dissabte, 17 d’octubre del 2020
'Possessor Uncut' de Brandon Cronenberg triomfa al Festival de Sitges
Cinema
'Possessor Uncut' de Brandon Cronenberg triomfa al Festival de Sitges
El NacionalFoto: ACN
Barcelona. Dissabte, 17 d'octubre de 2020. 12:19
Actualitzat Dissabte, 17 d'octubre de 2020. 12:23
Temps de lectura: 3 minuts
La sanguinària 'Possessor Uncut' de Brandon Cronenberg, fill del popular director David Croneberg, ha estat la gran triomfadora de la 53a edició del Festival de Sitges en guanyar els premis a millor pel·lícula fantàstica a competició i millor director. L'altre nom destacat és la francesa 'La nuée' de Just Philippot, que ha guanyat el premi especial del jurat i la seva protagonista, Suliane Brahim, el guardó a la millor interpretació femenina. La millor interpretació masculina ha estat per Grégoire Ludig i David Marsais de 'Mandibules'. 'The Dark and The Wicked' ha rebut els guardons a millor fotografia i una menció per l'actriu Marin Ireland. El gran premi del públic a millor pel·lícula ha estat per 'La vampira de Barcelona' de Lluís Danés.
Tasya Vos, la protagonista del film 'Possessor Uncut', treballa en una organització secreta, que utilitza tecnologia d’implants cerebrals per ocupar els cossos d’altres persones amb la finalitat de dur-les a cometre assassinats. Aviat, la Tasya no només experimenta les seqüeles d’aquesta cruel tasca, sinó que troba un hoste més complex que de costum.
Brandon Cronenberg ha tornat a Sitges amb aquest thriller amb actors de la talla d'Andrea Riseborough, Christopher Abbott i Jennifer Jason Leigh. El 2012 Cronenberg va guanyar el premi al millor director revelació a Sitges per 'Antiviral'. El 2019 va estrenar a la Setmana de la Crítica de Canes el curt 'Please Speak Continuously and Describe Your Experiences as They Come to You'.
'La nuée'
L'altre film destacat del palmarès és 'La nuée'. Per salvar la seva granja de la fallida, una mare soltera cria llagostes comestibles, però desenvolupa un estrany lligam obsessiu amb elles que la portarà a enfrontar-se als pagesos de la regió i als seus propis fills, que ja no la reconeixen. El seu director, Just Philippot, va destacar que l'objectiu de la protagonista és treure profit de la naturalesa per una bona raó. En aquest sentit, va assenyalar que quan ella destrueix la naturalesa és una referència a com les persones destrueixen la naturalesa i "després passen casos com la Covid-19".
El premi al millor guió ha estat per Márk Bodzsár, Juli Jakab i István Tasnádi pel seu treball a 'Comrade Drakulich'. En aquesta edició del Festival de Sitges també s'ha premiat a 'Mosquito State' a millors efectes especials; Bingen Mendizábal i Koldo Uriarte, de la coproducció catalana 'Baby', a la millor música. 'The Luggage' de Tsai Yi-fen ha guanyat el premi a millor curtmetratge.
Enguany hi ha tres mencions del jurat: la primera, per l'actriu Marin Ireland de 'The Dark and The Wicked', la segona, pel curtmetratge 'Rutina: La prohibición' i la tercera, per la directora de 'Relic', Natalie Erika James.
En l'apartat de Noves Visions, ha guanyat el premi al millor curtmetratge 'Luz Distante - Parte 1, Les deseventurades' de Santiago Reale. Mentre que la Millor Pel·lícula Sitges Documenta ha estat 'Ivan, O Terrível' de Mario Abbade. El premi al millor film Blood Window l'ha rebut 'High Tide' ('Marea alta') de Verónica Chen i el premi Brigadoon Paul Naschy al millor curtmetratge, per 'Horrorscope' de Pol Diggler.
Premi de la crítica
El premi de la crítica José Luis Guarner ha estat per 'Teddy' de Ludovic Boukherma i Zoran Boukherma i el premi Citizen Kane a la direcció revelació, per Jonathan Cuartas i el seu treball 'My Heart Can't Beat Unless You Tell It To'.
'She Dies Tomorrow' ha rebut el premi Jurat Carnet Jove al millor llargmetratge de gènere fantàstic; 'Seven Days War', millor pel·lícula Anima't i 'Red Rover', millor curtmetratge Anima't.
Imatge principal: Roda de premsa del palmarès del Festival de Sitges / ACN
El dia que Girona va proclamar l'Estat Català i el comandant Otero va ser mort
DIARI de GIRONA
El dia que Girona va proclamar l'Estat Català i el comandant Otero va ser mort
Demà, dilluns, farà 80 anys dels fets revolucionaris del 6 d'octubre de 1934, que van tenir gran impacte a comarques
girona | daniel bonaventura 05.10.2014 | 00:00
Demà, dilluns, farà 80 anys dels anomenats Fets del Sis d'Octubre de 1934, un procés d'insurrecció que va comportar la proclamació de l'Estat Català, la mort d'algunes persones durant enfrontaments puntuals però violents, i una forta repressió i condemnes de presó per a personalitats de l'època.
En moltes tertúlies sobre política s'escolten aquests dies veus que comparen el procés actual cap a la sobirania amb aquells fets. Dos llibres publicats per l'editorial Base analitzen aquell moment històric i permeten al lector establir paral·lelismes i distàncies.
Es tracta dels títols Els fets del 6 d'octubre de 1934, de l'historiador Manel López Esteva, amb pròleg de Josep Fontana, aparegut el febrer de 2013, i 6 d'octubre. La desfeta de la revolució catalanista de 1934, dels historiadors Arnau Gonzàlez i Vilalta, Manel López Esteva i Enric Ucelay-Da Cal, acabat de distribuir a les llibreries.
Llum als fets a comarques
Dos llibres que aporten llum al que va passar a moltes petites poblacions i viles mitjanes de comarques a propòsit d'uns fets de gran transcendència, que en el millor dels casos es tendeixen a circumscriure a la capital catalana, i que han estat pràcticament evaporats de la memòria col·lectiva.
Aquests llibres detallen fets de Figueres, Olot, Castelló d'Empúries, Torroella de Montgrí i moltes altres localitats.
Atenent el cas de la ciutat de Girona, a primeres hores de la tarda del 6 d'octubre de 1934, el comissari de la Generalitat a Girona, l'artista i polític figuerenc Josep Puig Pujades, va destituir l'alcalde de la Lliga Regionalista de Girona, Francesc Tomàs, i va nomenar una gestora municipal presidida per Joaquim Camps i Arboix.
Cap
a les nou de la nit, aquest va proclamar l'Estat Català de la República
Federal Espanyola. Es va hissar una bandera estelada.
Miquel
Santaló, que un any abans havia sigut alcalde i Ministre de
Comunicacions de la República Espanyola, es va adreçar als concentrats a
la plaça de l'Ajuntament de Girona i va confirmar la proclamació de
l'Estat Català. Es van repartir armes entre la gent d'esquerres i altres
forces republicanes catalanistes.
Per la seva part, les tropes de l'exèrcit espanyol es van mantenir a la caserna de Sant Domènec fins poc després de les dotze de la nit, quan van sortir i van proclamar l'estat de guerra. Comptaven amb les forces de la Guàrdia Civil i de la policia al servei de l'Estat.
Els republicans catalanistes van aturar les centrals elèctriques de la plaça del Molí de Pedret i la ciutat va quedar a les fosques.
Va ser una negra nit de caos, amb tres punts de concentració d'homes armats fidels a la Generalitat: l'Ajuntament, el Centre d'Unió Republicana i la Comissaria Delegada, però només aquest darrer va oferir resistència a l'exèrcit espanyol.
Els autors dels llibres constaten que no es va produir cap acció ofensiva contra les casernes de les tropes espanyoles a Sant Domènec ni contra la caserna de la Guàrdia Civil.
Poc després de la mitjanit, un regiment d'infanteria va anar a la Comissaria de la Generalitat i, després de llegir el ban d'estat de guerra, el comandant d'Estat Major Domínguez Otero va requerir a les persones que estaven dins la Generalitat que obrissin les portes "en nom de l'autoritat militar".
Des de l'interior se li va respondre que "calia matar els canalles dels oficials". La resposta dels insurrectes va ser literalment complerta i el comandant Domínguez Otero va rebre diversos trets i va perdre la vida.
El foc intens dels revolucionaris dels Fets d'Octubre d'aquell 1934 va aconseguir fer replegar eventualment l'exèrcit espanyol.
Fins a primeres hores del matí del 7 d'octubre es va allargar el foc creuat. Fins que les metralladores de les forces espanyoles i, sobretot, la notícia de la capitulació de Barcelona van portar el comissari delegat de la Generalitat Puig Pujades a comunicar la rendició.
El Govern català, a la presó
Els Fets del Sis d'Octubre de 1934 van desencadenar un moviment insurreccional catalanista que a Barcelona es va traduir amb la proclamació, per part del President Lluís Companys, de l'Estat Català de la República Federal Espanyola, acció que li costaria l'empresonament a ell i als membres del Govern de Catalunya, a més de la supressió de l'Estatut per part del Govern espanyol.
A part de la tràgica mort del comandant Otero, a Girona, aquella matinada del 7 d'octubre hi va haver diversos ferits i la mort d'un militant del Bloc Obrer i Camperol, Josep Coromines, a la mateixa seu de la Generalitat.
Segons el Diari de Girona de l'època, a la Comissaria de la Generalitat s'havien concentrat uns tres-cents individus proveïts d'armes i municions. Però el 7 d'octubre els detinguts per la Guàrdia Civil i l'exèrcit espanyol ja sumaven uns dos-cents. Un total de 115 persones van ser processades, onze de les quals van rebre penes de presó.
Entre els condemnats hi havia el comissari Puig Pujades, quatre agents de vigilància de la Generalitat, cinc agents de la Guàrdia Civil d'Assalt, el caporal del Sometent Víctor Auguet i el periodista Lluís Bota. Miquel de Palol va estar inicialment entre els detinguts.
Aquell moviment insurreccional del Govern català es va produir com a resposta contra la involució conservadora del Govern espanyol que, amb el suport de la Lliga Regionalista de Catalunya i dels grans propietaris, va oposar-se a la llei de Contractes de Conreu del Govern català, que protegia els camperols de ser expulsats, a més d'atorgar-los terres pròpies.
El Govern de Madrid, una coalició del Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux i la CEDA de José María Gil Robles van aconseguir l'anul·lació de la llei per anticonstitucional.
Aquí va començar l'anomenat "Bienni negre", que va acabar amb l'empresonament del Govern català i la suspensió de l'Estatut. A Astúries els fets van ser molt més sagnants, amb centenars de morts.
Catalunya va passar a estar regida per un governador general nomenat per Madrid, fins que el febrer de 1936 unes eleccions espanyoles van capgirar de nou la situació i van treure de presidi el Govern de Catalunya, i la Generalitat va reprendre plenament les seves funcions.
Per pocs mesos. El 18 de juliol del mateix 1936, els feixistes s'alçarien en cop d'estat i aconse?guirien sotmetre el país a una dictadura de quasi 40 anys. El President Companys acabaria afusellat el 1941 pels franquistes.
Una repressió fora de mida
L'historiador Joaquim Nadal, que aporta al segon dels llibres esmentats l'article El gran daltabaix. Després del Sis d'Octubre, considera que "més enllà de la circumstància concreta del fets revolucionaris d'octubre, el que comptaria de veritat en la perspectiva del desencadenament de la Guerra Civil seria l'actitud de bel·ligerància extrema contrarevolucionària de la dreta".
Nadal valora com una "desproporció desfermada" la repressió de les forces del Govern espanyol "en relació amb la dimensió i les característiques dels fets".
Espectacular florida de bolets a l'Alt Pirineu: aprofiteu abans que geli!
EL CASO
Espectacular florida de bolets a l'Alt Pirineu: aprofiteu abans que geli!
Barcelona
Foto: Twitter / @SlowProces
16/10/2020 20:25
Actualitzat 16/10/2020 20:25
3 minuts
Passen les setmanes i la festa del bolet sembla no tenir final. I segons sembla va per llarg en bona part de Catalunya. Això sí, en les cotes més altes, a l'Alt Pirineu, on aquesta temporada està havent florides de bolets realment espectaculars, la festassa té data de caducitat, ja que tan bon punt els termòmetres baixin dels zero graus els bolets s'acomiadaran molt probablement fins a l'any que ve.
Una boletaire, a punt de collir un bon grapat de rovellons / Frederic Verge
És per això que des d'ElCaso.cat volem recomanar un parell de zones de l'Alt Pirineu on aquest cap de setmana podreu collir un bon munt de bolets. Recordeu, però, que com a bons boletaires els boscos concrets no es poden revelar.
Os de Civis, un poble preciós i envoltat de boscos on podeu trobar molts rovellons / Google Maps
Os de Civis, un poblet preciós envoltat de boscos fructífers
Si no heu anat mai a Os de Civis, acostar-s'hi amb l'excusa d'anar a buscar bolets serà un premi doble. I és que aquest petit poble de l'Alt Urgell, situat a 1.492 metres d'altitud i amb només 74 habitants censats, és una autèntica joia de l'arquitectura pirinenca. A més, té la particularitat que per accedir-hi haureu d'entrar a Andorra i tornar a sortir.
Una bona collita de rovellons, el cap de setmana passat a l'Alt Urgell / Frederic Verge
Més enllà de la seva bellesa arquitectònica i paisatgística, la zona d'Os de Civic és ara mateix un paradís per al boletaire, que amb una mica de traça podrà omplir el cistell de rovellons, camagrocs i fredolics amb facilitat.
No us perdeu els voltants d'Adrall: zona de bolets
Una altra zona que us volem recomanar per fer-hi una ullada és la dels boscos dels voltants d'Adrall, un nucli de la Ribera d'Urgellet, molt aprop de l'aeroport Andorra - La Seu. Com en el cas d'Os de Civis, el gran protagonista de la vostra visita serà el rovelló, tot i que també podreu trobar altres tipus de bolets, com moixerons o rossinyols.
Una cassola amb rovellons recent cuinats amb all i julivert, un plaer per als sentits / Frederic Verge
Un excel·lent cap de setmana per buscar bolets pels boscos de Catalunya
A banda de l'Alt Pirineu, la baixada generalitzada de les temperatures, les pluges i la humitat dels darrers dies fan que les altres zones clàssiques de bolets segueixin en temporada alta, amb opcions de tot tipus per sortir a gaudir de la natura i omplir els cistells.
Per als preuats rovellons, podeu anar als boscos de pins del Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Solsonès, el Ripollés, el Berguedà o el Montseny, i només per citar les zones més emblemàtiques.
També podeu buscar ja amb èxit escarlets i trompetes, en boscos humits de roures, alzines o castanyers . Els llocs recomanats serien el Montseny, el Corredor, el Bages i la Garrotxa.
Mai colliu un bolet que no conegueu al 100%
És un tòpic entre els boletaires més experts, i és del tot cert. Mai heu de collir un bolet que no tingueu 100% identificat, ja que no paga la pena jugar-se la salut per un bolet. A Catalunya hi ha 50 espècies verinoses de bolets i d’aquestes set són mortals.
La farinera borda és un bolet mortal que, quan acaba de néixer, s'assembla a l'ou de reig / ACN
Les intoxicacions més comunes són per haver consumit una farinera borda, que neix d'un ou d'una manera molt semblant a l'ou de reig; una Lepiota brunnoincarnata, semblant als fredolics; o una Galerina marginata, un bolet petit que creix damunt de les soques i les branques mortes dels pins.
divendres, 16 d’octubre del 2020
ReWine ha reutilitzat 80.000 ampolles de vi
ReWine ha reutilitzat 80.000 ampolles de vi
El projecte de reutilització d’ampolles de vi presenta resultats després de 4 anys, en un acte online obert a tothom en el que es mostrarà la seva viabilitat en el sector del vi a Catalunya
Dimecres 21 d'octubre, el projecte ReWine presenta resultats. Han estat 4 anys d’estudis, de proves i d’anàlisis econòmics i mediambientals que demostren la viabilitat d’un sistema sostenible de recollida, neteja i reutilització d’ampolles de vidre en el sector vinícola de Catalunya. En una jornada online oberta a tothom però en la que cal inscriure’s seguint aquest enllaç es presentaran les conclusions i els detalls de com s’ha desenvolupat aquest projecte.
Amb un pressupost de prop d’un milió d’euros, la major part finançats per la UE, s’ha coordinat des del Parc de Recerca de la UAB i l’Agència Catalana de Residus i ha comptat amb la participació dels cellers de la Cooperativa Falset Marsài Família Torres, a més de Rezero, Inèdit i Infinity.
A més de mostrar els resultats de la prova pilot realitzada pel reWINE, entre d'altres s’han reutilitzat fins a 80.000 ampolles de vi, l'esdeveniment comptarà també amb una taula rodona sobre diferents iniciatives que promouen la reutilització d'ampolles i un debat sobre com implementar la reutilització a Catalunya. L'acte el conduirà la directora de Vadevi, Margalida Ripoll.
El projecte reWINE és un projecte cofinançat pel programa LIFE de la UE que es va iniciar a finals del 2016. Ha involucrat cellers, comerços, restaurants, consumidors i deixalleries amb l'objectiu de fer una prova pilot per reutilitzar 100.000 ampolles de vi i demostrar la viabilitat tècnica, ambiental, social i econòmica d'un sistema sostenible de recollida, neteja i reutilització d'ampolles de vidre en el sector vitivinícola de Catalunya.
La Guia de Vins de Catalunya dona a conèixer els guanyadors dels Millors Vins de l'Edició 2021
La Guia de Vins de Catalunya dona a conèixer els guanyadors dels Millors Vins de l'Edició 2021
El Premi La Guia 2021 al Millor Vi de l’Edició ha estat per: Brisat del Coster 2019, Pesseroles Brisat 2017, Señora Carmen 2018 i Torelló 225 2012
La Guia de Vins de Catalunya ha anat desvetllant, des del passat 1 d’octubre, els vins més ben puntuats, valorats i tastats a cegues per l’equip. Enguany, el lliurament de premis s’ha realitzat en format digital per complir amb les mesures de seguretat establertes per la crisi de la Covid-19. En aquest sentit, diàriament s’ha anat presentant un nou guanyador a través de la seva pàgina web i les seves xarxes socials.
Segons els impulsors, "aquest nou format ha tingut una gran acollida perquè ha permès arribar a un públic més ampli, donant la possibilitat a tots els usuaris de conèixer els premiats de manera immediata, accedint des de qualsevol dispositiu electrònic".
La Guia de Vins de Catalunya 2021 sortirà publicada el proper 15 d’octubre i es podrà adquirir tant en format paper com en digital.
Enguany, els premiats han estat els següents:
- Premi La Guia 2021 al Millor Vi de l’Edició: Brisat del Coster 2019, Josep Foraster, DO Conca de Barberà; Pesseroles Brisat 2017, Mas Martinet, DOQ Priorat; Señora Carmen 2018, Vins del Tros, DO Terra Alta; i Torelló 225 2012, Torelló, Corpinnat.
- Premi La Guia 2021 al Millor Vi Negre: Señora Carmen 2018, Vins del Tros, DO Terra Alta.
- Premi La Guia 2021 al Millor Vi Blanc: Brisat del Coster 2019, Josep Foraster, DO Conca de Barberà; Pesseroles Brisat 2017, Mas Martinet, DOQ Priorat
- Premi La Guia 2021 al Millor Vi Rosat: Pla dels Àngels 2019, Scala Dei, DOQ Priorat.
- Premi La Guia 2021 al Millor Vi Dolç: Ambre, Celler La Gutina, vi sense DO.
- Premi La Guia 2021 al Millor Vi Escumós: Torelló 225 2012, Torelló, Corpinnat.
- Premi La Guia 2021 al Millor Vi Ranci: Sagristia Masia Roqueta C1, Abadal, vi sense DO.
Enguany, els premis a millors vins monovarietals de varietats autòctones i de cupatges tradicionals han estat:
- Premi La Guia 2021 al Millor Carinyena Negra: Mas la Mola La Vinya del Coster 2013, Mas la Mola, DOQ Priorat
- Premi La Guia 2021 al Millor Carinyena Blanca: Singulars Vinyes Velles 2018, Mas Llunes, DO Empordà
- Premi La Guia 2021 al Millor Garnatxa Negra: Señora Carmen 2018, Vins del Tros, DO Terra Alta.
- Premi La Guia 2021 al Millor Garnatxa Blanca: Bancal Del Bosc 2013, Vinyes Domènech, DO Montsant; Herència Altés Trementinaire 2016, Herència Altés, DO Terra Alta; Pla de Pey 2017, Vins del Tros, vi sense DO; i Istiu 2018, Vinyes dels Aspres, DO Empordà.
- Premi La Guia 2021 al Millor Garnatxa Roja: Vinya del Metge 2019, Cellers d’en Guilla, DO Empordà
- Premi La Guia 2021 al Millor Sumoll Negre: Mestre Vilavell 2018, Bodegas Puiggròs, DO Catalunya
- Premi La Guia 2021 al Millor Trepat Negre: Carles Andreu Trepat 2018, Celler Carles Andreu, DO Conca de Barberà
- Premi La Guia 2021 al Millor Macabeu: Brisat del Coster 2019, Josep Foraster, DO Conca de Barberà
- Premi La Guia 2021 al Millor Parellada: Durona Parellada 2019, Montrubí, DO Penedès
- Premi La Guia 2021 al Millor Xarel·lo: Venus de Cartoixà 2016, Venus La Universal, DO Montsant
- Premi La Guia 2021 al Millor Picapoll Blanc: Abadal Nuat 2008, Abadal, DO Pla de Bages
- Premi La Guia 2021 al Millor Vi de Varietat Recuperada: Les Tallades de Cal Nicolau 2015, Orto Vins, DO Montsant
- Premi La Guia 2021 al Millor Cupatge Tradicional: Torelló 225 2012, Torelló, Corpinnat
Per últim, enguany s’ha lliurat també un premi a la millor puntuació mitjana d’un celler. En aquest cas:
- Premi La Guia 2021 a la Millor Puntuació Mitjana de Celler: Terroir al Límit, DOQ Priorat.