28.08.2018 10:22
S’ha mort, a vuitanta-sis anys,
Josep Fontana, un dels historiadors catalans més prolífics i de
projecció més àmplia. Era doctor en lletres per la Universitat de
Barcelona i deixeble de tres grans historiadors: Pierre Vilar, Ferran
Soldevila i Jaume Vicens i Vives, de qui fou ajudant.
Fontana fou mestre d’historiadors per mitjà de la docència a les universitats de València, Liverpool, Autònoma de Barcelona (on fou degà) i Pompeu Fabra. En aquesta darrera fou el fundador i el director durant deu anys de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives. Actualment n’era professor emèrit. Deixa una quinzena de llibres i centenars d’articles escrits. Entre els títols que va publicar hi ha El siglo de la revolución (2017), La formació d’una identitat (2016), El futuro es un país extraño. Una reflexión sobre la crisis social de comienzos del siglo XXI (2013), Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945 (2011), Europa ante el espejo (1994, 2000) o La historia després de la fi de la història (1992).
Va introduir els treballs d’Eric Hobswam, Edward Thompson, George Rudé o Aleksandra Lublinskaia a casa nostra. L’any 1966 les autoritats franquistes el van apartar de la docència durant dos anys.
Més enllà de la faceta intel·lectual, Josep Fontana fou tothora un home políticament molt implicat. Vinculat a la tesi catalanista i comunista, va ser molt crític amb la transició política a Espanya. A les darreres eleccions municipals de Barcelona, va formar part de les llistes d’Ada Colau.
VilaWeb va entrevistar-lo poc abans de les eleccions del 27 de setembre de 2015, quan es parlava del full de ruta unilateral cap a la independència. Fontana era crític amb els partits. ‘A curt termini, no ens en podrem sortir mai [d’Espanya]. El que sembla il·lícit és que algú et digui que ja ens ho podem jugar tot perquè en vuit mesos ho tenim guanyat’, deia. ‘Aquí, mentre no hàgim convençut perquè ens donin suport la Caixa, Banc de Sabadell, la SEAT, ho tenim una mica difícil.’
Però Fontana, per sobre de tot, era un intel·lectual que havia analitzat la societat catalana a partir de la història. En una altra entrevista a VilaWeb, i amb motiu del seu llibre La formació d’una identitat, feia un recorregut des de la Catalunya medieval fins a l’actualitat. ‘El fet que la monarquia no sigui prou forta, a Catalunya, per convertir-se en absoluta, i que més tard la gran noblesa catalana emigri cap a la cort de Madrid, vol dir que no queden nobles. Tens una societat que funciona bastant com una República. Dóna una mena de societat molt diferent del que es va desenvolupar a Castella’, explicava.
Fontana fou mestre d’historiadors per mitjà de la docència a les universitats de València, Liverpool, Autònoma de Barcelona (on fou degà) i Pompeu Fabra. En aquesta darrera fou el fundador i el director durant deu anys de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives. Actualment n’era professor emèrit. Deixa una quinzena de llibres i centenars d’articles escrits. Entre els títols que va publicar hi ha El siglo de la revolución (2017), La formació d’una identitat (2016), El futuro es un país extraño. Una reflexión sobre la crisis social de comienzos del siglo XXI (2013), Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945 (2011), Europa ante el espejo (1994, 2000) o La historia després de la fi de la història (1992).
Va introduir els treballs d’Eric Hobswam, Edward Thompson, George Rudé o Aleksandra Lublinskaia a casa nostra. L’any 1966 les autoritats franquistes el van apartar de la docència durant dos anys.
Més enllà de la faceta intel·lectual, Josep Fontana fou tothora un home políticament molt implicat. Vinculat a la tesi catalanista i comunista, va ser molt crític amb la transició política a Espanya. A les darreres eleccions municipals de Barcelona, va formar part de les llistes d’Ada Colau.
VilaWeb va entrevistar-lo poc abans de les eleccions del 27 de setembre de 2015, quan es parlava del full de ruta unilateral cap a la independència. Fontana era crític amb els partits. ‘A curt termini, no ens en podrem sortir mai [d’Espanya]. El que sembla il·lícit és que algú et digui que ja ens ho podem jugar tot perquè en vuit mesos ho tenim guanyat’, deia. ‘Aquí, mentre no hàgim convençut perquè ens donin suport la Caixa, Banc de Sabadell, la SEAT, ho tenim una mica difícil.’
Però Fontana, per sobre de tot, era un intel·lectual que havia analitzat la societat catalana a partir de la història. En una altra entrevista a VilaWeb, i amb motiu del seu llibre La formació d’una identitat, feia un recorregut des de la Catalunya medieval fins a l’actualitat. ‘El fet que la monarquia no sigui prou forta, a Catalunya, per convertir-se en absoluta, i que més tard la gran noblesa catalana emigri cap a la cort de Madrid, vol dir que no queden nobles. Tens una societat que funciona bastant com una República. Dóna una mena de societat molt diferent del que es va desenvolupar a Castella’, explicava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada