Visqui el Borbó!
"Tret de l'independentisme, mai ningú no ha qüestionat aquesta monarquia il·legítima, ni des del punt de vista democràtic ni per fiscalitzar les seves activitats"
‘L’escàndol reial’, Joan Carles, aixeca't i cau’, ‘L'exrei espanyol, colpejat per escàndol’. No són titulars de portada de la premsa espanyola l’endemà que es conegués, pel diari El País,
que Joan Carles I traginava una maleta amb 1,7 milions d'euros que el
sultà de Bahrain li va regalar i que va ingressar d'amagat en un banc
suís, sinó de capçaleres europees, escandalitzades, valgui la redundància, per la impunitat de la corona espanyola
amb l’enèsima pinzellada de corrupció institucionalitzada, tolerada i
emparada pel sistema de partits del 78. El mateix sistema que va pactar una Transició basada en no aixecar catifes, mantenir la monarquia il·legítima i els privilegis d’unes elits
econòmiques, polítiques, policials i judicials. El silenci de la
galàxia mediàtica espanyola, amb alguna excepció, és ensordidor.
Però no és cap sorpresa. Amb l’excepció del republicanisme emergent de l’independentisme –que fins fa quatre dies no considerava la corona un greuge per al peix al cove-, mai ningú no ha qüestionat aquesta monarquia il·legítima, ni des del punt de vista democràtic, amb un referèndum, ni per fiscalitzar les seves activitats corruptes –deixant de banda qüestions morals-, ni per qüestionar el finançament públic d’aquesta família. Ni la dreta, ni el centre-esquerra –de fet, el PSOE és el partit més monàrquic que hi ha a l’Estat-, ni l’esquerra espanyola no consideren que la monarquia sigui un problema per a Espanya.
Al contrari, tots hi recorren per intimidar la població amb missatges televisats, per justificar la violència policial contra els dissidents polítics, o ara, amb la crisi de la Covid-19, per justificar en nom de la pàtria única una nova estocada al debilíssim estat de les autonomies, una quimera que ningú no s’ha cregut mai, però que ha servit durant gairebé quatre dècades per fer callar els catalans. Amb l’excusa de la crisi sanitària, el govern més progressista de la història d’Espanya tornarà a protegir la monarquia i no investigarà les seves corrupteles. I el Congrés dels Diputats per descomptat que tampoc. El PSOE i Podemos ja van vetar una comissió d’investigació que hauria tirat endavant amb els seus vots. I que visqui el Borbó!
Però no és cap sorpresa. Amb l’excepció del republicanisme emergent de l’independentisme –que fins fa quatre dies no considerava la corona un greuge per al peix al cove-, mai ningú no ha qüestionat aquesta monarquia il·legítima, ni des del punt de vista democràtic, amb un referèndum, ni per fiscalitzar les seves activitats corruptes –deixant de banda qüestions morals-, ni per qüestionar el finançament públic d’aquesta família. Ni la dreta, ni el centre-esquerra –de fet, el PSOE és el partit més monàrquic que hi ha a l’Estat-, ni l’esquerra espanyola no consideren que la monarquia sigui un problema per a Espanya.
Al contrari, tots hi recorren per intimidar la població amb missatges televisats, per justificar la violència policial contra els dissidents polítics, o ara, amb la crisi de la Covid-19, per justificar en nom de la pàtria única una nova estocada al debilíssim estat de les autonomies, una quimera que ningú no s’ha cregut mai, però que ha servit durant gairebé quatre dècades per fer callar els catalans. Amb l’excusa de la crisi sanitària, el govern més progressista de la història d’Espanya tornarà a protegir la monarquia i no investigarà les seves corrupteles. I el Congrés dels Diputats per descomptat que tampoc. El PSOE i Podemos ja van vetar una comissió d’investigació que hauria tirat endavant amb els seus vots. I que visqui el Borbó!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada