divendres, 23 de setembre del 2016

Els codis secrets de Gaudí

arquitectura

art

Els codis secrets de Gaudí

Un dibuix de Hiroya Tanaka de la porta dels Pavellons Güell dissenyats per Gaudí.
Hiroya Tanaka porta 43 anys estudiant a Gaudí amb alçats científics de la seva obra, que exposa per tot el món. Ha publicat al Japó l'assaig 'Ull de drac' basat en l'arquitectura del català
Finals dels 70 en un Park Güell gairebé sense turistes, només veïns del Carmel (com s'ha anomenat sempre el barri). Un japonès que ni parla anglès ni castellà es dedica a mesurar tots els racons del parc fins que un vigilant li pregunta què fa. «Mido», diu el japonès. «Té permís?», Inquireix el tipus de seguretat. «No. Només estic mesurant », contesta com pot el japonès de 25 anys, que s'acaba de llicenciar en Arquitectura i ha arribat a Barcelona després de diversos dies de viatge en vaixells diversos i una llarga ruta en tren amb el Transsiberià rus. Només trepitjar la Rambla, 1 carterista li ha robat un milió de iens, que era el seu pressupost per viure folgadament a la ciutat durant tres anys i dedicar-se a estudiar l'obra de Gaudí. Però el jove -que es va marcar com a prova personal creuar tot Japó amb bicicleta: 6.000 quilòmetres en 50 dies- és perseverant. I, després d'aconseguir el permís, es passaria vuit anys per mesurar tots els racons del parc i realitzar un alçat mil·limètric de l'obra de Gaudí: un plànol científic de més de tres metres fet a mà.
Hiroya Tanaka porta 43 anys estudiant l'obra de Gaudí amb mesuraments in situ de totes les seves obres (en el 92 va publicar la seva tesi doctoral sobre la Metodologia gràfica, dibuixos i proporcions de l'obra de Gaudí), acaba d'exposar les seves alçats en una galeria de Tòquio i està traduint a l'espanyol l'assaig Ull de drac, que ha publicat al Japó i en el qual recull més de 450 codis tècnics que emprava el geni català. «A la fi dels 70 encara hi havia un gran buit en l'estudi de Gaudí. Per això em vaig llançar a mesurar la seva obra de forma científica, per treure conclusions recolzades en resultats empírics. La gent no entén a Gaudí. Hi ha molts enigmes amagats en la seva arquitectura. Cal tenir una visió global, de conjunt. Després d'infinites mesuraments he descobert els codis que repeteix en la seva arquitectura. Ningú sap per què va fer un disseny de tal manera. Però en els codis està el secret. L'obra de Gaudí no és disseny ni decoració, això són elements superflus, la seva essència està en la geometria més pura, en la simplicitat i la senzillesa », reivindica Tanaka, que al Saló del Manga exposa les seves aproximacions a l'obra de Gaudí.
«Gaudí ficava tots els seus coneixements i filosofia en l'arquitectura, tota la tradició que el va precedir. Està ple de secrets i símbols que potser mai arribarem a descobrir », apunta Tanaka. En Gaudí hi ha filosofia grega (recull molts postulats de Plató en la seva arquitectura), hi ha religió (la simbologia cristiana) i fins i tot zodíac (la Sagrada Família està esquitxada de símbols astrològics).
Si l'alçat del Park Güell el va portar a Tanaka vuit anys, només dibuixar la façana del Naixement de la Sagrada Família li va prendre cinc. «Gaudí va expressar tot el contingut de la religió catòlica a la Sagrada Família, és com reflectir la Bíblia en una obra de pedra, tot té un significat», assenyala Tanaka, particularment crític amb l'explotació i els excessos turístics del temple expiatori. «Si Gaudí hagués vist aquesta botiga dins el temple! Un lloc sagrat no pot ser comercial, això cabrejaria bastant Jesús ... És una església consagrada al sacrifici. I quan faltava finançament propi Gaudí sortia al carrer a demanar almoina », lamenta Tanaka, un dels partidaris que no s'acabi el monument. «És molt senzill: si el considerem com una obra de Gaudí, aquesta va acabar el mateix dia de la seva mort. Si és una catedral, pot seguir construint eternament, ¡la de Barcelona es va fer entre els segles XIY XIX! A la Sagrada Família ja podrien llevar-li el nom de Gaudí ... », opina un dels arquitectes que millor coneix tots els centímetres de pedra que va projectar Gaudí.
I, com Tanaka, tants altres arquitectes japonesos -des Toyo Ito fins Arata Isozaki- s'han declarat profundament influïts per l'obra de Gaudí. Fins i tot autors de manga com Takehiko Inoue -un dels best seller del Japó amb la seva sèrie de bàsquet Slam Dunk - han dedicat obres al català, com el preciosista Pepita, en el qual explica la història d'amor frustrada del jove Antoni. Per què Gaudí connecta tan bé amb la sensibilitat japonesa? «Nosaltres respectem la natura per tradició, influeix en la nostra manera de viure. I, filosòficament, coincideix amb Gaudí, que prenia el món natural com modelo.Además, la seva recerca de l'essència i la simplicitat remet al zen », contesta Tanaka.

dimarts, 20 de setembre del 2016

Podem reobre el pols amb ICV pel control de Sí que es Pot

Podem reobre el pols amb ICV pel control de Sí que es Pot

Fachin llança un nou desafiament buscant més protagonisme en el grup parlamentari

El líder del partit morat a Catalunya ja va amenaçar de trencar la coalició                         

Podem reobre el pols amb ICV pel control de Sí que es Pot
DANNY CAMINAL
Nuet, a primer línia, a la seu de Catalunya Sí que es Pot.

Dilluns, 19 de setembre del 2016 - 17:44 CEST
EL PERIODICO                                           
Després d’haver estat nou mesos pendent de lideratge, gestionat per una gestora arran de la dimissió de Gemma Ubasart, Podem busca ara guanyar protagonisme a Ca-talunya Sí que Es Pot. Reforçat després d’haver sigut elegit secretari general de la formació morada, Albano Dante Fachin aspira a tenir més pes en la coalició de l’esquerra alternativa. El portaveu adjunt de Sí que Es Pot, que ja va amenaçar el mes passat de trencar la coalició si no tenia més «visibilitat mediàtica», ha tornat a forçar el pols amb Iniciativa de cara a l’intens curs polític que s’acosta aquests pròxims mesos.
En l’ocasió anterior, Fachin es va encarregar d’airejar el descontentament amb un text a les bases en què assegurava que «la continuïtat de Sí que es Pot com a grup parlamentari podria tenir els dies comptats» si no es repartia les intervencions amb l’actual portaveu de la coalició, Joan Coscubiela (ICV). Malgrat que en aquesta ocasió el secretari general de Podem no ho ha divulgat a les xarxes socials, la lluita pel poder en la coalició torna a ser el cavall de batalla.
Si l’altra vegada el repartiment de les intervencions al Parlament era la principal font de preocupació per al portaveu adjunt de Sí que es Pot, el pes polític en l’organització del grup parlamentari es troba ara en el centre del debat. La convivència en la coalició no ha sigut senzilla des de bon començament, amb nombroses tibantors que semblaven haver-se anat llimant abans de l’estiu però que han tornat a la superfície amb el retorn a l’activitat parlamentària.
Joan Josep Nuet, líder d’EUiA (la tercera força de la coalició), prefereix treure importància a l’assumpte i no interpretar la situació com un pols entre Iniciativa i Podem. Això sí, reconeix que estan buscant fórmules per donar més pes a Fa-chin després d’haver sigut elegit nou cap dels podemistes catalans. «Volem reforçar i potenciar la figura d’Albano». En aquest sentit, ha explicat que el grup parlamentari està en ple debat sobre l’estratègia a seguir amb vista a aquest últim trimestre de curs, que es preveu intens amb la qüestió de confiança, els pressupostos i les lleis de desconnexió a l’horitzó. Entre la «pluja d’idees», que ha de cristal·litzar aquesta mateixa setmana, es troba la redistribució de tasques dintre de la coalició.

LA CONFLUÈNCIA A L’HORITZÓ

Aquest nou pols arriba enmig de la construcció de la confluència d’En Comú Podem, que començarà a teixir-se en les pròximes setmanes en un procés que hauria de cristal·litzar a finals de gener de l’any que ve amb el primer gran acte del nou subjecte polític.
Tant Iniciativa com Podem accepten que Barcelona en Comú (el partit d’Ada Colau, que va renunciar a formar part de Catalunya Sí que Es Pot) capitanejarà aquesta confluència, però aquesta lluita de poder demostra que la convivència en el terreny de l’esquerra alternativa no serà senzilla.

Un rècord amb truc

Un rècord amb truc

El Madrid iguala les 16 victòries seguides del Barça de Guardiola sumant dos campionats diferents

L'onze blaugrana va marcar més gols, en va encaixar la meitat i, a més, va saldar el clàssic amb el 5-0

Un rècord amb truc
Alejandro Garcia

Dilluns, 19 de setembre del 2016 - 21:45 CEST
EL PERIODICO                                           
Després d'haver perdut contra el Barça de Pep Guardiola gairebé tots els rècords que establien la seva supremacia històrica, el Madrid aixeca el cap per subratllar que ha igualat un dels registres d'aquell equip que tant el va acomplexar: encadenar 16 victòries consecutives.
El mèrit no és exactament el mateix. Hi ha rècords i rècords. Hi ha diferències. La més visible, més enllà dels gols marcats i encaixats, és que l'onze de Guardiola va encadenar els 48 punts d'una tacada, en una temporada (2010-11), mentre que el de Zinedine Zidane els ha sumat a l'enumerar partits de dues Lligues diferents: l'anterior (2015-16), on corria a remolc per aprofitar les opcions que li qudaven de ser campió, i les quatre primeres jornades d'aquest campionat. Aquell equip va conquistar el títol, el tercer consecutiu; el de 'Zizou' va quedar segon al maig i es desconeix com acabarà d'aquí nou mesos.

FINAL A GIJÓN

Al Madrid se li presenta l'opció de fer fora del tron el maleït Barça, que va llepar a Gijón (1-1) un dia fred de febrer en vigílies de reprendre la Champions amb una visita a l'Arsenal. Així va tancar la seva ratxa fa un lustre. Els blancs esperen seguir enumerant triomfs aquest dimecres, quan reben al Bernabéu un Vila-real que va superant l'abrupte inici de temporada després de l'acomiadament de Marcelino García Toral.
El Madrid de Zidane, mentrestant, es pot enorgullir d'haver batut les 15 victòries de Miguel Muñoz en la Lliga 1960-61, el registre particular del club blanc, en la seva habitualment plàcida visita a l'Espanyol (0-2). La gesta del Madrid de Muñoz va durar 50 anys. Fins que va aparèixer un Barça d'una grandesa semblant o més gran mig segle després.

"És una mica anecdòtic, el més important és anar sumant de tres en tres", va dir Zidane als vestidors de Cornellà-el Prat, en una lletania que van repetir diversos jugadors. El rècord, però, va ser publicitat en tots els mitjans tot i l'aparent indiferència del vestidor madridista.
Altres diferències que desfarien l''empat a 16' descansen en els números. El Barça de Guardiola va marcar més gols que el de Zidane (60 a 51) i en va encaixar menys, la meitat (6 i 12). Hi va haver un clàssic que va fer trobar el destí dels dos grans. El Madrid va vèncer al Camp Nou l'última campanya, triomf tan meritori com innocu. Fins i tot vulgar (1-2). L'altre clàssic, el de fa sis anys, és molt més recordat. Conté imatges que el converteixen en inoblidable. Circulen vídeos de transcendència històrica, d'envergadura acadèmica gairebé.
 
Share Video

 

LA NIT CELESTIAL

Va passar el setè dia de ser inaugurada la ratxa de Guardiola, que va ser la de Puyol, Valdés, Piqué, Xavi, Iniesta i Messi, els pilars de la seva històrica era; la de Villa, autor de dos gols, i fins i tot la de Jeffren, que va obrir la mà de Piqué i de Valdés (5-0) per convertir el 29 de novembre del 2010 en una nit celestial.

El rècord del Barça 10-11 va incloure el 5-0 sobre 'L'onze de l'alegria' que va presentar Mourinho en el clàssic

Es presentava al coliseu barceloní 'L'onze de l'alegria' (Casillas, Ramos, Pepe, Carvalho, Marcelo, Khedira, Xabi Alonso, Özil, Di María, Cristiano i Higuaín), tal com havia sigut batejat el Madrid de José Mourinho, fitxat aquell estiu per enderrocar Guardiola.
Alves, Abidal, Busquets i Pedro van completar l'onze blaugrana que, enmig d'aquest trajecte per la història (entre el 16 d'octubre del 2010 i el 12 de febrer del 2011), van disputar 28 partits en totes les competicions. En van guanyar 24, en van empatar tres (dues vegades amb l'Athletic en els vuitens de la Copa i amb el Copenhaguen a la Champions) i en van perdre un: al camp del Betis (3-1) en la tornada de la Copa, després d'haver-se donat una altra 'alegria' en l'anada (5-0).


La Sagrada Família comença a pujar les cinc torres centrals

NOU 'SKYLINE'

La Sagrada Família comença a pujar les cinc torres centrals

El 2017, quan es vegi l'esquelet de les sis torres centrals, el temple de Gaudí serà l'edifici més alt de tot Barcelona

El vídeo informatiu que explica com es comencen a construir aquest any les torres centrals.

Dilluns, 19 de setembre del 2016 - 20:01 CEST
Aquest any és significatiu en l'avanç de les obres de la Sagrada Família perquè comença la construcció de les cinc torres centrals que envolten la de Jesucrist, que es va començar a edificar l'any passat. Segons Jordi Faulí, arquitecte director de la basílica, és el repte més important a què s'enfronta el seu equip en els pròxims quatres anys.
El 2017 els canvis ja seran visibles i Barcelona tindrà un nou 'skyline', ja que el temple dissenyat per Antoni Gaudí serà, amb els seus 172,5 metres, el més alt de Barcelona, seguit de l'Hotel Arts i la torre Mapfre, que fan 154 metres d'altura. Només la muntanya de Montjuïc el superarà en altura, perquè, com deia Gaudí, "l'obra de l'home no ha de ser superior a l'obra de Déu".
L'edificació de la torre de Jesucrist es va iniciar l'any passat, i ara comença la torre de María, i la dels quatre evangelistes, que estaran acabades en quatre anys. La previsió és el 2020, encara que abans els visitants ja percebran l'espectacularitat de l'obra. I la finalització dels pinacles s'allargarà uns tres anys.
Amb motiu de les jornades de portes obertes convocades per al cap de setmana vinent, la Sagrada Família ha penjat al seu compte de Youtube un espectacular vídeo amb imatges en 3D en què es desvela el sistema de construcció adaptat pel seu equip d'arquitectes per aixecar les torres amb més rapidesa, seguretat i resistència. En el reportatge es mostra com quedaran les sis torres centrals del temple, que preveu estar acabat el 2026. Per construir-les, han utilitzat un moderníssim sistema basat en panells de cinc per cinc metres, encara que també hi ha altres mesures. "Estem treballant amb gran il·lusió per construir amb qualitat i bellesa", destaca Faulí.
Ja no queda ni una entrada de les 30.000 de lliure accés per visitar el temple durant els dies 23, 24 i 25 dins del programa de les festes de la Mercè. Via internet, aquest dilluns al matí s'han esgotat en 40 minuts.