De les estelades als llaços grocs: així han estat els mítings independentistas
Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 19 de desembre de 2017
Tampoc els crits d’'independència' són massa recurrents en aquestes eleccions, que han estat eclipsats pels de ‘llibertat’ o ‘llibertat presos polítics’. No han estat del tot invisible, és cert, però si que s’han sentit molt escassament, especialment si ho comparem amb les altres comtesses electorals. Fins i tot aquest dissabte en un míting de Junts per Catalunya, el candidat per Tarragona, Eusebi Campdepedrós, va haver de demanar al públic d'iniciar-lo abans de rebre el president i cap de llista, Carles Puigdemont, a través d’una videoconferència.
La forta repressió de l’Estat ha convertit, doncs, el color groc i el lema ‘llibertat presos polítics’ en els nous símbol del procés sobiranista. A més, ho ha fet incrementar el fet que la Junta Electoral hagi pres partit i hagi decidit prohibir primer els llaços grocs, a l'inici als integrants de les meses electorals, i després als departaments de la Generalitat, així com també la il·luminació groga de les fonts de Barcelona; per no parlar de la prohibició als avis de Reus de manifestar-se o de les pancartes de 'llibertat presos polítics' que hi havia als ajuntaments que s'han fet retirar.
Del 27-S a l'1-O
La imatge d'aquesta campanya és molt diferent a la que es va viure durant la prèvia al 27-S, en les anomenades 'plebiscitàries', i en les que ERC i l'aleshores CDC es van presentar plegats sota la marca Junts pel Sí. En aquella campanya sí que van predominar les estelades i els crits de 'in-inde-independència'. L'acte final es va fer a l'avinguda Maria Cristina de Barcelona on es van aplegar unes 70.000 persones. Tota una demostració de força que va tenir un símbol clar: l'estelada i el crit d'independència.Des d'aleshores, però, ha plogut molt. El moviment independentista ha rebut una forta repressió, tant judicial a través de querelles i empresonaments, com policial durant el referèndum de l'1 d'octubre. Al que cal sumar-hi l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i la intervenció de les finances. Per això, el crit d'independència ha perdut força, i l'ha guanyat el de llibertat.
Aquestes són unes eleccions atípiques, convocades pel govern espanyol després del cessament de tot el Govern, i on les dues grans candidatures independentistes han optat més aviat per persistir i posar el focus en la llibertat dels presos polítics i el restabliment de les institucions. La CUP, en canvi, és l'únic partit independentista que segueix apostant per la via unilateral per fer efectiva la república proclamada el passat 27 d'octubre.
Els presos marquen la campanya
La campanya ha estat marcada per la presència dels presos polítics, alliberats just el dia d'inici de la campanya, i també per l'absència dels que no van poder sortir-ne i segueixen presos per decisió judicial. Especialment per la del líder dels republicans, Oriol Junqueras, i la del número dos de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez. Tot i que també la del conseller i candidat de JuntsXCat Joaquim Forn i del líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.Així doncs, si la primera setmana de campanya va venir marcada per la sortida de la presó de sis dels consellers, i la seva rebuda a Catalunya en mítings i actes; la segona ha vingut marcada per la reaparició de Sànchez i Junqueras a través d'àudios enregistrats des de la presó, que ja han estat expedientats per aquests fets.
Mítings plens
Tot i l'absència d'Oriol Junqueras, en presó preventiva des del passat 2 de novembre, i en menor mesura la de Carles Puigdemont, que tot no ser-hi present físicament pel seu exili a Bèlgica ho ha pogut estar per vídeo-conferència; els mítings de les candidatures independentistes han estat força multitudinaris, més que en campanyes anteriors. Així, han omplert teatres, places i pavellons, en moltes ocasions amb un miler de persones.A més, en els actes centrals de campanya, van aplegar unes 3.000 persones en el cas de la llista de Puigdemont i a unes 2.000 els republicans, tots dos celebrats a Barcelona. La CUP també va reunir 2.000 persones en el seu acte central. Així, tot i que també hi han hagut actes de més petit format, amb unes 300 persones, han predominat en els dos casos els d'un miler, des de Sant Carles de la Ràpita fins a Girona.
A més, tot i no ser estrictament un acte de campanya, la manifestació independentista a Brussel·les també va ser una clara demostració de força del moviment, aplegant 45.000 persones a més de 1.300 quilòmetres del territori català.
En els actes finals, que tindran lloc aquest dimarts, també s'espera una forta assistència. Esquerra tancarà la campanya a Estremera, centre penitenciari on hi ha Oriol Junqueras, i a Sant Vicenç dels Horts, la població del candidat i d'on va ser alcalde. Per altra banda, Junts per Catalunya ha apostat per fer un 'megamíting', que podrà ser seguit des de 100 punts del territori i des de tot el món a través de la pàgina web que n'emetrà l'streaming. Finalment, la CUP ho farà al poliesportiu Virrei Amat de Barcelona.
I la resta de partits?
Pel que fa als altres partits, Ciutadans i PSC també ha exhibit múscul en els actes centrals de campanya. Especialment el PSC, que, segons l'organització, va aconseguir reunir fins a 5.000 persones i va organitzar fins a 70 autocars. El partit taronja assegura que també va moure una quantitat semblant d'assistents, tot i que ho va fer en part amb un desembarcament massiu de Cs de tot l’Estat.Els Comuns, en canvi, han fet actes menys massius, aplegant inclús menys assistents que en els actes electorals del que era la seva marca electoral, Catalunya Sí que Es Pot, durant la campanya del 27-S, liderada per Lluís Rabell. Molts han rondat les 200 persones, a excepció del míting central, que va comptar amb la presència de Pablo Iglesias i Ada Colau, que va reunir-ne 2.000.
Finalment, el PP ha optat per basar la campanya en passejades pels mercats de les zones on hi té feus electorals, com Badalona, o per fer actes en format de dinar-mítings, només per a militants i quadres locals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada