Samantha Gilabert és un dels noms més populars de la darrera temporada de ‘
Operación Triunfo‘
(OT). Aquesta jove de vint-i-cinc anys de Beniarrés (El Comtat) ha
suscitat diverses polèmiques pel fet de defensar el català dins
l’acadèmia ja de bon començament. En l’anomenada gala 0, el programa en
què es trien els cantants que formaran part del xou, va decidir de
cantar ‘Que tinguem sort
‘ de
Lluís Llach.
Tenint en compte que el català és la llengua materna de la concursant,
aquesta elecció no hauria de cridat l’atenció, però el cas és que era la
segona vegada que algú cantava en català en les onze temporades d’OT;
el primer fou
Miki Núñez, que interpretà ‘Una lluna a l’aigua’ de
Txarango fa poc més d’un any.
Una vegada elegida i ja dins l’acadèmia on conviuen els joves
concursants, Samantha va veure un vídeo de suport que li va enviar la
seva germana. El missatge complet era en castellà, llevat d’alguns
‘t’estime’. Samantha va reaccionar de manera espontània, lamentant
l’estranyesa que li causava que la seva germana, amb qui sempre parlava
català, li enviés un missatge en castellà: ‘Què estrany, la meva germana
parlant en castellà!’ Els companys van reaccionar amb riallades i el
presentador va recordar que a Miki Núñez li havia passat una cosa
semblant.
D’ençà d’aquell primer moment, es va convertir en l’enemic número u de la premsa espanyola dins el concurs. Diaris com
El Español van afanyar-se a investigar-li el passat i van voler vincular-la amb organitzacions de l’esquerra independentista com
Arran per haver format part de la
CAJEI-Assemblea de Joves del Comtat,
per bé que ella mai no ha parlat explícitament de política dins
l’acadèmia. De resultes d’aquestes informacions, aquest mitjà i alguns
altres, com ara
ABC,
Libertad Digital i la
COPE,
l’han etiquetada com la ‘indepe’ o la ‘separatista’ del concurs. La
campanya contra ella, però, es va fer especialment visible la darrera
setmana, quan va poder parlar per telèfon amb els seus pares, una
conversa que va lamentar haver tingut en castellà: ‘És clar, a sobre en
espanyol. Mai de la vida no havia parlat amb els meus pares en aquell
idioma del dimoni’, va dir.
La queixa de la cantant semblava seriosa, però el comentari sobre el
castellà era clarament de broma, tal com es pot veure al vídeo. No
obstant això, les seves paraules van servir perquè es desfermés una
campanya catalanòfoba a les xarxes, a més d’un seguit de titulars a la
premsa espanyola acusant-la de ‘boicotar’ el castellà i considerant
‘lògic’ el fet de canviar de llengua en un concurs que s’emet a tot
l’estat espanyol.
Samantha no és pas l’única concursant d’OT que ha centrat polèmiques relacionades amb el català o l’independentisme. El 2018
Alfred Garcia i
Nerea Rodríguez van
cantar ‘Els segadors’ i el ‘Virolai’, un fet que també va despertar una
onada de catalanofòbia a la xarxa. Més endavant, Alfred fou molt
criticat per haver regalat el llibre
España de mierda, d’
Albert Pla, a
Amaia Romero, guanyadora del concurs i la seva parella. A la temporada següent,
Dave Zulueta,
un jove de Cadis, també va rebre moltes crítiques per haver piulat en
català, després d’explicar que entenia la llengua perquè era un gran
admirador de
Joan Manuel Serrat.
De tota manera, el fenomen Samantha i les implicacions mediàtiques i
polítiques que se’n poden derivar no té precedents en el concurs. Fins i
tot
Compromís ha demanat el vot per la concursant al
seu compte de Twitter: és el primer partit polític que es decanta per un
concursant en concret. El regidor de Cabanes
David Casanova
ha denunciat que no es puguin tenir converses en català amb naturalitat
dins el concurs. I polítics de la formació, com el diputat
Joan Baldoví i el conseller
Vicent Marzà,
també li han donat suport públicament. Baldoví, de tota manera, ja
s’havia decantat obertament per més concursants valencians abans.
El català, gairebé invisible en una acadèmia plena de catalans
Tot plegat no són pas casos aïllats ni anècdotes magnificades. La
cacera de bruixes a les xarxes contra Samantha per una cançó en català i
un parell de comentaris és una fotesa d’un moviment tectònic de fons,
que acompanya ‘Operación Triunfo’ d’ençà que s’estrenà: la discriminació
contra el català. N’és la primera prova la xifra irrisòria de cançons
en català que s’hi han interpretat. Aquest xou es va començar a emetre
el 2001 i se n’han fet onze temporades. Entre totes les interpretacions,
només dues han estat en català, i solament una ha estat assignada per
l’acadèmia. Fins i tot s’han arribat a cantar en castellà cançons
icòniques del pop català, com ara ‘Boig per tu’, de Sau. El català
cantat al concurs ha estat relegat a algunes
interpretacions espontànies
dels joves dins la casa en què conviuen, on un sistema de càmeres els
enregistra tots els moviments i els emet en un canal vint-i-quatre hores
a YouTube.
Aquestes xifres encara criden més l’atenció tenint en compte que
l’acadèmia és a Terrassa i els professors són i han estat sempre
majoritàriament catalans. Primer, amb
Nina Agustí i
Àngel Llàcer com a directors i mestres de cant i d’interpretació, respectivament;
Daniel Anglès com a sots-director;
Noemí Galera, actual directora;
Manu Guix, professor omnipresent d’ençà del primer dia;
Joan Carles Capdevila –ara
Ivan Labanda–
a interpretació… Tots catalanoparlants. La preponderància és
indubtable. El patró amb els estudiants no és tan exagerat, però també
significatiu. Tant a la primera temporada com a la segona, segurament
les més cèlebres, hi havia cinc concursants catalanoparlants, que és més
o menys la xifra que es manté a la resta –en alguns casos arribà a
sis–, amb l’excepció de l’actual, on n’hi ha tres i prou.
Però aquesta realitat sembla inexistent si observem els hàbits
lingüístics de l’acadèmia: cap conversa en català, ni tan sols quan els
catalanoparlants estan sols. El català, a tot estirar, apareix en
expressions o frases aïllades. Professor catalanoparlant i alumne
catalanoparlant fan les classes individuals en castellà; la directora
renya o aconsella els seus paisans barcelonins en castellà; i els
concursants reprodueixen aquest esquema en els diàlegs entre ells. Tot i
l’excepció d’un concursant d’aquesta temporada, fins i tot són gairebé
sempre en castellà les poques telefonades que poden fer a familiars i
parelles.
Segons que ha explicat a VilaWeb
Gestmusic,
l’empresa que s’encarrega del programa, no hi ha cap norma que obligui
els concursants a parlar en castellà amb les seves famílies, ni els
professors a impartir les classes en castellà, però es fa així perquè,
diuen, no tenen els recursos necessaris per a subtitular al moment el
canal vint-i-quatre hores.
La gestió de la qüestió de la llengua per part de la direcció del
programa ja va ser polèmica en edicions anteriors. El 2002, l’ex-líder
d’ERC
Josep-Lluís Carod-Rovira va denunciar que el concurs havia cridat l’atenció a la concursant de Súria (Bages)
Beth Rodergas
per haver parlat en català per telèfon amb la seva mare. El germà de la
cantant ho va desmentir posteriorment al diari Regió 7, però va admetre
que el concurs els havia demanat que diguessin una frase en castellà
durant la conversa i que la direcció del programa va avisar a ella, la
directora,
Nina, i un altre concursant,
Joan Tena, que ‘per a poder emetre el programa s’havia de parlar en castellà’.
En canvi, en edicions posteriors no va causar cap polèmica que concursants que parlen anglès com
Chipper Coke o
Famous Oberogo es trobessin amb els seus familiars dins de l’acadèmia sense canviar la llengua materna durant les converses.
Sigui tàcit, induït o consentit l’arraconament del català, el cas és
que, de tota manera, malda amb força per emergir, com en el cas de
Samantha i la seva germana, o en tants altres en què els
catalanoparlants de l’acadèmia deixen caure comentaris breus i esparsos
en català.
La fama, en castellà
L’acceptació que el català hagi de restar relegat és molt
normalitzada i la imatge que se’n desprèn és que per a ser famós o per a
triomfar a Espanya s’ha de cantar en castellà. El contrapès per a
evitar que s’evidenciés la primacia del castellà ha estat un to amical
amb la pluralitat lingüística, encara que topés amb dinàmiques i
estatístiques. En l’actuació de Samantha, per exemple, es poden llegir
frases en basc i en castellà en la pantalla de darrere la cantant. Tot
plegat n’ha resultat una mena de promoció de la folklorització del
català, en els escarafalls que feia Nina a mig discurs o en converses
banals en què els concursants catalanoparlants ensenyen paraules en
català als qui no en saben. Sempre amb una presència testimonial.
Aquesta dinàmica després s’estén, a
més, a la minsa discografia que surt en català dels concursants
catalanoparlants quan se’n van de l’acadèmia. Hi ha els casos de Beth Rodergas o Elena Gadel,
que majoritàriament han publicat discs en català després de passar pel
programa. Però la tendència general és la contrària. Els casos més
flagrants i recents són els d’Alfred Garcia i Miki Núñez, tots dos
catalanoparlants, que han publicat un disc cadascun amb una o dues
cançons en català enmig d’una dotzena de peces en castellà. La pròpia
Samantha, malgrat la defensa del català, de moment composa les cançons
dins de l’acadèmia també en castellà.
Eillen 
