UNA VISIÓ HISTÒRICA
El motiu pel qual Sitges celebra les seves festes majors en
honor a l’apòstol Sant Bartomeu i a la verge i protomàrtir Santa Tecla
rau en el patronatge del poble i en la titularitat de la parròquia de la
vila, que són compartits per ambdós compatrons d’ençà del segle XVI.
Des de principis del segle XII, però, i fins a finals del XV -que fou
quan s’estengué a la vila la devoció i la introducció del culte a Sant
Bartomeu-, el patronatge de Sitges i del seu temple correspongué només a
Santa Tecla.
Els primers documents que demostren l’existència de la Festa Major de Sitges com a celebració solemne de la diada, en aquest cas, de l’apòstol Sant Bartomeu daten de 1353. Consisteixen en unes anotacions als llibres de comptes de la Pia Almoina, senyora del castell de Sitges durant el segle XIV, conservats a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona. En aquests documents, el procurador de la institució benèfica comença a ressenyar el dia 24 d’agost com a “Sent Bertomeu, festa solepna a Ciges” (veure el document). La importància de la celebració s’entén, a més, perquè comprenia també la vigília, tal com només s’esdevenia amb les festes importants.
Les referències més antigues que ens donen notícia de la celebració d’un acte concret de les diades fan referència a l’Ofici en honor als compatrons. En el cas del de Sant Bartomeu, el document data de 1595 i constata el lliurament, per part de la Confraria de Sant Bartomeu i Santa Tecla, organitzadora de la Festa durant aquest període històric, de quatre sous al rector de Ribes per pronunciar el panegíric de la funció d’Ofici (veure el document). En el cas del celebrat en honor a Santa Tecla, el primer document conservat que ens el referencia data de 1709 (veure el document).
A partir del segle XVI, doncs, i arran de l’establiment definitiu del copatronatge, la vila de Sitges comptava amb dues festes patronals litúrgicament iguals i interdependents. No serà fins a la redacció de la consuetud de 1792 quan es pot afirmar que es celebrava també per separat el component lúdic de les dues festes patronals (veure el document). El 1802 el programa religiós i lúdic continua sent igual per ambdues diades, i serà així fins el 1840. Ben entrat el segle XIX, i probablement per mor dels canvis en l’activitat econòmica de la vila, que augmentà la seva producció vinícola i a mig setembre es trobava immersa en plena verema, lentament anirà guanyant terreny, sobretot en les celebracions populars i lúdiques, la diada de l’apòstol, celebrada a l’agost, tot deixant Santa Tecla reduïda, durant aproximadament un centenar d’anys, a una solemnitat eclesial. A partir de 1948, però, la participació de balls populars en la Festa de la compatrona tornarà a ser progressivament més reeixida (veure el document), fins que a la dècada dels 80 del segle XX se n’aconseguí l’estabilització definitiva amb la participació de tots els balls, la imatgeria i els entremesos folklòrics sitgetans.
Al llarg del segle XVIII i principis del XIX la Festa Major sitgetana va anar estructurant-se al voltant d’un seguit de celebracions de caire religiós i d’actes de vessant folklòrica i popular. Del programa d’actes que vertebra, encara avui, la Festa Major de Sitges i pauta els rituals dels dies 23 i 24 d’agost i 22 i 23 de setembre, en coneixem l’estructura concreta a partir de l’any 1843 (veure el document). De llavors ençà, alguns dels actes oficials que havien pres rellevància durant el segle XIX i bona part del XX, van anar caient progressivament en desús, com la subhasta dels balls, el rés de les Completes o, entre d’altres, del Llevant de Taula. Al mateix temps, però, i sobretot a partir de la segona meitat del segle XX, se n’incorporaren de nous, com el Pregó.
Les primeres notícies de la presència de balls populars a la Festa Major de Sitges daten de la primera meitat del segle XIX (veure els documents). Pocs anys després, el 1853, es publicà a la premsa barcelonina i de Vilanova la primera ressenya on es detallen els balls que participaven en la Festa Major del patró (veure els documents). Dels que sortien a finals del segle XIX i principis del XX, alguns van acabar desapareixent del seguici —com els balls parlats de Sant Bartomeu, el de Malcasats o de les Criades—, la majoria, malgrat alguna intermitència, es conservaren —com el de Diables, el de Bastons, el de Cercolets, el de Pastorets, el de les Gitanes o la Moixiganga—, i d’altres s’hi anaren afegint, com els Gegants de la Vila, els Cabeçuts o la Fera Foguera.
És sobretot a partir dels darrers anys del segle XIX, que la documentació escrita i gràfica sobre la Festa Major de Sitges comença a ser abundant. De les cròniques de l’època se’n desprèn, per una banda, la importància cabdal que tenia aquesta celebració en el calendari dels sitgetans i en l’activitat social de les entitats de la vila. Per aquest motiu, la Festa només deixà de celebrar-se en comptades ocasions i a causa de circumstàncies sociopolítiques molt adverses, com les epidèmies o els conflictes bèl·lics. Tant rellevants eren les festes patronals que, durant decennis, concentraren els actes d’inauguració de les obres públiques més importants de la història de la vila.
Per altra banda, i sobretot des de principis del segle XX, la Festa Major de Sitges començà a gaudir d’un progressiu reconeixement nacional, d’un interès per part d’artistes i estudiosos, i d’una creixent presa de consciència de la seva importància per part dels sitgetans, que hi saberen trobar els reclams turístics i reconegueren la necessitat d’assentar-ne els actes i de conservar-ne els elements folklòrics. Un afany que desembocà, per exemple, en la creació de l’Escola de Grallers a meitats del segle XX, en la recuperació de la Festa de Santa Tecla, en la fundació de l’Agrupació de Balls Populars l’any 1978, o en la proliferació, durant aquest període, d’estudis monogràfics sobre la Festa, promoguts per historiadors, folkloristes i entitats locals.
A partir de finals de la dècada dels 70 del segle XX, la Festa visqué un increment considerable del nombre de balls participants i d’elements d’imatgeria —com els nous Gegants Moros o l’Àliga—, un fet que coincidí amb la fundació de l’Agrupació i amb la incorporació de la dona en el seguici festiu. L’augment s’estancà a mitjans dels anys 80 i des de llavors, l’estructura del seguici folklòric i el nombre de colles que executen els balls o duen la imatgeria pràcticament no ha variat.
El model organitzatiu i de gestió de la Festa Major ha anat canviant al llarg de la història. Al segle XVI es constituí a Sitges la Confraria de Sant Bartomeu i Santa Tecla, que es responsabilitzà de la Festa fins a les darreries del segle XVIII, període en què el Comú es veié amb l’obligació de sufragar part de les despeses de l’entitat fins al punt d’esdevenir-ne, a inici del segle XIX, administrador. La Confraria es dissolgué vers l’any 1836. Arran d’aquest fet, el Comú assumí la plena responsabilitat de l’organització de la celebració de les diades dels sants patrons, per a la qual cosa instituí la figura dels administradors municipals i, més tard, la d’una Comissió amb participació d’entitats privades i de particulars. A l’any 1869 l’organització de la Festa fou atorgada a una comissió de veïns, a l’any 1893 es creà la primera Comisión oficial de festejos (veure el document) i el 1910, la Comisión mixta de festejos y atracción de forasteros. Entre els anys 1920 i 1930 es delegà l’organització de la Festa a l’associació d’Atracció de Forasters, i a partir de 1931 es crea la figura del President de la Comissió. Passada la guerra civil, la corporació municipal reassumí la tasca d’organització dels actes cívics de la Festa mitjançant la creació d’una Comissió de Festes. El 1979 es constituí el Patronat Municipal de Festes, amb les respectives comissions per a cadascuna d’elles.
Pel què fa a la vessant eclesiàstica, el buit deixat per la Confraria el suplí la Germandat de Sant Bartomeu, fundada el 1853 i liquidada el 1919, i la de Santa Tecla, creada el 1863 i dissolta el 1962. Malgrat l’existència d’aquestes associacions, la gestió dels actes religiosos fou transferida per part del Comú a la Junta d’Obra de la Parròquia l’any 1860 (veure el document). En els darrers temps, aquestes funcions han estat delegades en el consell parroquial.
Avui, el màxim organisme responsable de l’organització de les Festes Majors de Sitges és la Comissió Municipal de Sant Bartomeu i Santa Tecla, que actua per delegació de l’Ajuntament i és nomenada pel Ple de la Corporació. El seu funcionament i les seves competències són regulades pel Protocol de la Festa. Aquesta Comissió treballa de forma coordinada amb la Regidoria de Tradicions i Festes, la parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla i les entitats i associacions coorganitzadores de diversos actes de la Festa.
Amb la voluntat de preservar i revaloritzar el patrimoni de la Festa Major, L’Ajuntament de Sitges ha aprovat durant el 2015 el Reglament del Consell del Patrimoni Festiu de Festa Major de Sitges, un òrgan de participació ciutadana en el qual hi són representats tots els agents implicats en la Festa. El Consell té encarregada la funció d’assessorar la Corporació, de formular propostes i suggeriments, d’adoptar acords i d’executar-los en les matèries relacionades amb el Patrimoni de Festa Major de la vila.
Els primers documents que demostren l’existència de la Festa Major de Sitges com a celebració solemne de la diada, en aquest cas, de l’apòstol Sant Bartomeu daten de 1353. Consisteixen en unes anotacions als llibres de comptes de la Pia Almoina, senyora del castell de Sitges durant el segle XIV, conservats a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona. En aquests documents, el procurador de la institució benèfica comença a ressenyar el dia 24 d’agost com a “Sent Bertomeu, festa solepna a Ciges” (veure el document). La importància de la celebració s’entén, a més, perquè comprenia també la vigília, tal com només s’esdevenia amb les festes importants.
Les referències més antigues que ens donen notícia de la celebració d’un acte concret de les diades fan referència a l’Ofici en honor als compatrons. En el cas del de Sant Bartomeu, el document data de 1595 i constata el lliurament, per part de la Confraria de Sant Bartomeu i Santa Tecla, organitzadora de la Festa durant aquest període històric, de quatre sous al rector de Ribes per pronunciar el panegíric de la funció d’Ofici (veure el document). En el cas del celebrat en honor a Santa Tecla, el primer document conservat que ens el referencia data de 1709 (veure el document).
A partir del segle XVI, doncs, i arran de l’establiment definitiu del copatronatge, la vila de Sitges comptava amb dues festes patronals litúrgicament iguals i interdependents. No serà fins a la redacció de la consuetud de 1792 quan es pot afirmar que es celebrava també per separat el component lúdic de les dues festes patronals (veure el document). El 1802 el programa religiós i lúdic continua sent igual per ambdues diades, i serà així fins el 1840. Ben entrat el segle XIX, i probablement per mor dels canvis en l’activitat econòmica de la vila, que augmentà la seva producció vinícola i a mig setembre es trobava immersa en plena verema, lentament anirà guanyant terreny, sobretot en les celebracions populars i lúdiques, la diada de l’apòstol, celebrada a l’agost, tot deixant Santa Tecla reduïda, durant aproximadament un centenar d’anys, a una solemnitat eclesial. A partir de 1948, però, la participació de balls populars en la Festa de la compatrona tornarà a ser progressivament més reeixida (veure el document), fins que a la dècada dels 80 del segle XX se n’aconseguí l’estabilització definitiva amb la participació de tots els balls, la imatgeria i els entremesos folklòrics sitgetans.
Al llarg del segle XVIII i principis del XIX la Festa Major sitgetana va anar estructurant-se al voltant d’un seguit de celebracions de caire religiós i d’actes de vessant folklòrica i popular. Del programa d’actes que vertebra, encara avui, la Festa Major de Sitges i pauta els rituals dels dies 23 i 24 d’agost i 22 i 23 de setembre, en coneixem l’estructura concreta a partir de l’any 1843 (veure el document). De llavors ençà, alguns dels actes oficials que havien pres rellevància durant el segle XIX i bona part del XX, van anar caient progressivament en desús, com la subhasta dels balls, el rés de les Completes o, entre d’altres, del Llevant de Taula. Al mateix temps, però, i sobretot a partir de la segona meitat del segle XX, se n’incorporaren de nous, com el Pregó.
Les primeres notícies de la presència de balls populars a la Festa Major de Sitges daten de la primera meitat del segle XIX (veure els documents). Pocs anys després, el 1853, es publicà a la premsa barcelonina i de Vilanova la primera ressenya on es detallen els balls que participaven en la Festa Major del patró (veure els documents). Dels que sortien a finals del segle XIX i principis del XX, alguns van acabar desapareixent del seguici —com els balls parlats de Sant Bartomeu, el de Malcasats o de les Criades—, la majoria, malgrat alguna intermitència, es conservaren —com el de Diables, el de Bastons, el de Cercolets, el de Pastorets, el de les Gitanes o la Moixiganga—, i d’altres s’hi anaren afegint, com els Gegants de la Vila, els Cabeçuts o la Fera Foguera.
És sobretot a partir dels darrers anys del segle XIX, que la documentació escrita i gràfica sobre la Festa Major de Sitges comença a ser abundant. De les cròniques de l’època se’n desprèn, per una banda, la importància cabdal que tenia aquesta celebració en el calendari dels sitgetans i en l’activitat social de les entitats de la vila. Per aquest motiu, la Festa només deixà de celebrar-se en comptades ocasions i a causa de circumstàncies sociopolítiques molt adverses, com les epidèmies o els conflictes bèl·lics. Tant rellevants eren les festes patronals que, durant decennis, concentraren els actes d’inauguració de les obres públiques més importants de la història de la vila.
Per altra banda, i sobretot des de principis del segle XX, la Festa Major de Sitges començà a gaudir d’un progressiu reconeixement nacional, d’un interès per part d’artistes i estudiosos, i d’una creixent presa de consciència de la seva importància per part dels sitgetans, que hi saberen trobar els reclams turístics i reconegueren la necessitat d’assentar-ne els actes i de conservar-ne els elements folklòrics. Un afany que desembocà, per exemple, en la creació de l’Escola de Grallers a meitats del segle XX, en la recuperació de la Festa de Santa Tecla, en la fundació de l’Agrupació de Balls Populars l’any 1978, o en la proliferació, durant aquest període, d’estudis monogràfics sobre la Festa, promoguts per historiadors, folkloristes i entitats locals.
A partir de finals de la dècada dels 70 del segle XX, la Festa visqué un increment considerable del nombre de balls participants i d’elements d’imatgeria —com els nous Gegants Moros o l’Àliga—, un fet que coincidí amb la fundació de l’Agrupació i amb la incorporació de la dona en el seguici festiu. L’augment s’estancà a mitjans dels anys 80 i des de llavors, l’estructura del seguici folklòric i el nombre de colles que executen els balls o duen la imatgeria pràcticament no ha variat.
El model organitzatiu i de gestió de la Festa Major ha anat canviant al llarg de la història. Al segle XVI es constituí a Sitges la Confraria de Sant Bartomeu i Santa Tecla, que es responsabilitzà de la Festa fins a les darreries del segle XVIII, període en què el Comú es veié amb l’obligació de sufragar part de les despeses de l’entitat fins al punt d’esdevenir-ne, a inici del segle XIX, administrador. La Confraria es dissolgué vers l’any 1836. Arran d’aquest fet, el Comú assumí la plena responsabilitat de l’organització de la celebració de les diades dels sants patrons, per a la qual cosa instituí la figura dels administradors municipals i, més tard, la d’una Comissió amb participació d’entitats privades i de particulars. A l’any 1869 l’organització de la Festa fou atorgada a una comissió de veïns, a l’any 1893 es creà la primera Comisión oficial de festejos (veure el document) i el 1910, la Comisión mixta de festejos y atracción de forasteros. Entre els anys 1920 i 1930 es delegà l’organització de la Festa a l’associació d’Atracció de Forasters, i a partir de 1931 es crea la figura del President de la Comissió. Passada la guerra civil, la corporació municipal reassumí la tasca d’organització dels actes cívics de la Festa mitjançant la creació d’una Comissió de Festes. El 1979 es constituí el Patronat Municipal de Festes, amb les respectives comissions per a cadascuna d’elles.
Pel què fa a la vessant eclesiàstica, el buit deixat per la Confraria el suplí la Germandat de Sant Bartomeu, fundada el 1853 i liquidada el 1919, i la de Santa Tecla, creada el 1863 i dissolta el 1962. Malgrat l’existència d’aquestes associacions, la gestió dels actes religiosos fou transferida per part del Comú a la Junta d’Obra de la Parròquia l’any 1860 (veure el document). En els darrers temps, aquestes funcions han estat delegades en el consell parroquial.
Avui, el màxim organisme responsable de l’organització de les Festes Majors de Sitges és la Comissió Municipal de Sant Bartomeu i Santa Tecla, que actua per delegació de l’Ajuntament i és nomenada pel Ple de la Corporació. El seu funcionament i les seves competències són regulades pel Protocol de la Festa. Aquesta Comissió treballa de forma coordinada amb la Regidoria de Tradicions i Festes, la parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla i les entitats i associacions coorganitzadores de diversos actes de la Festa.
Amb la voluntat de preservar i revaloritzar el patrimoni de la Festa Major, L’Ajuntament de Sitges ha aprovat durant el 2015 el Reglament del Consell del Patrimoni Festiu de Festa Major de Sitges, un òrgan de participació ciutadana en el qual hi són representats tots els agents implicats en la Festa. El Consell té encarregada la funció d’assessorar la Corporació, de formular propostes i suggeriments, d’adoptar acords i d’executar-los en les matèries relacionades amb el Patrimoni de Festa Major de la vila.
REFERÈNCIES
MÉS INFORMACIÓ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada