Albert Rivera i Inés Arrimades es
disposen a fer declaracions davant el parc de la Ciutadella. Les càmeres
i els micròfons els encerclen. Rere seu, militants de Ciutadans alcen
cartells amb el mot ‘Llibertat’. ‘Som al mateix lloc on van agredir la
Lídia mentre llevava llaços grocs. Som aquí per a donar-li suport a ella
i a la seva família. Condemnem fermament tota mena de violència i fem
una crida a la convivència al sentit comú’, diu Arrimadas. Però pocs
metres més enrere activistes d’extrema dreta branden una bandera de
Generació Identitària.
Minuts abans, la concentració contra violència ja havia esdevingut un
enrenou increïble. Un grup d’espanyolistes havien estomacat un càmera
de Telemadrid que havien confós amb un treballador de TV3. Crits de
‘fuera’ i ‘maricón’, empentes i cops de puny. Ciutadans condemna
l’agressió i en culpa uns ‘infiltrats’ que, segons que diuen, també
amenacen els seus militants. Tanmateix, l’única cosa certa és que el
partit, novament, es manifesta al costat de membres de l’extrema dreta
que exhibeixen orgullosos la seva simbologia.
Ningú no fa cap cordó per aïllar els extremistes ni els expulsa de la
concentració. Durant tota la protesta, la bandera de Generació
Identitària taca el cel de Barcelona amb el seu odi i xenofòbia. És
blanca i conté el logotip de l’organització: un cercle amb un triangle a
dins.
Què és Generació Identitària?
Nascuda a França el 2012, Generació Identitària és una
organització d’extrema dreta que, segons la seva pàgina web, ‘lluita
contra la immigració en massa i la islamització d’Europa’. El grup,
evidentment, renega de qualsevol etiqueta extremista i pretén camuflar
la seva imatge pública amb accions solidàries amb gent sense sostre
–sempre de nacionalitat europea–, com també fan alguns altres grups
neonazis: Casa Pound, Hogar Social Madrid…
Tanmateix, els seus pronunciaments i els seus vincles polítics els
delaten: són una organització d’extrema dreta. A França han donat suport
explícit al Front National de Marine Le Pen. A Itàlia, a la Lliga Nord
de Mateo Salvini. A l’estat espanyol, Generació Identitària manté una
relació molt fluida amb Democracia Nacional.
El grup és propietari d’uns quants locals en les principals ciutats
franceses, a més d’un gimnàs a Lió, on fa propaganda de les seves
accions i ideologia. Polítics com Benoît Hamond, ex-candidat socialista a
l’Elisi, i activistes destacats com ara Pierre Henry, director general
de France Terre d’Asile, han demanat que Generació Identitària
esdissolgui o sigui il·legalitzada.
El grup va començar a tenir ressò mediàtic el març del 2016, quan va
muntar barricades a l’entrada de la ciutat de Calais per barrar el pas
als immigrants que vivien atrapats en camps com la Jungla. La campanya
s’anomenava ‘Defend Calais’ i fou la prèvia de ‘Defend Europe’.
Amb ‘Defend Europe’, el grup va portar la xenofòbia fora de les
fronteres franceses. La intenció era boicotar les accions de les ONG que
salvaven migrants a la Mediterrània perquè, segons ells, eren còmplices
del tràfic de persones i la islamització d’Europa. La primera acció fou
al port de Catània, quan amb una llanxa inflable va mirar d’impedir que
l’Aquarius eixís del port cap a la costa Líbia.
Més informació: Així s’organitza l’extrema dreta per boicotar els rescats d’immigrants a la Mediterrània
Més tard, amb donacions anònimes, Generació Identitària va comprar un
vaixell i va dur el boicot al bell mig de la Mediterrània. El grup va
tenir qui-sap-les enganxades amb Proactiva Open Arms i més ONG.
Tanmateix, la campanya fou un fracàs i va tenir un final humiliant.
L’agost del 2017 el vaixell de Generació Identitària fou rescatat davant
Líbia per l’ONG Sea Eye després de tenir avaries diverses. Poc després,
el grup va abandonar el vaixell i la tripulació –d’origen singalès– en
alta mar. Finalment, va acabar a Barcelona, on l’embarcació es va
subhastar per a pagar els sous endarrerits dels mariners que van tornar a
Sri Lanka.
Darrerament, Generació Identitària s’ha manifestat contra la
immigració al port de València i la Valetta (Malta) amb eslògans com ‘De
cap manera, no fareu d’Europa la vostra llar’. El grup també ha portat
la xenofòbia als Alps, concretament a la frontera entre Itàlia i França.
Han organitzat ‘grups de vigilància’ en pobles com Briançon. Són colles
que es dediquen a empaitar els immigrants que proven de travessar les
muntanyes, una zona no tan controlada com el pas fronterer de
Ventimiglia, a la costa.
Les campanyes de Generació
Identitària són més propagandístiques i pirotècniques que no pas
efectives. Sigui com vulgui, el pòsit extremista que traspua cada acció
de l’organització, i els seus vincles i simpaties amb grups polítics
arreu d’Europa, sí que han de despertar preocupació.