dimecres, 19 de febrer del 2020

Beure vi negre ajuda a la salut dels intestins

Beure vi negre ajuda a la salut dels intestins

Un estudi del King’s College del Regne Unit confirma que beure vi negre augmenta el nombre de certs bacteris que afavoreixen la flora intestinal


Un grup d’investigadors britànics han constatat que el consum de vi negre pot ajudar a la bona salut dels nostres intestins.L’estudi del Kings College de Londres confirma que aquesta beguda, a diferència d’altres, fan que augmenti el nombre de certs bacteris que ajuden als budells.

L’investigador principal, el professor Tim Spector, asegura que “aquest és un dels estudis més importants que han explorat els efectes del vi negre en els intestins de prop de tres mil persones a tres països diferents i mostra que els alts nivells de polifenols a la pell del raïm podrien ser responsable de bona part dels beneficis per a la salut quan s’utilitza amb moderació. ”

L’equip va observar que la flora intestinal dels consumidors de vi negre contenia un nombre més gran d’espècies bacterianes diferents respecte a les que no en consumien. Els científics van tenir en compte factors com l’edat, el pes, la dieta regular i l’estat socioeconòmic dels participants i així i tot es van mantenir els mateixos paràmetres.

Els autors creuen que aquests beneficis es deuen als polifenols del vi negre. Els polifenols són elements que es presenten de forma natural a moltes fruites i verdures i també al raïm negre. Tenen moltes propietats beneficioses i actuen principalment com a combustible per als microbis presents al nostre sistema.

L’estudi es va fer amb persones que bevien vi negre, vi blanc i cervesa i conclou que amb una copa de vi negre cada dues setmanes els nostres intestins seran més sans. Entre aquests participants també es va constatar que el consum de vi negre va associat a menors nivells d’obesitat i colesterol dolent que poden ser la conseqüència d’una flora intestinal rica.

S'aprova la Llei Vitinícola catalana amb un ampli consens

S'aprova la Llei Vitinícola catalana amb un ampli consens

El nou text incorpora els canvis introduïts per la normativa europea en elaboració i comercialització de vi, i situa l’Institut Català de la Vinya i el Vi com a autoritat competent



 VADEVI
“Els productors i elaboradors de vins catalans tindran més seguretat jurídica per encarar millor els reptes de futur, treballant amb unes normes clares, concises i conegudes per a tothom. Amb la nova llei vitivinícola catalana ens ajustem a tots els canvis de la legislació europea”. Així ho ha anunciat la diputada d’ERC Lluïsa Llop, ponent relatora de la llei vitivinícola que el Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta tarda per unanimitat, gairebé tres anys després que comencessin els tràmits d’aquest projecte de llei impulsat per la consellera Meritxell Serret abans de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. La llei, aprovada per unanimitat de tots els grups parlamentaris, té per objecte ordenar el sector de la vinya i el vi i adaptar-la als canvis introduïts per la normativa europea, substituint la llei del 2002 i codificant en una sola norma un plec de decrets dispersos que deixaven buits legals en aquest sector.

Els seus àmbits d’aplicació són les vinyes destinades a la producció de raïm de vinificació plantades a Catalunya, l’elaboració i la comercialització de vi, el sistema de protecció de l’origen i la qualitat dels vins, els operadors vitivinícoles, la inspecció i el règim sancionador en la matèria i les competències dels òrgans administratius. En aquest sentit, l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) actuarà com a autoritat competent per verificar les denominacions d’origen protegides i les indicacions geogràfiques protegides.

En nom del PSC, Òscar Ordeig ha volgut reconèixer el treball del sector vitivinícola català, i ha assegurat que la llei “és un pas endavant”, si bé “no ho resoldrà tot”. Aposta per una llei que “enforteixi allò que es fa bé en un context de molta competència a Espanya i internacional, aspirant a comercialitzar els nostres vins en mercats emergents on no hi som”. Ordeig ha dit que el PSC segueix apostant per les DO i el paper de l’INCAVI: “Hem d’apostar per la qualitat i la innovació, posant en línia els centres de recerca, les universitats i les grans empreses elaboradores per millorar els nostres productes, perquè d’aquesta manera també evitarem el despoblament i caminarem cap a un model de país equilibrat i sostenible”. El diputat socialista ha remarcat que el seu grup parlamentari ha aconseguit incloure ajudes per a la producció del vi de muntanya i l’ús del tap de suro, producte de proximitat perquè Catalunya és una de les grans productores d’Europa.

El diputat dels Comuns Marc Parés ha insistit que el vi “és i serà un vector clau en la relació entre el medi natural i la societat, un agent transformador del paisatge, per això aquesta llei és important perquè continuï essent així. Certament, la llei arriba tard, però no deixa de ser una llei important per al país”. Parés ha recordat que l’objectiu inicial de la llei era estrictament jurídic, d’adaptació a la normativa europea, però finalment “ha anat molt més enllà”: “Es posa en valor la tasca de la nostra pagesia i situa al centre l’INCAVI com a autoritat competent i que habilita el departament d’Agricultura per a inspecció, un fet que no treu pes a les DO, sinó que és l’administració qui vetlla pel control d’un bé comú que és el sòl”, ha remarcat Parés, que remarca la importància que la nova llei reguli també l’enoturisme, un sector vital per a l’economia catalana. “És una llei de futur que el país necessita”, ha conclòs el diputat dels Comuns.

Per part de Ciutadans, Francisco Domínguez ha celebrat el consens dels diputats en aquesta llei, però ha demanat a l’executiu català que doti de més pressupost la conselleria d’Agricultura, si és que el Govern aposta realment pel sector primari. Al seu entendre, la llei ha de servir per fomentar un sector que permet “combatre el despoblament i l’envelliment, perquè no hi ha relleu generacional”. El diputat taronja també ha lamentat que la llei no sigui tan ambiciosa com caldria esperar, però ha celebrat que reordeni el sector i compacti en una sola normativa les regles del joc del vi català.

La diputada Natàlia Sànchez (CUP) ha reconegut que la seva formació, limitada per només quatre escons, no ha pogut prioritzar la seva participació en aquesta llei, que entén com a “molt tècnica”. Amb tot, ha remarcat que la supressió de les limitacions per a noves plantacions per mantenir els nivells de qualitat implicarà que “les DO tindran plena llibertat, de manera que es liberalitza el mercat del vi i això pot provocar que es facin proves amb noves varietats de vinya. Pot ser positiu si es fa d’acord amb el sector, però cal estar amatents”, ha explicat Sànchez. La diputada també ha demanat que “es garanteixi la viabilitat del sector reconeixent la tasca de la pagesia, que no rep un preu just pels productes”, i que es tinguin en compte les conseqüències del canvi climàtic.

En nom del PP ha pres la paraula Esperanza García: “Gran part de la nostra història té a veure amb el vi, però el vi també té a veure amb la cultura, el respecte, els amics... hem de protegir aquest patrimoni, perquè exportem un 75% de la nostra producció i cada vegada és un producte millor”, ha dit. I adreçant-se a la consellera Jordà, li ha demanat que no es deixi arrossegar per “prejudicis ideològics” i no pensi només en les cooperatives sinó també en les grans empreses. García, però, ha remarcat que caldria sumar esforços amb altres territoris de l’Estat, perquè al seu entendre, els vins catalans tenen els mateixos problemes que els manxecs o els de la Rioja, i s’ha preguntat si la “híper-regulació” és bona per al sector. I ha demanat també a la consellera que “no acabi deixant la llei al calaix un cop aprovada i que la desplegui”.

En nom del grup republicà, la diputada Lluïsa Llop, ponent de la llei, s’ha felicitat per una llei “necessària i estratègica” per a l’economia catalana, on el 45% dels vins i el 65% del cava va a exportació. Aquesta llei, remarca la diputada d’ERC, “fa desaparèixer la inseguretat jurídica que es podia tenir tenint diverses normatives, i dona rang legal al registre vitivinícola de Catalunya”. Llop també ha posat en valor l’aportació de la trentena de compareixents de la ponència que ha creat la llei, així com l’adaptació de la norma a la lluita contra el canvi climàtic. “Una feina ingent que ha incorporat els coneixements de molta gent”, ha remarcat la diputada.

Finalment, Eduard Pujol, en nom de JxCAT, ha celebrat que “s’ha posat al dia una llei en el terreny de joc europeu, de vegades poc permeable a les nostres necessitats, però Europa és un gran aliat, que quan plou, s’obre, ens protegeix i s’ajuda”. Pujol ha remarcat que “és una llei de tots, amb un consens entre grups parlamentaris i agents del sector, sovint amb interessos i punts de vista diferents. Tothom ha renunciat a coses, però tothom ha posat les seves línies vermelles, i al final ens n’hem sortit”, ha dit Pujol, que ha reconegut que “aquesta llei no ho arreglarà tot, si bé és necessària i inajornable”. El diputat de JxCAT ha demanat “una anàlisi rigorosa per saber on hem de posar el límit entre el control i la llibertat creativa i les noves maneres de produir i elaborar”.

dimarts, 18 de febrer del 2020

El candidat de Macron a la batllia de Perpinyà assistirà a l’acte de Puigdemont

El candidat d’Emmanuel Macron a la batllia de Perpinyà, Romain Grau, ha anunciat que assistirà a l’acte que faran Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí a la ciutat el 29 de febrer. ‘Estant molt lligat a les llibertats civils, la primera de les quals és la llibertat d’expressió i de reunió, estic a favor del míting de Carles Puigdemont del 29 de febrer’.
Tot el que heu de saber de l’acte de Perpinyà del 29 de febrer 
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.
Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb

La Llibreria Catalana de Perpinyà guanya el premi Gasull a la defensa del català

Llibreria catalana Perpinya premi Gasull Sergi Alcazar
La Llibreria Catalana de Perpinyà s'ha endut el VII Premi Martí Gasull i Roig a l'exemplaritat en defensa de la llengua, que atorga la Plataforma per la Llengua i que es decideix per votació popular. L'acte de lliurament del premi s'ha celebrat al Teatre Poliorama, presidit pel president de la Generalitat, Quim Torra. Amb un escenari presidit per un llaç groc, l'acte s'ha iniciat amb un record per als presos i els exiliats "que avui haurien d'estar aquí".
llibreria catalana perpinyà @llibreriacatalana

Puntal de la catalanitat a la Catalunya Nord

La Llibreria Catalana de Perpinyà és una llibreria fundada a Perpinyà el 1986 i és l'única de la Catalunya Nord especialitzada en llibres en català i de temàtica catalana. Fou fundada per l'activista cultural Joan Miquel Touron (Vinçà, 1959) a la plaça de Joan Payrà de la capital nordcatalana, en un espai en què el poeta Jordi-Pere Cerdà ja n'havia regentat una. El 2012 la llibreria fou traspassada a Joana Serra, (Perpinyà, 1985), activista cultural amb una forta vinculació amb Baó, on ha estat vicepresidenta de l'associació catalanista Aire Nou de Baó. Joana Serra, en rebre el premi, ha volgut compartir-lo amb els altres finalistes "que el mereixen tant com jo", a totes les persones que treballen al gremi editorial, a tota la gent de la Catalunya Nord i també ha volgut dedicar-lo especialment a les persones de Catalunya Nord que estan fent vaga pels seus drets socials des de fa 60 dies. Ha acabat el parlament amb unes paraules de Joan Margarit: "La llibertat és una llibreria".
Teresa Canals Premi Honor Gasull Sergi Alcàzar

Teresa Canals, premi especial

La Llibreria Catalana s'ha imposat als altres dos finalistes: l'Amical Wikimedia i l'associació de jugadors de videojocs Gaming.cat. La mestra Teresa Casals ha rebut el Premi Especial del Jurat dels VII Premis Martí Gasull i Roig per la seva constant implicació amb l’escola catalana i la normalització lingüística. El premi se li ha donat per unanimitat. El jurat ha valorat la fermesa, la constància i la valentia de la seva tasca de defensa del model d’escola catalana, amb la metodologia d’immersió com a model de cohesió social que no separa els infants i joves per la seva llengua d’origen. Gràcies a la formació de mestres en llengua catalana i en didàctica, va ser possible fer el pas de l’escola franquista a l’escola catalana i instaurar els programes d’immersió. La filòloga Teresa Casals ha assegurat que per a ella va ser "un somni" haver estat funcionària de la Generalitat i ha volgut deixar clar que "l'escola catalana està en plena convulsió, com el país sencer", perquè "no pot ignorar els atacs irracionals que rep constantment".
Òscar Escudé Plataforma per la Llengua premis Martí Gasull català Sergi Alcàzar
Òscar Escuder.

Emergència lingüística

El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha recordat que el català no és una llengua minoritària ni petita sinó que és “una llengua minoritzada que en el seu propi territori és marginada, perseguida o sense ple reconeixement legal per imposició d’una llengua forana”. Escuder ha explicat que tot i que Espanya ha ratificat la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries no la respecta i ha denunciat que la política de l'Estat espanyol ha estat sempre supremacista, tot considerant la llengua castellana superior a la resta. Per això, ha demanat que “l’Estat hauria de fer del català llengua oficial de l’Estat espanyol, que no vol dir llengua oficial a tot l’Estat”. Escuder ha conclòs que “no hi ha en tot el món democràtic cap llengua de la mida del català amb una desprotecció legal tan gran”. Escuder ha comparat l’emergència lingüística amb l’emergència climàtica: “tot i que el món no s’acabarà demà ens hem de posar immediatament a solucionar allò que produeix l’augment de la temperatura global de la terra. Doncs el mateix amb el català, o ens posem a fer polítiques i actituds efectives de veritat o això acabarà en desastre”. Escuder també ha destinat una part de la seva intervenció a reivindicar el paper de la Plataforma front a les pressions de l'unionisme, però també a animar els catalans a parlar la seva llengua, i ha citat Jesús Tusón, tot al·legant que "les llengües no desapareixen perquè els foranis no les aprenguin, sinó perquè els locals les deixen de parlar".
Carles Puigdemont premi Gasull Plataforma Llengua Sergi Alcàzar

En defensa de la llengua

El president Quim Torra ha felicitat a la Plataforma per la seva tasca i ha assegurat que tampoc vol ser "testimoni passiu de la desaparició de la llengua". Jordi Cuixart, en un missatge enviat des de Lledoners, ha mostrat la seva adhesió a l'acte. Carles Puigdemont, amb un vídeo gravat des de Waterloo, ha felicitat als finalistes i guardonats, i molt especialment a la Teresa Casals per la seva "tasca de país"; Puigdemont ha animat, sobretot, els catalans, a parlar el català i a "tenir cura d'aquesta llengua".

dilluns, 17 de febrer del 2020

Què és AnemxFeina, la patronal "desacomplexadament independentista" de l'ANC?

assemblea david fernandez elisenda paluzie anemxfeina ACN
A mitjans de desembre del 2019 l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) anunciava la creació d'una patronal "desacomplexadament independentista": AnemxFeina. La notícia sorgia del no-res, i entre les vacances de Nadal i la voràgine política de principis del 2020, l'aposta de l'ANC no ha tingut el ressò esperat. L'anunci del desembre deixava molts dubtes a l'aire i, a l'espera d'una presentació "més detallada" a la premsa que encara no s'ha donat, ElNacional.cat ha volgut esbrinar en què consisteix el projecte.
En el seu moment, ni les principals patronals catalanes com Foment del Treball, Pimec o Cecot, ni els principals sindicats, no van mostrar cap tipus de preocupació. "No ens preocupa perquè dubtem que tingui repercussió", asseguraven els esmentats. Però això mateix va passar amb la candidatura independentista Eines de País a la Cambra de Comerç barcelonina: ningú la tenia en compte i es va acabar enduent la majoria absoluta del ple. I és que l'auge de l'independentisme en diverses organitzacions i institucions de representació social ha estat una realitat durant els últims mesos. La devastadora victòria de l'independentisme a la Cambra, que va posar Joan Canadell al capdavant de la institució, n'és l'exemple més evident. Però no s'acaba aquí: el creixement de la Intersindical-CSC en l'àmbit de la representació sindical, entre d'altres exemples, n'és també evidència. Però què és AnemxFeina i quins objectius té?
Els instigadors de la patronal la descriuen com a "desacomplexadament independentista" perquè asseveren que "dissociar economia i política no té cap sentit perquè al final totes les accions polítiques acaben influint a l'economia i a l'empresariat". Així doncs, un dels propòsits és trencar amb la idea de separar economia i política i, en paraules del secretari nacional de l'ANC David Fernàndez, "l'empresariat independentista no acaba d'estar representat perquè tot i que dins de les patronals hi ha gent de tot, molts dels independentistes no han tingut opció a dir la seva".
En aquest sentit, Fernàndez descriu la intenció d'AnemxFeina -a partir d'ara AxF- en tres objectius: "dotar de representació l'empresariat català, aportar consciència nacional i recolzar els partits independentistes". El que encara no volen fer públic és el lideratge d'AxF, perquè la intenció és "fugir del lideratge individual com Foment o Pimec".

Independentista com a primera condició

L'Assemblea va presentar AxF com una nova 'Eina de País'. Segons ells, un dels "problemes de l'1 d'octubre del 2017 va ser falta de força i independència de l'economia", i és per aquest motiu que sota el nom Eines de País han començat diverses iniciatives, com les esmentades prèviament, per "deslligar-se de l'Ibex35 i els poders oligopolístics i opressors de l'Estat".
La presentació d'una patronal no és una casualitat tampoc. Fa uns mesos, la patronal Foment del Treball, liderada per Josep Sánchez Llibre, va portar l'ANC als tribunals per la seva campanya 'Consum estratègic', i va acabar sortint-se amb la seva i l'Assemblea va haver de tancar el web i acabar amb la campanya per potenciar les empreses catalanes i independentistes. Una guerra que ha portat a l'ANC a entrar també al món patronal. Però crear una patronal no és tan fàcil, cal arribar a un mínim de socis per obtenir un percentatge de representació, cosa que no els preocupa perquè estan "convençuts" que hi arribaran "abans de finals d'any".
Fins el moment, la nova patronal compta ja amb unes quantes empreses adherides, tot i que han denegat fer públic el número concret.

Fugir del model "de sempre"

Des del punt de vista empresarial el que es busca és fer "una patronal moderna, posada al dia del segle XXI". "De fet", apunta Fernàndez, "no ens agrada el concepte de patronal perquè evoca a directius, i nosaltres no ho som. Nosaltres som el teixit català: empresaris i emprenedors". En altres paraules: "anem a favor de la petita i mitjana empresa que el que vol és que no li posin el peu al coll".
Així doncs, segons els seus impulsors, la idea és que AxF "canviï el model" habitual de les patronals per esdevenir una formació "àmpliament implantada al territori, amb tecnologia 4.0 i no amb edificis que paguen els socis", explica amb to irònic Fernàndez. Una de les crítiques de l'AxF a les patronals existents és que, segons diuen, ofereixen serveis als seus socis i "cobren per tot en comptes de promocionar que entre ells facin negocis".
D'aquesta manera es llança la crítica al model de patronal que coneixem, asseverant que "hem de superar la relació i el cliché de patronals amb un president que és l'amo i un model de relacions laborals dissenyat per aquells que ens volen sotmesos". I és que segons Fernàndez, un dels problemes és "aquesta mania de traçar una línia entre empresaris i treballadors és una línia estratègica per enfrontar-nos".

Foment i Pimec: la crítica

I Foment i Pimec, on queden? Segons l'Assemblea, aquestes dues patronals -les majoritàries a Catalunya- "no representen a tot l'empresariat" i els critiquen que tenen un model "antiquat", també a nivell polític. "Foment seguirà sempre en la línia espanyola i Pimec juga a la puta i la ramoneta", critiquen. En aquesta línia, "AxF és políticament independentista i va dirigida als empresaris decebuts de com funcionen les patronals perquè no els representen ni política ni empresarialment".
Segons AxF, el percentatge de socis de Pimec i Foment respecte totes les empreses de Catalunya és un percentatge "ínfim". Un desmarcatge clar: "Nosaltres estem molt allunyats de la seva manera de fer; per fer una cosa semblant a Foment o Pimec, no ens hi posem".

Guardiola manifesta què farà després de l'expulsió del City de la Champions

El futur de Pep Guardiola va quedar a l'aire quan es va saber la notícia que el seu Manchester City havia estat expulsat de la Champions i l'Europa League les pròximes dues edicions. El club britànic encara pot recórrer la decisió al TAS, però Guardiola, sigui quina sigui la resposta, ja sap el que farà.
"Inclús si ens posen a la League Two"
El de Santpedor s'hauria reunit amb Ferran Soriano per comunicar-li que malgrat la sanció de la UEFA, seguirà sent l'entrenador del City, segons les informacions que ha publicat la BBC i The Sun. "Qualsevol que sigui la lliga en què juguem, estaré aquí, inclús si ens posen a la League Two", hauria manifestat Guardiola.
guardiola city efe
La intenció del City és rebaixar un any la sanció de no poder jugar a Europa, però en tot cas, Guardiola té contracte amb el club anglès fins al 2021.

El cas de Samantha i la discriminació soterrada del català a ‘Operación Triunfo’

RTVE
Samantha Gilabert és un dels noms més populars de la darrera temporada de ‘Operación Triunfo‘ (OT). Aquesta jove de vint-i-cinc anys de Beniarrés (El Comtat) ha suscitat diverses polèmiques pel fet de defensar el català dins l’acadèmia ja de bon començament. En l’anomenada gala 0, el programa en què es trien els cantants que formaran part del xou, va decidir de cantar ‘Que tinguem sort‘ de Lluís Llach. Tenint en compte que el català és la llengua materna de la concursant, aquesta elecció no hauria de cridat l’atenció, però el cas és que era la segona vegada que algú cantava en català en les onze temporades d’OT; el primer fou Miki Núñez, que interpretà ‘Una lluna a l’aigua’ de Txarango fa poc més d’un any.
Una vegada elegida i ja dins l’acadèmia on conviuen els joves concursants, Samantha va veure un vídeo de suport que li va enviar la seva germana. El missatge complet era en castellà, llevat d’alguns ‘t’estime’. Samantha va reaccionar de manera espontània, lamentant l’estranyesa que li causava que la seva germana, amb qui sempre parlava català, li enviés un missatge en castellà: ‘Què estrany, la meva germana parlant en castellà!’ Els companys van reaccionar amb riallades i el presentador va recordar que a Miki Núñez li havia passat una cosa semblant.
D’ençà d’aquell primer moment, es va convertir en l’enemic número u de la premsa espanyola dins el concurs. Diaris com El Español van afanyar-se a investigar-li el passat i van voler vincular-la amb organitzacions de l’esquerra independentista com Arran per haver format part de la CAJEI-Assemblea de Joves del Comtat, per bé que ella mai no ha parlat explícitament de política dins l’acadèmia. De resultes d’aquestes informacions, aquest mitjà i alguns altres, com ara ABC, Libertad Digital i la COPE, l’han etiquetada com la ‘indepe’ o la ‘separatista’ del concurs. La campanya contra ella, però, es va fer especialment visible la darrera setmana, quan va poder parlar per telèfon amb els seus pares, una conversa que va lamentar haver tingut en castellà: ‘És clar, a sobre en espanyol. Mai de la vida no havia parlat amb els meus pares en aquell idioma del dimoni’, va dir.
La queixa de la cantant semblava seriosa, però el comentari sobre el castellà era clarament de broma, tal com es pot veure al vídeo. No obstant això, les seves paraules van servir perquè es desfermés una campanya catalanòfoba a les xarxes, a més d’un seguit de titulars a la premsa espanyola acusant-la de ‘boicotar’ el castellà i considerant ‘lògic’ el fet de canviar de llengua en un concurs que s’emet a tot l’estat espanyol.
Samantha : "He hablado con mis padres en español. En la vida había hablado con ellos en ese idioma del demonio"

ME MEO 😂😂😂

Samantha no és pas l’única concursant d’OT que ha centrat polèmiques relacionades amb el català o l’independentisme. El 2018 Alfred Garcia i Nerea Rodríguez van cantar ‘Els segadors’ i el ‘Virolai’, un fet que també va despertar una onada de catalanofòbia a la xarxa. Més endavant, Alfred fou molt criticat per haver regalat el llibre España de mierda, d’Albert Pla, a Amaia Romero, guanyadora del concurs i la seva parella. A la temporada següent, Dave Zulueta, un jove de Cadis, també va rebre moltes crítiques per haver piulat en català, després d’explicar que entenia la llengua perquè era un gran admirador de Joan Manuel Serrat.

m’ancantan!!!

De tota manera, el fenomen Samantha i les implicacions mediàtiques i polítiques que se’n poden derivar no té precedents en el concurs. Fins i tot Compromís ha demanat el vot per la concursant al seu compte de Twitter: és el primer partit polític que es decanta per un concursant en concret. El regidor de Cabanes David Casanova ha denunciat que no es puguin tenir converses en català amb naturalitat dins el concurs. I polítics de la formació, com el diputat Joan Baldoví i el conseller Vicent Marzà, també li han donat suport públicament. Baldoví, de tota manera, ja s’havia decantat obertament per més concursants valencians abans.

El català, gairebé invisible en una acadèmia plena de catalans

Tot plegat no són pas casos aïllats ni anècdotes magnificades. La cacera de bruixes a les xarxes contra Samantha per una cançó en català i un parell de comentaris és una fotesa d’un moviment tectònic de fons, que acompanya ‘Operación Triunfo’ d’ençà que s’estrenà: la discriminació contra el català. N’és la primera prova la xifra irrisòria de cançons en català que s’hi han interpretat. Aquest xou es va començar a emetre el 2001 i se n’han fet onze temporades. Entre totes les interpretacions, només dues han estat en català, i solament una ha estat assignada per l’acadèmia. Fins i tot s’han arribat a cantar en castellà cançons icòniques del pop català, com ara ‘Boig per tu’, de Sau. El català cantat al concurs ha estat relegat a algunes interpretacions espontànies dels joves dins la casa en què conviuen, on un sistema de càmeres els enregistra tots els moviments i els emet en un canal vint-i-quatre hores a YouTube.
Aquestes xifres encara criden més l’atenció tenint en compte que l’acadèmia és a Terrassa i els professors són i han estat sempre majoritàriament catalans. Primer, amb Nina Agustí i Àngel Llàcer com a directors i mestres de cant i d’interpretació, respectivament; Daniel Anglès com a sots-director; Noemí Galera, actual directora; Manu Guix, professor omnipresent d’ençà del primer dia; Joan Carles Capdevila –ara Ivan Labanda– a interpretació… Tots catalanoparlants. La preponderància és indubtable. El patró amb els estudiants no és tan exagerat, però també significatiu. Tant a la primera temporada com a la segona, segurament les més cèlebres, hi havia cinc concursants catalanoparlants, que és més o menys la xifra que es manté a la resta –en alguns casos arribà a sis–, amb l’excepció de l’actual, on n’hi ha tres i prou.
Però aquesta realitat sembla inexistent si observem els hàbits lingüístics de l’acadèmia: cap conversa en català, ni tan sols quan els catalanoparlants estan sols. El català, a tot estirar, apareix en expressions o frases aïllades. Professor catalanoparlant i alumne catalanoparlant fan les classes individuals en castellà; la directora renya o aconsella els seus paisans barcelonins en castellà; i els concursants reprodueixen aquest esquema en els diàlegs entre ells. Tot i l’excepció d’un concursant d’aquesta temporada, fins i tot són gairebé sempre en castellà les poques telefonades que poden fer a familiars i parelles.
Segons que ha explicat a VilaWeb Gestmusic, l’empresa que s’encarrega del programa, no hi ha cap norma que obligui els concursants a parlar en castellà amb les seves famílies, ni els professors a impartir les classes en castellà, però es fa així perquè, diuen, no tenen els recursos necessaris per a subtitular al moment el canal vint-i-quatre hores.
La gestió de la qüestió de la llengua per part de la direcció del programa ja va ser polèmica en edicions anteriors. El 2002, l’ex-líder d’ERC Josep-Lluís Carod-Rovira va denunciar que el concurs havia cridat l’atenció a la concursant de Súria (Bages) Beth Rodergas per haver parlat en català per telèfon amb la seva mare. El germà de la cantant ho va desmentir posteriorment al diari Regió 7, però va admetre que el concurs els havia demanat que diguessin una frase en castellà durant la conversa i que la direcció del programa va avisar a ella, la directora, Nina, i un altre concursant, Joan Tena, que ‘per a poder emetre el programa s’havia de parlar en castellà’.
En canvi, en edicions posteriors no va causar cap polèmica que concursants que parlen anglès com Chipper Coke o Famous Oberogo es trobessin amb els seus familiars dins de l’acadèmia sense canviar la llengua materna durant les converses.
Sigui tàcit, induït o consentit l’arraconament del català, el cas és que, de tota manera, malda amb força per emergir, com en el cas de Samantha i la seva germana, o en tants altres en què els catalanoparlants de l’acadèmia deixen caure comentaris breus i esparsos en català.
La fama, en castellà
L’acceptació que el català hagi de restar relegat és molt normalitzada i la imatge que se’n desprèn és que per a ser famós o per a triomfar a Espanya s’ha de cantar en castellà. El contrapès per a evitar que s’evidenciés la primacia del castellà ha estat un to amical amb la pluralitat lingüística, encara que topés amb dinàmiques i estatístiques. En l’actuació de Samantha, per exemple, es poden llegir frases en basc i en castellà en la pantalla de darrere la cantant. Tot plegat n’ha resultat una mena de promoció de la folklorització del català, en els escarafalls que feia Nina a mig discurs o en converses banals en què els concursants catalanoparlants ensenyen paraules en català als qui no en saben. Sempre amb una presència testimonial.
Aquesta dinàmica després s’estén, a més, a la minsa discografia que surt en català dels concursants catalanoparlants quan se’n van de l’acadèmia. Hi ha els casos de Beth Rodergas o Elena Gadel, que majoritàriament han publicat discs en català després de passar pel programa. Però la tendència general és la contrària. Els casos més flagrants i recents són els d’Alfred Garcia i Miki Núñez, tots dos catalanoparlants, que han publicat un disc cadascun amb una o dues cançons en català enmig d’una dotzena de peces en castellà. La pròpia Samantha, malgrat la defensa del català, de moment composa les cançons dins de l’acadèmia també en castellà. 
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.
Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb