Per: Vicent Partal
07.11.2017  22:00
Hi ha un detall que no ens hauria de passar desapercebut de cap manera: tots aquells qui van fer tant com pogueren per impedir la proclamació de la República, ara s’han posat d’acord per donar-la per morta. Aquests dies sentim els governs, els polítics, els periodistes i les entitats que van exercir les pressions més fortes contra la declaració de la independència com celebren en veu alta allò que ells creuen que n’és el final.
Però van molt equivocats. Parlen com si el 27 d’octubre de 2017 hagués estat el final d’un projecte. I quan fan això o bé ignoren o bé precisament miren d’amagar que el 27 d’octubre de 2017 no va ser el final de res, sinó el començament de tot. És cert que no va ser com molts esperàvem. El govern va retre l’administració de la Generalitat al govern espanyol només per evitar que es desfermàs un atac violent contra les institucions catalanes i per no fer perillar els funcionaris. Però va assumir el perill amb els seus cossos, donant la cara. Per això mateix, avui a les presons espanyoles o a l’exili belga el govern de la Generalitat és el govern de la República proclamada. D’una república que, volgudament, no té estructura administrativa però que perviu en el govern i sobretot en la població, en la reacció i el comportament dels ciutadans.
Perquè la República, com es veurà de nou avui, és viva als carrers. La República, ara, és la gent que avui aturarà els centres laborals, és la gent que es manifestarà, és la gent que es concentrarà a migdia i a la vesprada, és la gent que enganxarà cartells, és la que eixirà al carrer amb pancartes i banderes. Com la República són també els batlles que ahir van omplir Brussel·les, desafiant les amenaces espanyoles. I els membres del govern que els van rebre i acompanyar. La República som els centenars de milers de persones que ens concentrarem dissabte als carrers de Barcelona. I les desenes, centenars o milers que cada dia es troben arreu del país, en reunions de coordinació, actes públics o accions de propaganda. La República són els qui repiquen atuells a la nit i els qui envien cartes als Jordis i als altres presoners polítics. I la república són també els qui escriuen manifests, els qui signen propostes, els qui reclamen o resisteixen en silenci les ordres de Madrid.
Hi ha unes eleccions a la vista i hi ha una intervenció brutal de l’administració. Ahir va saltar al públic el debat sobre què es vol aconseguir participant en aquests comicis i sobre quina és la millor manera d’anar-hi. I he de dir que em van sorprendre, molt agradablement, iniciatives diverses que volen corregir allò que seria una opció ridícula, la d’anar-hi a escollir un president autonòmic. Ahir també vam veure com, per primera volta, uns funcionaris del govern espanyol entraven a ocupar un departament, el d’Afers Exteriors. Era una imatge que volien evitar i que si han hagut de permetre és perquè –passat el primer moment, inevitable, de desconcert– veuen amb molt de neguit com creix des de baix la reacció al seu autoritarisme, com s’escampen per tot Europa les crítiques a l’estat espanyol i, més precisament encara, com la gent no es dóna per vençuda ni s’empassa gens ni mica el relat de la presumpta mort de la independència, de la república.
De manera que avui tots plegats tenim una nova oportunitat de fer-los un bon ensurt. Un ensurt com el que ahir van tenir a Brussel·les, amb l’acte dels batlles amb el govern. O com el de dissabte a Barcelona, que hauria de ser un ensurt gegantí. I haurem de fer per manera que el 21 de desembre siga un ensurt molt més que definitiu, que retorne al seu lloc amb la força de la raó allò que es van pensar que podien aniquilar amb la raó, única, de la força. És ridícul pensar que l’aplicació d’un article canviarà el país que som, allò que vota la gent o les idees que defensa. I no ens enterraran amb articles ni declaracions, per més poderosos que siguen els mitjans que fan servir. La Catalunya que va defensar amb la més gran dignitat les urnes i la democràcia és la República viva i posada al carrer. I si aquell dia, amb tanta violència com van fer servir, no van ser capaços de derrotar-la, ja m’explicareu com s’ho faran avui.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]