Per què l’endemà de Nadal celebrem Sant Esteve?
La festa, que és molt arrelada al Principat, té vincles directes amb el nostre passat carolingi
Per: Redacció
26.12.2017 02:00
Carbó diu que, el segle IX, la Catalunya Vella pertanyia a l’imperi fundat per Carlemany i depenia del bisbat de Narbona, a diferència de la resta de la península Ibèrica cristiana, dominada pels gots i vinculada amb el bisbat de Toledo. Això va determinar dos conceptes de família diferents. El carolingi era molt extens, com un clan, i quan hi havia alguna festivitat important calia desplaçar-se a la casa pairal.
És el cas de Nadal, la festa més grossa del calendari religiós, que aplegava tota la família al voltant de la llar. I com que a l’edat mitjana els desplaçaments solien ser llargs, la foscor intensa i els mitjans precaris, la gent necessitava tot l’endemà per a tornar a casa. Per tant, a la primeria, el dia de Sant Esteve era una jornada en què no es treballava, que no és exactament igual que fer festa.
Per la mateixa raó que Sant Esteve, es justifica la festa del dilluns de Pasqua Florida i la del dilluns de Pasqua Granada: Nadal i les dues pasqües són les festivitats principals del calendari religiós. A més, aquest costum ens lliga amb la resta d’Europa, perquè també ha perdurat en més indrets que van restar sota influència carolíngia i que amb el pas dels segles s’han acabat convertint en els principals estats europeus.
Actualment, Sant Esteve és una festa molt arrelada al Principat i en aquest dia se solen menjar canelons de primer i pollastre farcit o tall rodó de segon. I de postres, sempre cauen neules i torrons. Al País Valencià, la festa de Sant Esteve es coneix com a segon dia de Nadal i va deixar de ser festiu la dècada del 1990. A les Illes, Sant Esteve també s’anomena ‘la mitjana festa’ i ja fa molt temps que no és festiu.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada