dimarts, 23 d’abril del 2019

Sant Jordi arriba a l’Alguer amb activitats durant tota la setmana

sant jordi alguer activitats
L’Alguer celebra Sant Jordi d’avui fins al 27 d’abril amb diferents activitats. Avui a les 17.30 es farà la presentació de la publicació anual Sant Jordi a l’Alguer a la recerca del drac, d’Eleonora Cattogno (amb traducció de Carla Valentino, a la Sala Mosaic del Museu Arqueològic. A les 18.00 s’exposaran al carrer de Sant Agustí 18 A les publicacions d’Òmnium Cultural de l’Alguer i les traduccions en alguerès d’El petit príncep, de Saint-Exupéry, i la Història d’una lloca marina, de L. Sepúlveda. També hi faran una diada de portes obertes. A les 19.00 l’Obra Cultural de l’Alguer presentarà una reedició del Volum II de Miquel Chessa a cura de Carlo Sechi i amb la lectura de Pier Luigi Alvau. Serà a la sala de la Biblioteca Catalana.
Dimecres continuaran les activitats, i de les 17.00 a les 19.00 Plataforma per la Llengua organitzarà un laboratori de paella valenciana amb mestres paellers anomenat ‘Del tros al plat’ a la plaça Lo Quarter. A les 19.00 es farà una masterclass de guitarra blues amb el mestre Quico Pi de la Serra, que presentarà els seus últims discs. S’organitzarà a la torre de l’Esperó Reial.
Dijous a les 12.00 es repetirà el laboratori de paella valenciana i a les 18.00 es farà un concert gratuït de Maria del Mar Bonet i Quico Pi de la Serra, en el marc de la festa de l’Alliberament del Feixisme que se celebra a Itàlia.
Divendres a les 9.00 es repetirà el laboratori de paella valenciana i a les 18.00 es representarà Ernesto, una comèdia de Guido Sari. És una mena de metàfora de la infatuació acrítica per la tecnologia, que pot arribar a modificar els nostres comportaments, tant col·lectius com individuals. Serà a la Universitat de les Tres Edats (carrer de Sàsser, 179).
Dissabte es clouran els actes amb la presentació de l’aplicació Apparella’t per a trobar parelles lingüístiques, una iniciativa de Plataforma per la Llengua que ja té el suport de més de dos-cents mecenes. Es farà a la Torre de l’Esperó Reial.
La Generalitat de Catalunya organitza algunes de les activitats, com ara la presentació de Sant Jordi a l’Alguer a la recerca del drac. L’Ofici de l’Alguer, que depèn de la delegació del govern a Itàlia, torna a estar en funcionament després d’haver estat tancat per l’article 155.

diumenge, 21 d’abril del 2019

Un nou material podria substituir els gasos contaminants de neveres i aires condicionats

Un nou material podria substituir els gasos contaminants de neveres i aires condicionats

La col·laboració entre la Universitat de Cambridge, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Barcelon ha donat com a resultat una alternativa barata i respectuosa amb el medi ambient
 

elMón

Aparells d'aire condicionat a l'exterior d'un edifici | Pixabay
Un equip de científics, treballant des d'Anglaterra i Catalunya, han aconseguit identificar un material sòlid, respectuós amb el medi ambient, que pot ser un substitut perfecte per als gasos ineficients i contaminants que, actualment, es fan servir per a fer funcionar neveres, aires condicionats i altres aparells de refrigeració. Quan se li aplica pressió, els cristalls de plàstic de neopentiglicol tenen un gran efecte refrigerant, prou com per ser competitius quan se'ls compara amb els gasos emprats tradicionalment. A més, però, aquest nou material és barat, fàcil d'aconseguir i funciona pràcticament a temperatura ambient, uns avantatges gens menyspreables davant dels gasos més habituals, els hidrofluorocarburs (HFC) i hidrocarburs (HC), que no només són altament inflamables i tòxics sinó que, quan arriben a l'atmosfera, també contribueixen a l'escalfament global.


Els resultats de l'estudi, dirigit pel doctor Xavier Moya (Universitat de Cambridge) i el professor Josep Lluís Tamarit (Universitat Politècnica de Catalunya), han estat publicats fa poc a la revista 'Nature Communications'. Tal i com explica el doctor Moya a la pàgina web de la prestigiosa universitat anglesa, els HFC i HC també són "relativament ineficients", un factor molt important, explica, tenint en compte que "la refrigeració i l'aire conficionat actualment devoren una cinquena part de l'energia que es produeix al món, i la demanda només fa que pujar". És justament per posar remei als problemes derivats de l'ús d'aquests materials que es va reunir aquest equip, que integra experts de la UC i l'UPC i també de la Universitat de Barcelona, i que ha descrit els grans canvis tèrnics que es poden aconseguir aplicant pressió a cristalls de plàstic.

Les tecnologies de refrigeració tradicionals es basen en els canvis tèrmics que tenen lloc quan un líquid comprimit s'expandeix, i aquest líquid, habitualment, és un HFC o un HC. Quan el líquid s'expandeix, la seva temperatura baixa i, per tant, refreda allò que té al voltant. En el cas dels sòlids, en canvi, la refrigeració s'aconsegueix introduint canvis a l'estructura microscòpica dels materials, cosa que es pot aconeguir amb un camp magnètic, un d'electric o, simplement, aplicant-hi força mecànica. Aquests efectes calòrics, però, sempre havien estat per darrere dels que es podien aconseguir amb líquids... almenys fins ara, quan s'ha descobert l'enorme potencial calòric del cristall de plàstic de neopentilglicol (NPG) i altres compostos orgànics.

Nevera | Pixabay

Per la seva pròpia naturalesa, els materials orgànics són més fàcils de comprimir, i el NPG és força usat en la síntesi de pintures, polièsters i lubricants, perquè no només és molt barat sinó que, a més, n'hi ha en grans quantitats. Les molècules de NPG, compostes de carboni, hidrogen i oxigen, són gairebé esfèriques i interactuen de manera molt dèbil entre elles, cosa que els permet tenir certa llibertat de moviments, fins al punt que, per la seva mal·leabilitat, es col·loquen al límit entre els sòlids i els líquids. És per això que la seva compressió dóna uns resultats tèrmics tan grans, comparables als que, fins ara, estan donant els HFCs i HCs però sense els seus efectes secundaris adversos.

Segons la Universitat de Cambridge, el doctor Moya està treballant amb Cambridge Enterprises, el braç comercial de la institució, per aconseguir que aquesta tecnologia arribi al mercat, cosa que podria ser un pas molt important en la lluita per l'eficiència energètica i la reducció d'emissions contaminants i amb efecte hivernacle.

Jordi Serra: “El socialisme ha de tenir paper en una Catalunya independent”

Jordi Serra exalcalde Sitges - Sergi Alcazar
Jordi Serra i Villalbí (Sitges, 1944) és soci fundador del socialisme català. Militant de Convergència Socialista des de l’inici de la dècada dels setanta, va viure el naixement del PSC-Congrés primer i del PSC més tard. Serra va ser el primer alcalde de la democràcia de Sitges del 1979 al 1983, i en dues legislatures més del 1987 fins al 1995. Durant tots aquests anys, igual que molts altres companys dins al partit, va abanderar la lluita pel dret a l'autodeterminació de Catalunya.
Serra apareix en una de les fotografies històriques del PSC que han transcendit fins avui, que relaciona l'autodeterminació i el socalisme. Hi aguanta, amb la seva filla al costat, una pancarta a favor del dret a decidir, abans de les eleccions generals del 1977, les primeres després de la dictadura franquista. Desencantat amb la deriva del PSC a l’inici del procés independentista, va optar el 2010 per abandonar el partit i va fundar Moviment d’Esquerres (MES). Avui coordina l’Assemblea Nacional Catalana a la seva ciutat, i segueix convençut que el socialisme ha de tenir paper en la independència de Catalunya.
Jordi Serra exalcalde Sitges - Sergi Alcazar
Foto: Sergi Alcàzar
On era l’any 1977?
La fotografia va ser feta a la plaça Cap de la Vila, al centre neuràlgic de Sitges, l'11 setembre. Tot i que aleshores encara no era alcalde de la ciutat ja feia anys que militava en el socialisme, a Convergència Socialista primer i al PSC-Congrés després.
Militants socialistes pancarta autodeterminació   1977   El Punt
L’autodeterminació era un principi del programa electoral, aleshores?
Per això aguanto la pancarta. Que Catalunya tenia dret a l’autodeterminació ho pensàvem molts dels que vam fundar el PSC. Va ser, des del principi, un element clau en el nostre ideari polític. Vam votar a favor de la Constitució justament perquè se’ns deia que evolucionaria. Només això ja era un avenç considerable respecte el que teníem fins aleshores.
Deu seguir esperant aquesta evolució promesa. 
Ara soc coordinador de l’ANC de Sitges. Crec que això ja és resposta suficient.
Va marxar del partit?
Durant molts anys vaig esperar canvis a la Constitució. Quan Pascual Maragall va posar en marxa la revisió de l’Estatut l’any 2006 va començar un període d’esperança. Es van obrir horitzons de col·laboració entre Catalunya i la resta de l’Estat molt ambiciosos i al mateix temps estimulants. Però amb les famoses retallades vaig començar a sentir-me incòmode.
Que Catalunya tenia dret a l’autodeterminació ho pensàvem molts dels que vam fundar el PSC
Fins a la sentència del Tribunal Constitucional el 2010.
La retallada del Constitucional el 2010 va ser determinant. En un Congrés del PSC al Palau de Congressos de Catalunya, després de la sentència, vaig exposar públicament el què pensava i vaig rebre molts atacs d’una secció del partit. Em deien que no tenia dret de dir el que deia. La meva resposta va ser que el que no era legítim era canviar la manera de pensar del PSC. Jo no havia canviat, em mantenia ferm als meus principis. Els que sí que ho havien fet eren els que deien el contrari del que vam acordar al fundar el partit. Llavors vaig sortir del PSC.
Jordi Serra exalcalde Sitges - Sergi Alcazar
Foto: Sergi Alcàzar
Va militar gairebé trenta anys al PSC, sempre s’hi va sentir còmode?
Sí, i vaig ser alcalde de Sitges en un total de tres legislatures, i una més com a regidor a l’oposició. Després, als noranta, vaig plegar, però vaig seguir militant al partit. El dret a l’autodeterminació seguia essent un punt vital en el socialisme per alguns, d’entre els quals em compto.
Va signar el Pacte d’Abril per concórrer conjuntament a les eleccions del 1977 amb Federació Socialista Catalana del PSOE?
Vaig fer-ho, sí, però amb una sensació de contradicció. Igual que una gran majoria de companys. Enteníem que el pacte posava en perill el que havíem estat treballant durant molts anys, però també que era un moment difícil i que la unitat dels socialistes catalans s’havia convertit en una necessitat. De no fer-ho, propugnaríem que hi hagués dos partits socialistes a Catalunya, un a favor de la independència i l’altra en contra. Tota la gent que havia emigrat de la resta de l’Estat els 60 i 70 haurien estat a favor d’aquest segon. Això no ens convenia. 
Per què?
No érem majoria i això ens faria retrocedir en les nostres possibilitats. L’objectiu era avançar.  Recordo una reunió convocada per Joan Reventós, fundador del PSC-Congrés, on ens va advertir dels perills que hi havia de no presentar-nos a les eleccions amb els catalans del PSOE. Fins a aquell moment, Catalunya no havia tingut un gran partit socialista amb vocació de govern i que representés amplis sectors de la societat. Reventós ens va acabar de convèncer. Nosaltres seriem el puntal incisiu dins el partit perquè el dret a l’autodeterminació es complís. Era una reivindicació ferma i constant.
Jordi Serra exalcalde Sitges - Sergi Alcazar
Foto: Sergi Alcàzar
I vau guanyar les primeres eleccions generals després de la dictadura franquista a Catalunya.
Sí, per davant del PSUC i del Pacte Democràtic de Catalunya. Després es va integrar a la confluència el PSC-Reagrupament i vaig ser present al congrés que va aprovar-ho l’any 78 a Monjuïc. Tot i així, guanyar unes eleccions generals a Catalunya tenia una importància relativa. Sí que ens va obrir la convicció que a Catalunya les forces d’esquerra érem majoria, motiu pel qual es va apostar pel retorn del president Josep Tarradellas, una de les principals reivindicacions del PSC.
El dret a l’autodeterminació era una reivindicació ferma i constant dins el PSC
La declaració de constitució del PSC, plasma els principis continguts al Pacte d'Abril, entre ells el dret a l’autodeterminació.
Molts vam participar de la creació d’aquest nou PSC sense sentir-nos plenament contents. Veiem que havíem d’avançar i que d’aquesta manera podíem fer-ho. El PSC es constituïa com a partit sobirà, autònom respecte del PSOE, però amb un protocol d'unitat que establia la seva participació en els òrgans federals: l'executiva, el comitè federal i el congrés. La convicció que estàvem fent el correcte no era ferma.
No hi havia confiança en els estatuts fundacionals?
Ens va costar molt. Tots coneixíem gent del PSOE que tenien una manera molt diferent de pensar de la que hi havia al PSC. Ens feia por. En les circumstàncies d’aquell moment, però, segurament tornaria a votar a favor tant dels estatuts del partit com de la constitució. No existia una alternativa aleshores.
Els seus principis en relació a l’autodeterminació segueixen ferms?
Sí, jo crec que Catalunya té dret a l’autodeterminació. He votat sempre tenint en compte el factor independència i ho faré sempre que es pugui. Si Catalunya aconsegueix algun dia la independència, el socialisme hi ha de tenir un paper. Per això gent que havíem militat al PSC (i altres) vam fundar un nou partit. Pensem que Moviment d’Esquerres (MES) pot ser-ne el germen, o en tot cas, participar del que voldríem que fos el partit progressista majoritari d'una Catalunya independent.
Tots coneixíem gent del PSOE que tenien una manera molt diferent de pensar de la que hi havia al PSC
La cap de llista per Barcelona al 28-A, Meritxell Batet, nega que el PSC s'hagi posicionat mai a favor del dret a l’autodeterminació. 
L’any 1978 Batet no hi era. O era molt jove i no se’n deu recordar. Aquesta afirmació és, o bé estratègia electoral, o bé ignorància perquè evidentment no diu la veritat.
Jordi Serra exalcalde Sitges - Sergi Alcazar
Foto: Sergi Alcàzar

dijous, 18 d’abril del 2019

I el 549è dia de presó, el deixen parlar volent-lo humiliar

Jordi Sànchez
En el seu 549è dia d’empresonament, Jordi Sànchez s’ha llevat amb una sorpresa. Li ho ha comentat al tècnic que li indicava com aniria la videconferència, des d’una habitació del centre penitenciari de Soto del Real presidida per una bandera espanyola i una fotografia del rei espanyol (com volent-lo humiliar) en connexió amb una sala de l’agència EFE plena de periodistes i la número dos per Barcelona de JxCat, Laura Borràs. Sànchez s’ha assabentat aquest matí de la resolució nocturna de la Junta Electoral espanyola: podria parlar des de la presó i esdevenir, per carambola, el primer candidat empresonat a fer-ho. La JEC havia acceptat abans que també ho fes Oriol Junqueras, en una altra conferència de premsa organitzada demà per l’ACN. ‘La Junta Electoral és sorprenent’, ha dit Sànchez, somrient, mentre es posava els auriculars. Un pupitre blanc, un mòbil per a connectar via Skype amb Barcelona i una càmera d’EFE a la sala de la presó madrilenya. Els presos polítics irrompien així en una altra campanya condicionada per una repressió normalitzada per la quotidianitat.
No volia parlar gaire del judici. Tampoc de la possibilitat d’un indult, perquè diu que només pensa en l’absolució. La seva condició de pres es reduïa a un estat temporal obligat i, la de candidat, a l’estat volgut i desitjat, malgrat tot. ‘La meva preocupació en aquests moments no és el meu indult, les mesures que hi podran haver si la sentència no és absolutòria. El que està en joc és qui seurà a negociar amb el PSOE i amb quina força ho farà’, ha argumentat. Des de Soto del Real, Jordi Sànchez ha volgut fer de candidat de JxCat el 28-A: deixar clar que no és només una fotografia en un cartell, una frase escrita en una carta que es llegeix sobre l’escenari d’un míting que mai no podrà trepitjar. La d’avui ha estat una de les escasses oportunitats que tindrà per a intervenir en viu en la campanya. I ha volgut deixar anar repetidament el mateix missatge: cal que JxCat sigui decisiva per a condicionar la investidura.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol

‘Matisaria molt les línies vermelles que Pedro Sánchez diu que té’, ha dit, refusant la hipòtesi d’un pacte impossible amb el PSOE per la negativa dels socialistes espanyols a negociar un referèndum. Sànchez volia fer política adreçant-se a la gent per primera vegada des del 16 d’octubre de 2017, amb l’excepció de la intervenció inicial que va fer en el judici al Tribunal Suprem. El candidat de JxCat confia que, passats els interessos que condicionen les campanyes electorals, el dirigent del PSOE recuperarà el pragmatisme i s’asseurà a negociar, digui què digui ara. Sànchez considera que el PSOE no pot formar part del blocatge del conflicte sinó que haurà de desllorigar-lo i, a més, necessitarà un soci estable per a governar. ‘El referèndum formarà part de la solució’, ha sentenciat.
En canvi, l’estatut que ha abanderat com a proposta el president espanyol és una pantalla passada, segons JxCat. ‘Catalunya no necessita un nou estatut’, ha sentenciat Jordi Sànchez. Una pregunta darrere d’una altra, i el temps es feia curt. La conferència de premsa ha començat amb un final marcat des del principi, que ha impedit de formular totes les preguntes demanades: a dos quarts menys cinc d’una es tallaria la connexió. Gràcies a la tecnologia, amb el vist-i-plau de la JEC, JxCat i ERC poden intentar fer campanya des de la presó i els periodistes podem intentar fer la nostra feina en connexió amb el candidat. Però no és un format per a la repregunta, per al matís ni la cerca de la contradicció. Diu Sànchez que no donaran un xec en blanc al PSOE, però tampoc no concreta les condicions exactes per a facilitar-li d’entrada la investidura, ni els detalls sobre com ha de ser aquest referèndum més enllà d’exhibir la predisposició a negociar-ne la data i la pregunta. ‘No acceptarem que ningú posi restriccions per a dialogar’, hi afegeix.
Sànchez, tanmateix, ha deixat anar un altre titular. Pensa agafar l’escó al congrés espanyol i diu que Josep Rull i Jordi Turull també ho faran si són elegits candidats. Això vol dir que els tres diputats deixaran el Parlament de Catalunya i JxCat recuperarà tres dels vots que havia invalidat el jutge Pablo Llarena amb les suspensions dels seus drets, perquè entraran nous diputats. JxCat i ERC sumaran aleshores 64 escons, i els en faltaran els de Carles Puigdemont i Toni Comín. 45 minuts de conferència de premsa. Quan s’exhaurien i ja no hi cabia cap més pregunta, Leandro Amor, delegat general d’EFE a Catalunya, ha deixat que Sànchez tanqués la comunicació amb una conclusió. El candidat ha enregistrat l’espot que fins ara no li havien deixat fer. ‘Agrair el suport de tanta gent. Jo hi seré’, ha dit mirant a càmera. ‘Catalunya ha de tornar a estar al centre de les solucions i només depèn de vosaltres, els electors’. A la sala de periodistes, un llarg silenci.
Recupereu la conferència de premsa completa:

R.p telemática desde la cárcel de Soto del Real de Jordi Sánchez, candid...

dilluns, 15 d’abril del 2019

Observadors internacionals avisen que el Suprem ‘tendeix’ a escoltar només el relat de violència de les acusacions

Els observadors internacionals del judici contra el procés han destacat que durant la novena setmana del judici, en què sobretot han testificat funcionaris de les forces policíaques, el Suprem ‘tendeix’ a escoltar ‘únicament’ el relat de la violència al·legat per les acusacions i que se sustenta en les declaracions dels agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Des d’Internacional Trial Watch es critica la negativa del president de la Sala d’acceptar preguntes sobre si la ciutadania reunida als centres de votació exercia legítimament els seus drets fonamentals. Pels observadors, així es demostra una concepció ‘molt restrictiva’ de l’exercici constitucional del dret de reunió que comparteixen les acusacions en la causa.
En aquest sentit, per aquest grup d’observadors, els testimonis de la darrera setmana han seguit insistint en el caràcter valoratiu de conceptes repetits com ‘hostilitat’, ‘por’, ‘tumult’ o ‘barricades humanes’. De la mateixa manera que ja van afirmar la setmana anterior, Internacional Trial Watch consideren que aquestes valoracions ‘subjectives’ que no relacionen els acusats amb els fets imputats sinó que serveixen per construir ‘artificialment’ un relat de violència. Pels observadors també demostren una concepció ‘molt restrictiva’ de l’exercici constitucional del dret de reunió que comparteixen les acusacions en la causa. Segons el grup d’observadors, amb les declaracions dels policies se segueix constatant una manca de proporcionalitat entre les proves i els càrrecs que busca l’acusació.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
Els observadors també han criticat que es mantingui la limitació de confrontar els testimonis amb imatges de vídeo o altres proves perquè consideren que així s’impedeix que ‘aflorin’ possibles contradiccions i per tant, té efectes ‘directes’ sobre la valoració de la prova per part del Tribunal. Pels observadors, aquest fet dificulta la tasca de les defenses a fi d’evidenciar la credibilitat dels testimonis. Pel grup, la visualització a posteriori els farà perdre ‘capacitat probatòria’, ja que estaran descontextualitzats del moment en què els testimonis els situen en el temps i en l’espai. Segons els observadors, aquest efecte hauria de ser tingut en compte perquè des d’una perspectiva constitucional i del principi de major eficàcia dels drets, consideren, que l’intèrpret està obligat a afavorir la que possibiliti un exercir més ple dels mateixos sota pena d’incórrer en la seva vulneració, en aquest cas, del dret de defensa.
Per Internacional Trial Watch, també és preocupant que no es garanteix les garanties d’incomunicació dels testimonis entre si, que és ‘inexistent’, ja que tots han pogut escoltar i veure les declaracions dels anteriors. Pels observadors és un ‘afegit’ a la tasca de les defenses que mereixeria ampliar contradicció i poder verificar la seva credibilitat.
D’altra banda, els observadors també critiquen que les parts segueixen sense conèixer el calendari complet del judici, ni l’ordre dels testimonis, un fet que considera que entorpeix la preparació dels interrogatoris, amb un ‘debilitament’ a l’exercici del dret de defensa.

XR: la rebel·lió per a salvar el planeta comença avui


Es fan dir XR (Extinction Rebellion). Són grups de persones que consideren que la vida al planeta és al llindar de l’extinció i que cal rebel·lar-se per impedir-ho. Fan servir la resistència pacífica per a alertar contra allò que consideren un trencament de l’equilibri climàtic i per a aturar la pèrdua de biodiversitat, per tal de minimitzar el risc de l’extinció humana i el col·lapse ecològic. Avui, dilluns 15 d’abril, provaran de paralitzar Londres en l’acció més important que no s’han proposat fins ara. A Barcelona, València, Eivissa i dotzenes de ciutats d’arreu del món grups de suport procuraran d’estendre la rebel·lió a cada localitat.
L’acció d’avui a Londres es defineix com a resistència pacífica i començarà a les onze del matí. Aquella hora grups de manifestants intentaran interrompre el trànsit en punts estratègics de la ciutat com ara la plaça del Parlament, el pont de Waterloo, l’Arc de Marbre o el carrer d’Oxford. La voluntat és de blocar el trànsit de manera simultània i d’impedir el funcionament normal de la ciutat per tal d’alertar al govern britànic sobre la seva responsabilitat en la lluita contra l’extinció de la vida al planeta.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
En suport d’aquesta acció els tres grups actius de XR als Països Catalans també han convocat accions. A Eivissa encara no és pública. A Barcelona consistirà en una concentració a Plaça Catalunya a les 18.30 en què demanaran de venir amb roba negra. A València la concentració serà mitja hora abans, a les 18.00, a la plaça de l’Ajuntament, i demanaran als participants que hi acudeixin amb plàstics per remarcar l’abast del problema i es farà una mascletada ecològica amb ampolles.

Les demandes del moviment XR

XR ha fet tres demandes al govern britànic que els grups locals intentaran adaptar localment. La primera és la declaració d’un estat d’emergència climàtic i ‘dir la veritat a la població’. La segona és reclamar la reducció dels gasos hivernacle a zero el 2025. La tercera és la creació d’una Assemblea Ciutadana sobre el clima i la justícia ecològica.
Entre els qui hi donen suport hi ha activistes i artistes com Noam Chomsky, Naomi Klein, Radiohead o Stephen Fry. L’actriu Emma Thompson ha declarat que ‘el nostre govern [el britànic] ha signat uns quants acords però ha trencat totes les promeses que hi havia fet. Ara és el moment de salvar el planeta com el coneixem, perquè no hi ha un planeta B’.
La intenció dels manifestants és no abandonar el carrer. Volen restar-hi en les localitzacions que han triat mentre sigui possible fent-hi tota mena d’activitats de protesta i conscienciació ciutadana.

Un moviment creat per desobeir

Extinction Rebellion es va crear al Regne Unit el maig del 2018 quan un centenar d’acadèmics varen signar una carta de suport al moviment. De llavors ençà, i mitjançant el grup Alçant-nos!, van anar fent accions de desobediència que inclouen la voluntat d’anar a la presó, inspirades en les accions del Comitè dels Cent als anys seixanta.
En la seva primera carta oberta van declarar que ‘el nostre govern és còmplice de no reconèixer que el creixement econòmic infinit del planeta, que té recursos finits, no és possible. El contracte social s’ha trencat i per això no solament és el nostre dret de rebel·lar-nos per defensar la vida sinó també la nostra obligació. Reclamem al govern que expliqui la veritat i demanem la creació d’una Assemblea Ciutadana que treballi amb els científics per desenvolupar de manera urgent un pla creïble per a la descarbonització total de l’economia’.
De llavors ençà el moviment ha fet accions de blocatge en edificis i espais públics, sempre pacífiques, però que han causat detencions de molts activistes. El 17 de novembre de 2018, en l’acció més important fins avui, unes sis mil persones van ocupar els ponts del Tàmesi durant hores, cosa que va causar un enorme caos de trànsit. Recentment, el primer d’abril, una dotzena de membres del moviment van entrar protestant a la Cambra dels Comuns durant el debat del Brexit.
L’acció d’avui, centrada en Londres, tindrà repercussions en 27 estats arreu del món, de Colòmbia a Nova Zelanda.