D’UN
INTENT D’UN TOMB PER LES TERRES DE
L’EBRE,
A VANCANES FORÇADES. - (De l’1 a … )
Com
una introducció.
Tinc
de dir que fa 15 dies, la meva intenció no era pas escriure cap
trista odísea, o millor dit una mena de drama contemporani que
pogués esdevenir una tragèdia de les que passen cada dia. De fet
tenia planejat anar a fer un Tomb de sis o set dies per les Terres de
l’Ebre, amb la intenció “d’anar
a escampar la boira”,però
també per recordar els llocs on he viscut, i n’he gaudit.
I
així ho vaig fer. El dissabte 30 de juny, content com un gingol,
agafà el “portante”,- que deien abans, o sigui el cotxe- i vaig
fer els 140 KMS d’autopista, fins a Tortosa,-això sí passant per
Amposta, que ni tinc de sumar uns quants més-, on hi entrà pel seu
famós pont penjat ( Diuen
que és el segon
pont del món fet amb formigó armat, construït entre 1915 i el
1921, i no s’inaugurà oficialment, i que s’inspiraren en el
novaiorquès pont de Brooklyn. Però va ser destruït, gairebé
totalment pels feixistes el 10 de març de 1938, ja que degut a les
bombes incendiàries es va despendre la totalitat de la seva
estructura, però ja s’espavilaren a reinaugurar el 4 d'octubre de
1939), com que si va directe des de
l’esmentat Pont Penjat, anà
al Casal de la Lira Ampostina, concretament al bar del seu local
social,(lloc,on
com a tots els Casals, Ateneus, Casino,etc., de Catalunya, si pren el
cafè i el que faci falta, si fa la xerradeta,si veu el futbol, si
juga a cartes o al dominó, etc),
allí hi vaig anar a prendre els corresponents “Rapitencs”
(Vermuts), acompanyats d’uns típics variats (Aquests dues coses
típiques de gairebé, totes, les Terres de l’Ebre, en un altre
article ho explicarem més complert), aprofitant l’ocasió, ja que
era tard i a aquell local si estava d’allò més fresc vaig fer un
mos d’entrepà de truita a la francesa,-cal dir que ara el bar
estava regentat per uns xinesos, joves, que feia catorze anys que
vivien a Amposta, em digueren, i que entenien molt bé el català-.
Al marxar,malgrat la calor decidí anar a fer un volt per la ciutat,
i de passada fer unes quantes fotos. Em vaig arribar fins el famós
pont ampostí, que estava curull, però curull...!!, i més, de
llaços grocs en reivindicació a l’alliberament dels Presos
Polítics i dels Exiliats Catalans.
Cap
a Tortosa, sigui dit.
Per
anar cap a Tortosa agafà la carretera C-12 , que transcorre
paralel-lament al Canal
de Reg de la Part dreta de l’Ebre,
des d’Amposta fins a Vinallop, uns 11 KMS (Aquest
Canal dedicat basicament al reg de l’arròs de la Part dreta de
l’Ebre, que representa aigua per més de 12.000 ha., d’arrossars,
i que recorre uns 50 KMS , des
de l'Assut de Tivenys,- uns 15 KMS, amunt de Tortosa, hi ha uns 3 de
Xerta- , des d’allì fa un recorregut urbá per Amposta d’ un
munt de giragonses per uns deu carrers ampostins, amb una amplada de
10 m., i uns 3,5 m.,de promig de fondària, portant uns 30 metres
cúbics per segon, fins a arribar a Sant Jaume d’Enveja, on acaben
els seus 300 KMS de longitud de xarxa total. No ens tenim de deixar
d’anomenar l'Assut de
Tivenys-Xerta, que és la base i
el motiu de ser d’aquests Canal. Assut
vol dir presa, resclosa, contenció, i aquesta està construïda en
diagonal sobre el riu Ebre, d’una longitud de 310 m, 3,50
m.,d’amplada a la coronació i de 35 m. als fonaments, amb una
alçada de 6 m. Aquesta distribució en diagonal és l’aspecte
d'aquest assut, la majoria perpendiculars als marges del riu, i la
disposició geomètrica fa posible la derivació a cada marge del
necessari per al rec. Ja diuen que els romans van fer una resclosa
per frenar el tràfec fluvial per l'Ebre, en un lloc semblant on avui
hi ha l'Assut , que és fixa en plena dominació islàmica els
primers intents de desviar l'aigua de l'Ebre, idea
hipotètica de que el primer assut, fou
la primera temptativa d'elevació de l'Ebre per canalitzar l'aigua
encara que rudimentàriament, va ser l'any 944 dC., continuada a
mitjans mijans segle XII, i consolidada a principis del segle XV.)
Acalorat,
i gairebé al bany maria, arribà a l’Hotel Tortosa Park, un lloc
al bell mig de la capital ebrenca, prop del Parc Municipal Teodor
González, on hi he anat sovint ,- i gairebé sempre hi trobo lloc-
des de la dècada dels 90, però on ja hi estic fixat informàticament
deu-ho fer uns vuit o deu anys. Després d’estar-m’hi una bona
estona, decansan i refrescant-me a dojo, cap a la vesprada vaig triar
anar a Roquetes, que és a prop i conec força bé
I
com que soc un home empegat ha un ordinador, bàsicament a un
portàtil (Això, també, en un altre escrit ho explicarem més
complert). Per això, com sempre, anava preparat per escriure sobre
aquest Tomb per les Terres ebrenques. Però...???
................
Escuses del munt d’informació adicional que he
posat en aquest primers articles- i que procurarem continuar-ho en
els propers , perquè sempre he cregut que els viatges val la pena
ampliar-los amb dades concretes, els més aproximades possible.
Continuarà.
Aquesta
és la primera entrega d’un viatge que va començar força bé,
però és torça molt fins a convertint- se en unes llargues vacances
forçades.
Víctor Lluelles i Cardona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada