08.08.2018 02:16
Aquest any les Jornades
Internacionals de Corti, que són organitzades pels independentistes de
Corsica Libera, han tingut una àmplia representació d’arreu del món.
Les Jornades de Corti van començar dissabte amb una roda de premsa de les delegacions internacionals.Cal destacar aquest any la participació del representant d’afers internacionals del FLNKS de la Nova Caledonia que el proper 4 de novembre faran un referèndum oficial d’autodeterminació. Les jornades han comptat amb una àmplia delegació catañana que ha participat en tots els debats polítics i també en la participació cultural amb l’espectacular actuació dels Minyons de Terrassa.
Les Jornades de Corti van començar dissabte amb una roda de premsa de les delegacions internacionals.Cal destacar aquest any la participació del representant d’afers internacionals del FLNKS de la Nova Caledonia que el proper 4 de novembre faran un referèndum oficial d’autodeterminació. Les jornades han comptat amb una àmplia delegació catañana que ha participat en tots els debats polítics i també en la participació cultural amb l’espectacular actuació dels Minyons de Terrassa.
El primer debat es va centrar en ‘la violència de l’estat contra els
pobles en lluita’. En el mateix va prendre part Conxita Bosch de
l’Associació Catalunya Corsica i Cesc Poch d’ERC, que van fer una àmplia
exposició de la repressió de l’estat espanyol contra l’independentisme
català, la brutal repressió policial del 1-O, l’empresonament dels
dirigents de la societat civil, escorcolls i amenaces a la premsa,
impremtes, cantants, mestres i finalment després del 27-O amb la
declaració de independència i l’aplicació del article 155, on es suspen
l’autonomia i l’empresonament dels membres del govern que van restar a
Catalunya, el Vicepresident Oriol Junqueras, la presidenta del Parlament
Carme Forcadell i cinc consellers mes. També es va. denunciar la
persecució a traves de les famoses euroordres de detenció i entrega del
jutge Larena del president Carles Puigdemont i la resta del govern
català que van marxar a l’exili.
En aquest acte va intervenir també Iker Elizalde per l’Esquerra Abertzale, que va denunciar l’immobilisme de l’estat espanyol respecte a situació del col.lectiu de presos bascos i va denunciar la dispersió com a venjança política de l’estat contra els familiars dels presos i l’independentisme basc
Katy Bartoli per l’organisme de solidaritat amb els presos corsos “Sulidarita” també va denunciar la política repressiva de l’estat francès amb els presos corsos, malgrat el procés de desmilitarirtzacio del FLNC del 2012 i l’exigència de l’Amnistia per part del govern de Còrsega , els ajuntaments i la majoria del poble cors. Va fer una crida a la participació a la manifestació nacional per la reivindicació de l’Amnistia pel proper 22 de setembre
A les vuit del vespre, a la plaça de la capital històrica de Corsica, davant el monument a Pascale Paoli, els Minyons de Terrasa van començar la seva actuació a Còrsega, una actuació que va continuar pels carrers de la ciutat fins la Ciutadela de Corti on van actuar grups de musica tradicional corsa
Diumenge el primer debat internacional va ser organitzat per U Ribombu sota el lema ‘Dels límits de l’autonomia al futur de la independència’. En aquest debat va participar Mickaël Forest , responsable d’afers internacionals del FLNKS, que en la seva intervenció va explicar els eixos generals de la campanya del SÍ a la independència dels independentistes Kanacs , els fraus en el cens i la discriminació racial de l’estat francès que ha sigut denunciat amb cinc reports de la missió de l’ONU per la Nova Caledònia.
Moetai Brotherson, diputat independentista de la Polinèsia francesa també va parlar del procés de descolonització i les proves nuclears franceses al seu país
Per Catalunya va intervenir Josep -Lluis Carod Rovira, ex-vicepresident de la Generalitat, per Euskal Herria va parlar Gorka Elejabarrieta i Petru Antoine Tomasi, cap del grup parlamentari Corsica Libera en el govern de coalició nacionalista Pè a Corsica, va fer una intervenció explicant la posició de Corsica Libera davant la negativa francesa a cap avenç dins el marc constitucional.
En el debat entre les forçes nacionalistes que governen Còrsega formant part de la coalicií Pè a Corsica hi van participar diputats, representants sindicals i membres del govern i es va centrar en , agricultura,medi ambient i transports
La cloenda de les Jornades Internacionals de Corti es. va fer amb un miting de Corsica Libera on va participar per videoconferència el president Puigdemont per agrair a Còrsega el suport rebut. En una intervenció en francès, Puigdemont va defensar que Europa s’ha de refundar en base al respecte a la democràcia i a la diversitat de les nacions obertes a la resta del món.
A continuació Josep Lluis Carod Rovira va intervenir en cors fent una reflexió sobre Europa: ‘els estat han segrestat Europa i l’han convertida en una estructura freda i sense ànima. Els pobles com el català i el cors hem de recuperar Europa per la democràcia i la llibertat’.
Posteriorment va parlar Arnaldo Otegi, coordinador general de EH-Bildu, que en la seva intervenció va apostar per construir “processos democràtics de resolució dels nostres conflictes tant a Córsica com a Euskal Herria” i que va defensar la ‘necessitat de construir les nostres pròpies repúbliques independents, tan a Còrsega com a Euskal Herria en elcontext europeu’.
Va tancar les intervencions, el president del Parlament Cors Jean Guy Talamoni que va anunciar que ‘davant la nova etapa que s’obrirà al setembre, és essencial que la nostra majoria prengui el temps necessari per debatre i definir una nova estratègia, comuna i eficient’ contra el govern francès. ‘Sigui quina sigui la destinació de la revisió constitucional francesa al començament del nou curs escolar, i sigui quin sigui el lloc possible de Còrsega en aquest text, és perfectament clar que mai no ho reconeguem com la nostra llei fonamental’, va afirmar, assegurant que ‘la independència és l’única esperança’.
Talamoni va acabar la seva. intervenció demanant la construcció d’una ‘estratègia comuna a Europa’ amb líders bascos i catalans per a una ‘nova Unió Europea’.
En aquest acte va intervenir també Iker Elizalde per l’Esquerra Abertzale, que va denunciar l’immobilisme de l’estat espanyol respecte a situació del col.lectiu de presos bascos i va denunciar la dispersió com a venjança política de l’estat contra els familiars dels presos i l’independentisme basc
Katy Bartoli per l’organisme de solidaritat amb els presos corsos “Sulidarita” també va denunciar la política repressiva de l’estat francès amb els presos corsos, malgrat el procés de desmilitarirtzacio del FLNC del 2012 i l’exigència de l’Amnistia per part del govern de Còrsega , els ajuntaments i la majoria del poble cors. Va fer una crida a la participació a la manifestació nacional per la reivindicació de l’Amnistia pel proper 22 de setembre
A les vuit del vespre, a la plaça de la capital històrica de Corsica, davant el monument a Pascale Paoli, els Minyons de Terrasa van començar la seva actuació a Còrsega, una actuació que va continuar pels carrers de la ciutat fins la Ciutadela de Corti on van actuar grups de musica tradicional corsa
Diumenge el primer debat internacional va ser organitzat per U Ribombu sota el lema ‘Dels límits de l’autonomia al futur de la independència’. En aquest debat va participar Mickaël Forest , responsable d’afers internacionals del FLNKS, que en la seva intervenció va explicar els eixos generals de la campanya del SÍ a la independència dels independentistes Kanacs , els fraus en el cens i la discriminació racial de l’estat francès que ha sigut denunciat amb cinc reports de la missió de l’ONU per la Nova Caledònia.
Moetai Brotherson, diputat independentista de la Polinèsia francesa també va parlar del procés de descolonització i les proves nuclears franceses al seu país
Per Catalunya va intervenir Josep -Lluis Carod Rovira, ex-vicepresident de la Generalitat, per Euskal Herria va parlar Gorka Elejabarrieta i Petru Antoine Tomasi, cap del grup parlamentari Corsica Libera en el govern de coalició nacionalista Pè a Corsica, va fer una intervenció explicant la posició de Corsica Libera davant la negativa francesa a cap avenç dins el marc constitucional.
En el debat entre les forçes nacionalistes que governen Còrsega formant part de la coalicií Pè a Corsica hi van participar diputats, representants sindicals i membres del govern i es va centrar en , agricultura,medi ambient i transports
La cloenda de les Jornades Internacionals de Corti es. va fer amb un miting de Corsica Libera on va participar per videoconferència el president Puigdemont per agrair a Còrsega el suport rebut. En una intervenció en francès, Puigdemont va defensar que Europa s’ha de refundar en base al respecte a la democràcia i a la diversitat de les nacions obertes a la resta del món.
A continuació Josep Lluis Carod Rovira va intervenir en cors fent una reflexió sobre Europa: ‘els estat han segrestat Europa i l’han convertida en una estructura freda i sense ànima. Els pobles com el català i el cors hem de recuperar Europa per la democràcia i la llibertat’.
Posteriorment va parlar Arnaldo Otegi, coordinador general de EH-Bildu, que en la seva intervenció va apostar per construir “processos democràtics de resolució dels nostres conflictes tant a Córsica com a Euskal Herria” i que va defensar la ‘necessitat de construir les nostres pròpies repúbliques independents, tan a Còrsega com a Euskal Herria en elcontext europeu’.
Va tancar les intervencions, el president del Parlament Cors Jean Guy Talamoni que va anunciar que ‘davant la nova etapa que s’obrirà al setembre, és essencial que la nostra majoria prengui el temps necessari per debatre i definir una nova estratègia, comuna i eficient’ contra el govern francès. ‘Sigui quina sigui la destinació de la revisió constitucional francesa al començament del nou curs escolar, i sigui quin sigui el lloc possible de Còrsega en aquest text, és perfectament clar que mai no ho reconeguem com la nostra llei fonamental’, va afirmar, assegurant que ‘la independència és l’única esperança’.
Talamoni va acabar la seva. intervenció demanant la construcció d’una ‘estratègia comuna a Europa’ amb líders bascos i catalans per a una ‘nova Unió Europea’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada