Per: Arnau Lleonart
16.12.2017  22:00
L’alimentació de les persones no és tan sols una activitat fisiològica, sinó que en molts casos té un alt contingut social. Seguir una dieta diferent de la majoritària és relativament fàcil en la intimitat domèstica, quan no cal consensuar plats amb ningú. El problema apareix en els esdeveniments socials amb una taula central i convidats poc proclius a experimentar: aniversaris, casaments, comunions i, òbviament, els successius àpats nadalencs.
En el cas de Nadal, hi ha el problema afegit que la tradició marca unes receptes concretes. És possible, però, celebrar-lo des d’una òptica vegetariana o vegana, sense excessives queixes d’amics i familiars? En principi sí, però cal tenir clar que, si volen ser intransigents, ho seran encara que siguin els germans Roca qui els cuinin.
A l’hora de pensar un menú sense carn, cal decidir si hom adapta les receptes tradicionals o prepara un plat alternatiu que compleixi amb els estàndards exigits per a un àpat de categoria. Com que durant l’any hi haurà més ocasions per a lluir-se amb menús alternatius, potser Nadal és moment per a la tradició.
Un menú nadalenc com cal ha d’obrir amb un bon assortit d’aperitius. Qui pot resistir-se a unes cassoletes de samfaina, unes torradetes amb hummus o uns bons nachos amb guacamole? I si no ho limitem a una dieta vegana, podem quedar de meravella amb torradetes amb pa amb tomàquet i truita de patates, amb melmelada de figues i formatge manxec o amb ceba caramel·litzada, formatge de cabra i crema de vinagre de Mòdena.
El gran plat de Nadal és la tradicional sopa de galets. Què impedeix fer un gran brou de verdures amb uns bons galets? Tallem a trossets una xirivia, un parell de patates, una ceba, un porro, un parell de pastanagues i un nap gros. Ho posem tot en una olla grossa ben cobert d’aigua amb unes fulles de col arrissada i unes altres d’api. Un raig d’oli i deixem que bulli. Quan tinguem el brou, hi podrem coure els galets.
Sant Esteve no és el mateix si no hi ha canelons, però creure que només poden farcir-se de carn és limitar-ne les possibilitats culinàries. Un dels farcits alternatius més populars és el d’espinacs a la catalana, amb pinyons i panses, però també són altament recomanables els canelons d’albergínia. A moltes rostisseries se’n poden trobar, però fer-ne a casa no és complicat.
Per fer-ne d’espinacs hem de sofregir ceba picada i, quan sigui mig daurada, afegir-hi panses i pinyons. Hi fem un parell de voltes i hi posem els espinacs, que poden ser congelats sense problemes. Amb un quilo d’espinacs podrem farcir una trentena de canelons. Quan estiguin fregits, hi hem d’afegir, amb cura, dues cullerades grosses de farina. Un cop la farina estigui fregida, hi hem d’incorporar, també amb cura i mentre remenem, un litre de llet. Per als vegans pot ser llet de civada. La pasta estarà llesta quan veiem que se separa de les parets de la cassola. És recomanable deixar reposar la pasta fins que es refredi, moment en què podrem farcir els canelons com sempre.
I de postres? En principi, no hi ha d’haver gaire problema, els torrons són perfectament aptes per a dietes no carnívores (excepte el de rovell d’ou per als vegans). Cal estar alerta, això sí, amb els tradicionals mantecados, que estan fets de llard. Però no patiu, se’n poden comprar fets amb oli d’oliva en comptes de llard.


[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]