El Nacional

REFERÈNDUM

Per què el CNI no va trobar les urnes de l'1-O, segons un especialista

El Nacional
Barcelona. Diumenge, 16 de febrer de 2020
1 minut

El reputat periodista d'investigació en espionatge, Fernado Rueda, va ser molt contundent quan Cristina Puig li va preguntar ahir al programa Preguntes Freqüents de TV3 per què el CNI no va trobar les urnes l'1 d'octubre: "Perquè eren molt dolents, els espies a vegades fracassen". I va carregar contra l'aleshores director del Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol, Félix Sanz Roldán: "El problema és que, en un altre moment, haurien cessat el director del CNI, perquè va ser un gran desastre". Però, en comptes d'això, el van mantenir fins que va acabar la seva direcció i el juliol del 2019 va agafar el relleu Paz Esteban López.
Roldán depenia de Mariano Rajoy, al capdavant de Presidència, però, posteriorment, la intel·ligència espanyola va tornar a estar subordinada al Ministeri de Defensa. Durant l'època de l'1 d'octubre del 2017, Rueda apunta a l'aleshores vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, com la principal responsable de la coordinació amb el CNI: "Soraya deia a alguns periodistes que estiguessin tranquils perquè el CNI ho tenia tot controlat, imagina't el seu disgust".

Rueda també va explicar que, sobretot en aquella època, una de les feines que duu a terme el CNI és "la d'espiar, i ho fa des de molt abans, amb l'inici del procés". I, per altra banda, "actuar com a agent d'influència, buscant gent que, davant el grup que estava a favor de la independència, cridés a mobilitzar els que estaven en contra de la independència o a favor de mantenir unides Espanya i Catalunya".
I com es fa tot això? Segons aquest especialista, amb intervencions en conferències i parlant en els mitjans de comunicació, i conclou que això "és típic" dels serveis secrets. Pel que fa al finançament d'aquestes campanyes, Rueda defensa que "a vegades es treuen de fons reservats i d'altres no".

Guerra del Golf Aznar va menystenir el CNI per donar suport a la guerra de l'Iraq El Nacional

CNI Paz Esteban, la primera dona i espia que dirigirà el CNI El Nacional

Internet Després del "decret digital", el CNI aposta per més control amb la "CiberEspanya" El Nacional

Investidura El director del CNI amb Aznar, en contra d'un govern espanyol amb suport d'ERC El Nacional

• CNI
• urnes
• CAS 1-O - JUDICI PROCÉS

El Nacional

Història

Mapes (2): com veia Catalunya Felip V?

Marc Pons
Foto: Reial Acadèmia d'Història
Barcelona. Diumenge, 16 de febrer de 2020
4 minuts

Gènova, 20 de juny de 1705. Els representants del partit polític austriacista Domènec Perera i Antoni de Peguera ―majoritari a les institucions de govern del país― i el comerciant i diplomàtic anglès Mitford Crowe ―documentat a la cancelleria catalana amb el nom en clau de L’ocell―, en nom de la reina Anna d’Anglaterra, signaven un tractat que incorporava Catalunya a l’aliança internacional austriacista, i, automàticament, la situava fora de l’edifici polític hispànic del Borbó. Aquell conflicte, que duraria 9 anys (1705-1714), posava de relleu dues visions oposades en relació al paper que havia de jugar Catalunya en el context hispànic. I els mapes de l’època no tan sols revelen aquestes diferències, sinó que també la revenja borbònica contra Catalunya.

Mapa d'Europa (1700), obra d'Isaac Tirion / Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

Les oligarquies polítiques europees de finals de la centúria del 1600 i de principis de la del 1700 estaven immerses en un projecte ―una mena de concentració parcel·lària―, que consistia a convertir els vells conceptes geogràfics en noves realitats polítiques. Els mapes de l’època són molt il·lustratius. Tracen una nova Alemanya que reuneix la vella Germania carolíngia i que inclou, també, els estats Habsburg d’Àustria i dels Balcans, la Confederació Helvètica i els Països Baixos. O dibuixen una nova Itàlia que reuneix tots els principats independents al sud dels Alps, inclosos els territoris venecians dels Balcans. O imaginen una nova Espanya que abasta la totalitat de la península Ibèrica, inclòs Portugal, que, poc abans, s’havia independitzat de la monarquia hispànica.

 Mapa de la península Ibèrica (1690), obra de Justus Danckerts / Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

La diferència estibava en l’arquitectura d’aquests gegants amb peus de fang. Mentre que a les cancelleries centreeuropees i atlàntiques s’inclinaven pel model que, contemporàniament, s’anomena confederal; a Versalles, els Borbons ―paradigma del règim absolutista― es declaraven entusiastes partidaris de la unificació dels seus dominis per la sanguinària via de l’autoritarisme. Quan Felip V, el primer Borbó hispànic, va posar les natges al tron de Madrid (1701), els mapes de l’època revelen una realitat plural. Un dels mapes més paradigmàtics es titula Totus Regni Hispaniae (Tots els regnes de les Espanyes), que, Felip V, en la seva personal cultura i ideologia absolutistes, lluny d’entendre-ho com una oportunitat, ho interpretaria com un desafiament.

Mapa de Catalunya (1718), obra de Mattias Seutter / Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

Durant segles, Catalunya s’havia articulat en vegueries, governades per un delegat del comte independent (el vicarius de les fonts medievals). Durant els seus sis segles d’existència, el número i els límits d’aquelles vegueries havia variat, però quan el primer Borbó hispànic va jurar les Constitucions de Catalunya (1701), n’hi havia disset. Aquesta distribució del mapa (històrica, social i econòmica) seria fulminada pel Decret de Nova Planta (1717), poc després de l’ocupació borbònica de Catalunya i la liquidació de les seves institucions de govern. A la conclusió de la Guerra de Successió (1705-1714), els mapes cartografiats per l’aparell polític i militar borbònic tracen una Catalunya amb una distribució territorial radicalment diferent.

Mapa de Catalunya (1677), obra de Nicolas Visser / Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

Les històriques vegueries havien estat suplantades pels corregimientos, que, únicament, responien a criteris militars i de dominació. La nova administració borbònica prescindia totalment del traçat històric ―de la realitat del país― i el nou mapa de Catalunya ―el de Felip V― és el dibuix d’un país ocupat militarment i sotmès políticament i econòmicament. El corregidor, màxima autoritat al territori, seria, sempre, un tentacle ―de naturalesa castellana, naturalment― del capità general, la figura del règim borbònic que reunia els poders polític, militar, fiscal i judicial. I, naturalment, la facultat delegada ―en nom del rei d’Espanya― de reprimir i d’escarmentar. Catalunya va ser dividida en nou corregimientos i la “subdelegación” de la Vall d’Aran.

Mapa de Catalunya (1716), obra del comte de Darnius / Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

Però el que resulta més curiós és que, fins a finals de la centúria del 1700, els mapes cartografiats a Centre Europa continuarien dibuixant Catalunya en la seva integritat i en la seva realitat històriques. Com una mena d’al·legoria a un paisatge indestructible que, més d’hora que tard, la lògica, necessàriament, recuperaria de nou. En canvi, els mapes borbònics, dibuixen una Espanya irreal i pintoresca, que transcendiria en el temps fins a les aules de l’escola franquista. El més revelador, però, és la deliberada ocultació de la sobirania britànica de Gibraltar i de Menorca (cedides pel primer Borbó espanyol el 1713). I en canvi, el domini francès sobre els comtats nord-catalans (cedits pel penúltim Habsburg hispànic el 1659) queda fora de qualsevol dubte.

Mapa de la península Ibèrica (1757), obra de Tomas López / Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

Philippe de Pretot va ser el primer cartògraf que va dibuixar els Països Catalans (1770). La denominació no havia estat creada (ho faria, cent anys més tard, la institució valenciana Lo Rat Penat); i aquell mapa no passa de la categoria de corografia (territoris que comparteixen llengua, cultura i història). Però Pretot ―i la prestigiosa Academie des Sciences de París― posarien en evidència Felip V i el seu règim. A la corografia de Pretot no hi eren la Catalunya del Nord i l’Alguer. Però tenia el valor acadèmic i científic que no tenien les corografies espanyoles, que, repetidament, reunien sobre un mateix dibuix Catalunya, Aragó i Navarra. Com també, des de la ideologia borbònica espanyola, es considerava el català, aragonès i euskera dialectes de gent rústica, illetrada i blasfema.

Primer mapa dels Països Catalans (1770), obra de Philippe de Pretot / Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

història Mapes (1): així veia Catalunya Lluís XIV Marc Pons

HISTÒRIA Quan els Reis Catòlics li van fer un 155 a Colom Marc Pons

• Felip V
• història

Actualitat

Un Delta ple de vida

MónPlaneta

per Cristina Recasens dissabte, 15 de febrer 2020 - 10:16h

Punta de la banya. Delta de l'Ebre | xx

Les Terres de l’Ebre van ser declarades Reserva de la Biosfera per la UNESCO l’any 2013. Amb un relleu variat i una situació geogràfica estratègica, la seva biodiversitat, tant en flora com en fauna, és molt elevada. La reserva conté un bon nombre d'ecosistemes diferents, tant interiors com costaners, i comprèn tant el Parc Natural del Delta de l’Ebre i com el Parc Natural dels Ports.

La varietat del seu relleu es deu a la trobada del riu Ebre amb el Mediterrani, que produeix més de 320 quilòmetres quadrats de dunes, badies, salines i llacunes, que acullen molts tipus diferents d'animals i plantes. El Parc Natural del Delta de l’Ebre, de fet, és una de les zones humides més importants del tot el Mediterrani i amb un total de 7.736 hectàrees, on els arrossars es converteixen en una atracció per a flora i fauna, és la zona humida protegida més gran del nostre país. Hi ha més de 800 espècies vegetals diferents, on destaquen els canyissos, els joncs, etc, que s’han hagut d’adaptar a condicions extremes i colonitzar tan dunes com sòls salins com zones de llacunes. Aquesta suma de paisatges diversos permet que la biodiversitat en aquesta zona sigui molt rica, amb aus i espècies vegetals tant d’ecosistemes d’aigua salada com d’aigua dolça. El Delta és tan important per als ocells que va ser declarada internacionalment zona d’especial protecció de les aus (ZEPA).

Els Alfacs | xx

Encara que el delta de l’Ebre és famós sobretot entre els ornitòlegs, la seva fauna és molt variada més enllà dels ocells. La diversitat d'hàbitats i el seu clima humit i temperat faciliten la presència de molts invertebrats, com ara la gran varietat d’espècies de papallones i libèl·lules que s'hi poden trobar. A les Terres de l’Ebre s'hi han localitzat 120 espècies de papallones diürnes -de les 200 que s'han observat a tot el país- i 48 especies de libèl·lules, algunes d’elles molt rares no només a Europa sinó a tot el món. A més, els arrossars del Delta també són la llar de moltíssimes espècies de crustacis, aràcnids, arnes i coleòpters, que tenen un paper essencial en els seus ecosistemes. Passant al grup dels vertebrats, d'entre la biodiversitat d'animals del Delta podem destacar herpetofauna, que inclou amfibis i rèptils. Hi ha serps d’aigua i sargantanes en abundància i, encara que de manera més escassa, també hi són presents tortugues, tritons, gripaus i granotes. L'única espècie de granota que hi manté una població elevada, però, és la granota verda.

Ànec collverd, l'espècie d'anàtid més abundant a l'hivern al delta de l'Ebre | K. Storsberg / Arxiu PNDE

L'element més important del Delta, com no podia ser d'una altra manera, és l'aigua, que té diferents graus de salinitat al llarg del seu recorregut. Si al riu pròpiament dit és molt baixa, a mesura que es barreja amb l'aigua del mar el seu contingut de sal va pujant. El número d'esturions i llamprees del riu ha disminuït, però hi han aparegut espècies introduïdes com la perca, el lluç de riu i els silurs. A més, també s'hi troben amb abundància mugílids (llisses), serrànids i anguiles, i un gran nombre d'espècies marines que també donen fama al litoral de la zona. Pel que fa a la presència de grans mamífers, com ara senglars i teixons, és només esporàdica a causa de la humanització del Delta. No obstant això, se sap que abans hi havia hagut cèrvols i cabirols. Actualment, encara queden mamífers més petits, com alguns conills, guineus i un nombre reduït de llúdrigues, eriçons i mosteles.

Com hem esmentat, les aus són un dels punts més atractius del Delta de l’Ebre, amb molta importància a nivell internacional. A la tardor, els camps enaiguats són colonitzats per milers d’ocells aquàtics que passen en migració o comencen la hibernació. Tot i que la més coneguda de totes les espècies que s'hi desplaces són els flamencs, formen part dels entre 50.000 i 100.000 exemplars de 343 espècies diferents que s'hi poden trobar. Per aquesta gran biodiversitat, el delta de l’Ebre apareix esmentat sovint com a zona de màxim interès i sempre té categoria A, de prioritat de protecció urgent, per les colònies de cria i pel pas dels ocells migratoris.

Flamencs al Delta de l'Ebre | Departament de Territori i Sostenibilitat

Durant el temporal Glòria es va dir molts cops que el delta de l’Ebre estava destrossat i es volia demanar la declaració de zona catastròfica. Si el Delta quedés inundat i destruït per l'aigua del mar, molta de la biodiversitat que hi viu es veuria afectada, i molt sovint no som conscients de la importància de mantenir zones com aquesta per assegurar la supervivència de la gran riquesa natural del planeta. En aquest sentit, els darrers esdeveniments han fet que ja s'estigui promovent un estudi, a través de la fundació Abertis, que s'haurà de centrar en la recuperació de la biosfera de les Terres de l'Ebre, especialment els espais naturals més afectats pel Glòria, com el Delta, que la mateix fundació ha definit com a ecosistema "singular, vulnerable i fràgil".


Cristina Recasens (Palamós, 1993) és graduada en Biologia i màster en Ecologia Terrestre i Gestió de la Biodiversitat per la Universitat Autònoma de Barcelona i ha treballat tant al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) com al Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge de la mateixa universitat.

biodiversitat delta de l'Ebre

El Nacional

història

Mapes (1): així veia Catalunya Lluís XIV

Marc Pons
Barcelona. Diumenge, 9 de febrer de 2020
4 minuts

Ceret (Vallespir-Catalunya del Nord), 7 de setembre de 1640. Francesc de Vilaplana (nebot de Pau Claris, president de la Generalitat) i Armand Jean du Plessis (nebot del cardenal Richelieu, ministre plenipotenciari de la monarquia francesa) signaven el Tractat de Ceret, que havia de constituir Catalunya en una república lliure sota la protecció de França. Però els esdeveniments posteriors revelarien que Lluís XIII de França i, sobretot, el seu fill i successor Lluís XIV de França —que va regnar durant 72 anys (1643-1715)— cobejaven un projecte i un destí diferents per a Catalunya. La cartografia de l’època posa de relleu que la reincorporació de Catalunya a l’edifici polític francès era la primera part d’un ambiciós projecte —inspirat en el mapa dels dominis carolingis— que aspirava a desplaçar la frontera fins a la ratlla de l’Ebre.

Fragment d'un mapa de l'Imperi Carolingi l'any 851 (1750). Obra de Matthias Hasius / Font: Bibliothèque Nationale de France

La frontera natural dels Pirineus és un fals mite alimentat per la historiografia nacionalista espanyola per a justificar la humiliació hispànica a l’illa dels Faisans (1659). Molt abans del Tractat de Ceret (1640) i més enllà de la Pau dels Pirineus (1659), els arquitectes de la política de Lluís XIV (Richelieu, Mazzarino, Colbert i Le Tellier) sempre van interpretar que Catalunya, històricament, era de fàbrica francesa i, estratègicament, era el passadís a la península. En un escenari extrem —la invasió hispànica de Catalunya— van convertir els pactes de Ceret en paper higiènic. L’anotació del Dietari de la Generalitat (23-01-1641) revela el xantatge. Diu: "no se exposarà (Lluís XIII) a tant gran gasto (la guerra) ab la promptitut que la necessitat demana sinó es que la província se posse a la (seva) obediència com ja en temps de Carlo Magno ho feren nostres antepassats”.

Richelieu, Mazzarino, Colbert i Le Tellier, quatre dels principals superministres de Lluís XIV / Font: Bibliothèque Nationale de France

La dominació de Catalunya —per la via del pacte o del xantatge— tenia un gran valor estratègic. A Richelieu i a Mazzarino —grans protectors del foment de les ciències, de les arts, ... i de la cartografia— no se’ls escapava que la ruta més ràpida i suficientment ampla per a encabir-hi exèrcits, entre París i l’Ebre passava per Perpinyà, Puigcerdà, La Seu d’Urgell i Lleida. És a dir, el vell eix Tet-Segre, que havia estat l’autopista per on havien transitat des de l’antiguitat tots els exèrcits que feien el camí del centre d’Europa a la península Ibèrica, o a l’inrevés. Un mapa de 1642 (a l’inici de la Guerra dels Segadors), dibuixat a dues planes que explica la llegenda “Partie occidentale de la Catalogne” remarca, cal suposar que de forma força intencionada, l’eix Tet-Segre i, sobretot, els detalls que comuniquen les dues capçaleres.

Mapa de Catalunya (1642). Obra de I. Boisseau / Font: Bibliothèque Nationale de France

La retirada parcial de França de territori català, després de la Guerra dels Segadors (1640-1652), no va implicar que Lluís XIV abandonés el seu projecte. Ni tant sols després del Tractat dels Pirineus (1659). Els mapes que dibuixen els cartògrafs reials de la cort (els Samson, pare i fill, o de Fer), desemmascaren la secreta ambició de Versalles. La mutilació de Catalunya ja és efectiva. Però, en canvi, molt reveladorament, un dels exemplars de capçalera d’aquella cort —i molt possiblement dels negociadors francesos que, el 1660, van forçar la reobertura del Tractat dels Pirineus per a sumar l’Alta Cerdanya als dominis de Lluís XIV—, dibuixa un mapa on la mutilació de 1659 no té ni la categoria d’esgarrapada. El solemne i oficialíssim “Principaute de Catalogne divisée en neuf dioceses et dissept vegueries” és el mapa complert de Catalunya.

Mapa del Principat de Catalunya i comtats del Rosselló i de la Cerdanya (1660). Obra de Nicolas Samson / Font: Bibliothèque Nationale de France

Quasi tres dècades més tard Lluís XIV va iniciar una segona guerra expansiva anomenada dels Nou anys (1688-1697). En la fase final d’aquell conflicte, Vendôme va ocupar Barcelona després d’un setge i d’un bombardeig salvatges que causarien la mort del 10% de la població de la ciutat. Però, reveladorament, el primer que va fer quan va posar potes i urpes a Barcelona, va ser jurar les Constitucions de Catalunya en nom de Lluís XIV. Era un encàrrec regi i ineludible que revela que, passats 54 anys, Lluís XIV no havia renunciat al títol —heretat— de comte de Barcelona (1643). Un altre cop la cartografia ho revela. El també solemne i oficialíssim “La Catalogne sous le nom de laquelle sont compris la Principaute de Catalogne et les Comtés de Rousillon et de Cerdagne” cartografiat a l’inici del conflicte (1690) resulta molt il·lustratiu.

Mapa del Rosselló i de l'Empordà (1707). Obra de Nicolas de Fer. Font: Bibliothèque Nationale de France

De fet, es pot ben dir que Lluís XIV no va renunciar mai a Catalunya, és a dir, a la reedició de la Marca de Gòtia carolíngia fins al 1701. Aquesta renúncia és molt significativa. No tan sols perquè coincideix amb la coronació del primer Borbó a Madrid (el seu net i fidel servidor Felip d’Anjou), sinó perquè revela que el seu pla inicial havia culminat de la manera més inesperada: havia convertit el vell rival hispànic en un satèl·lit polític i econòmic. El temps s’encarregaria de confirmar-ho. Però, tot i això, els mapes revelen que a Versalles el vell projecte, molt probablement per interès militar, encara traspuava. I un il·lustratiu exemplar militar de 1707 (en plena Guerra de Successió hispànica) traça una àrea a cavall dels Pirineus, on tan sols apareixen els límits regionals francesos: Frontiere de Languedoc (sobre les Corberes); i Frontière de Catalogne (sobre les Alberes).

Imatge principal: Retrat de Lluís XIV (1660) / Font: Bibliothèque Nationale de France

Test d'història Aldonça Roig, l'ombra catalana d'Isabel la Catòlica Marc Pons

HISTÒRIA Quan els Reis Catòlics li van fer un 155 a Colom Marc Pons

• història

La patronal Anem x feina acusa el govern espanyol de la cancel·lació del Mobile

PAÍS > PRINCIPAT

La patronal Anem x feina acusa el govern espanyol de la cancel·lació del Mobile

La patronal independentista creu que 'si Catalunya fos un estat amb un govern fort com el d'Holanda, el Mobile no s'hagués suspès'

Per: Redacció

15.02.2020  19:12

VILAWEB

Anem x feina ha fet responsable el govern espanyol de la suspensió del Mobile World Congress (MWC) 2020. ‘Estar dins Espanya perjudica la nostra economia perquè el govern espanyol no ens defensa’, ha denunciat la patronal d’empresaris independentistes. ‘Les pèrdues per la cancel·lació del MWC són astronòmiques i el govern d’Espanya ha demostrat la seva feblesa, per això cal que compensi el greuge que suposarà per a l’economia de Catalunya’, ha valorat el portaveu d’Anem x feina, David Fernández. De fet, des de la patronal es considera que si Catalunya fos un estat i tingués un govern fort i influent com el d’Holanda, ‘el Mobile no s’hagués suspès’.
Però per què a Barcelona, sí, i a Amsterdam, no? | Article de Jordi Goula sobre la cancel·lació del MWC

Butlletí de notícies de VilaWeb

Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu

‘És sorprenent que algunes de les mateixes empreses que han decidit no assistir al MWC de Barcelona hagin confirmat la seva presència a Amsterdam en un congrés de les mateixes característiques’, ha mostrat la seva estupefacció Anem x feina, que finalment ha insistit en la necessitat que l’executiu de Pedro Sánchez respongui per l’anul·lació del Mobile. ‘És el responsable d’aquesta cancel·lació i cal que es compensin els greuges econòmics provocats per la suspensió’, han conclòs de la patronal.

Anem x feina

Mobile World Congress

 

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.
Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb

Economia

Els organitzadors del MWC, sobre la suspensió: "Ha estat per una causa de força major"

Les administracions no van fer "cap gestió extraordinària" per salvar el congrés internacional

 

foto 3607732

 

per Adrià Lizanda 13 de febrer de 2020 11:24

TOTBarcelona 

"Un dia molt negre". Així ha definit el sentiment dels organitzadors del Mobile World Congress (MWC) el conseller delegat de la GSMA, John Hoffman. El director general de la GSMA, Mats Granryd, i Hoffman han al·legat que el coronavirus ha estat una "causa de força major" per suspendre el congrés. En la mateixa línia, ha expressat "confiança absoluta" en Barcelona i la Generalitat. Hoffman ha reconegut que durant les últimes reunions al voltant de la celebració del congrés, van constatar que era inviable. "La gran majoria de les empreses no haurien vingut", ha admès.
De nou, els dos màxims responsables de la GSMA han utilitzat la paraula "impossible" per justificar la decisió. A més, els organitzadors han argumentat que la situació canviava "dia a dia i hora a hora" i que era complexe augurar com evolucionaria la crisi del coronavirus.
Sobre el fet que altres congressos internacionals com el saló de l'automòbil de Ginebra i la fira Integrated Systems Europe (ISE) a Amsterdam s'estiguin celebrant sense problema, Granryd ha expressat que la GSMA és només responsable del Mobile i ha rebutjat fer cap comentari al respecte. "No és res contra la ciutat, estem parlant d'una epidèmia global", ha defensat Granryd. Quant al contracte que lliga el congrés de mòbils a Barcelona fins el 2023, Hoffman ha detallat que no ha patit cap canvi i que no s'allargarà un any més per la suspensió d'enguany.
Més info: Compensacions i pèrdues: els escenaris que obre la suspensió del Mobile 
 

"Cap gestió extraordinària" per salvar el congrés

Ni l'Ajuntament de Barcelona ni la Generalitat van fer "cap gestió extraordinària" per salvar el Mobile World Congress (MWC). El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, ha defensat que era la responsabilitat de la GSMA, l'associació d'empreses que organitza el congrés internacional, contactar amb les companyies. En aquest sentit, cap administració es va adreçar als participants per evitar que cancel·lessin l'assistència a l'esdeveniment, malgrat que asseguraven que el risc sanitari és inexistent.
Abans de la roda de premsa de valoració de la suspensió del congrès, els màxims responsables de la GSMA i el president del consell d'administració de la Fira de Barcelona, Pau Relat, s'han reunit amb el president Quim Torra. En la trobada han analitzat les conseqüències de la decisió.

Reunió entre la GSMA, la Fira de Barcelona i Quim Torra / ACN

Sobre la possibilitat de posposar el MWC a un altre moment d'aquest any, Hoffman ha dit que era una possibilitat "llaminera" però que era difícil "predir" com evolucionarà l'epidèmia del coronavirus. Els dirigents de la GSMA han afirmat que el Mobile "no va de diners" i han esquivat les preguntes sobre l'impacte econòmic i les possibles compensacions econòmiques que podrien demanar les companyies afectades per la suspensió. "És un dia molt negre, estem molt decebuts", ha declarat Hoffman.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha lloat la relació entre la GSMA i les administracions. Ha recordat, però, que no existeix cap alarma sanitària a Barcelona ni a Catalunya. La líder de l'executiu local ha reivindicat la relació "d'èxit" entre la capital catalana i la GSMA. "Hem crescut junts i hem de seguir construint plegats", ha apostat Colau. "Barcelona té una economia diversa", ha afegit.
Respecte a les conseqüències econòmiques de la cancel·lació, l'alcaldessa de la ciutat ha exposat que tindrà un "impacte fort", tot i que no ha precisat més. El president del consell d'administració de la Fira de Barcelona, Pau Relat, ha considerat que és aviat per xifrar l'efecte de la suspensió en l'exercici econòmic en la institució, però s'ha mostrat convençut que podran salvar la situació perquè la Fira "està preparada". Tot i així, el MWC representa el 30% de la facturació anual de la institució.

Amb la vista posada a l'edició de l'any que ve

"Tenim els nostres esforços centrats a celebrar el MWC de l'any que ve", ha comentat Hoffman. La cancel·lació de l'edició d'enguany no suposa allargar el contracte amb Barcelona més enllà del 2023, quan el Mobile podria decidir canviar la seu de l'esdeveniment. "Demà mateix començarem a treballar perquè l'edició del 2021 sigui la millor de la història", ha expressat Jordi Puigneró.
La suspensió del congrés de mòbils va arribar després d'un degoteig constant de baixes de les empreses, que adduïen motius de prevenció per justificar la decisió. Algunes de les companyies que havien cancel·lat l'assistència a l'esdeveniment havien estat algunes de tan importants com Intel, Ericsson, Orange o Vodafone.

No hi ha alerta sanitària

La delegada del govern estatal a Catalunya, Teresa Cunillera, ha recordat que no hi ha cap cas a Catalunya de coronavirus i que no hi ha motiu per a l'alarma. Cunillera, això sí, ha admès un context d'"epidèmia de la por". La situació d'alerta a Espanya és baixa i treballem perquè segueixi així", ha conclòs la delegada del govern espanyol.

Mobile World Congress Congressos

MWC

"El MWC no se celebra per mala gestió i incompetència de Hoffman"

Fonts de les empreses expositores i properes a GSMA expliquen a VIA Empresa el motiu ocult de la cancel·lació de Mobile World Congress

per Víctor Costa / Marta Escobar Martí Barcelona.14 de febrer de 2020 13:26

 

 

  John Hoffman és el CEO de GSMA. | ACN

Per què l'ISE s'ha celebrat a Àmsterdam amb "tota normalitat", mentre que el Mobile World Congress (MWC) s'ha acabat cancel·lant "suposadament" pel risc del coronavirus? La fira de la capital dels Països Baixos que l'any vinent arriba a Barcelona congrega més de 55.000 assistents d'arreu del món, i també ha patit cancel·lacions d'empreses importants, sobretot xineses, però, malgrat tot ha tirat endavant i està sent tot un èxit. "El MWC no se celebra per una mala gestió, nefasta i incompetència de John Hoffman", apunten fonts de les empreses expositores i properes a GSMA en una conversa amb VIA Empresa. Quin ha paper ha tingut el CEO de GSMA durant la crisi del coronavirus al MWC? Què hi ha darrere del relat de "la força major"? Qui cobrirà les despeses de les cancel·lacions dels congressistes? "Diuen que és força major, però deixaran arruïnada a moltíssima gent", etziben.
Més info: La crisi del MWC: risc de coronavirus o evitar un congrés fantasma?
Hoffman esquivava aquest dijous qualsevol pregunta vinculada amb la gestió de l'organitzadora durant la roda de premsa de cancel·lació del congrés. Insistia una i altra vegada que "la nostra prioritat ha estat molt clara i simple: la seguretat i la salut de tothom i la reputació del Mobile World Congress", però tant ell com el director general de GSMA, Mats Granryd, evitaven donar resposta als costos o les responsabilitats de la suspensió del MWC. El titular més repetit de la roda de premsa pretenia no deixa marge de dubte i té per objectiu curar-se en salut davant les més que possibles denúncies d'empreses i congressistes que vindran: "Són causes de força major". 

"El MWC no se celebra per mala gestió, nefasta i incompetència de John Hoffman"

Tant és així que aquestes fonts asseguren que Hoffman estava "missing" i "ha estat desaparegut diversos dies" des del 23 de gener al sopar del Círculo Ecuestre​ fins aquest passat dimecres al migdia on va convocar una reunió d'urgència per decidir si tiraven endavant o no el congrés. Fins llavors, l'única trobada convocada per la GSMA era la reunió que s'havia de celebrar aquest divendres i que ja estava prevista des de feia mesos, com és habitual pocs dies abans del MWC.
De fet, durant la roda de premsa d'aquest dijous, el conseller de Polítiques Digitals de la Generalitat, Jordi Puigneró, era preguntat sobre si el Govern havia parlat amb les empreses que ja havien confirmat la seva cancel·lació, però ell mateix reconeixia no haver fet "cap gestió extraordinària en aquest sentit perquè qui organitza l’esdeveniment és qui ha al darrere". És a dir, la GSMA que a priori "està en contacte permanent amb les empreses."

Hoffman: "Són causes de força major"

Les fonts de les empreses expositores tenen molt clar que l'ISE no s'ha cancel·lat perquè hi ha hagut una gestió de la crisi del coronavirus amb les diferents empreses organitzadores a través de reunions. No ha estat el cas, apunten, de Hoffman amb el MWC.

La gestió del MWC i de l'ISE? Dos models diferents

El CEO d'Integrated Systems Events (ISE), Mike Blackman, explicava a l'opinador d'aquest diari i etnògraf Josep Maria Ganyet que de les 258 empreses xineses previstes, fins a 50 van cancel·lar la seva assistència. A aquesta xifra ja superior a la del MWC encara s'hi han de sumar les cancel·lacions de 22 empreses més de fora de Xina com, per exemple, LG que és la més gran. AIxò representa fins a un 4% del total de les companyies que tenien previst assistir-hi. "L'ISE s'ha fet amb tota tranquil·litat i normalitat", reiteren. 
Més info: Protegits de l’apocalipsi zombie
Des d'Àmsterdam, Ganyet fa la següent reflexió: "En un moment de pausa se m'acut d'entrar a Twitter i me n'adono de tot el que està passant. Resulta que al món hi ha l'apocalipsi zombie i pel que sembla els únics que ens salvem som els que ara som en aquesta bombolla que és l'ISE d'Amsterdam. Desenes d'empreses cancel·len la seva assistència al MWC que fan cancel·lar al seu torn l'assistència del MWC a Barcelona que em fa pensar que entre tots hem cancel·lat la raó. Sony no va a Barcelona? Però si els tinc a davant presentant una pantalla de 110 polzades a 16K d'oferta a 1 milió d'euros!"

Ganyet: "Sony no va a Barcelona? Però si els tinc a davant presentant una pantalla de 110 polzades a 16K d'oferta a 1 milió d'euros!"

Les fonts properes a GSMA expliquen també a VIA Empresa que la GSMA no ho tenia tot controlat en l'àmbit sanitari i de prevenció. "Quan un compara la tranquil·litat amb què s'ha celebrat aquesta setmana l'ISE d'Àmsterdam amb la cancel·lació del MWC, un es pregunta, com és possible?", es qüestiona. Alhora, també sostenen que la fira dels Països Baixos ha pres "mesures raonables" seguint les directrius de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), mentre que, assenyala, les del MWC "són mesures innecessàries que han generat desconfiança i han alimentat la por al contagi".

Què podria haver fet Hoffman?

Tant és així que les fonts esmentades asseguren que Hoffman podria haver fet més rodes de premsa per donar més tranquil·litat de la mà de les administracions i del sistema sanitari, alhora que podria haver-se deixat veure pels muntatges de Fira de Barcelona "sense màscara" i "donant la mà als representants d'empreses xineses".
"I la GSMA? Tots els expositors són membres d'aquesta associació, i al seu consell estan els més importants; el seu president és el d'Orange [Mats Granryd], però quina és la capacitat de Hoffman de liderar el seu consell o els principals expositors?", reflexionen.
De fet, durant la roda de premsa, tant els Ajuntaments de Barcelona i l'Hospitalet com el Govern espanyol i català lamentaven la decisió tenint en compte que ni Barcelona, ni Catalunya, ni Espanya "s'han vist afectades en cap cas" pel coronavirus i s'està generant una "alarma social" amb molt més soroll del que realment és.

"Les mesures sanitàries del MWC eren innecessàries i han generat desconfiança i han alimentat la por al contagi"

La tensió estava molt present a la roda de premsa d'aquest dijous i és que les administracions parlaven amb precaució i cautela, al mateix temps que mostraven la seva "comprensió" amb la decisió de la GSMA, però es palpava a l'ambient que no entenien els motius reals. "El Mobile no s'ha cancel·lat per una força major, sinó per un error humà freqüent, la incompetència", asseguren les fonts mencionades.
Ja és massa tard per fer marxa enrere, però el CEO de GSMA encara és a temps "d'asseure's amb els seus clients, que a més són els seus socis".

Tirar pilotes fora

Hoffman es disculpava aquest dijous per carta, i després de no haver-ho fet a la roda de premsa, amb els participants del MWC, però advertia que no podrà contestar totes les preguntes "immediatament". Preguntes vinculades amb les possibles indemnitzacions als assistents per les pèrdues econòmiques que això representa. "Si us plau, contacti amb Atenció al Client si necessités cap altra assistència. Amb tot, en aquest moment no podem contestar totes les seves preguntes immediatament. Treballarem diligentment per contactar amb vostè tan aviat com puguem amb més informació i amb més detall sobre la seva petició particular", escrivia.
"És una situació de força major", repetia una i altra vegada. "Els termes dels contractes es basaran en allò que especifiquin, però cal tenir en compte que la GSMA ha pres aquesta decisió tenint en compte la pandèmia", sentenciava. Però el coronavirus no és una pandèmia segons l'OMS, sinó una epidèmia perquè el primer terme fa referència a la propagació mundial d'una nova malaltia. Segons Acierto.com, per fer front a la situació, la GSMA hauria de tenir contractada una cobertura d'epidèmia o una d'específica que contempli la cancel·lació del congrés per aquest cas o un altre de similar. En aquest sentit, les fonts de les empreses expositores i properes a GSMA defensen que "una força major és una cosa imprevista que no es pot aturar".
A l'espera de l'edició del MWC 2021, 500 dels expositors del total de 1.300 de l'ISE que hi participen aquest any, ja han reservat 47.000 metres quadrats de la fira, que el 2021 se celebrarà a Barcelona. "El Mobile s'ha cancel·lat per la caiguda en dominó d'expositors i visitants, cert, però això no ha estat culpa del coronavirus sinó per causa de la mala gestió", conclouen les fonts de VIA Empresa.

MWC

Més informació

Les pèrdues econòmiques del MWC20

Barcelona Tech Spirit, l'alternativa emprenedora del MWC