dimecres, 12 de febrer del 2020
'0001', el nou disc de Blaumut després d'un any "per agafar aire i energia"
Música
'0001', el nou disc de Blaumut després d'un any "per agafar aire i energia"
El Nacional / ACNFoto: ACN
Barcelona. Dimecres, 12 de febrer de 2020
3 minuts
Més d'un any d'aturada ha servit a Blaumut per "agafar aire, energia i tornar a començar". Com a resultat, el seu quart disc, '0001'
(Música Global), que surt aquest divendres amb tretze temes que parlen
de la condició humana, des de la part racional, l'emocional i la física.
"És una radiografia del que ens pot passar a tots per dins", explica el
cantant i lletrista del grup, Xavi de la Iglesia, en una entrevista amb
l'ACN. Gravat en una casa d'Arenys de Mar que han adaptat com a estudi,
han anat a buscar l'essència de les cançons i explorar
amb noves sonoritats. "Hem compost cançons des de la tranquil·litat,
començant de nou i tornant a agafar la il·lusió", assegura de la
Iglesia.
Gravacions de discos i gires seguides des de 2012 van fer que Blaumut es donés un temps per respirar. Una temporada profitosa per idear el seu quart àlbum, '0001', una analogia entre els tres primers discos (els tres zeros), i l'1, "un recomençament després d'aquesta parada". L'objectiu era tornar a reprendre un projecte "amb les mateixes ganes que al principi", ja que després de tres discos "has d'afluixar una mica la maquinària i ara és com tornar a començar amb tot renovat", assegura el cantant.
No obstant, el bagatge d'aquests anys "no el poden obviar", considera el violinista Vassil Lambrinov. "Portem moltes hores junts, molts concerts i vivències de tota mena. Ja sabem com treballem, sentim i pensem", afirma el músic. El que han fet és "estructurar tot d'una manera nova", i en aquest sentit, el músic Manuel Krapovickas considera que "és millor que al començament", ja que ho fan sabent que tenen una audiència darrere que espera noves cançons.
El resultat ha estat una producció menys carregada, en què els instruments estan més clars. En aquest aspecte, segons Krapovickas, "han tornat a l'origen", ja que al primer disc, 'El turista', l'estètica també era "més despullada". No obstant, l'experimentació a nivell sonor "fa que soni més modern".
Mentre toquin els cinc plegats, inevitablement "sempre hi haurà certs girs que sonen a Blaumut". "Però està clar que intentem que hi hagi una evolució, tan sonora com estètica, i només podem esperar que a la gent també li ressoni", diu Vassil Lambrinov.
Els temes de l'àlbum parlen de "retrobar-te amb tu mateix i saber ben bé qui ets, o tenir la intenció d'explorar-te i voler-te entendre". "Trobo que en el món en què vivim ens parem poc a pensar-ho això", apunta el cantant Xavi de la Iglesia.
Quan després de la gira de la Iglesia va començar a escriure, es va adonar "que parlava molt d'ell", de coses internes que, al cap i a la fi, "és el que li passa a tothom". "Ens hem d'estudiar més per dins, molts cops ens basem més, com a societat, en la part física, i cal buscar la part emocional i rascar-la més", assenyala el cantant i lletrista. Al seu parer, escriure cançons té un punt "molt terapèutic" que porta cap a llocs de coneixement d'un mateix que sense fer això no descobriria.
El quintet presentarà el disc el 30 d'abril al Festival Strenes de Girona i el 5 de maig a la Sala Barts de Barcelona. "Tinc moltes ganes de passar-m'ho súper bé a l'escenari, és l'essència de tot", ha reblat de la Iglesia.
Gravacions de discos i gires seguides des de 2012 van fer que Blaumut es donés un temps per respirar. Una temporada profitosa per idear el seu quart àlbum, '0001', una analogia entre els tres primers discos (els tres zeros), i l'1, "un recomençament després d'aquesta parada". L'objectiu era tornar a reprendre un projecte "amb les mateixes ganes que al principi", ja que després de tres discos "has d'afluixar una mica la maquinària i ara és com tornar a començar amb tot renovat", assegura el cantant.
No obstant, el bagatge d'aquests anys "no el poden obviar", considera el violinista Vassil Lambrinov. "Portem moltes hores junts, molts concerts i vivències de tota mena. Ja sabem com treballem, sentim i pensem", afirma el músic. El que han fet és "estructurar tot d'una manera nova", i en aquest sentit, el músic Manuel Krapovickas considera que "és millor que al començament", ja que ho fan sabent que tenen una audiència darrere que espera noves cançons.
Maneres de fer noves
En aquest recomençar, hi ha tingut a veure la manera com han gravat el disc. Han adaptat una casa d'uns amics a Arenys de Mar com a estudi, amb les eines de gravació del productor Joel Condal. No volien les limitacions de temps i espai que comporta llogar un estudi de gravació. "Gravar amb aquesta filosofia i fer aquest viatge d'experimentació, d'estar moltíssimes hores provant fins trobar el que ens agradava, ha estat una experiència diferent i perfectament vàlida", assegura el violinista Vassil Lambrinov.El resultat ha estat una producció menys carregada, en què els instruments estan més clars. En aquest aspecte, segons Krapovickas, "han tornat a l'origen", ja que al primer disc, 'El turista', l'estètica també era "més despullada". No obstant, l'experimentació a nivell sonor "fa que soni més modern".
Mentre toquin els cinc plegats, inevitablement "sempre hi haurà certs girs que sonen a Blaumut". "Però està clar que intentem que hi hagi una evolució, tan sonora com estètica, i només podem esperar que a la gent també li ressoni", diu Vassil Lambrinov.
Disc conceptual
El disc està ideat de manera conceptual, amb il·lustracions que Xavi de la Iglesia va dissenyar a mesura que gravaven el disc. Així, l'últim tema, 'La platja', està vinculat amb el primer (la introducció), en què s'escolta el mar d'Arenys de Mar, on han gravat el disc.Els temes de l'àlbum parlen de "retrobar-te amb tu mateix i saber ben bé qui ets, o tenir la intenció d'explorar-te i voler-te entendre". "Trobo que en el món en què vivim ens parem poc a pensar-ho això", apunta el cantant Xavi de la Iglesia.
Quan després de la gira de la Iglesia va començar a escriure, es va adonar "que parlava molt d'ell", de coses internes que, al cap i a la fi, "és el que li passa a tothom". "Ens hem d'estudiar més per dins, molts cops ens basem més, com a societat, en la part física, i cal buscar la part emocional i rascar-la més", assenyala el cantant i lletrista. Al seu parer, escriure cançons té un punt "molt terapèutic" que porta cap a llocs de coneixement d'un mateix que sense fer això no descobriria.
El quintet presentarà el disc el 30 d'abril al Festival Strenes de Girona i el 5 de maig a la Sala Barts de Barcelona. "Tinc moltes ganes de passar-m'ho súper bé a l'escenari, és l'essència de tot", ha reblat de la Iglesia.
dilluns, 10 de febrer del 2020
Ràdios exteriors de Catalunya
07.02.2020 21:50
Casal de Catalunya de Buenos Aires
Chacabuco 875
Mapa a Google
Fa pocs dies que s’ha posat en marxa Ràdio Amèrica Barcelona (RAB), una emissora per internet amb estudis centrals a la capital catalana i pensada per a la nombrosa diàspora catalana a Amèrica. Al darrere hi ha el periodista i emprenedor Germà Capdevila, nascut a Buenos Aires i gran usuari des de l’Argentina, abans de venir a viure fa alguns anys a Catalunya, de mitjans de comunicació en català en línia. Ell mateix sol explicar que aleshores vivia i treballava a l’Argentina, però amb internet podia sentir-se també a Catalunya. Amb aquesta experiència vital, doncs, no és gens estrany que ara hagi emprès amb més gent una iniciativa com RAB, ‘amb continguts variats sobre l’activitat dels catalans de l’Amèrica Llatina, del Futbol Club Barcelona i sobre la cultura catalana en tots els seus aspectes’ creats tant des de la seu al centre de Barcelona com des d’estudis a Montevideo, Santiago de Xile, Quito, Ciutat de Mèxic i Buenos Aires.
Justament de la capital argentina prové un dels programes amb més història i històries de la nova emissora, L’hora catalana. En antena ininterrompudament a les ones argentines cada diumenge des del 4 de novembre de 1928 fins al 30 de setembre de 1984, és sens dubte l’espai en actiu més antic de la ràdio en català. Com destaquen els màxims experts en radiodifusió catalana Cinto Niqui i Martí Garcia-Ripoll, ‘mentre a Catalunya la dictadura del general Primo de Rivera posava tota mena d’entrebancs a una ràdio pròpiament catalana de llengua i continguts, a l’Argentina un grup de catalans vinculats al Centre Català de Buenos Aires posaven en antena el programa dominical en llengua catalana L’hora catalana que es transmetia en ona mitjana per Radio Prieto, propietat del català Teodor Prieto’.
La pionera Radio Prieto, la primera emissora que va tenir en directe Carlos Gardel, va ser en efecte la llar original de L’hora catalana, però no l’única. Al llarg de gairebé sis dècades, el programa va anar saltant d’emissora a emissora per l’àrea de Buenos Aires, i en alguns moments va experimentar les vicissituds polítiques del país (censura, imposició del castellà…). Els professors Niqui i Garcia-Ripoll també subratllen que no solament va ser el primer programa de ràdio en català fora dels Països Catalans, sinó també la primera programació en llengua estrangera que es va fer a tot Amèrica per i per a les comunitats d’immigrants. L’hora catalana, de fet, va esdevenir un model per a unes altres col·lectivitats arribades a l’Argentina, com l’alemanya, la italiana, la polonesa i la jueva. Entre aquelles hores inspirades en la iniciativa catalana, cal esmentar especialment l’armènia, la que ha tingut més continuïtat temporal a l’àrea de Montevideo i Buenos Aires.
A més d’influir unes altres colònies estrangeres a l’Argentina, L’hora catalana també va traspassar les fronteres del país. El 1931 en va començar una emissió a Montevideo, el 1935 a Santiago de Xile i posteriorment també n’hi va haver rèpliques a Valparaíso, l’Havana, Mèxic, Caracas… i a Austràlia. Pere Agustí i Molière, un montgrí emigrat a l’Argentina de ben jove, va decidir a setanta-cinc anys anar-se’n a viure a l’altra punta del món amb la família. Juntament amb la seva filla Núria i el gendre, Jordi Ros, va ser al darrere de nombroses iniciatives com el Casal Català de Sydney, fundat el 1982, i L’hora catalana de Brisbane, un programa setmanal que es va mantenir a les ones uns quants anys i que va donar pas, més endavant, a un altre espai català a Radio 3ZZZ impulsat molt de temps per l’activista Josep Viñas.
I una mica més: La primera Hora catalana argentina va aturar les emissions el 1984, però després d’alguns anys d’intermitència per unes quantes ràdios de Buenos Aires es va recuperar com un dels programes de Casalmedia, la productora del Casal de Catalunya de Buenos aires, a càrrec de Manuel Rusell i Ramon Avellana. Des del 2002 a l’Argentina també hi ha una iniciativa paral·lela, el programa Paraná Per Anar Endavant, encapçalat actualment per quatre dones i emès cada diumenge per donar a conèixer la història i la cultura catalanes a la capital de la província d’Entre Ríos. I més a prop de casa nostra, l’experiència de ràdio en català més jove i activa actualment és a Roma, amb l’emissora en línia Ràdio Catalunya-Itàlia, de l’Associació de Catalans a Roma.
Chacabuco 875
Mapa a Google
Fa pocs dies que s’ha posat en marxa Ràdio Amèrica Barcelona (RAB), una emissora per internet amb estudis centrals a la capital catalana i pensada per a la nombrosa diàspora catalana a Amèrica. Al darrere hi ha el periodista i emprenedor Germà Capdevila, nascut a Buenos Aires i gran usuari des de l’Argentina, abans de venir a viure fa alguns anys a Catalunya, de mitjans de comunicació en català en línia. Ell mateix sol explicar que aleshores vivia i treballava a l’Argentina, però amb internet podia sentir-se també a Catalunya. Amb aquesta experiència vital, doncs, no és gens estrany que ara hagi emprès amb més gent una iniciativa com RAB, ‘amb continguts variats sobre l’activitat dels catalans de l’Amèrica Llatina, del Futbol Club Barcelona i sobre la cultura catalana en tots els seus aspectes’ creats tant des de la seu al centre de Barcelona com des d’estudis a Montevideo, Santiago de Xile, Quito, Ciutat de Mèxic i Buenos Aires.
Justament de la capital argentina prové un dels programes amb més història i històries de la nova emissora, L’hora catalana. En antena ininterrompudament a les ones argentines cada diumenge des del 4 de novembre de 1928 fins al 30 de setembre de 1984, és sens dubte l’espai en actiu més antic de la ràdio en català. Com destaquen els màxims experts en radiodifusió catalana Cinto Niqui i Martí Garcia-Ripoll, ‘mentre a Catalunya la dictadura del general Primo de Rivera posava tota mena d’entrebancs a una ràdio pròpiament catalana de llengua i continguts, a l’Argentina un grup de catalans vinculats al Centre Català de Buenos Aires posaven en antena el programa dominical en llengua catalana L’hora catalana que es transmetia en ona mitjana per Radio Prieto, propietat del català Teodor Prieto’.
La pionera Radio Prieto, la primera emissora que va tenir en directe Carlos Gardel, va ser en efecte la llar original de L’hora catalana, però no l’única. Al llarg de gairebé sis dècades, el programa va anar saltant d’emissora a emissora per l’àrea de Buenos Aires, i en alguns moments va experimentar les vicissituds polítiques del país (censura, imposició del castellà…). Els professors Niqui i Garcia-Ripoll també subratllen que no solament va ser el primer programa de ràdio en català fora dels Països Catalans, sinó també la primera programació en llengua estrangera que es va fer a tot Amèrica per i per a les comunitats d’immigrants. L’hora catalana, de fet, va esdevenir un model per a unes altres col·lectivitats arribades a l’Argentina, com l’alemanya, la italiana, la polonesa i la jueva. Entre aquelles hores inspirades en la iniciativa catalana, cal esmentar especialment l’armènia, la que ha tingut més continuïtat temporal a l’àrea de Montevideo i Buenos Aires.
A més d’influir unes altres colònies estrangeres a l’Argentina, L’hora catalana també va traspassar les fronteres del país. El 1931 en va començar una emissió a Montevideo, el 1935 a Santiago de Xile i posteriorment també n’hi va haver rèpliques a Valparaíso, l’Havana, Mèxic, Caracas… i a Austràlia. Pere Agustí i Molière, un montgrí emigrat a l’Argentina de ben jove, va decidir a setanta-cinc anys anar-se’n a viure a l’altra punta del món amb la família. Juntament amb la seva filla Núria i el gendre, Jordi Ros, va ser al darrere de nombroses iniciatives com el Casal Català de Sydney, fundat el 1982, i L’hora catalana de Brisbane, un programa setmanal que es va mantenir a les ones uns quants anys i que va donar pas, més endavant, a un altre espai català a Radio 3ZZZ impulsat molt de temps per l’activista Josep Viñas.
I una mica més: La primera Hora catalana argentina va aturar les emissions el 1984, però després d’alguns anys d’intermitència per unes quantes ràdios de Buenos Aires es va recuperar com un dels programes de Casalmedia, la productora del Casal de Catalunya de Buenos aires, a càrrec de Manuel Rusell i Ramon Avellana. Des del 2002 a l’Argentina també hi ha una iniciativa paral·lela, el programa Paraná Per Anar Endavant, encapçalat actualment per quatre dones i emès cada diumenge per donar a conèixer la història i la cultura catalanes a la capital de la província d’Entre Ríos. I més a prop de casa nostra, l’experiència de ràdio en català més jove i activa actualment és a Roma, amb l’emissora en línia Ràdio Catalunya-Itàlia, de l’Associació de Catalans a Roma.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Sostenir
un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb
la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts
subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al
diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan
us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot. Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb
diumenge, 9 de febrer del 2020
LA BASSA DE L’ENCANYISSADA I LA CASA DE FUSTA AL DELTA DE L’EBRE
LA BASSA DE L’ENCANYISSADA I LA CASA DE FUSTA AL DELTA DE L’EBRE
La llacuna més gran del Delta
La bassa de l’Encanyissada, entre els termes municipals d’Amposta i Sant Carles de la Ràpita és la mes gran del Delta, amb una extensió de 879,23 ha.
Està declarada Reserva Nacional de Caça. Es troba dividida en dos parts: la cubeta gran i la cubeta petita (més coneguda com el Clot).
Per gaudir de les meravelloses vistes de la bassa, podeu fer un recorregut a peu o en bicicleta que surt des de la Casa de Fusta.
Casa de Fusta-Museu del Parc Natural del Delta. Centre d’interpretació ornitològic a Amposta
La Casa de Fusta és una de les construccions més emblemàtiques del delta de l’Ebre. Va ser construïda a finals dels anys 20 del segle passat per un grup de caçadors que s’instal·laren al delta atrets per la quantitat i varietat d’ocells que hi havia en aquest espai natural.Actualment ha estat habilitada per acollir el Centre d’Informació del Parc Natural del Delta de l’Ebre, on s’aconsella sobre els itineraris, els espais més destacats i les activitats que es poden realitzar a la zona. A més, disposa de tot un seguit de publicacions i materials d’interès per al visitant.
En una de les estances del centre es troba el museu ornitològic, una col·lecció representativa de les espècies d’aus que viuen al delta de l’Ebre. Hi ha 182 exemplars de 134 espècies diferents que intenten mostrar la peculiaritat de cadascun dels ecosistemes deltaics. Podreu descobrir com eren les llacunes del Delta l’any 1880, com es van formar les llacunes, la formació del Delta…
Just al davant de la Casa de Fusta hi ha una torre d’observació des d’on es pot apreciar una àmplia perspectiva de la bassa de l’Encanyissada.
divendres, 7 de febrer del 2020
Descobreixen a l’Espluga de Francolí els gravats paleolítics més antics de Catalunya
07.02.2020 19:22
Troballa arqueològica excepcional a la Cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí.
Avui s’ha anunciat la descoberta d’un santuari paleolític integrat per
més d’un centenar de gravats de fa uns quinze mil anys, els més antics
descoberts fins ara a Catalunya.
La troballa es va fer pocs dies després dels tràgics aiguats de l’octubre passat i va ser totalment inesperada, segons l’investigador de l’IPHES i autor de la troballa, Josep Maria Vergès.
La troballa es va fer pocs dies després dels tràgics aiguats de l’octubre passat i va ser totalment inesperada, segons l’investigador de l’IPHES i autor de la troballa, Josep Maria Vergès.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Sostenir
un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb
la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts
subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al
diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan
us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot. Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb
dijous, 6 de febrer del 2020
La revelació de Valverde a Guardiola sobre Ansu Fati després d'un gintònic
Barça
La revelació de Valverde a Guardiola sobre Ansu Fati després d'un gintònic
El NacionalFoto: EFE
Barcelona. Dijous, 6 de febrer de 2020
2 minuts
Pep Guardiola és considerat per molts el millor
entrenador del món, però aquesta temporada no està tenint l'èxit
esperat. El seu Manchester City té el títol de la Premier League
pràcticament impossible i, a més, un duel de vuitens de la Champions molt complicat contra el Reial Madrid. Però tot i el pas dels anys, ha confessat els seus records dels Barça-Madrid i ha parlat de passada d'Ansu Fati.
Però la cosa no ha acabat aquí i també ha comentat l'actualitat del seu equip, lloant el Kun Agüero, i també fent referència a dos dels seus cracs: Kevin de Bryne i Phil Foden. Preguntat pel youtuber DjMaRiiO (autor de l'entrevista) sobre si vendria els dos futbolistes al Madrid, Guardiola ha enviat un clar missatge: "Heu de negociar amb mi. Florentino m'ha de trucar".
Finalment, encara en la vessant esportiva, ha confessat que "una mica sí" troba a faltar els Clàssics. "Cada any era el partit del segle", afegeix en referència als Barça-Madrid.
I també ha confessat la fórmula del seu èxit: "Tenia una bona passada llarga i vaig sobreviure. La forma de jugar al Barça m'ajudava i si hagués jugat en un altre lloc, no hauria sobreviscut. Ara no jugaria".
Ansu Fati és una estrella
En una entrevista a Post United, l'entrenador català revela com fa poc es va veure amb Ernesto Valverde i li va explicar en persona les qualitats de la jove promesa del Barça, Ansu Fati: "Fa poc vaig estar amb ell prenent un gintònic i em va comentar: 'És molt bo, aquest noi és una bomba'". Unes paraules que no fan més que reafirmar tot el que els culers veuen des de la grada i per la televisió. Però aquesta informació aporta un punt més d'esperança cap als seguidors del Barça, perquè ho diu una veu interna que ha vist en primera persona també com entrenava la jove estrella blaugrana.Però la cosa no ha acabat aquí i també ha comentat l'actualitat del seu equip, lloant el Kun Agüero, i també fent referència a dos dels seus cracs: Kevin de Bryne i Phil Foden. Preguntat pel youtuber DjMaRiiO (autor de l'entrevista) sobre si vendria els dos futbolistes al Madrid, Guardiola ha enviat un clar missatge: "Heu de negociar amb mi. Florentino m'ha de trucar".
Finalment, encara en la vessant esportiva, ha confessat que "una mica sí" troba a faltar els Clàssics. "Cada any era el partit del segle", afegeix en referència als Barça-Madrid.
Humilitat guardiolista
Però una de les imatges curioses de l'entrevista ha estat el repàs d'una carta llegenda del FIFA amb Pep Guardiola de protagonista. "Per vendre motos està bé", ha confessat després de dir que les valoracions eren més altes del que realment tocava. I Guardiola s'ha definit amb molta humilitat: "Era un migcampista lentot, no tenia tir, un joc aeri pobre, no era ràpid... mai he estat més honest a la meva vida".I també ha confessat la fórmula del seu èxit: "Tenia una bona passada llarga i vaig sobreviure. La forma de jugar al Barça m'ajudava i si hagués jugat en un altre lloc, no hauria sobreviscut. Ara no jugaria".
10 anys de...
Quan el Barça de Guardiola va fer augmentar la natalitat
Crisi al Barça
Bartomeu decideix que Abidal segueixi al Barça
dimarts, 4 de febrer del 2020
La DO Montsant elabora 2.600 ampolles de vi pel celler Rendé Masdéu
La DO Montsant elabora 2.600 ampolles de vi pel celler Rendé Masdéu
Divendres 24 de gener la denominació
organitza un esmorzar solidari per lliurar les ampolles al celler
arrasat per la riuada del Francolí
|
El pròxim divendres 24 de gener, la Denominació d’Origen Montsant organitza un esmorzar solidari per Rendé Masdéu. Es lliuraran les 2.600 ampolles del vi que 15 cellers de la DO Montsant han elaborat per ajudar-los en la reconstrucció d’un nou projecte familiar després que els aiguats que van afectar L’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) el passat mes d’octubre arrasessin l’edifici on estava ubicat el celler.
L’acte se celebrarà al celler Coca i Fitó, a El Masroig, a les 9:30h i hi participaran els cellers que han col·laborat en aquest projecte: Acústic Celler, Celler de l’Era, Celler La Placeta, Celler Pascona, Celler Vendrell Rived, Cellers Can Blau, Cellers Sant Rafel, Cellers Unió, Coca i Fitó, Mas de l’Abundància, Mas de les Vinyes, Orto Vins i Vinyes Domènech, així com la resta d’empreses que també s’han sumat a aquest projecte solidari: Emili Castells Vives amb les ampolles; Gráficas Varias amb les etiquetes; i Manuel Serra amb els taps.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)