Els beneficis de la dieta mediterrània, a la que hi ha el vi, depenen de cada persona
Ho diu un estudi de Hospital del Mar que
ho han comprovat servint vi blanc a diverses persones per comprovar-ne
el beneficis, però segons el perfil genètic en té uns o uns altres
per ACN
dimecres, 18 de desembre 2019 -
13:20h
VADEVI
Els
beneficis de la dieta mediterrània depenen del perfil genètic de cada
persona, segons un estudi liderat per investigadors de l'Institut
Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques publicat a la revista 'Free Radical Biology and Medicine'.
La recerca ha comprovat com cada individu es beneficiava de forma
diferent de la ingesta de la mateixa quantitat d'un antioxidant natural,
el tirosol, present, entre d'altres, al vi blanc.
Això
obre la porta a una personalització de les quantitats recomanades dels
productes que formen part de la dieta mediterrània. En concret, s'ha
administrat a un grup de 32 persones amb alt risc de patir una malaltia
coronària un antioxidant present en diversos aliments. L'han pres durant tres períodes de quatre setmanes.
En el primer període, durant els àpats havien de beure aigua; en el segon, una cop de vi blanc pobre en fenols, i en el tercer, una copa de vi blanc suplementada amb una càpsula amb una dosi de tirosol,
un compost que està present de forma natural a l'oli d'oliva, al vi o a
la cervesa. Aquesta substància té una capacitat antioxidant limitada,
però en ser ingerida es transforma en l’organisme en hidroxitirosol, amb un potent efecte antioxidant.
En
un de cada tres participants no es van observar els efectes
beneficiosos esperats, donat que el seu organisme i metabolisme no eren
prou eficients en aquest procés i no en treien gairebé profit. Això es
deu a la presència de determinades mutacions genètiques que afecten la seva capacitat per convertir el tirosol en hidroxitirosol.
Els resultats del treball porten a plantejar la possibilitat d'adaptar les recomanacions d’ingesta dels aliments de la dieta mediterrània a la capacitat de cada individu d'aprofitar les substàncies positives que aporten.
Màxima expectació pel saló que comença
aquest dilluns amb la presència de més de 550 empreses i que vol ser
l'aparador del vi català i espanyol al món
per Ramon Francàs
divendres, 31 de gener 2020 -
12:00h
VADEVI
Al
recinte firal de Montjuïc (pavelló 8) s’inicia dilluns, amb esperances
però entre ombres, la nova etapa del saló de vins d’Alimentaria
Exhibitions. S’independitza enguany d’Alimentaria canviant de nom: Intervin es converteix en la Barcelona Wine Week (BWW).
El canvi s’ha fet per la preocupant deriva a la baixa d’aquest saló en
els darrers anys. En aquesta primera edició, però, només han omplert un
dels dos pavellons previstos, i molts cellers s’han queixat de
desorganització i que s’ha anat massa a darrera hora. Veuen que
la nova fira neix coixa (des de la patronal Associació Vinícola Catalana
es volia que “es respirés vi” durant tota una setmana a Barcelona), i
fins i tot hi ha qui tem que la BWW acabi convertint-se en la Madrid
Wine Week en un futur no llunyà. A més, alguns destacats
sectors del món del vi a Catalunya s’han sentit exclosos. Cellers
catalans que prefereixen mantenir l’anonimat lamenten que no se’ls
presentés la BWW fins poc abans de les passades vacances d’agost de
l’any passat, i que no coneguessin quin estand se’ls assignava fins el
12 de desembre de l’any passat. Això ha provocat, tenint en compte que
hi ha hagut de per mig les vacances nadalenques, que han tingut poc més
d’un mes per preparar el seu estand, la qual cosa consideren que és
“greu”. També lamenten que no se’ls hagi informat de quines han estat
les accions comunicatives i de promoció que ha previst l’organització.
La presentació de la Barcelona Wine Week a Madrid va comptar amb la presència de diverses personalitat del món del vi | BWW
La BWW s’inaugurarà a les 12 del migdia d'aquest dilluns per part de la consellera d'Agricultura de la Generalitat, Teresa Jordà. Estarà acompanyada per José Miguel Herrero, director general de la Indústria Alimentària del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació; José Luis Bonet, president de la Cambra de Comerç d'Espanya;Miguel
A. Torres, president de la Federació Espanyola del Vi; i de Javier
Pagés, president del saló i del Consell Regulador de la DO Cava.
Segons l’organització, “les principals empreses, institucions i
organismes del sector en l'àmbit nacional participaran a Barcelona Wine
Week”. Hi ha, però, absències força destacades. S’afirma que la gran majoria de les comunitats autònomes estaran representades, així com 40 DO’s de tot el territori. Per superfície contractada i nombre d'empreses expositores, Catalunya és la comunitat autònoma amb més presència, seguida de Castella i Lleó, la Rioja, Euskadi i Navarra. Més de 550 empreses participaran al saló fins el dimecres dia 5 de febrer. L'espai
expositiu estarà organitzat en dos grans àrees: la principal, BWW
Lands, que reuneix als cellers organitzats per denominacions d'origen i
altres segells de qualitat, així com als vins ecològics i biodinàmics, i
BWW Groups & Complements, on es troben grans grups cellerers al
costat d'empreses que ofereixen equips, accessoris i serveis orientats
al sector. Així mateix, en el saló hi haurà representats els
destil·lats, dins de l'espai Barcelona Cocktail Art.
La BWW subtitueix Intervin que se celebrava en el marc d'Alimentaria i vol ser l'aparador del vi català i espanyol al món
Mitjançant el programa BWW Hosted Buyers -que compta amb el suport de ICEX-, el
saló ha convidat a prop de 300 professionals internacionals d'alt
nivell procedents de 50 països considerats estratègics pel sector,
encapçalats pels Estats Units, Alemanya, Xina-Hong Kong, Canadà, Regne
Unit, Suècia, Rússia, Dinamarca, Colòmbia i els Països Baixos. Cadascun
d'aquests compradors especialitzats i interessats en el mercat
espanyol -dels quals més del 50% facturen més de 2 milions d'euros a
l'any- realitzarà un mínim de deu reunions amb els expositors
seleccionats. Així mateix, l'organització del saló ha convidat a 1.000 compradors nacionals a través del programa VIP Buyers.
En total, la BWW preveu reunir milers de visitants professionals i
celebrar més de 5.800 trobades B2B. Ara bé, alguns cellers lamenten que
no han pogut saber fins fa poques setmanes quins eren els compradors que
venien a Barcelona per tal de posar-s’hi en contacte i preparar
eficientment la fira.
Amb l'objectiu d'involucrar la ciutat amfitriona en l'esdeveniment, durant els dies de celebració es posarà en marxa BWW likes the city!, un pla d'acció off-site 360º a partir del qual diferents sectors comercials s'aliaran amb el vi.
D'aquesta manera, establiments de restauració, hostaleria, botigues
especialitzades, espais singulars (enoteques, vinoteques ...), però
també de moda, decoració i cultura, així com els centres comercials
L'Illa i Arenas s'implicaran en aquesta iniciativa oferint degustacions i
diverses activitats que uneixin vi i gastronomia. A més, es proposaran
Wine Walk Tours: rutes enològiques en els principals eixos de consum de
Barcelona (Illa Diagonal, Passeig de Gràcia i Rambla Catalunya) perquè
el públic barceloní pugui gaudir de les diferents propostes dels
expositors de la BWW. Marta Macías, Project Manager del saló, ha
argumentat que "el sector ens demanava idees fresques i més diversió. En
definitiva, mostrar el costat més informal de el vi. I això és el que
proposem: un lloc on aprendre i fer negocis, però alhora relaxar-se i
gaudir del vi tant des de la seva vessant més acadèmica com des de la
més lúdica". Els continguts de la BWW són cosa, principalment, d’EnoAula
de Xavier Nolla (que s’ha reservat en solitari una de les ponències),
però també de Marta Angulo (Food Consulting) i de Wine Loves Music
(tastos musicals). La comunicació es porta des de premsa d’Alimentaria
amb el suport i consultoria estratègica en promoció de Mahala.
El president de la patronal Associació Vinícola Catalana, Valentí Roqueta, opina que “la
BWW ha de ser la gran festa del vi de tot l'estat, per posicionar el
sector i posar de relleu la riquesa vitivinícola d’aquest país”. Roqueta afegeix que “Barcelona ha d’exercir aquesta capitalitat”. El president de la patronal Institut del Cava, Damià Deàs,
creu que Barcelona ha de mantenir una fira “emblemàtica” dels vins
catalans i espanyols. No té dubtes que el més important és la
comercialització del saló perquè vinguin “bons compradors”. També
recorda que és la primera edició i que “com un nen que comença a caminar, caus moltes vegades”.
El president de la també patronal Pimecava, Pere Guilera, espera que
“es recuperi la visita de compradors a nivell intern, i sobretot
d’estrangers”. Pel que fa a les petites i mitjanes empreses, Guilera
confia que “es puguin negociar millors condicions” amb l’organització de
la BWW de cara a l’edició del 2022 “per incrementar la participació amb
més empreses”. Pels estands més petits (7 m2) s’ha pagat 2.350 euros
(més el 10% d’IVA), i també 350 euros en concepte de drets d’inscripció
(amb independència de la mida de l’espai). L’organització, però, s’ha
fet càrrec dels costos en el cas del celler Rendé Masdeu de la DO Conca
de Barberà, que es va endur l’any passat la crescuda sobtada del riu
Francolí.
Els màxims responsables de Fira de Barcelona i la Barcelona Wine Week | R.F.
“Donem-li un vot de confiança”
El president de la DO Penedès, Joan Huguet, recorda que és una primera edició i que “costa de tirar endavant”. Sigui com sigui, espera que sigui “una oportunitat per a Barcelona” que serveixi per millorar una Intervin “que no acabava d’encaixar a Alimentaria”. El president de la DO Catalunya, Xavier Pié, espera que la primera edició de la BWW “sigui tot un èxit”, i que en el futur “es
consolidi com una fira referent que permeti projectar la potència de
Catalunya com el gran país vitivinícola de la Mediterrània”. El president de la DO Terra Alta, Joan Arrufí,
recorda que “és la primera edició d’aquest certamen i, per tant, li hem
de donar la confiança per esbrinar de primera mà si la organització,
participació de cellers i afluència de visitants nacionals i
internacionals són suficients i de qualitat...” Arrufí considera que “en
principi, el format és totalment diferent a altres fires monosectorials
de vi. També, el fet que es faci a Barcelona, a Catalunya, ho trobo
fantàstic. Donem-li un vot de confiança... i esperem que
aquesta fira sigui, en un futur proper, una bona representació dels vins
mediterranis, i evidentment, un referent”. Per la seva banda, el
president de la DO Costers del Segre, Tomàs Cusiné, espera
que la BWW “sigui internacional de veritat, i que l’afluència de
comprador forà sigui important i de qualitat”. Ara bé, no amaga que “el
nom no compleix amb la idea original d’agrupar els esdeveniments més
importants del vi a Barcelona en la mateixa setmana”, i apunta que “començar
la fira dimarts amb una Música del Vi de Vila Viniteca el dilluns
hagués estat més profitós i convenient per al visitant professional”.
La presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers, Anna Vicens, espera que sigui “la fira de referència a Catalunya del sector, tant per la resta d’Espanya com per Europa i pel món.
Però necessitem que tots els actors hi estiguin implicats perquè això
sigui així, des de les institucions a les empreses privades, les
associacions i els particulars”. Vicens voldria que la BWW fos “un lloc
de trobada i de descobriment de nous productes i noves tecnologies”, i
desitja que “ sigui un aparador dels nostres vins i un espai on
compartir coneixement, i les noves tendències nacionals i
internacionals”.
El cavista Ramon Giró (Jaume Giró i Giró) i president de la Cambra de Barcelona a l’Alt Penedès
diu “no confiar” gaire en la BWW tot i que destaca que és més econòmic
participar-hi que a Intervin (de fet, és la primera vegada que hi va sol
amb les seves caves); i li agrada més la decoració “més democràtica” de
la nova fira i la seva línia d’aposta per la sostenibilitat
mediambiental. No obstant això, Ramon Giró reconeix que té dubtes sobre
“si atraurà importadors i si es faran negocis”. Ara bé, entén que “determinades fires s'han de reciclar o estan condemnades a morir”,
i que Intervin estava en aquesta tessitura. Pel que fa a la BWW
manifesta que “està per veure el que passarà però és bo que hi hagi
renovació”. Per la seva banda, el director del celler familiar Torre del Veguer, Joaquim Gay de Montellà, destaca de la BWW “el
sistema matchmaking per a reunions amb compradors internacionals, el
canvi de la fira de l’Hospitalet a Montjuïc i que, a dia d’avui, és una
fira petita i això és un avantatge per atraure compradors”.
La Barcelona Wine Week serà, amb tota probabilitat, anual
Davant la bona acollida dels dos primers
dies l’organització es planteja fer que la fira es repetixi cada any
enlloc de cada dos, com passa amb Alimentaria
per Margalida Ripoll i Ferrer (BWW)
dimarts, 4 de febrer 2020 -
18:08h
VADEVI
La BWW aposta per exposar els cellers en funció del territori d'on venen | M.R.F.
La nova fira professional del vi de Barcelona es farà cada any a diferència del que passa amb Alimentaria,
la gran mostra d’on s’ha escindit la Barcelona Wine Week, que és
bianual. En una trobada amb mitjans de comunicació, el president de la
BWW, Javier Pagès, el director d’Alimentaria Exhibicions, Antoni Valls i
la directora de la BWW, Marta Macias, han anunciat que davant la bona
acollida dels dos primers dies de la fira, la possibilitat de fer-la
anualment ha pres molts força.
Recordem que la BWW neix
d’Alimentaria, la gran fira d’alimentació i gastronomia que tenia un
espai dedicat als vins, l’Intervin. Però en les últimes
edicions, aquest espai no estava complint les expectatives del sector ni
de l’organització i cada vegada eren menys els cellers que hi
participaven.
Valls assegura que malgrat el vertigen que fa començar una cosa nova, “el risc de mantenir Intervin dins Alimentaria, era més gran que crear una nova fira des de zero”. En aquests sentit, Pagès recorda que la inversió ha estat molt gran, no especifica com de gran, ja que “amb
Intervin hi havia tota una despesa d’infraestructura i organització que
quedava coberta amb Alimentaria i amb la BWW el plantejament és del tot
diferent perquè cal plantejar-ho tot de nou”.
Davant
les crítiques d’alguns cellers i organitzacions que s’havien queixat
d’una certa improvisació en la concessió d’espais i d’haver tingut poc
temps per preparar-ho tot, Macías, explica que amb l’aposta decidida
d’organitzar els cellers per territori “fins a l’últim moment no hem
sabut exactament quans cellers estaven englobats en cada àrea i per això
s’ha endarrit. Ara bé, els expositors no havien de muntar res.
Pràcticament era només arribar i portar els vins. És un model
diferent al que teníem a Intervin però hi creiem molt. Es tractarà només
que la gent s’acostumi a aquesta nova manera de fer”.
Els
tres han mostrat la seva satisfacció en aquests dos dies de fira i a
l’espera de fer balanç un cop finalitzada, asseguren que els imputs que els hi arriben són molt positius.
Ens agrada Camprodon, un poble amb encant al cor dels Pirineus
L'ampli patrimoni històric, l'entorn natural i la gastronomia defineixen Camprodon
Camprodón
per Redacció
A la comarca del Ripollès, a la Vall de Camprodon al cor dels Pirineus, es troba el municipi de Camprodon, travessat pel riu Ter i pel seu afluent, el Ritort. Havent esdevingut un dels municipis amb més encant dels Pirineus,
i àmpliament reconegut pel pont romà que travessa el riu, l'origen de
la vila cal situar-lo cap al segle XII, quan Ramon Berenguer III concedí
la construcció del mercat al costat del monestir de Sant Pere, embrió
de la vila actual.
La gran riquesa natural, patrimonial i paisatgística del seu entorn
configuren els seus elements identitaris del municipi. Així, passejar
per Camprodon és gaudir de múltiples indrets que esdevenen testimonis de la seva història.
Així, hi ha una sèrie de monuments de Camprodon inclosos en
l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català, i, a més a més, l'any
2015 l'Ajuntament preparà una ruta urbana amb plafons explicatius
multilingües i codis QR de 17 punts d'especial interès, perquè el
visitant no se'n perdi cap.
Pont Nou de Camprodón
Entre ells, destaca el Pont Nou de Camprodon, que es
troba sobre el Ter, just després de la seva confluència amb el Ritort,
que separa la Vila de Dalt, de la Vila de Baix. El pont, declarat bé
cultural d'interès nacional, data entre el 1196 i el 1226, i va ser
refet, en part, al segle XIV, per tal de donar pas al camí de ferradura
que conduïa a la Cerdanya.
Un altre punt d'interès a tenir en compte és Sant Cristòfol de Beget,
una església d'estil romànic català situada al poble de Beget, del
municipi de Camprodon, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
També el monestir benedictí de Sant Pere de Camprodon, o la torre Cavallera,
situada al veïnat de Cavallera al cim d'un turó, punt estratègic de la
serra del mateix nom, des del qual es domina tota la vall del riu Ter
fins a Sant Pau de Segúries.
Els embotits marquen la gastronomia local
Gastronomia i més
Visitar Camprodon també és gaudir de bona gastronomia.
I és que la vila destaca per les seves especialitats en embotits de
porc, a més de les seves galetes i massapans. Les galetes que fabrica
Can Birba són les més conegudes fora del municipi i reconegudes
mundialment.
També és reconegut el municipi pels seus fills il·lustres, entre ells, el compositor Isaac Albéniz,
qui disposa a la ciutat d'un museu que porta el seu nom, a més d'un
festival de música que porta el seu nom i que se celebra cada estiu.
Jordi Barbeta
Barcelona. Diumenge, 2 de febrer de 2020
3 minuts
Tot està per fer i tot és possible d’aquí que es celebrin les
properes eleccions catalanes, però no hi ha dubte que assistirem a un
nou duel entre les dues principals forces independentistes, Junts per
Catalunya i Esquerra Republicana, que tornaran a disputar-se el
lideratge del procés sobiranista. Tanmateix, en aquesta ocasió
s’enfrontaran dues estratègies ben diferenciades.
El full de ruta d’ERC està prou definit. Es tracta d’aprofitar totes
les escletxes que permeti la negociació amb el Govern de Pedro Sánchez
per seguir avançant per la via del diàleg. Sembla absolutament decidit a
hores d’ara que Pere Aragonès encapçalarà la candidatura després del
seu previsible èxit amb l’aprovació dels pressupostos, però tot depèn
dels fruits de la negociació amb el PSOE. Sembla difícil però no es pot
descartar que d’aquí a l’estiu la reforma del Codi Penal o altres
iniciatives redueixin les condemnes dels presos fins al punt que Oriol
Junqueras deixi d’estar inhabilitat i pugui recuperar la llibertat i
encapçalar la candidatura a la presidència de la Generalitat. No cal
fer-se més il·lusions del compte, però de més verdes en maduren. Al cap i
a la fi, és obvi que, des del punt de vista del conflicte, Junqueras és
el millor interlocutor que pot tenir el Govern espanyol —després de
Miquel Iceta— i un nou període de política convencional sense presos
polítics segurament seduiria molts electors.
La gran incògnita és com afrontarà les eleccions Junts per Catalunya.
Després de la crisi per la retirada de l’acta de diputat al president
Torra, JxCat s’ha reprimit les ànsies de trencament i ha accedit a fer
el que més desitjaven els seus aliats/rivals, primer perquè no estaven
disposats a passar com els boicotejadors dels pressupostos, però també
perquè necessiten temps per endreçar-se internament. Amb tot, el que
tothom té clar és que Junts per Catalunya només pot aspirar a la
victòria si juga fort amb la seva carta guanyadora, com és que Carles
Puigdemont encapçali la candidatura. Fins ara Puigdemont ha guanyat
sempre que s’ha sotmès al veredicte de les urnes.
A JxCat guanya terreny la fòrmula d’un president de la República en
el front exterior exercint des de l’exili i un cap de Govern que
exerceixi com a primer ministre assumint plenament la governança a
l’interior
Tanmateix també és cert que Puigdemont pot encapçalar la candidatura
de JXCat però sabent tothom que ni aconseguint la majoria absoluta —és
un dir— no podria prendre possessió del càrrec, perquè si torna de
l’exili, acabaria immediatament engarjolat. Durant la campanya caldria
explicar molt bé els arguments.
Ja fa temps que l’entorn de Puigdemont i la cúpula de JxCat li dona
voltes i, de moment, dues idees complementàries guanyen terreny.
Primera, que Puigdemont ha de liderar la candidatura sí o sí i, segona
però no menys important, que hi ha d’haver un candidat o candidata
potent per a president de la Generalitat que no ha de ser en cap cas
vicari de Puigdemont, sinó que ha de ser i exercir com a cap de
l’Executiu amb tots els ets i uts i assumir i portar a terme un programa
de Govern que tingui en compte les necessitats immediates de la gent,
amb polítiques específiques socials, econòmiques, culturals i
territorials.
I aquest esquema porta inexorablement a un repartiment de papers, tal
com es fa sense anar més lluny a França, Alemanya o Itàlia. Ras i curt,
Puigdemont no es presentarà com a candidat a la presidència de la
Generalitat sinó com a candidat a president de la República, formant
tàndem amb un candidat o candidata a cap de Govern o primer ministre.
Sense haver de renunciar al seu escó al Parlament Europeu, Puigdemont
exerciria com a president de la República catalana —òbviament a l’exili
amb seu a Brussel·les— però no pas com una figura simbòlica, sinó
permanentment activa, mantenint la posició i assumint principalment la
defensa de la causa a l’exterior. El cap de Govern, el president de la
Generalitat, assumiria la gestió del Govern i els reptes de la política
interior i l’administració.
Acabem com al principi amb el crit del poeta. Tot està per fer i tot
és possible, però hi haurà dues estratègies prou diferenciades, el debat
serà intens i els votants independentistes hauran de resoldre el
dilema.
Repassem les principals tendències de l'any i oferim la llista d'actes imprescindibles de la BCNegra 2020
Carlos Zanón presentant la nova edició de BCNegra.
Quan arriben els dies més freds de
l’any –entre la setmana dels barbuts i la patrona de Barcelona– la
novel·la es converteix en més negra que mai. Els responsables de tanta
negror són els editors que volen arribar amb novetats acabades de sortir
del forn als dos festivals de novel·la negra més importants que es fan a
casa nostra, el petit i modest Tiana Negra (que es fa per vuitè any i
on es promocionen només llibres escrits en català) i el gegantí BCNegra,
que amb quinze anys s’ha convertit en un dels esdeveniments culturals
més importants d’Europa pel que fa a la promoció d’aquest gènere
literari.
És un bon moment, doncs, per a passar revista a les principals
tendències de l’any, a allò que passa a casa nostra i també per a fer
una selecció dels actes que creiem més interessants del BCNegra, les set
recomanacions imprescindibles per a gaudir del festival a cor què vols
enguany.
Un dels fets que cal destacar té a veure purament amb la producció
industrial. Aquest 2020 l’editorial Alrevés fa deu anys. Avui dia és una
editorial de referència per a la novel·la negra en llengua castellana.
Ha aconseguit mantenir en el catàleg Alexis Ravelo i ha consolidat la
col·lecció dedicada als crims reals, Sin Ficción, però sobretot destaca
el fet que arriben al cinquantè volum de la col·lecció Crims.cat.
Dirigida per Àlex Martin Escribà, aquest volum recollirà precisament els
seus escrits policíacs, una selecció dels nombrosos articles científics
que el professor de la Universitat de Salamanca ha dedicat a la
novel·la negra catalana.
Si fa deu anys no teníem cap col·lecció específica de novel·la negra
en català (i això que hi havia hagut l’èxit de la Cua de Palla i
posteriorment la Negra de la Magrana), ara tenim, a més a més de
Crims.cat, l’editorial Llibres del Delicte, dedicada a la novel·la
negra, que acaba de publicar El mal pare, de Pep Prieto, i L’instant precís,
d’Albert Gasull, com a novetats d’aquest gener. També continua en bona
forma la Biblioteca Andreu Martín, a l’editorial Efados, on s’ha
publicat Cal saber encaixar, d’Stanley Ellin, la novel·la que
potser es troba a l’origen de la sèrie Flanagan que el mestre va
escriure a quatre mans amb Jaume Ribera. Pagès Editors continua amb la
col·lecció lo Marraco Negre, on els darrers títols publicats són Appletown, de David Marín, i Restaurant caníbal,
del portuguès Gabriel Magalhães, que mostra com a la ciutat de Porto hi
pot haver un restaurant especialitzat a servir carn humana. També cal
destacar que el segell Univers comença aquests dies la seva col·lecció
de novel·la negra. Per tant, tenim cinc col·leccions més les aportacions
puntuals al gènere que fan editorials com Bromera, Proa, Columna i
Gregal, entre més.
I si bé sembla que la indústria indica que cada vegada hi ha més
interès pel gènere, tot i que les tirades encara continuen essent
minses, convindria veure quines són les tendències que es van imposant.
Aquest darrer any s’ha detectat un augment de textos de gènere negre
ambientats en altres èpoques històriques. Un dels exemples és el de
l’escriptor francès Hervé Le Corre, una de les millors plomes franceses
del moment, que a Sota les flames (Bromera) ha ambientat la
seva història en els darrers dies de la Comuna de París. Quasi un segle
més enrere, concretament el 1793, ha viatjat Niklas Natt och Dag en el
seu El llop i el vigilant (Proa). També a casa nostra hi ha
traces d’aquesta tendència internacional: Oriol Molas i Ferran Grau
continuen escrivint a quatre mans la sèrie protagonitzada per Enric
Cazeneuve, el primer detectiu de la ciutat. A Les clavegueres de la ciutat
(Capital Books), segona part de la sèrie que es pot llegir
independentment de la primera, la història se situa el 1913 a Barcelona,
en plena obertura de la Via Laietana. Oriol Molas i Ferran Grau.
Una altra tendència detectada és la recerca de personatges singulars,
especialment en el cas dels autors de novel·la negra catalans que
escriuen en castellà. Laura Gomara a En la sangre (Roca
Editorial) ens explica la història d’una carterista de casa bona amb
malaltia incorporada en la novel·la que és la consagració de Gomara en
el gènere. També està malalt el policia asmàtic Cristobal Molina que
José Luis Caballero col·loca a la Barcelona de 1972 a Los peces solo flotan muertos (Roca Editorial); i a una passa del fossar trobem el protagonista de El mañana sin mi
(Versátil), d’Emili Bayo. Eduard Palomares no inclou cap personatge
malalt, però sí un becari en una agència de detectiu privats que li
serveix per fer escarni de la professió i per fer un retrat demolidor
dels joves barcelonins d’avui a No cerramos en agosto (Libros del Asteroide).
I si hi ha autors catalans que escriuen en castellà, cal destacar que
hi ha dos autors bilingües que tornen a treure novel·la negra en
català. El degà Andreu Martín torna als escenaris del seu singular harem
del Tibidabo amb La favorita de l’harem (Crims.cat), mentre
que Susanna Hernández recupera el barri de la Mina com a escenari i hi
situa els narcopisos allunyats del Raval, els que deixen de ser notícia
però que compliquen extraordinàriament la vida als veïns que els
pateixen, al llibre Mai més (Crims.cat). De fet, la
incorporació de Susana Hernández a la nòmina d’escriptores en català va
ser molt celebrada quan va publicar Males decisions i ara reincideix. Joan Carles Ventura.
La darrera gran tendència que hem de destacar és la incorporació de
l’humor a la novel·la negra, un tret que beu de la tradició de Ferran
Torrent i que a poc a poc s’havia anat perdent. La novel·la d’Andreu
Martín en té, d’humor, però cal destacar dues obres molt singulars:
d’una banda Em diuen fletxa, de Joan Carles Ventura
(Crims.cat), que va guanyar el premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana
el 2019 i que es va publicar al setembre. El llibre de l’autor de Sueca
és una investigació delirant ambientada en els inicis de la Ruta del
Bacalao, amb aquest punt faller que només dominen a la perfecció els
autors valencians. Però també terriblement divertida és Appletown,
de David Marín, cridada a ser una de les novel·les de l’any amb un
plantejament ben singular: la presència d’un barri de lleidatans amb les
seves màfies i els seus restaurants especialitzats en caragols a Nova
York, un barri fruit de l’emigració que fructifica com el de qualsevol
gran comunitat instal·lada a la ciutat que mai no dorm. I tot de la mà
d’un dels escriptors més originals del panorama narratiu català actual.
Així doncs, la barreja del gènere amb la història, l’aportació de
l’humor, els personatges malalts i singulars i el retorn a espais
clàssics negres com els barris marginals, a més de la no-ficció, són les
principals tendències d’aquest darrer any en la novel·la negra. Ara
tenim tot un any per a gaudir-la i pensar que aquest només és el tret de
sortida d’un any que ens deixarà festivals per tot el país.
Set cites imprescindibles de BCNegra
—Dijous 30 de gener, a les 19.00. Biblioteca Jaume Fuster. Taula
rodona: ‘La febre de llegir en groc i negre’. Taula rodona que
complementa l’exposició sobre la Cua de Palla que es fa a la mateixa
biblioteca i que s’inaugura una hora abans.
Hi participen: Jordi Canal, director de la biblioteca la Bòbila de
l’Hospitalet entre el 1999 i el 2018, i un dels comissaris de
l’exposició; Joaquim Carbó, escriptor, amic de Manuel de Pedrolo,
creador del detectiu Felip Marlot i reivindicador del gènere des del
col·lectiu Ofèlia Dracs; Rafael Vallbona, escriptor, autor de novel·les
de gènere negre com Dits enganxosos (2016) i Tros (premi Ferran Canyameres 2016). Moderador: Joaquim Noguero, comissari de l’exposició ‘Quan el groc era negre’.
—Divendres 31 de gener, a les 18.30. Biblioteca Jaume Fuster. Taula
rodona: ‘Estació de França’. La recomanem perquè la novel·la negra
francesa té una gran implicació en la nostra tradició i sobretot per la
presència d’Hervé Le Corre.
Hi participen: Hervé Le Corre, un dels escriptors de novel·la negra més populars de l’estat francès, amb títols com Gossos i llops (2018). Acaba de publicar Sota les flames
(2020). Marie Vindy, una escriptora de Dijon dedicada tant a la crònica
judicial com a la novel·la negra. En català ha publicat Perdoneu les nostres culpes (2019).
Jordi Llobregat no només és escriptor i articulista, sinó que també
dirigeix el festival València Negra. La seva darrera ficció és No hi ha llum sota la neu (2019). Ho modera: Ada Castells, periodista i escriptora, autora de novel·les de misteri com Pura sang (2012) i de moltes altres ficcions, la darrera de les quals és Mare (2019).
—Dimarts 4 de febrer, a les 16.00. Auditori del Conservatori del
Liceu. Taula rodona dedicada a la figura de Georges Simenon i del seu
personatge Maigret.
Hi participen: Georges Tyras, catedràtic de Literatura Espanyola i
traductor, és un expert en Manuel Vázquez Montalbán, i també en l’obra
de Simenon. Joan de Sagarra, periodista i escriptor, un notable
ambaixador de la cultura francesa i un dels millors coneixedors de la
figura de Georges Simenon, a qui ha dedicat més d’una desena de valuosos
articles periodístics. Pierre Assouline, periodista i novel·lista
francès nascut a Casablanca que també ha escrit biografies, com la que
va dedicar a Simenon: biographie (1992). L’any 2019 va publicar Regreso a Sefarad. Ho modera: Anna Guitart, periodista i guionista. Actualment, dirigeix i presenta el programa de llibres Tot el temps del món, al Canal 33.
—Dimarts 4 de febrer, a les 17.15. Auditori del Conservatori del
Liceu. Taula rodona: ‘Arc de Triomf. Taula rodona amb tres autors
premiats.’ La recomanem perquè tots tres autors han fet llibres molt
interessants i perquè David Marín acaba de publicar Appeltown, que considerem que serà un dels llibres imprescindibles de 2020.
Hi participen: Carlos Bassas del Rey, periodista i escriptor català instal·lat a Pamplona, autor de novel·les com Justo (2018), que transcorre als carrers de Barcelona, i Soledad (2019). David Monthiel, poeta, autor de relats i novel·lista de Cadis, va publicar l’any passat Nuestra señora de la esperanza.
David Marín, periodista i escriptor de la comarca de la Noguera que ha
escrit contes de terror i fins i tot relats eròtics, a més de novel·les
com Purgatori i Appeltown. Ho modera: Rosa Mora,
periodista cultural, ha format part del jurat del premi Pepe Carvalho i
és una de les autores del blog Recorridos Literarios.
—Dimecres 5 de febrer, a les 16.00. Auditori del Conservatori del Liceu. Taula rodona dedicada a la figura de James Crumley.
Hi participen: Benoît Tadié, catedràtic a la Universitat de Rennes
II. És especialista en novel·la negra nord-americana, autor de Front criminel. Une histoire du polar américain (2018). Jordi Canal va ser director de la Biblioteca la Bòbila de l’Hospitalet i ha coescrit els assajos Trets per totes bandes (2019) i La Cua de Palla: Retrat en groc i negre
(2011). Marta Bes Oliva és llicenciada en Filologia Romànica i
diplomada en Traducció, ha traduït diversos autors, entre els quals
James Crumley. Ho modera: Àlex Martín, professor de Llengua i Literatura
Catalanes a la Universitat de Salamanca, on codirigeix el Congrés de
Novel·la i Cinema Negre. És director de la col·lecció Crims.cat
(Alrevés) i ha escrit assajos sobre el gènere negre. Juan Madrid
—Divendres 7 de febrer, a les 19.45. Aribau Multicines. Conversa
entre el guanyador del premi Carvalho d’enguany, Juan Madrid, i Javier
Sánchez Zapatero.
Hi participen: Juan Madrid, escriptor i guionista, un dels pares de la novel·la negra en castellà. El 2017 va publicar Perros que duermen i
el 2019 es van reeditar diverses novel·les de la sèrie de Toni Romano.
Javier Sánchez Zapatero és professor de Literatura a la Universitat de
Salamanca, codirector del Congrés de Novel·la i Cinema Negre i autor
d’assaigs i antologies.
—Dissabte 8 de febrer, a les 12.00. Aribau Multicines. Taula rodona:
‘Reina Barriada’. Tres de les millors autores internacionals, en taula
rodona.
Hi participen: Dolores Reyes, autora argentina, ha posat l’accent en els feminicidis al seu país amb la seva primera novel·la Cometierra (2019). Bonnie Jo Campbell és una escriptora nord-americana, autora d’unes obres d’una especial cruesa. Els relats de Desguace americano (2018) la van convertir en finalista del National Book Award als Estats Units el 2009. Publica Érase un río
(2019). Mónica Ojeda és una autora nascuda a l’Equador que actualment
viu a Madrid, on fa un doctorat sobre literatura pornoeròtica. És
l’autora, entre d’altres, de Mandíbula (2018).
Ho modera: Ramon Vendrell, periodista cultural d’El Periódico de Catalunya.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Sostenir
un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb
la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts
subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al
diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan
us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot. Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina. Vicent Partal
Director de VilaWeb
El principal congrés internacional sobre Wi-Fi es farà enguany a Barcelona
Wireless Broadband Alliance i Fira de Barcelona han establert un
acord per coorganitzar l'edició europea de l'esdeveniment
El congrés internacional líder sobre Wi-Fi
es farà a Barcelona entre el 27 i el 29 d’octubre al recinte de Gran
Via de la Fira. La institució ha arribat a un acord amb l’associació
Wirless Broadband Alliance per coorganitzat l’edició europea de
l’esdeveniment i l’entesa contempla que la possibilitat d’albergar el
congrés durant quatre anys més.
El Wireless Global Congress (WGC) és el principal
esdeveniment mundial especialitzat en Wi-Fi que atrau més de mil
professionals vinculats a operadores, proveïdors de serveis, empreses de
tecnologia i software, i companyies i entitats usuàries d’arreu el món.
L’esdeveniment tindrà lloc de forma simultània a a l’edició 2020 de la
fira especialitzada en l’Internet de les Coses, l’IOT Solutions World Congress (IOTSWC).
Wireless Broadband Alliance és l’entitat organitzadora del Wireless
Global Congress, que fa una trobada als EUA i una altra a Europa cada
any. El 2020, Chicago serà la seu de l’edició nord-americana del WGC al
mes de juny, mentre que la capital catalana acollirà l’europea a
l’octubre.
El programa del WGC Barcelona cobrirà temes com les oportunitats que
s’obren amb la generació vinent de serveis de Wi-Fi (Wi-Fi 6 i 6 GHz),
recopilació d’intel·ligència i anàlisi de dades, l’experiència del
client de Wi-Fi, sinergies amb l’ecosistema IOT, impacte de la
ciberseguretat, gestió d’identitat, serveis d’ubicació i el paper de
Wi-Fi al futur del vehicle connectat. Entre els seus patrocinadors
figuren Boing, Cisco, GlobalReach i Intel.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Sostenir
un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb
la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts
subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al
diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan
us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot. Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina. Vicent Partal
Director de VilaWeb
Pont Nou de Camprodón
Els embotits marquen la gastronomia local
