a l’exili per un règim
autoritari, pugui sonar forta i clara al Parlament Europeu. La Unió
Europea, tal com és ara, un club privat controlat per una dreta abjecta i
per una colla de personatges sinistres, entre els quals Jean-Claude
Juncker, Antonio Tajani o Margaritis Schinas, està abocada a la
desintegració. Representen el pitjor d’Europa i un càncer per a la
coexistència pacífica dels pobles. Ells decideixen quin poble té dret a
ser i quin no en té, ells decideixen quin pobles són ‘superiors’, és a
dir, els seus, i quins pobles són inferiors, és a dir, el poble català. I
aquesta infàmia la financem nosaltres. Som nosaltres els qui mantenim
aquesta colla de vividors impermeables a les terribles realitats socials
del seu entorn.
Cap ni una de les aberracions que està cometent Espanya amb
Catalunya seria possible sense aquesta Unió Europea indigna del seu nom.
És la Unió Europea que es mostra absolutament indiferent davant el
règim dictatorial encobert espanyol, un règim que ha embogit, en
sentir-se impune, i que persegueix i empresona la dissidència, que manté
entre reixes durant anys persones innocents sense cap sentència, que
fabrica proves falses a través de les clavegueres de l’Estat per
incriminar opositors, que organitza judicis farsa en què els testimonis
de la fiscalia reciten un per un, fil per randa, un mateix manual ple de
falsedats, que talla i limita la participació dels advocats defensors,
que prohibeix l’exhibició audiovisual de les proves que desemmascaren
les mentides dels qui cometen perjuri, que obliga el president de
Catalunya i la meitat del seu govern a exiliar-se per salvaguardar la
veu del país a l’exterior i que viola la integritat física de la
ciutadania obrint caps a cops de porra per mitjà de les seves forces
policials.
El president Puigdemont és la gran bèstia negra de l’Estat espanyol,
perquè no sols ha deixat en ridícul els serveis d’intel·ligència que
l’espiaven, sinó que ha esdevingut un símbol de la lluita pacífica,
democràtica i tenaç per les llibertats. L’odi de l’Estat espanyol al
president Puigdemont té un fons molt profund de ràbia, de despit i de
fatxenderia burlada, sí, però també de por, de por per l’engrandiment de
la seva figura i de tot el que això significa. Observo amb atenció
diverses fotografies actuals del president Puigdemont i les comparo amb
altres de fa només dos anys i hi veig un canvi que no es correspon al
pas d’un grapat de mesos. El seu rostre, tot i el somriure i la
bonhomia permanents que l’acompanyen, reflecteix el pes immens que
suposa el lloc on l’ha situat la vida i que difícilment podia imaginar quan era l’estimat batlle de Girona.
Ara, però, no són només gironins, els qui us estimen, president; ara us estimen milers i milers de catalans de tot arreu,
catalans que estan al vostre costat, que us agraeixen la perseverança i
que saben que la vostra elecció com a eurodiputat, al capdavant de la
llista de Lliures per Europa, constituirà una derrota espectacular de
l’Estat espanyol en la seva encegada, irracional i virulenta obsessió
per emmordassar la veu de Catalunya al món. Us odien, sí, però en la
mesura del seu odi hi ha la prova de la vostra grandària. Us odien
perquè sou lliure, president; us odien perquè camineu lliure per Europa.
Ingredients: (per a quatre persones) 4 pebrots vermells rodons
200 g de carn magra picada
200 g de carn de vedella picada
1 ceba grossa
4 alls tendres
2 ous
50 g de formatge parmesà ratllat
sal, pebre negre, oli
Elaboració: Posem oli a la paella i fregim les carns. A mitja cocció, hi afegim
la ceba i els alls tallats petits. Ho salpebrem. Tapem la paella i
deixem que s’acabi de coure a foc lent.
Amb el foc apagat, hi afegim els dos ous batuts, ben remenats, perquè no quallin.
Rentem bé els pebrots, els netegem de dins i els omplim amb el farcit de carn que tenim preparat.
Els posem en una safata al forn, a 200°, amb un raig d’oli per sobre i formatge ratllat. Courem els pebrots uns trenta minuts.
Els presos fan penetrar al Congrés l'excepcionalitat política catalana
Marta Lasalas Foto: Efe
Madrid. Dilluns, 20 de maig de 2019
2 minuts
Enmig de fortes mesures de seguretat i una expectació enorme, Oriol Junqueras,
Josep Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull han entrat avui al Congrés per
formalitzar la seva acreditació com a diputats. Els nous parlamentaris
han arribat custodiats de la presó de Soto
del Real i han realitzat tots els tràmits acompanyats en tot moment
d'estreta vigilància policial. L'excepcionalitat catalana ha penetrat a
les Corts espanyoles, que ara hauran de decidir què fan amb els seus
nous membres després que el Suprem ha deixat clar que no pensa demanar
el suplicatori i ha passat la pilota a la Mesa que es constituirà demà.
No se sabia ni com ni a quina hora arribarien, però passades les deu
del matí, els quatre diputats electes s'han presentat a la sala Lázaro de Dou per formalitzar els tràmits. A l'interior hi havia en aquell moment l'exministre Rafael Catalá i el diputat d'IUAlbertoGarzón.
Quan han sortit de l'ascensor els esperaven els diputats de JxCat, ERC i Bildu,
que els han acollit amb aplaudiments i els han acompanyat a la sala.
Entre d'altres, hi havia els republicans Gabriel Rufián, Joan Capdevila
i Gerard Gómez de Moral; els membres de JxCat Laura Borràs, Míriam
Nogueras, Sergi Miquel i Josep Lluís Cleries, i Jon Iñarritu i Marian
Beitialarrangoitia de Bildu. També l'exdiputat i coordinador de les
defenses de JxCat Francesc Homs.
Els presos no estaven autoritzats a fer cap reunió ni declaracions al
Congrés. Únicament i exclusivament formalitzar la seva acreditació.
Això no obstant, Junqueras ha aprofitat el moment per publicar un vídeo a través del seu compte de Twitter.
Dins de la sala, els nous diputats no s'han limitat a formalitzar
les acreditacions. Els companys de grup els han portat cafè i entrepans
de pernil del bar del Congrés.
Mentre els presos seguien els tràmits, s'ha tancat l'accés de la
premsa al passadís que dona accés a la sala. A escassos metres, just al
davant, es reunia la diputació permanent de la Cambra que, entre altres
qüestions, ha de decidir sobre com es farà la constitució del Congrés de
demà.
Els presos han rebut la seva cartera com a diputats i el material que
els correspon per treballar, però ho han hagut de deixar tot als seus
companys de grup perquè no els està permès introduir-ho a la presó. El
Congrés no els ha lliurat ni l'ordinador ni el mòbil que han rebut la
resta de membres de la Cambra.
En poc més d'una hora, un cop formalitzades les declaracions
pertinents i després de fer la fotografia oficial, han acabat els
tràmits i han tornat a desaparèixer per l'ascensor per on havien
arribat.
"El que és lamentable, tenint en compte que tenen els seus drets
intactes amb una acta que els garanteix la immunitat, és que hagin hagut
de marxar per tornar a la presó de Soto del Real fins demà al matí quan tornin a l'hemicicle", ha lamentat la diputada Laura Borràs, en declaracions posteriors.
L'exemplar resposta de Guardiola en ser preguntat pel triplet: "El femení ja ho ha fet"
El Nacional Foto: EFE
Barcelona. Dissabte, 18 de maig de 2019
1 minut
Pep Guardiola té l'opció de fer una temporada històrica. L'entrenador català ja ha aconseguit la segona Premier consecutiva i la Copa de la Lliga, i aquest dissabte té una nova oportunitat per sumar un nou títol i fer el triplet domèstic. El Manchester City disputa aquest dissabte a les 18.00 hores la final de la FA Cup contra el Watford.
Si el City aconsegueix imposar-se a l'equip de Deulofeu, seria la
primera vegada a la història que un equip pot guanyar tots els títols a
Anglaterra. "La primera vegada en el futbol masculí, el femení ja ho ha
fet", recorda Guardiola en la roda de premsa prèvia al matx.
I és que el Manchester City femení va guanyar en la temporada
2016/2017 el triplet domèstic amb la Women's Super League, la Women's FA
Cup i la FA WSL Continental Cup.
El City de Guardiola destrossa el Watford i signa un triplet anglès històric (6-0)
Pau Cusí Foto: EFE
Barcelona. Dissabte, 18 de maig de 2019
2 minuts
Pep Guardiola no es cansa mai de guanyar. Aquest dissabte, el seu Manchester City s'ha proclamat campió de la FA Cup
després de derrotar el Watford de Gerard Deulofeu gràcies als gols de
David Silva, Kévin de Bruyne i Raheem Sterling i Gabriel Jesús per
partida doble (6-0).
EFE
Amb aquest triomf, el tècnic de Santpedor bat tots rècords
d'Anglaterra, i és que fins ara cap equip havia aconseguit guanyar la
Premier League, la Copa de la Lliga i la FA Cup en una mateixa
temporada.
Silva obre la llauna
Guardiola ha sorprès a Javi Gracia, el seu homònim al Watford, i a la
seva pròpia afició alineant Gabriel Jesús en la posició del Kun Agüero.
En el darrer partit de la temporada, el punta argentí s'ha quedat a la
banqueta juntament amb De Bruyne o Lero Sané.
L'encarregat d'obrir la llauna, però, no ha estat el davanter
brasiler. David Silva ha marcat el primer gol del partit en el minut 26
després d'aprofitar una assistència amb el cap de Sterling. El Watford
s'havia pogut avançar minuts abans gràcies a Roberto Pereyra, però
Ederson ha aturat el seu xut i a partir d'aquest moment el duel s'ha
tenyit de blau cel.
13 minuts. Aquest és el temps que ha tardat el City en tornar a batre
Heurelho Gomes, aquest cop gràcies a Gabriel Jesús. El brasiler, sense
gaire angle, ha perforat la porteria dels groc-i-negres fent valer una
gran passada de Bernardo.
Festival skyblue
Amb el partit gairebé sentenciat, el Watford ha hagut d'arriscar per
buscar l'empat i ho ha pagat molt car. El City de Guardiola és una
màquina pràcticament perfecta i mai té pietat. Amb un joc de posició
excels, el conjunt skyblue s'ha proposat guanyar el títol per la porta gran.
Quan s'havia disputat una hora de partit De Bruyne ha culminat un
contraatac letal amb molta sang freda. En una jugada molt similar 8
minuts després, Gabriel Jesús ha tornat a mullar i ha enfonsat de manera
definitiva el Watford. El City, però, volia més sang. En els minuts 83 i
87 Sterling s'ha unit a la festa amb dos dianes que ja són història de
la competició, de Wembley i del futbol en general.
Guardiola suma el seu 27è títol -el 6è a Anglaterra- i demostra que, encara que alguns ho vulguin negar per ser independentista, és el millor entrenador del món.
