Per: Vicent Partal
05.12.2017  22:00
Vilaweb
La decisió del jutge Llarena de retirar l’ordre de crida i cerca contra els membres del govern a l’exili i l’extraordinària mobilització –que ja va començar ahir– per la manifestació de demà a Brussel·les són dues victòries importants que arriben en un bon moment, amb la campanya electoral tot just acabada de començar.
La decisió del jutge Llarena aclareix moltes coses. En primer lloc, posa en relleu d’una manera encara molt més evident el peculiar funcionament de la justícia espanyola: la despulla davant els ulls de tot Europa. Llanera retira l’ordre de recerca del president i els consellers perquè sap que Bèlgica o bé no l’atorgarà –amb el convenciment que a Espanya no hi ha garanties processals– o bé l’acceptarà però marcant els límits de la possible condemna i deixant-la reduïda a allò que en qualsevol país democràtic –no a Espanya, per tant– seria normal. Quan Llanera vol condemnar a trenta anys i Bèlgica considera que a tot estirar es podria condemnar a sis mesos, no és que hi haja una distància gran, és que és inexplicable. Tan inexplicable que la justícia espanyola s’estima més fer-se enrere i reconèixer, de fet, davant Europa que no hi ha cap crim que puguen homologar amb els seus socis de la Unió. La justícia belga immediatament ha retirat les mesures preventives i el president i els consellers són persones lliures, excepte si entren a l’estat espanyol. Tanmateix, això canvia el joc. No és Europa que ha d’explicar com és que no els lliura a Espanya, sinó que és Espanya que haurà d’explicar per què uns ciutadans europeus lliures i sense cap acusació formal al damunt poden ser detinguts i empresonats amb el màxim rigor si travessen la frontera espanyola.
El ridícul judicial, i polític, que tot això representa remarca també l’encert de l’estratègia de mantenir el govern a l’exili a Brussel·les. Aquells que en van fer befa o que ho van considerar una decisió rocambolesca avui hauran de reconèixer que havia estat molt ben preparada i que tenia un gran sentit polític. Les institucions de la Unió Europea s’han comportat de la pitjor manera imaginable, però Europa –Brussel·les també ho és– continua essent un espai de llibertat envejable vist des de l’estat espanyol. A aquells que opinen que estem sols, l’actitud de les autoritats belgues els hauria de fer reflexionar.
La primera conseqüència de la retirada de les mesures preventives contra el govern legítim de Catalunya serà que el president Puigdemont, les conselleres Ponsatí i Serret i els consellers Comín i Puig podran participar lliurement en la manifestació de dijous. Com uns ciutadans europeus més, exercint els seus drets polítics intactes i intocables. Segur que per a ells serà un dia d’un gran impacte emotiu després de tot això que han passat.
Però la manifestació anirà més enllà del contacte amb ells. També serà un toc d’atenció a les autoritats comunitàries. Brussel·les està acostumada a veure manifestacions de qualsevol signe, però poques de la dimensió que ja podem preveure que tindrà aquesta, en què per cert participarà també, de manera significativa, molta gent que hi arribarà de la resta dels Països Catalans.
Perquè el colp d’estat contra l’autogovern de Catalunya no hauria estat possible sense el suport tancat i total de la Comissió Europea, que no pot defugir aquesta responsabilitat. No podem esperar que els manifestants els impressionen i els facen canviar d’idea demà mateix, no ens equivoquem. Però segur que els milers i milers de manifestants que ompliran Brussel·les els faran veure amb molta claredat que la qüestió catalana és ben lluny de resoldre’s per la via que Rajoy els va proposar i que ells van acceptar.
Juncker va prendre una decisió suïcida per als interessos de la Unió i una decisió més que lamentable en termes morals i polítics. Que tindrà, i que té ja, un preu molt alt quant a cohesió interna i coherència pel que fa a la presència internacional de la Unió. La decisió espanyola de retirar l’ordre de crida i cerca ho demostra, i fa miques els principis més bàsics de l’espai europeu de justícia i llibertats. I la presència de milers i milers de catalans recorda a les autoritats europees que aquell problema que Rajoy els va dir que s’acabaria quan s’aplicàs el 155 persisteix, és clarament sobre la taula i els continua concernint.
En aquesta batalla que lliurem, el cost de donar suport a una opció o a una altra és l’element determinant. El 27 d’octubre per a la Comissió Europea l’eixida més fàcil era donar suport a la posició de Rajoy. Aquell dia costava de veure-ho, però ja no era aquesta la posició de molts dels estats membres. I crec que avui, per exemple, tots hauríem de mostrar el nostre agraïment al rigor democràtic, la capacitat de resistir les pressions i la llibertat que ha demostrat tenir Bèlgica. Rajoy es troba ja ara amb un envit impossible: demostrar que el seu mètode resol el problema català. Per això és cabdal que tanta i tanta gent anònima proteste demà a Brussel·les i per això és cabdal que un pilar bàsic de les normes europees, que les llibertats i els drets són els mateixos per a tothom i a tot arreu, haja estat menystingut d’una manera tan potinera i pública per Espanya.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]